on es?

train hotel Paris Barcelona with Zahara

2011-12-16T16:19:00.001+01:00

It was a very strange night.
My sister and I went to bed around 12 in the same cabin with 2 more women. I had already had a bite and was annoyed of having possible fleas (flöhe) in the cabin of the train. But could see nothing so I tried sleeping. Soon had more annoyances and itches and reminded the days when I lived with bedbugs. Bedbugs are only active at night, eat human blod and are one of the most dificult home parasites to exterminate. They are less than 1 mm thick and they are transparent. They get a red/black dot inside of them when they have bit a human!

I woke up at 1am with bites and I had the instinct to look around. I developed this habit during about 6 months, and it became almost automatic. I mean, why was I turning on the light and looking obsessively in my bed, around the sheets, and pillow over and over for so many minutes in the middle of the night?
And there was the bedbug. It brings me terrible feelings of hate. But I am not disgusted by it. It can barely hurt, it only bites and that's all. But if it stays with one and it establishes at one's house you have to exterminate it with very poisonous methods. And still maybe it doesn't die. I'm sorry, I know this must be disgusting for you. I am very sensitive to their bites. Some people never react to them.

So I looked even closer at every bit of dust or lint or small rest of something in my sheets and there it was. A tiny bug, bringing all my memories. Once you locate a bug under the light it will usually not manage to escape. They are not fast walkers and they are very unconfortable in light environments. I let it walk - thinking what to do. Who should I tell?
I decide to kill it and tell the Schaffner and she decides to change my sister and me to another cabin. Once in the new cabin, only for us 2, to wagons further in the back of the train, we don't know if the bugs followed us. I had a jacket right by my head, where the bugs walked around. So I inspect it and find another smaller bug also with blood inside. I am scared that there are more. I kill it and look obsessively in everything. Find nothing else.

My sister and I spent 4 hours speaking before bed and now we are awake and alone and nervous and instead of sleeping we speak again. Until almost 5.
Finally at 7 we wake up and we realised we managed to sleep for 2 hours. It's very sad when I sleep so little. I get very vulnerable.

informe de primavera

2010-03-29T01:19:00.004+02:00

L'hivern ha sigut BLANC i GRIS i jo he sigut un ós per a poder hibernar oficialment des de desembre a març. Les nits molt llargues i els dies eternament meditatius. He mudat tot el que hi havia a dins del projecte a fora del projecte i ara ja no hi ha ni projecte. Les coses, les persones, les emocions, les esperances i les pors. Ara " el projecte" només queda com el pas més gran cap a l'autogestió de mi mateixa que he fet mai.

Quan una no perd l'esperança llavors sempre arriba la primavera.

Fa un parell de setmanes va tenir lloc al nostre espai comú al pis compartit de Berlin una trobada organitzativa per al 3r Festival europeu d'autostopistes mundials. Es va dicidir fer la trobada a Portugal, possiblement a prop de Lisboa. Però amb l'especial condició de fer una gran trobada a Barcelona la setmana anterior a 6.8.10 (dia en que hem de ser al lloc acordat a Portugal) per a promocionar l'autoestop a la península ibèrica i aconseguir ressò als mitjans. Per això, estic buscant grups a Barcelona que vulguin donar suport a un centenar d'autoestopistes que passaran per Barcelona de la forma més decreixentista possible. A més estic traduint la web al català

Estic escrivint un article per a Cafebabel.com sobre el Festival de l'autoestop aquest, per a promocionar l'event. I de tant dir aquesta paraula se m'entrebanca la llengua i pensava, no us semblaria bé crear una nova paraula per al terme autoestopista? Podria esdevenir el punt clau de la campanya de promoció! Per exemple: Ditaires! O fins i tot: Polzaires! Li he d'escriure a l'IEC or als del Grec?

També estic treballant molt a prop ajudant a organitzar aquest festival de cinema i en concret una exposició de fotografia que reunirà fotos de viatge de gent d'arreu. Si sabeu d'algú a qui li agradaria exposar una història de fotos a propi cost feu-los posar-se en contacte amb mi a través de tau arroba roadjunkyfilms punt com

A més estic molt embolicada en les tasques d'organització de casa, en concret amb el menjar, que si la cooperativa d'aliments que si reciclar menjar per totes les botigues biològiques de la ciutat.

Ara estic amb els peus a punt de ficar-me també en coordinació fotogràfica d'aquesta revista.

I he estat convidada a participar en un event metaperiodístic de forma voluntària però amb totes les despeses pagades al festival de cinema de Cannes que té lloc del 12 al 22 de Maig. Encara no he acceptat l'oferta i m'ho estic pensant.

I ahir vaig fer una classe sencera sobre fotografia bàsica a un grup d'interessats que necessitaven entendre les seves càmeres des de fa temps. El taller va durar més de dues hores i tots van sortir amb somriures a les cares.

PAINT DAY

2009-12-18T18:13:00.013+01:00

Resultats de l'on i offline!

Valentina i Nova York!

2009-12-16T14:54:00.001+01:00

Estocolm i altres dies.

2009-12-11T17:18:00.003+01:00

Autostop des d'Odessa?

2009-08-27T15:31:00.004+02:00

Un dilluns d'Agost, 1 setmana després de sortir per la porta de casa a Berlin, a les afores d'Odessa, esperant un cotxe amable que ens va portar directament a Kiev.

Qüestionari per a tots!

2009-08-02T12:37:00.001+02:00

Si alguna vegada no responc preguntes, no és perquè no vulgui respondre, és normalment perquè o encara no sé la resposta i escriure els motius pels quals no sé la resposta és molt complicat. De fet són, sovint, preguntes que jo mateixa m'estic fent. Els meus processos mentals són lents i posar en paraules una resposta indefinida és complex. Massa com per a treure temps a les respostes que sí que sé.
És molt horrent haver de respondre les preguntes per internet. Aquests emails són molt horribles. Els ordinadors m'atrapen i em molesten. És un horror.

Però bé, crec que la solució adequada es: Fer un qüestionari. Així les preguntes no es quedaran perdudes entre el text. De vegades es triquinyós rescatar les preguntes.

Bé doncs:

1. A quina hora t'has lllevat avui i què es el primer que has fet?

2. Quan és l'ultima vegada que has cuinat un bon plat ben suculent?

3. Quin és el teu pensament més recorrent en els últims 7 dies?

4. Dibuixa la forma d'un núvol que vegis passar.

5. A quines persones has vist més sovint en la última setmana?

6. Quin esdeveniment especial ha tingut lloc en els últims dies?

7. Quan és el moment en el que ens tornarem a veure?

felicitats mare

2009-06-08T00:02:00.001+02:00

Espero que la nit d'eleccions no espatllin el dia del teu aniversari. Al final algú m'ha dit que hauria estat molt fàcil anar a votar, només em feia falta anar alloc adequat amb la meva carta (o això diuen, no he trobat la carta que em van enviar). I em sap greu perquè de tots els europeus que som aquí ningú hem anat a votar. I això em sap greu perquè penso que la gent d'esquerres som així, ja ens ocupem de comprar paper de vater reciclat (o fins i tot aquí hi ha la tendència de no usar-ne) però en canvi no som suficient disciplinats a lhora d'anar a votar.

Potser perquè no veiem els problemes de la vida diària com a quelcom massa connectat a una votació a les eleccions europees. Error!
La prohibició de transportar líquids de qualsevol mena (incloent crema de xocolata que em van regalar a Bèlgica)
La dificultat per aconseguir paperassa si un vol viure en altres països i els processos per estudiar en altres països.
La dificultat per a estrangers per a venir a viure amb nosaltres.
Els salaris mínims, el control sobre els empleadors per a que respectin les taxes.
El dret de fer flohmarkts a Catalunya
La necessita de prmocionar programes de voluntariat i moltes altres maneres d'usar fons europeus per al desenvolupament a Espanya
Una manera per a superar aquesta crisis financera que sha tornat més que res psicològica. (I per els exiliats, ben ho sembla)
La promoció d'energies renovables tant com es pugui a nivell Europeu(nosaltres volem instal·lar molinets al terrat!)

Espero que aquest any que ve fem les coses que volem. Sempre em queixo de la feina i de vegades vagarejo en els meus pensaments però també m'he adonat que totes aquestes coses que estic fent i la gent que hi ha al meu voltant m'han donat peu a aprendre moltes coses. Per exemple m'he adonat que les coses tenen una forma, però es la que nosaltres els donem. Això significa que podem donar forma a tota mena de coses que encara no existeixen, i només depèn del nostre grau de compromís amb elles que ho aconseguim o no.

És a dir, com més ens responsabilitzem del que hi ha al nostre voltant, més esforços conscients podem fer per transformar-ho en allò que volem veure. I això val per a tot. Per a un negoci, per a un projecte de voluntariat o per a la forma com la gent es comporta cap a nosaltres.

Estic contenta de venir dijous. Podrem celebrar junts el teu aniversari i organitzar coses juntes també!

Moltes felicitats en aquest any que entra, tot el que volem fer, ho hem de fer juntes en la mesura que poguem. Encara que sigui en la distància en la juntuositat mental.

Per cert has vist un dels teus regals al meu 'log'?http://berlin.projectvolunteering.net/who/tau/taulog/catalanwordsfelicitatsmama

Diumenge de pluja a Copenhagen Amb un Rickshaw i un esquinç.

2009-05-06T22:32:00.003+02:00

Un esquinç o alguna cosa similar. Potser no un esquinç perquè amb una mica d'escalfament va deixar de fer mal. Tornant a casa amb euros a la butxaca vaig pensar que seria millor deixar la feina. Qui sap. I Copenhagen es una ciutat Molt Maca i Molt Interessant.

Estiu en abril a Europa central

2009-04-12T21:24:00.002+02:00

Em van apareixer tots els nervis just els dies que va venir el Sol. Va ser mes o menys fa dues setmanes, de cop i volta era juny i de vegades juliol. Per casa es comentava un viatge, un altre viatge i els problemes venien quan havia de decidir si jo mateixa hi volia anar. El fet es que hi volia anar, pero tenia certa por en com acabariem els dies, on dormiriem i altres questions de supervivencia, com per exemple el perill de trobar a faltar casa sobtadament. Estant a 877 Km d'una de les cases i a molts mes de l'altra, puc dir que ara mateix l'unic que fa es una mica de mandra i que m'agradaria poder agafar la vareta magica i apareixer davant de la meva finestra amb els meus retoladors i acuarel.les.

Malauradament aquesta vareta magica ja ha estat inventada i es diu avio. I no estic disposada a utilitzarla perque les condicions a les que desitjo sometre'm ara mateix en aquest viatge son les de minim consum i maxim us de la paciencia, la serenitat i la creativitat. I si pot ser d'una manera molt mes respectuosa amb el medi ambient i alhora d'acord amb una colla d'habits que pel gust de practicar-los se m'han tornat raonables (a part de la forma de viatjar tambe hi ha no veure la TV ni fer altres coses que consumeixen temps improductivament, no menjar gaire carn, no beure alcohol i anar a bars per omplir temps).

En relacio a viatjar els habits son fer autostop (tant i com sigui possible, segur i divertit a poder ser amb una altra persona disposada a divertir-se), quedar-se en cases d'amics o altra gent oberta i agradable que te ganes de coneixer-nos (www.couchsurfing.com), menjar productes locals amb preus moderats, menjar a fora, als parcs i als carrers. Preparar menjar per emportar (que he de confessar que es una de les meves 10 activitats preferides) i compartir-lo. Voltar pels barris i investigar sobre les ciutats a les que anem a parar.

Fins ara ha sigut un mar d'aprenentatges i d'experiencies. Hem passat per Dresden on vam coneicer uns altres autostopistes que ens van convidar a casa seva i ens van donar una tenda de campanya, en la qual vam dormir l'endema, per falta de viatgers en els caps de setmana. Dilluns vam anar a Brno (amb una espera de 15 minuts fins que ens recollissin, despres d'esperar durant dos dies seguist...) i l'endema cap a Viena, on ens vam quedar a casa d'una noia que vaig coneixer a Praga al desembre. Ella es croata pero ha viscut 12 anys a italia.
I ara som a Budapest a casa de l'Agnes, una periodista del meu equip a la Berlinale, que es va quedar a casa nostra a Berlin!

Un cop viatjat el que hem viatjat, es cert que una se sent mes capas d'agafar la vida per les banyes i dur-la alla on vulgui. Un cop vensuda la supervivencia llavors sempre es possible deixar-ho tot i tornar a comenssar. Donar-li menys importancia a petites questions del present, del dia a dia, i mirar mes enlla amb la satisfaccio que ara per ara tot va be.

I que el que facis depen del que vulguis fer, no d'alla on et vegis arrossegat!

Visca!

Tau* a Cafebabel.com - Berlin i la Crisi

2009-03-19T10:57:00.007+01:00

Després d'unes quantes setmanes de buscar la meva opinió i de fotografiar a tort i a dret, per fi vaig a conseguir acabar aquest reportatge en imatges sobre la crisi a Berlin. L'han publicat a Cafebabel.com (el títol és un afegitó dels editors i no pas meu) junt amb altres articles que vam fer durant el festival de la Berlinale el mes passat.

Només començar a escriure aquestes paraules m'ha arribat un nou correu electrònic de l'editor de la e-community:
"Would you be interested in this?
mostra els detalls 10:58 (Fa 4 minuts)
http://www.festival-cannes.com/en/festivalServices/accreditation.html"

I daltra banda el meu jefe a la brezeleria em vol fer manager de no se sap quina mena amb exclusivitat màxima dels meus pastissos fornejats. Perquè?

Carta al desanimat - Autoajuda

2009-02-23T00:14:00.003+01:00

Hola... tonto.

Que tonto ets! S'ha acabat el Bròquil.
No em demanis disculpes per escriure'm i no pensis que t'ignoro. Tinc els meus propis petits problemes i cosetes que fan que sigui no gaire eficient amb com reparteixo l'atenció. Però bé:

T'has abandonat a la pena i la pena s'ha fet amb tu. I bé. les histories d'amor semblen estar relacionades amb dolor al teu voltant. Com si tinguessis una mena datracció fatal cap a el desamor i les dificultats en parella i desparella o això és el que es podria dir amb respecte dels passats anys. Necessites una reeducació. El motiu pel qual no estic molt segura de si t'ho passaries bé si volguessis "viure" aquí és que això probablement no té res a veure amb el teu ideal de vida (dormir comunitàriament, aprendre i ensenyar uns de altres, una vida molt casolana, sempre ple de gent, desconeguts, tot el dia cuinant - això és més o menys el dia aquí) però això no vol dir que canviar una mica de vida, anar a un altre lloc, fer una altra cosa no t'ajudessin en res. De fet crec que t'ajudaria. El cervell deixa de desenvolupar-se quan deixem daplicar-li reptes, coses noves a aprendre i a afrontar. Quantes més coses fem, més sactiva i ens tornem més ràpids i eixerits. No pensis que és escapar si canvies de tema en la teva vida. De fet crec que de tant no escapar t'estàs enterrant. Superaràs el dolor igualment, canviis o no de tema, pero si canvies de tema potser serà una mica més lleuger. Si et quedes mirant el problema tancat a casa, sense moure't, serà una mena d'enfrontament llarg i dolorós.

Dona't temps, aire i dona't amor. Permet-te ser qui tu vols, fer el que tu vols, Dona't plaer a tu mateix, creu en tu. Ets poderós i pots fer el que vulguis.

No estic molt segura que amb aquesta noia arribeu a tractar-vos d'una manera que us entengueu. Pero independentment d'això... si tu solet no et mous, les cosetes en les que conserves l'interes acabaran menjant-te perquè seràn més grans que tu.Com més poques més grans són!

Has de repartir l'interès. Potser no et ve molt de gust fer-ho sol pero això només serà al principi. Una de les normes més importants és que per coneixes coses i persones interessants t'has de moure. MOVIMENT!!!
Que vols fer medicines alternatives o arts marcials, couchsurfing o free hugs, organitzar events i cosetes, fer protestes i manifestacions o declarar el teu dret a menjar calamars a la cassola és tot la teva decisió. Pero cony posa els peus a terra que al llit no et pots moure bé i ves allà on calgui! Que no saps tot el que t'espera allà fora!!

La vida són cicles: Primavera, Estiu, Tardor, Hivern. Trist, alleujat, content, desmotivat, etc. Confia en el cicle. Cap dells no és etern! treu lo millor de cadascun. Hi ha coses millors en cadascun! Confia en el cicle, confia en els canvis, flueix, obre els ulls, agafa un llibre de termodinàmica, fes un quadre d'un gat decapitat. POSA EN FUNCIONAMENT ELS TEUS CICLES i el teu cervell.

Confio en tu, ets una persona molt lleial, molt conservadora i senzilla. No traeixes als teus, no canvies ràpidament i no necessites molt per ser feliç. Està bé que et coneguis i sàpigues quines són les reaccions típiques de tu mateix i com equilibrar les emocions desagradables, Pica't l'ullet. Enriu-te'n molt fort! Ja saps com ets!

Està bé que et deixi en pau. Ei! deixa-la en pau. T'hauràs d'esperar a estar ben preparat per afrontar a una persona que et desequilibra. Has de respirar vida i buscar-te un Origami, que has d'aprendre a completar abans de poder estar senceret en aquest aspecte. Aprente'l bé! Després ja veure'm qui hi ha i qui no hi ha.

Fes el que et plagui imperativament. Jo no crec en fer les coses per altre motiu que no sigui interès. Apreta la teva creativitat.

Contesta'm si vols, estic aquí, encantada dintentar ajudar-te, jugant a l'starcraft de tant en tant. Fent pastissos per diners, fent fotos gratis i coses així. Aprenent sobre el meu desordre hiperactiu, la meva personalitat seca segons medicina ayurvèdica. La relació amb els altres que en aquesta casa estàn per tot arreu.

Pensa-t'ho bé que sortirà. Tot sortirà, tu continua.

Petons i abraçades des de la ciutat nevada :)

2009-02-09T22:31:00.003+01:00

Hola bones dones,

Diàriament la nostra feina es traduir textos, escriure textos, fer fotos, fer videos y veure películes constantment. A cafebabel podeu veure en diferents idiomes alguns dels textos ja traduits (i morir-vos de riure de la vostra inexperta seguidora en les arts de la traducció) y el text que he escrit fins avui que crec que penjaran aquesta nit. De fet jo el vaig escriure en anglès. va queda molt llarg y repetitiu y l'Ole, l'editor en cap del nostre equip el va editar i ara el tradueixo al castellà. També hi ha fotos, fins ara no gaires i videos que han de venir. He vist pel·lícules interesants, més aviat documentals, no semblo estar molt interessada en la ficció. De moment he vist The Yes Men fix the world, impressionants activistes contra sistema que es fan passar per representats de grans corporacions i van a conferències per a declarar el que creuen que tals ofensives corporacions haurien de dir. Aquests van fer una festa de presentació en una mena de festa anticapitalista underground i això i l'entrevista que li vaig fer a un d'ells ho tinc tot gravat i anirà cap a la web en breu, FOOD inc. que es una altra peli sobre lo insana que es la producció de menjar als estats units (article meu mig mig). He vist Mammoth (en la compentició principal) del director de Fucking Amal (recordo que la tare la va veure) que es suec i es diu Lukas M., El niño pez que no és gran meravella i La doctrina del Shock que està basada en la novel ade naomi Klein, és clar. M'he adormit pero si llegeixes el llibre la pel·lícula només és un afegitó gràfic que pot ajudar a reviure els esdeveniments. He anat penjant algunes fotos al flickr per a que la resta de periodistes de la revista escullin les que volen publicar. He quedat amb els del diari AVUI un dia proper a avui i em presentaran a la Gemma que també treballa a EFE, el Bernat i l'Isaac que deu voler parlar amb mi sobre una entrevista que vol fer dijous. Tenim com a 8 persones diàriament dormint al menjador, tot tipus de menjar a la nevera i pa fresc.

A la imatge, la sala de conferències de premsa on no es poden fer fotos.

BERLINALE

2009-02-05T00:29:00.000+01:00

ens expliquem històries cada matí

2009-01-13T10:49:00.003+01:00

Havia d'anar a de Barcelona a Berlin i sense jo adonar-me'n deien, ah no passa res, si va al Caire. I em volien enviar al Caire! I jo allà tota enfadada i espanda i no trobava la meva maleta que no sé si me lhavien robat o me lhavia deixat al costat del telèfon. Ni tan sols la trobava d'entre totes les maletes liles que hi havia a objectes perduts! També hi havia algú dormint a objectes perduts. I llavors trobava un amic que treballava a l'aeroport i deia que m'ajudaria però no m'ajudava gens. I jo vinga a trucar a la companyia i ells em deien que, oh! quina mala sort! I al final, no sé com, ens trobàvem caminant per un poble americà als anys 20 rollo L'home que matà Liberty Valance i jo anava pels carrers caminant i cridant maaaamaa! ... MAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAMMMAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!

informe de gener 09

2009-01-05T10:52:00.006+01:00

Aquest dilluns de ~gener cal informar de diverses coses.

El cap d'any el vam passar molt bé. Vaig intentar que tothom mengés raim i vam preparar-lo tot i anar al parc proper a veure la gent com llençava focs artificials, quan vam arribar allí no hi va haver manera de sentir tocs de cap campana i algú len va haver de cantar i no ho vam fer a temps i va ser una mica desastre.

Bé o al final ens vam acabar menjant el raïm quan no tocava i vam sentir tots els focs artificials i ja està, cap a casa i dispersió.

Estem investigant i millorant la nostra tècnica de fer pa. Volem que ens quedi ben esponjós i de moment ho hem aconseguit afegint-hi sucre al moment de la fermentació i afegint-hi cervesa. També hem tingut un pastís de formatge del nostre amic canadenc.

La ciutat està més nevada del que ho ha estat en els passats 2 anys, de moment ha nevat cada dia i està tot pintat de blanc. No es gaire còmore caminar 40 minuts amb neu pinçant la cara i amb sabates amb forats però en certa manera és bonic.

Els veïns de la casa del costat es barallen de tant en tant.

He pintat unes 3 imatges amb la tableta i em pregunto com facturar!

Hem començat a desenvolupar un grup de cantar i cançons i fer música ja que tenim 3 guitarres un piano i unes quantes veus.

No hi ha perspectives de celebrar Reis Màgics d'Orient. Espero que a vosaltres us duguin molts regals!

CZ praha en Autostop!

2008-12-07T18:25:00.002+01:00

Per una serie de decisions conjuntes entre la Marianna i jo i la coincidencia amb en Antoine /noi frances/ ens hem escapat de cotxe en cotxe i ens hem plantat a Praga en 8 hores de porta a porta!
Pel cami tot de conductors simpatics que ens duen de gasolinera en gasolinera i al arribar Couchsurfer molt amigable que dona la benvinguda a 7 comptant nosaltres, austriacs, alemanys croata.

Tornarem a temps la Marianna i jo per quan hagi de tornar a treballar i n'Antoine se n'anira fins a Auschwitz i ves a saber!

Potser dema ens trobarem tots amb determinat ciutada d-aquesta ciutat i els seus amics i farem una possible reconciliacio forssada o no se sap!

Salutacions des de la republica de txequia!

final de novembre i aquí ja neva

2008-11-30T17:53:00.006+01:00

per dos mesos seguits dormirem sota d'aquest sostre que tota aquesta gent ens ha ajudat a inaugurar. acabo de descobrir que em vaig comprar un vol per ser a Barcelona durant 12 dies i estic segura que va ser per què era més barat (i per aniversariar, és clar!) però ara costa pensar que no podré estar en aquesta caseta tot el temps que podria dues habitacions, Clayton Daan i Tau, 670 tot inclòs en el bell mig de Kastanienallee.

Alguna visita per cap d'any? tenim 3 matalassos i una bona calefacció,una màquina per fer gofres, vistes al carreró i finestres sense cortines. una nevereta petita, la cuina plena de fruita i la taula del menjar és el més gran que hi ha.

Les casualitats reversibles i les energies que reviuen.

2008-11-17T17:13:00.005+01:00

més de 10 minuts per escollir quin tipus de pa amb quin tipus de llavors i quin color vol dir que alguna cosa va malament. em sé de memòria les fotos de tots els pisos que es lloguen a la ciutat i més que ajudar-me a decidir quina vull llogar m'està generant un hàbit en la crítica amb el disseny interior. com si fos safareig, ai mira quin labavo, el tenen tot pintat de groc.

unes quantes incerteses convertides en petits fracassos ens dugueren a no tenir sostre on dormir des de dissabte. HORROR! pero i totes les coses on les fiquem.

el contracte amb la nova casa havia de començar divendres i va resultar que a dins del contracte parlava de no sé quines taxes que havíem de pagar com a empresa per tot benefici que fem (per problemes legals, perquè la casa està enregistrada com a negoci ja que sempre ha estat una oficina). Com que el contracte és per mínim 3 anys no ens podíem permetre signar-lo si alguna petita cosa no ens convencia i no teníem cap pla B per si no funcionava.

després de fer una crida de socors que només va fer preocupar-se a la meva mare, més de 6 persones - conegudes i desconeguds ens van contactar per oferirnos un tros de sofà.

visitat un pis que queia a trossos en un dels barris que dia a dia van morint abandonats en aquesta ciutat on la màxima llei es la moda, de viure aquí o allà. una casa de 1 habitació que per un any sencer feia ofegar. una habitacio amb un excèntric que ens volia convèncer de pagar 600 euros al mes.

i llavors és quan vam anar al supermercat, res a la nevera, ja hem de marxar, comprem una sopa i un pa. I just abans de menjar, em truquen "he d'anar a treballar"! què? ara? amb el desànim més profund, què farem, on anirem, això comença a no ser res del que volia. i què volia.

amb les feines, sempre igual, no m'importen i les deixo córrer! així que uns quants crits, res de sopa xinesa i volant cap a la sala de concerts a veure el què començaré a fer jo sola aquest dimecres vinent. venen tots els espectadors vestits de negre, cridant i rient, com més borratxos més contents.

i després de tocar terra la incertesa s'acaba, surto plena d'energia -puc fer coses! gairebé el que vulgui!- i marxo cap a la festa. segon dia de festa on les festes serveixen per preguntar qui ens pot deixar un lloc per dormir o una feina. i per adonar-nos tots junts que hem vingut a fer aquí.

la nostra casa projecte no vindrà per ara - estem estudiant el contracte - cada setmana tenim total certesa en un sí i dos nos alternats per raons diferents. Tenim diners, falten diners, tenim llogater, falta llogater, tenim gent interessada, bla bla B L A .

I movent coses de casa en casa resulta que ens trobem a la noia russa a casa de la qual vam dormir a Moscú. Ella allà caminant pel carrer!! Tu!! ? i ella encara més sorpresa de trobarnos junts vivint aqui. Aixi que ens ajuda a portar el matalàs i al final del dia se'n va haver d'anar fins a Düsseldorf fent autostop per agafar un vol fins a Riga!

i sense més parauleblables el que faré és venir a Barcelona el dia 17 de desembre a les 9 del matí i em quedaré fins el 29 de desembre! farem una festa?

Gitanets es belluguen!

2008-11-17T00:51:00.002+01:00

Les coses estan mogudes, el matalas dorm en una gabia sota un edifici i nosaltres al sud en una casa meravellosa i amb una noia hospitalaria, per avui!

L'ànim recuperat i, fins i tot, he començat a treballar fora de casa! Qui ho pensés!

a berlin l'art es pretext per a qualsevol cosa

2008-11-01T00:07:00.004+01:00

Els corbs negres que de tant en tant sabem que picotegen les verdures de la nostra finestra i deixen forats a les esbergínies i les magranes. El local de sota té concerts gairebé diaris i soroll que tampoc ens molesta tant. La plaça és familiar, 3 setmanes familiar, com els forns i restaurants multiculturals de les propenies.

Les fulles molt grogues es van escombrant de les voreres. L'aigua cau i també el Sol brilla, però aviat se'n va a dormir.

Els dijous visitem museus d'art de fa més de mil anys, els dissabtes visitem mercats de turcs contemporanis i els diumenges visitem mercats de coses de fa més de 10 anys.

Molts retoladors i llapis de colors que em faltaven en els dies i les pàgines blanques ara han estat trobats a la botiga gratis junt amb una pila d'animalets de plàstic que ben mirat poden fer un bonic pessebre.

I aquesta setmana he anat a més museus i exposicions de tota mena d'art. A Berlin l'art és un pretext indestructible per a penjar sabates d'un edifici i unir-les a centenars a una paraula . O per a qualsevol altre cosa.

Un gran insecte em picava en aquest bosc de Dahlem i jo pensava que aviat em moria i només era una gran picada que més que picar adoloria em meu braç enrojolit i odiava la fauna invertebrada del planeta Terra.

autonoms? tan facil era

2008-10-23T20:04:00.002+02:00

A 23 d'octubre Amelia arriba als meus voltants i em comunica que per ser autònom com a artista a Hispania nomes es necessita enregistrar-se i, per a ARTISTES i TOREROS no es paguen taxes i fins i tot et retornen l'IVA. QUI M'HO HAVIA DE DIR! I ara resulta que aqui es una cosa semblant. Esperem que per a quan aconsegueixi fer-ho l'estimada jefa no hagi decidit jubilar-se.

Per altra banda ara ens trobem a casa d'una noia fent una mena de camp preparatiu, dormint en unes golfes amb 4 mes, el D i jo hem cuinat 24 magdalenes, altres pizza, sopa i intentem buscar un nom al projecte.

A mes, vull apuntar-me a un curs de tècniques artistiques en una escola de barri i alguna idea hi ha d'intentar fer de guia turistic que seria molt divertit!

2008-10-23T19:47:00.001+02:00

Ola! Ay es arrivados a el case del Sonia, una vaig qui a donnera sa habitacon voy el projecta volunterntaria.

Daan

Schokoladen Ranch

2008-10-18T21:44:00.000+02:00

D'habitació en habitació!

2008-10-11T01:53:00.002+02:00

Una que vam trobar a casa d'aquesta directora de cinema que deia ara resulta que marxa a Vietnam i com que demanava un diposit astronòmic per si de cas li rallàvem el terra o trencàvem el rentaplats vam decidir no doblegar-nos i buscar una altra residència temporal fins que poguem mudarnos a la nostra casa una mica més definitiva que llogarem tan aviat tinguem la prova que almenys 2 o 3 de nosaltres tenim salari fixe els 3 últims mesos. Nosaltres o els nostres pares.

Així que demà marxem a una habitació de 35 metres quadrats que ara per ara només té aire. La directora boja que ens ha entaforat una taula més i una cadira a l'habitació (que ja tenia un llit King Size crec que fa més de 2x2 m, ho sabran les llençolistes) sense ni tan sols comentar-ho un dia quan vam arribar a casa ja hi eren, ens ha deixat endurnos un altre matalàs que té per llençar. Però en aquesta ciutat s'ha de pagar per llençar mobles així que no se'n llencen tan sovint.

Han arribat els grecs i demà els veurem. Hem perdut les claus d'aquesta casa malauradament i ens hem quedat a casa perquè sinó ningú ens hagués obert. El D marxa dimecres que ve a Bèlgica per gairebé una setmana per a resoldre problemes de dipòsits i policia del pis antic ja rellogat.

Si teniu interès en el tema del PROJECTE podeu mirar aquí
http://berlin.projectvolunteering.net/
i sinó us podeu esperar fins que sigui real i us ho expliqui amb paraules.

Els dies passen i a Berlin hi continua havent un 20 % d'atur. Una passeja amunt i avall, uns van el dijous a museus durant unes 6 hores, Museu etnològic, Museu d'egipci i Pergamon. Uns mengen verdura fregida turca amb amanida i te gratis per 4,50 € ( amb carn per poc més) i kebabs de 2 Euros, galetes alemanyes de Nadal, espaguetis i ceba (com aquells temps a Londres) i MÜSLI, molt de Müsli. Només als matins d'un pot de Musli que una ha comprat, molt abundant i no excessivament bo per a que duri molt i molt.

Petons i dàtils turcomanys!

BERLIN 2.0

2008-10-05T23:28:00.003+02:00

Per més coses que fiqués a la maleta no estava ben segura que marxava fins que precisament l'avió s'enlairava o una mica abans o després quan ja un cop aquí tocava pensar en metros, busos, preus i adreces. Tot i això, no va ser difícil, a part de per haver de carregar les coses que havíem dut, inclosa la col·lecció de jaquetes vermelles i liles, arribar a la casa que ens donaria llit i sostre durant les properes quatre nits.

Primeres nits a casa del Wolfi - L'home, molt obert i preparat per ajudar, resultà ser un director de producció que es dedicava a la cuina professional en els seus buits laborals. De jove havia comandat un cinema que més tard el va dur a la bancarota. I ara ens convidava a esmorzar delicatessen de formatges de tota mena.

El projecte - Ens hem posat en contacte amb els nostres futurs companys de casa i de projecte, per anar a veure un pis. Xerrades idealistes cuinar junts i planejar el futur. El pis serà com a mínim de 200 metres quadrats i hi desenvoluparem activitats diverses que ja revelarem mentre vagi fent-se realitat aquest somni multicultural. Un parell són alemanys, altres americans un romanès, 2 espanyols, 1 danès i qui sap qui més ha d'arribar.

Activitats a Berlin - I clar, octubre, la ciutat grinyola amb vents i pluges i els 10ºC que hi ha es noten sobretot mullats buscant una manta per tot el flohmarkt de Bernauer Str. Sense cap èxit marxem cap a la botiga per comprar arròs per menjar amb aquell plat persa tan bo que hem trobat enllaunat.

Abans d'anar cap a casa ens fiquem en un centre comunitari Hare Krshna i ens conviden a menjar vegetarià i a cantar cançons durant una hora sencera, amb guitarra, pianola, i tamborilets incloses a dins del seu temple i amb una foto del fundador.

Abans que comencin la classe de filosofia indú decidim marxar i encara ens volen intercanviar emails i ens volen oferir dolços acabats de fer. Acceptem agraïts, ens fem abraçades amb un dels Hare Hare i tornem a la nostra nova habitació acabada de llogar.

L'habitació - En ple Invalidenstr, a prop de Nordbanhof i no lluny de Rosentaler Platz tenim una habitació de mida considerable a la casa d'una directora de cinema o això diu ella. Molt ens sembla que aquí tothom està relacionat amb el cinema d'una manera més o menys directa o això és el que diuen.

Dissabte a la nit ens adonem que no tenim internet avui i ens n'anem amb lordinador a buscar alguna xarxa oberta per poder anar a una trobada. Just abans de trobar la xarxa sacaba la bateria. Tornem a casa.

Because Warsaw was beautiful - and the robbers in Krakow

2008-09-13T21:26:00.003+02:00

Although the weather changed from 24 degrees to 10 or less in 4 days and Warsaw welcomed us with the coldest wind we have had in Poland, I think this city is very nice and clean. Not that clean is usually something I specially appreciate and not that Krakow was dirty. But already in the train station we got this quiet comfortable feeling of walking to the hostel and loving the hostel and walking to the center and finding it very pleasant.

Or maybe because when we left Auschwitz, near in Krakow, we didn't have the greatest feeling. Auschwitz wasn't good itself and this was very good. !Because Auschwitz is not meant give a good feeling - note that they don't make profit with it, it is free entrance - you can actually cry there when you imagine that life. I though it would be great to have actors playing the role of a prisonergroup, working and being hit. But this would be to much of a carnival and only americans would turn a concentration camp into an amusement park.

So, the concentration camp was all destroyed by the Nazis when they found out they were about to lose the war. So what you can see in Auschwitz I are mainly reconstructed buildings that have been turned into a Museum about the Holocaust With photos and explanations and hundreds of glasses, shoes and other stuff from the prisoners and you really get the feeling.

But because we are laid back and we were hungry before we got into the Krematorium we went to look for some pierogi or borsch or any other polski yummy food and we ended up in a horrible empty fast food place were I ate fast food borsch. I have bought some Borsch soup powder and I am sure it will be better than that. Anyways, before we started eating M found out her wallet had just been taken out of her bag in that precise moment by a couple of dressed up guys that were sitting right behind us for no longer that 5 minutes. So we run out of the restaurant and he pointed this man dressed in black that was running. His friend dressed in white wasn't running but took the opposite way. This is confusing now but at that moment it wasn't a confusing desicion - I just wanted to reach the man in black and then I would make up something to tell him. So he was running and turned around the corner and I was running and turned too. M went to take the phone so she can call any useless institution and I went on running and saw the man stop behind a black 4x4 car parked 60 m away in that empty industrial area outside Auschwitz. When I was about to reach him the man in white passed by in front of me and run away, further than their car (it seemed their car) but the man in black was still there, talkin on the phone.

I approched the man and asked, screamed a bit, that he should give me back the wallet and keep the money. Then he looked at me. I wasn't really there, I was just acting out of adrenaline reactions and instinct, so it ws difficult to find out what was logical to do. And what he did was giv me back the M's wallet. I opend it and everything was still there. The money was still there too! So I asked him what did he want, what did he take, I seemed to have turned crazy and he came out pointing his head and and saying 'hospital-hospital' 'whatdo you want??!!', 'I am crazy' 'crazy, sick'.

After 1minute like this, I couldn't understand and for some reason he started coming closer to where I was standing -that is at least 2 m from him- so I started walking backwards and I kind of woke up and thought he might have done that to leave my sister alone in the empty restaurant with her big camera. Then I run back and on the way I found M who was coming to reach me and said I was all white screaming 'the camera!'.

Back at the restaurant I wasn't hungry. The camera was still there and my sister was alright. We thought that was very good comparing to what could have happened to us.

I though it had been very good comparing to that time in China when I started yelling crying completely full of rage against the chinese when I discovered that my bag had been cut to take out my wallet.

And so we all were moved after Auschwitz and we are all quite happy after Warsaw with potato pancakes with cream and cranberry sauce waiting in the fridge for tomorrow's breakfast.

And monday we are back in warm Barcelona and more things happening!

Ple de coses per fer

2008-09-03T11:30:00.003+02:00

Si mentre a Barcelona se celebren les festes de la Mercè decidiu que us ve més de gust un Festival de Cultura Lliure i Popular us podeu acostar a Portbou entre el 18 i el 21 de setembre i visitar aquest intent de descentralitzar la cultura!

http://festivalsurpas.org/index2.php/?page_id=56&language=ca

Oh, well, Barcelona is hot and sunny as expected.

2008-08-30T17:19:00.003+02:00

People ask me all the time what am I going to do and I always shut my mouth, I don't even claim for the freedom and space I wanted to have when I said NO to the Master's Degree in London. I just keep breathing for now.

I spent the night in the paradise house, that house is great fun, talking, laughing and eating all the time in the 13th floor with views to the sea and the mountain. It is my sister's and my friend's house by the way. Other than that I have been trying to deal with a couple of cravings: chocolate, Angal -after the Belgium experience-, calm, order -I have always been a bit anxious,I discovered this in Kenya-.

My mum brushes her teeth for some reason I think it is not the right time for that. I would think we are about to have lunch, but you never really know. I went to the post office to pick up all my chinese learning materials and other blank paper that arrived from Beijing about a week ago and 3 supermodern teenagers dressed up for clubbing were working in the post office. They reminded me that at least they have one job. I have many of them but only in my imagination because I am still very very far away from reality and all these movements only set me further and further.

Barcelona, aqui si que es estiu!

2008-08-27T00:46:00.003+02:00

Retorn a Barcelona, inesperat? De nou a casa! Amb tot allò que tant fa somriure i la familia que em ve a buscar. Suspir feliç. I els amics que espero que em vinguin a veure i rebin el seu regal. Pel primer que vingui! On sou!!!?

Sense fotos, encara. Moltes fotos i idees, totes barrejades. Un viatge per etapes, mil·lers de coses per explicar!

Ash!

Belgica?

2008-08-16T16:20:00.002+02:00

Resum per a perduts: Vaig anar per europa en Interrail visitant a alguns amics exiliats o retornats a les seves patries per coneixer com i on vivien. Després vaig arribar a casa del Lefteris, a Berlin, per a volar junts fins a Moscu i un cop a Russia a trobarnos amb la Marianna, la Dasha i el Juan que venine viatjant de sde Beijing amb el transsiberia. Quan érem a Russia vam estar dormint a casa de generosos membres d'Hospitality Club que ens van ajudar a descobrir la forma de ser dels russos, els consells més practics i tot dexperencies interessants sobre viatjar i feines relacionades amb viajtar.

Mentre no vaig tenir clar quan ni com deixaria el país vaig passar el viatge entre neguitosa i desinteressada. Cap al final vaig comprar un bitllet a Brussel.les des de Helsinki i vaig poder gaudir, entre intoxicacions de peix en conserva i obres monumentals sota la pluja de la ciutat de Sant Petersburg o la capital de la cultura Russa.

Un dia vaig anar a una plassa i vaig agafar un minibus que en unes hores em va deixar a laeroport de Helsinki on vaig intentar dormir durant 4 hores mes abans de volar cap a on soc ara.

Sóc a Leuven, una ciutat a 20 minuts de Brussel.les que un pot recorrer en una hora curta on hi viuen basicament estudiants i la resta de gent van cada dia a treballa a Brussel.les. Es troba a la part flamenca de Belgica i per aixo estic intentant aprendre una mica de flamenc i esperare alguns dies a veure si el meu nivell de comprensio (posat que sassembla a lalemany) progressa suficient com per a recordar-ho!

Entre waffles i xocolata negra, us deixo amb el bon temps que deu fer a Barcelona!

Kazan, Nizhni Novgorod, Moscu, St Petersburg. Brussel.es

2008-08-10T22:34:00.003+02:00

Saltant de trens a busos, de ciutat en ciutat, de llits a kremlins i de kremlins a catedrals, vam arribar a la capital de nou. Aquesta vegada a casa la Dasha on ens van tractar com a 4 nous fills de la familia. A la Marianna, al Lefteris, a en Juan (chile) i a mi!

Mes que agraits hem marxat cap a la ciutat de St Petersburg, al meu parer, molt mes vivible i bonica que no pas Moscu, tan imperial i superdimensionada (com Beijing) que nomes ens permet perdre's d'un transport a altre i entre altres kafquianitats. Bonics pero, les botiguetes dins el metro, les esglesies i tot l'art bizanti, secret per mi fins ara esperantme dins les esglesies ortodoxes; tan recte i naif que he decidit reformar-lo i usarlo per a escenes de la vida moderna!

Arribar a la ciutat a les 4 del mati fa mirar-s'ho tot d'una altra manera, els carrers buits i els cels blaus m'han donat esperanca per a la ultima ciutat russa que visitare.

D'aqui un parell de dies en autobus a Helsinki i a volar cap a Brussel.les. Retorn a Europa!!!!

moscous i moscous

2008-08-01T21:18:00.003+02:00

Dema a la nit prendrem un trenet que ens dura a Kazan. Un que era baratet imagino que anirem asseguts tota la nit i ens unirem a la tropa del transsiberia.

El noi que ens hospedava a Moscu va patir una intoxicacio i ens hem desplassat a una altra casa-hostal on convivim per ara uns 8. Sembla una barbaritat pero en realitat es una de les parts mes boniques del viatge perque compartim tot d'experiencies i ens movem junts per la ciutat amb francesos, belgues, grec i altres nacionalitats. Es l'inici d'una nova vida?

Quant a la ciutat, ara ja fa un parell de dies que no ens fa por. No ens fa por ni parlar amb la gent encara que no sigui amb paraules. He apres una mica de rus i la pronunciacio no es tan diferent. Seria possible.

Passejant per Moscu pensava que vol dir aixo de trobarse a un mateix. Aquesta frase tan famosa que es diu sense pensar o mes aviat sense concretar. Concretem: crec que trobar-se a si mateix en un viatge te a veure amb coneixer altres realitats que ens poden atraure, ens poden fer creixer i ens poden interessar; i coneixer-se a un mateix davant de situacions noves davant les quals reaionem de maneres noves. El resultat de tot aixo podria ser tenir cada cop les coses mes i mes clares (i la camera mes i mes ferma aferrada a la ma).

El cert es que soc una persona social i sigui aqui o a Peru us trobo a faltar. Al final aquest blog s'acabara transformant en una pregaria infinita per a la gent que m'importa i a la impossibilitat de reunir aquesta i altres coses al meu voltant a la mateixa vegada amb l'atencio que requereixen.

Sigui com sigui feu-me un bon lloc alla on sigueu. Vosaltres el teniu al meu costat!

Moscu a la POCCNR!

2008-07-30T21:46:00.002+02:00

A Moscu les catedrals tenen forma de ceba de colors daurats. La gent es gran, rossos de color cendra. Un color apagat. El mon haura avanssat unes quantes passes quan la gent deixi de tenyirse de ros plati.

A Inglostadt vaig descobrir la nit i el dia d'un erasmus de ciutat alemanya. Bonic i curios de trobar gent alemanya amb un accent tan diferent i tan oberts. Reminiscencies, nostalgia.

Arribada a Berlin, REMINISCENCIES, NOSTALGIA. De cop i volta Berlin semblava mes pobre i abandonat que mai. En canvi amb en Lefteris, el meu company de viatge i historiador d'art, novio de la Marianna millor no podria anar.

A Moscu vivim a casa d'un jove viatger que compren tan be l'esperit d'hospitalitat que te a 6 persones a casa seva. Alberg juvenil multinacional ultrababelia! Rus, Russa de Vladivostok que fent autostop arriba a Moscu en 11 dies, Teroles que viu 4 anys a Jecaterinmburg, Russa vivida a Espanya, Grec i Catalana i Russa. Angles, castella, frances, rus i alemany se'ns barregen en la mateixa frase. I jo se parlar frances?

La Galeria Treteakov (?) durant 3 hores amb guia turistic personal. Fare algo de quadres, un o altre dia.La plassa roja, amb el mausoleu de Lenin (que no volia pas ser venerat!) el centre comercial mes gran a Europa (quan es va construir imagino) que es com gran Via 2 pero tot de veritat i la catedral de sant Basilic totes juntes i enfrontades. Comunisme, capitalisme i cristianisme!

Hem apres moltes lletres de l'alfabet cirilic i m'alegro molt d'anar junts amunt i avall. En un parell de dies anirem cap a Kazan i alla trobarem a la resta de la comunitat. Dasha (salvacio!) Marianna i Juan (de Chile) que van fent el transiberia des de fa 2 setmanes. I podre descansar, si, estic una mica cansada. Pero amb calma, aqui fa mes fred i la tensio no baixa. Fotos amunt i avall, espero que pogueu entendre aquestes dades desparramades.

Tot va be!

A Berlin BERLIN! Cap a Moscou

2008-07-29T09:16:00.002+02:00

Moskau, moscva, Moskba. Amb hilaritat escriviem aquetsa paraula de tantes maneres possibles quan encara era una realitat llunyana. Avui es un vol que surt avui una estona despres que sortim d'aquesta casa.

L'interrail! Meravellos! Ha acabat i ha sigut meravellos gracies a tots els que m'han ensenyat la seva ciutat! gracies si algu arriba a llegir aixo!!!

Cap a Russia!!!!!!

Ingolstadt en Moto - la la la

2008-07-28T01:33:00.001+02:00

Bonics dies d'Erasmus - vull viure a Alemanya i la llengua bàbara és moooolt gran! Servus!
Ah!

3 nous nens a la familia! Nach Paris, Frankfurt und Ingolstadt

2008-07-26T11:47:00.004+02:00

Poc abans de marxar un dels meus cosins va tenir un nou fill que es polonès i es diu Mark Planells Kulinska. Des que sóc aquí dos més dels meus cosins han tingut fills i tots ells són nens. Un dells es diu Iu i per desgracia encara viu en una incubadora i laltre esta bé, pel que se.

Enhorabona a les families i benvinguts els nouvinguts a aquest món que, siu us plau, entre tots, podem fer una miqueta millor!!!!

------

Jetzt bin ich sehr glücklich bei Verena! Gehen wir bald ins Flohmarkt und auch essen Markt alles bevor ich nach Ingolstadt fahre! Da wartet Coro auf mich in seinem wohnheim!

Els dies a Paris van passar bonics al costat de dues amables senyoretes la Laura primer en ple barri llati amb la seva casa de 25 metres quadrats pero gran gran sofa llit i precioses vistes i lAnna allunyada del centre de la ciutat pero a prop de lempresa on treballa és a dir Blizzard :) en un hotelet daquests de fica-hi a tanta gent com vulguis sempre que continuis respirant.

Amb la Laura vam caminar per tot Paris en un dia, em va ensenyar tot limportant i ens vam explicar un any de vida, 20 anys de viatges i altres projectes. Prepareu-vos tots per donar-li la benvinguda quan vingui a Barcelona, a lAgost, a ocuparse duns quants nens francesos.

Amb ella tambe vam descobrir la vida dels sense sostre a la vora del riu i com pronuncien el nom de sarkozy, entre dents mentre mostren com cada dia la policia els treu tota pertinenssa per convencer-los que es moguin cap a lexperior de la ciutat, a on han desplassat els centres per a sense sostre. Tambe vam descobrir Les Frigos o un exemple de promoció de lArt per part del govern (que no podem dir que passi a casa nostra - ejem, Can Ricart-). Antic frigorific de GRAN dimensió que fou okupat per artistes i altres okupes que destrossaven. Per expulsar aquests segons lAdministracio va comprar lEdifici i el va posar al complet a la disposició dels artistes.

Amb lAnna bus amunt bus avall, viu prop de la natura i treballa jugant 8 hores al dia i la resta del temps, Erasmus!

Fins la pròxima entrega!

Paris Paris Velizy Paris - cap a frankfurt

2008-07-24T15:06:00.003+02:00

Als voltants de l'estacio de lest en un barri forrat de perruqueries per cabells afroamericans i salons de bellesa on les dones negres llueixen els pentinats mes inversemblants i perfectes i una colla de xineses els pinten les ungles amb molta cura - en aquest lloc una mica inhòspit per a un dijous tan assolellat i amb paraules franceses que comencen a sortir per si soles - amb el venedor de bitllets, amb les rumaneses, que es volen endur el menjar aue he trobat tota sola ;) - mestic mentre espero el tren aue em dura a Frankfurt. Alemanya!!

A Paris he caminat sense parar i he descobert amb una sorpresa agradable aue aqui tambe mhi quedqriq q viure, ni que fos nomes uns dies llargs, per tastar el que tenen en tots els forns i compartir una calma estranya que despren aquestq llengua i aquest pais a mig cami. O algunq cosa aixi!

tour en un Peugeot per Saint Ettienne i Lyon

2008-07-22T01:33:00.002+02:00

Sopresa parcial en adonar-me com de facil es fer funcionar el bitllet interrail -pel que diuen, fora d'espanya-. Que vols agafar un tren? Hi puges, t'hi asseus tan còmode com l'aire condicionat ho permeti (tant per massa fred, com per inexistent) i després si cal ja arreglaràs comptes amb els revisors. Despres de dies de mirar taules i horaris a internet, tot queda mées clar un cop a l'estacio, amb pantalles al davant.

Si enumero tot el aue he visitat de Lyon y Saint Ettienne i voltants, segur que riem una bona estona llegint els noms en francès, si me'n recordés, és clar. Per als que no ho saben, aquest teclat francèes és diferent. Té la A on la Q i el punt sota SHIFT+punt i coma. Es desconcertant. He vist el zoo de lyon, el centre de la ciutat, esglesies monuments y 2 rius que s'ajunten. A Saint Ettiene, una presa d'aigua molt gran, un antic castellet, una platja en un llac perfecte per al nostre picnic, el centre, unes places molt acollidores, les genials obres arquitectòniques d'un tal Corbere (no, el nom no es aquest... pero de primer Jose). Una esglesia bunker de formigo, un estadi i un super bloc de pisos amb una escola al capdamunt molt ben pensada.

Tot aixo i El Museu d'Art Contemporani, que m'ha encqntat de forma excepcional, i em podria haver agradat més sino fos perque els empleats del Museu em perseguien assegurant que havia tocat un parell de les escultures (havien vist a la càmera, dèien) i que estava prohibit. Mai no m'havien escridassat tant en francès! I menys per una cosa que no fos fer fotos a transeünts (ü?). La transeunta aue si que mha escridassat obligantme a esborrarla de la camera per jocs de tecles encara roman guardada per a aue algun dia la pogueu veure vosaltres també.

L'Mric un guia incansable aue es coneix tots els millors llocs i totes les dades i que respon a totes les preguntes, com a la rocio li agrada.

Uns 3 euros de la reserva em permeten estar segura que demà, a la 1 del migdia sortire de la Gare de Lyon de Paris, on m'hi estare un parell de dies més.

L'aventura continua amb bon humor i aquesta recentment apresa serenitat, tant poc tipica de mi i tan comoda, en realitat.

Au revoire! Je te'n prie! Je non compris pas français! Ques que tu veux pour le petit dejuner!

___

altres casualitats minidesastroses

la millor foto que hauria fet en mesos va ser impossible per que la bateria de la camera va durar 5 segons menys del necessari. Petita depressio superada i a correr pel camp.

Un llac aue hem visitat, el pare del M i el sant d'avui comparteixen aquest nom txec impronunciable. Misteris, -pero una mica millor que la tempesta hagi acabat.

Trans Europeu i fins a Russia

2008-07-17T01:16:00.004+02:00

I am bad at organisation, on doing only one thing at a time and on ever finishing any of them. But only being organized will make this trip come true so I will have to learn. There is a plane right now in Berlin Tegel Airport. It will be waiting for me until July the 29th to fly to Moscow. The game fot Tau is to reach Berlin before that date, beat the European Railway system's difficulties with my under-25-cheap-GlobalPass and let my Passport -with my Russian Visa inside- fly from Barcelona to Berlin hopefully on time for me to go through the border with the legal papers I payed so much money for.

When we, the Mediterranean travellers arrive to Kazan, this city in Russia, we will meet Dasha and Marianna who are traveling with the Transiberian train from Vladivostok. Transeuropean and Transiberian travellers will visit together some beautiful and mysterious cities in Russia and split up again at the end. Some will go to Sweeden, some will stay in Russia and I will go back home but I still don't know how and through what country.

I want to bring some clothes as well because I need to wear some during the trip - but only if there is any space left after I put my Guide Book (we learned in China this is both the only thing we need and exactly the thing we feel like not carrying anymore all the time!), some presents, camera and lens and batteries and CF cards, and chargers, (ah, I hate chargers) and 10 Gbytes to fill up with pixels.

The picture is Marianna and me in my Room in Tsinghua, just before I left the room and went traveling.

Trobada de moviments socials + canvi de NOM!

2008-07-16T01:22:00.002+02:00

Compartir és subversiu, diu el micròfon. Grills formen una malla sonora que se sent de fons. Unes 200 persones miren, seuen i observen. S'obren i comparteixen. Moltes somriuen i totes tenen idees, projectes i informació a compartir. Totes tenen il·lusió. És increible. El món pot ser d'una altra manera i tota aquesta gent és aquí per a demostrar-ho. Es mouen, ens movem. Contrapoder com a dinamització de grups que poden autogestionar-se segons els criteris de no domini, no submissió i de solidaritat. Economia contrahegemònica com a autogestió de tot el que fem. "La majoria de nosaltres hem rebut una mala educació. Els que ens n'hem separat patim la maginalitat" Reclamen el dret a una educació diferent i a la possibilitat d'autoinformació, a normalitzar la presència de les idees diferents.

Els mosquits ens envolten i serien una bona eina per a eliminar tota aquesta gent en aquestes jornades d'ultradosis d'informació sobre tot això que feia temps que ens envoltava però no trobàvem on materialitzar-ho, ni com. Ni, sobretot, amb qui. Aquesta trobada d'explosió de debats i posades en comú dels moviments socials.

Informació concreta + apunts en brut que segur que no et llegiràs:

Modes de vivenda alternativa:

Cooperativa de cessió d'ús
Un grup de persones o famílies estableixen una cooperativa. Aquesta cooperativa és la porpietària de la vivenda i cap dels que hi viuen tenen propietat sinó cessió per a l'ús de la casa. El preu correspon a aquest ús i no permet l'especulació.
Cal Cases, una de les masies on ens vam reunir era pionera en aquest

Rehabilitació de masies o pobles abandonats
En forma de cessió pels propietaris de la masia o en forma d'okupació

Okupació de vivendes en les quals s'està practicant el mobbing immobiliari als veïns
Permet donar suport a les víctimes del mobbing i aprofitar un bloc de pisos amb vivendes petites, sense haver de compartir tot l'espai. De vegades les immobiliàries deixen viviendes obertes per afavorir l'entrada d'okupes dels que més que rehabilitar destrossen l'espai i afavoreixen la sortida dels veïns.
D'altres tècniques són inundar el pis de sobre o assegurar als veïns que ja no cal que paguin i després fer-los fora.
-Okupar com a reivindicació i com a exemple-
-Engegar serveis que creiem que falten als barris-

Okupació
L'oficina d'okupació dóna informació. Després d'anys de donar-la s'adona que el moviment d'okupació sovint està format per persones que només busquen un benefici personal i això repercuteix en tot el moviment i en la seva imatge.

Cases buides
http://casastristes.org/ conté un recull de les cases buides, ja sigui per abandó o per especulació. Afegiu-ne més!

Personatges que m'alegro d'haver conegut, per aquestes raons i altres
El president de l'associació de veïns de Can Ricart , Joan Marca.
Gabi, que ha viscut a Arizckuren, un poble okupat a Navarra
Marguerite que treballa en una ONG Codespa
Albert d'amics de la Bici
Aina Gallego de V de Vivienda i de Magdalenes
Anabel que sap fer cosmètics de manera natural

Projectes i cases
Can Masdeu
Can Pasqual
La Colomera
Magdalenes
La quimera
La torre dels frares - Jornades sobre legalitat i okupació

Sense sostre (Infoespai)

Permacultura: Es tracta d’un sistema de disseny destinat a la creació d’ambients humans perdurables. L’objectiu principal d’aquesta tècnica és crear sistemes que siguin ecològicament viables, que cobreixin les necessitats, que no explotin o contaminin el medi ambient, i que siguin sostenibles.

Txell: Xarxa d'educació lliure

Cases okupades PHRP: Promoció d'Habitatge Realment Públic/Protegit

La mala imatge del moviment okupa va en contra d'ell mateix, la policia juga amb desestabilitzar i desintegrar les cases okupes i aprofita per a donar-hi mala imatge

Catàleg de Masies buides i plenes www.autogestionate.net
Pobles deshabitats

Comunitats autogestionades o alternatives i altres moviments
thefec.org
ecoaldeas (ic.org -- intentional comunities)
working volunteers in organic farms
Arizkuren - Poble okupat a Navarra, Gabi
grup "vida comunitaria"
Casas tristes (web cases desokupades)
"sense terra" moviment a Brasil

Si has arribat a llegir fins aquí vol dir que realment tenies ganes de saber com havia anat i jo, que encara no m'he vist capaç d'escriure-ho o explicar-ho ordenadament, t'agraeixo que ho hagis llegit i et convido a fer-me les preguntes que vulguis sobre aquesta informació tan poc desenvolupada.

Davant l'estranya rapidesa dels esdeveniments.

Canvi de nom d'aquest blog en breu + informació als interessats per email!
taumh.wordpres.com

De canvis i events passats -.

2008-07-04T14:54:00.004+02:00

Aquest bloc tindrà, d'aquí molt poc, un canvi de vida i amb ell, un canvi de nom.
Avui marxo aquí i m'hi estaré tot el cap de setmana. És una trobada de moviments socials i de tendes de campanya.
Per a la tornada i per als canvis, m'agradaria explicar-vos la trobada de Blender a Hangar a la qual vam assistir el cap de setmana passat, que és un programa lliure per a desenvolupar 3D i el concert de Waiting Room de presentació del nou disc al qual vaig estar fent fotos fa dues setmanes.
O potser així ja queda explicat.

Travel all the time

2008-06-26T02:04:00.003+02:00

I plan to go to Moskow in a month through other places. Nothing is sure yet, no plan is fixed.

Decided to travel in Barcelona too, even here I got to meet new people from overseas. Hear new stories, listen to people and ask ask ask. New persons and stories are like an everyday piece of life. I keep to myself the secret, that moving around different people and getting to live inside their culture (through my own eyes, if I am there, through their words, if I just listen) and to be empathetic become big daily adventures.

As if I could be everyone else and this could be a permanent amusement park.

Reminiscences of a trip to Beijing

2008-06-13T00:39:00.002+02:00

This is Beijing under my cruel manipulation.

Torno Dimarts a les 16

2008-05-30T02:51:00.003+02:00

Reserveu-vos el divendres i veniu a casa meva!

Algú que ja no em parla va dir que sempre surto molt seriosa a les fotos que em faig. Potser és veritat. O potser no.

Last weeks in London and the British Libray

2008-05-18T00:54:00.006+02:00

Needless to say that I have already lost the sense of time. The time I have been in Marshwood house, the time I will still be going to the office running out of the door intending to arrive exactly on time and still be successful most of the times. It feels like a temporary home that will remain as home a bit longer the day I leave. Because I sit on the top floor front seats of the double decker 139 taking me home (loaded with freshly hunted veggies) and through the watery window, the city looks exactly like my photographs. There's no need to take anymore and show my version. London sometimes is already my version. And I will miss it.

And I will miss these unlimited feelings I've had. No one here to balance my mood, I cried oceans looking out of the window, wandering in the wet grey and sharp streets. And the infinite loneliness that made me understood. And the ways I learned to heal any pain. And the power of some persons that stayed with me from far away and made me really happy exactly when I needed it. Understood that it is for all my friends, real friends that I am here and wherever I would go.

Also I smiled showing all my teeth. On my own and with all these people that made my stay easier and cheerful. Even the strangers that wished me nice days in the middle of the road (for apparently no special reason). And I will miss them as well. If I never come back, you have to come and visit me. But I will come back to this strange impersonal multicutlural home, wide and complex, with the most delightful places to go for knowledge and art compulsive eaters like me.

One of those places is the British Library that I didn't discover today but I had the pleasure to use for the first time. I know many book lovers but the structure they have in the library to protect their collection is worth living.

You need to be a reader's pass holder to enter in any book hall. For that you need a prove of your signature that isn't your ID (that means a credit card) and your ID. And you need to leave all bags, jackets, cameras, food, water, scissors and cutting tools and even pens in the cloackroom. Te result is lots of people walking up and down from the cafeteria to the humanities room, or to the science room (there are many more) holding a transparent plastic bag with a notebook, a pencil and a mobile phone.

Once you look like the reader prototype you can get into the reading halls and ask for the books you requested beforehand. You can do it through internet or in the hall but you need to have planned far in advance because for some of the books -that might live hidden in the basement- it takes up to 48 hours to get the main desk. You can only receive it once you have chosen the table you will be sitting .

The place is massive. The chairs are old armchairs and the tables are huge. The hundreds of people sitting there are all silent and the collection of books they have used to be "all the books published in England". If you seat there and read you feel like a citizen of the most culturally prepared city in the world.

And I sat, and read, and read, and remembered how I would stay forever reading interesting words of all those nice people who cared enough (or felt enough special and important) to write their thoughts for me to read. I always say I'm way too hyperactive to seat and read. But in the reader's halls everything is quiet and all interrupting disordered thoughts don't get to pass through the main door.

Documental de la Gina, al 33, divendres a les 00.15 de la nit

2008-05-15T22:58:00.003+02:00

De la televisió n'he dit de tot. Però Demà a la nit a les 0.15 s'emetrà el documental de la Gina sobre la seva mare. Tothom atent a les pantalles del canal 33. Enhorabona Gina, per obrir-te al món, sense pors finalment. Potser això si que ho has après de la teva mare?

La meva mare - Capitol 97

"La meva mare" Això és una petita història que passa entre la Caterina i la Gina al cim d'una muntanya en una casa sense aigua corrent ni electricitat, envoltada només de bosc i de cel. Són mare i filla i s'estimen molt, però hi ha una distància que les separa: els retrets de la filla. Mentre que ella hauria desitjat tenir una infància estable i normal, la Caterina ha estat un esperit rebel que tota la vida ha seguit els dictats del cor. Això, a la Gina, li ha donat molts maldecaps, i ara va a visitar-la per demanar-n'hi explicacions. Buscant una resposta raonable, la Gina rebrà una notícia que trastocarà del tot la seva visió del passat i l'unirà definitivament a la seva mare. CV Gina Ortega (Barcelona,1985) està acabant la carrera de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. La meva mare és el seu primer documental.

the office i la plaga de camaristes

2008-05-08T22:48:00.012+02:00

Després de la setmana i mitja de visites, just l'últim dia, va sortir el sol i es va acabar la pluja i la situació s'ha perllongat fins ara, que són gairebé les 10 de la nit i fa calor amb les finestres obertes. Sento música, com d'una actuació, però no sé d'on ve. Si anés a la recerca potser em trobaria amb que és música d'una festa privada, o potser només d'una casa sorollosa, així que em mantinc guardada dins la meva caixa de sabates. Ens imagino a tots en aquest edifici, en molts edificis, guardats en les nostres caixes de ratolí, amb llit i armari, prestatge amb les restes de l'esmorzar i els ulls clavats a l'ordinador. Els moderns ja no tenim televisió a l'habitació, l'ordinador és la nova televisió. A diferència de l'antiga caixa tonta, la nova ens deixa un mínim grau d'interactivitat i ens manté en contacte amb altres caixes tontes d'altres persones que poden estar a la taula del costat o a les antípodes. La diferència entre la sensació que dóna la comunicació entre caixes i la comunicació directa és proporcional a la de menjar-se un préssec cultivat a l'aire lliure i menjar-se un rotllo de paper de vater. S'ocupa el temps, s'ocupen les mans i la boca, pero les emocions ens les hem d'inventar al complet si es que en volem rebre. Amb una mica de sort la pròxima generació condemnarà internet com nosaltres i el Neil Postman, que hem condemnat la televisió.

Potser la pròxima generació s'haurà adonat dels perills de fotografiar tot microevent a mode de diari acumulatiu d'imatges de la nostra vida. Vam anar al museu d'història natural i alguns dels nens només miraven la pantalla de la seva càmera i acumulaven tant de material com els fos possible. Al futur hi haurà locals lliures de càmeres. I les càmeres duran un cartellet: "les imatges són nocives per a la teva percepció del món i la cultura en general dels que hi ha al teu voltant", "els fotògrafs moren insensibles", "demana ajuda al metge, per deixar de fotografiar".

O potser definitivament la gent deixarà de llegir textos de tota mena i només mirarà imatges. El llenguatge passarà a ser iconogràfic i llavors si que podem dir que els xinesos seran el nou imperi que haurà conquerit el planeta. Ja m'he encarregat de poder fer veure que estic de la seva banda.

Tot això venia a que ja només queden 4 setmanes, o menys!, de ser aquí i el bon temps, que no m'esperava (fins i tot em sembla pertorvador) em recorda a Barcelona i me n'hi vull anar que si que té coses que son maques. Algunes segur. I aquí tot està molt bé però és que m'agafen presses, asseguda a la feina. No sé quines però presses.

Ahir vaig anar a la Picture Buyers Fair i vaig recollir informació mitjanament valuosa i uns quants caramels i xocolatines. A l'stand de la fira hi ha els meus braços i el tinter i la ploma venen de la república txeca, i els llibres són una foto d'un fotògraf famós que ens fa alguns dissenys a la feina. Tot assemblat digitalment en aquesta caixa tonta.

Un Sant Jordi a Londres es com cap d'any a la Xina,... + FOTOCONCURS

2008-04-24T20:57:00.006+02:00

Com que va ser Sant Jordi en uns llocs i Saint George en uns altres vaig constatar, una mica més, que els mites i tradicions aparamentment més lligats a una nació tenen, en realitat, tanta credibilitat històrica com una campanya publititària. O menys. I no em refereixo a que del drac no va sortir una rosa (tots sabem que els dracs quan els mates no surten roses, com a molt unes herbes brutes i bombons de xocolata) sinó a què a Anglaterra el dia de Sant Jordi es conmemora exactament la mateixa tradició amb exactament la mateixa història misògina i violenta de la princesa i el senyor Jordi al rescat. A més, justament el dia 23 d'abril del 1616 Shakespeare va morir (igual que Cervantes, tot i que calculat des d'un altre calendari i en realitat l'un morí 10 dies més tard que l'altre).

Les diferències són que aquí no es fa cap tipus d'al·lusió a l'amor i no es regalen llibres sinó que bàsicament es beu cervesa als Pubs i ni tan sols està gaire ben vist celebrar aquest dia perquè, com en molts altres països l'estima al país es confon amb patriotisme. El dia de sant patrici, però, el 17 de març se celebra grandiosament a tot el regne unit sense vergonyes i amb barrets verds i plens de logotips de Guiness (o guinnes?).

Tot això.. per comunicar-vos que he guanyat el concurs de fotografia dins dels jocs florals de Sant Jordi de la Universitat Pompeu Fabra. El primer premi de foto individual i un accèssit per una sèire de fotos sobre TianAnMen, gràcies a molta gent i moltes coses i sobretot a la meva mare que va fer totes les gestions d'impressió, inscripció i recepció del premi!!!!

Amb aquesta foto.

Malbaratament dins les societats adinerades com aquesta

2008-04-18T02:51:00.004+02:00

Em declaro freeganista definitivament per els meus pogressos en la capacitat de recolectar material aprofitable durant la meva estada en aquesta ciutat de contrastos. Només cal aparèixer per una de les zones de la ciutat amb londinecs adinerats i immediatament hom pot trobar tota mena d'ítems en perfectes condicions que aquesta classe social per motius X ha decidit substituir per d'altres o eliminar definitivament de les seves vivendes o locals de venda. Gràcies a aquest assolit nivell de freeganisme les meves despeses han disminuit i les meves possibilitats per a gastar en allò que realment m'interessa han augmentat. Si voleu més detalls sempre podeu consultar la pàgina web.

Fresh Film Fest - Karlovy Vary - República Txeca - Agost 2007 - Taumh

El material aconseguit es pot assimilar al botí d'un pirata que navega les mars amb la cara al vent afrontant l'adversitat junt amb la seva tripulació que en el meu cas sou vosaltres. Dins del botí hi trobem 3 cadires, una d'elles de rodes amb respatller reclinable, roba és clar, de tota mena, sandvitxos del dia, madalenes, una nina de porcellana que heu vist, potser, en alguna foto, un edredó de matrimoni amb joc complet de llençols amb color de xocolata, alguna pintura, maquillatge, productes de cosmètica com cremes oil free, aloe vera, xampu anticaspa (jaja), tovalloles de colors, una manta peluda, sushi, llibre per aprendre anglès, àlbum de fotos, bombeta, maletes i altres coses que no recordo.

Flapjack o un dels exemples que els anglesos si alguna cosa saben fer es fornejar pastisseria i galetes i la meva redescoberta de la civada.

La conclusió és que com més alt és el nivell de vida d'una ciutat més residus servibles genera la seva població i per tant un increment del malbaratament dels recursos. Un malbaratament en bona part relacionat amb l'assimil·lació de conductes al comportament habitual, especialment de lleure basats en la despesa excessiva o de luxe, per part dels ciutadans amb poder adquisitiu mitjà i alt i en segona part relacionat amb l'assimil·lació, per part dels ciutadans de poder adquisitiu baix o molt baix, d'aquest tipus de conducta de consum com a un dels estadis als quals aspirar amb l'objectiu de crear un estat il·lusori d'escalar a una classe social i econòmica superior i també per sobresortir socialment d'entre les masses populars.

Aquest tipus d'assimil·lació per part dels ciutadans amb baix poder adquisitiu, doncs, desemboca en la creació de productes de consum de baix preu que no tenen en compte cap dels elements que asseguren el benestar social dels productor i els compradors com els codis de conducta de les empreses i els treballadors i la qualitat dels béns de producció.

Marxo a dormir sense ni corregir l'estruçada d'avui!!!!

Free Tibet?

2008-04-16T01:33:00.004+02:00

Please Free China from its goverment and maybe some of its culture!

un mes més tard - els museus - la xina - els boscos - a la feina

2008-04-10T23:33:00.005+02:00

Yunnan, febrer 2008
Parc de les nacionalitats

Volia escriure algo com, em sembla, com de diferent és la vida quan un té una lampara de sobretaula avui que justament en arribar a casa ja no funcionava. Temes, a escollir.

que no t'agraden els museus?
I és clar que m'agraden els museus però em cansen les actituds dels turistes i visitants que volten per dintre les galeries traient les càmeres enlloc de mirar i que fan aquest tipus de coses que hi diu a les guies de viatges que s'han de fer quan vas a una ciutat. Em recorda als xinesos. Com que molta gent en el seu temps lliure no sap fer altra cosa que encendre la televisió, quan se'n van de viatge (perquè anar de viatge està molt de moda i a més és un senyal de classe doncs viatgem que per això hi són les vacances i anem a Londres que és el centre d'Europa) lo unic que saben fer es seguir les seves guies i anar dels McDonalds als KFC.

Shanghai octubre 2007
Feliços venedors de carrer

el que la Xina no és i la doble moral
A Londres el fenomen de la setmana és que alliberin el Tibet. El món occidental, les galeries, els restaurants, els museus, els artistes, els diaris, els supermercats parlen de Xina i posen imatges de Chairman Mao (així és com li diuen per allà en les traduccions) en qualsevol llenç difuminat a l'oli i amb un gall d'indi a la mà. O la salsa de soja a la pizza, o els dissenyadors de la Xina actual al Museu Victoria & Albert. La Xina, oh, què genial. El que jo dic és que la Xina és tan lluny, és tan gran i està tan tancada que qualsevol d'aquestes informacions no deixen de ser un estereotip que, posat sobre fons vermell crida l'atenció, per exòtic i oriental. Però res de tot això, res de l'art (ART CONTEMPORANI!!?? A LA XINA??) i res de tot el que potser treuen d'allà els més rics és la Xina. La Xina és un desert de formigues que intenten construir-se un formiguer tal i com altres han dit que s'ha de construir enmig d'una dictadura consumista. Mao apareix exclusivament als quadres dels artistes. La Xina no és els Jocs Olímpics i la majoria de xinesos mai s'han plantejat si volen conservar el Tibet perquè allà ningú en parla. La censura és la única que parla.
I si un vol veure la Xina que no vagi als museus que vagi a les fàbriques i als barris poblats de xinesos treballadors que els xinesos no s'ajunten amb els altres. I sí, és clar, que alliberin el Tibet. Però ningú, ningú, és fa cap pregunta abans de comprar aquestes sabates de Primark que valen Oh, Sorpresa, 3 lliures. Es clar que si els xinesos no es fan preguntes, perquè ens les hem de fer nosaltres? Si jo vull aquest vestit tan barat perquè m'he de parar a pensar quants en tinc a l'armari, a qui estic enriquint i en alguna cosa diferent que el meu propi (suposat) benefici?? És clar, que necessito anar a emborratxar-me i a drogar-me cada cap de setmana i necessito roba nova i bonica (i barata, és clar) per sentir que sóc alguna cosa i que faig alguna cosa amb el meu temps. bah

Tren cap a Xi'an Febrer 2008
Tercera classe, més de 20 hores de viatge

l'aro per passar, fet a mida
Serà que el dia a dia i el bon temps estan filtrant els meus malestars (i fixacions anti-oficina) i la feina em comença a agradar. Suficient com per plantejarme quedar-m'hi per un temps en termes imaginaris i condicionals. M'ho passo bé en gran part per tots els que hi treballen i el fet és que tots volen marxar. Aquesta setmana el noi que m'ensenya tot el que faig ha marxat cap a casa i m'ha deixat amb les tasques més o menys apreses i fa il·lusió ser comandant d'una part del barco. He descobert un univers finit pero gran de coses que puc fer a part d'escannejar i retocar. Els moments més memorables van ser quan vaig programar unes taules amb html al blog de la web, quan vaig descobrir que hi havia una actualització gratuita per al programa que envia els Newsletters que ja no funcionava i sobretot quan vaig arreglar l'ordinador d'una altra noia que tenia ajustada una resolució més gran que la pantalla i ningú en mesos havia sabut com treure el ratolí que ballava amunt i avall. Ara ja poso imatges al sistema, a la base de dades i al servidor d'internet. Mentre escanejo faig tota mena de plans i tinc temps de pensar i he descobert el meravellós ús del bolígraf de taula enlloc del ratolí QUE M''HA CANVIAT LA VIDA perquè ara ja puc pintar a sobre la pantalla i jo trobava molt a faltar pintar i escriure amb llapis i bolis.
I l'últim que he après és a acolorir les imatges, pintant-les de colorins. I per fer això n'hi ha que cobren 1300 lliures al mes!
Els plans que faig mentre escanejo són un diferent per cada dia en series de 15 dies. Això vol dir que hi ha 15 futurs diferents entrellaçant-se a dintre del meu cap.

Hampstead Heath Abril 2008
Plantes invasores en un a construccio de jardins victorians

la caputxeta vermella
Si camines una hora en direcció nord des de casa meva s'arriba a un bosc a dins de la ciutat. Hampstead Heath. No és com els parcs immensos que hi ha, és un bosc amb arbres desorganitzats i terra ple de fullaraca. A dintre hi ha una gran mansió i uns jardinets victorians amb heura crescuda per les columnes. Personatges estranys s'hi passegen. Entrar en aquell bosc va ser com entrar en una aventura gràfica amb especímens amb tasques curioses que es paraven a parlar amb mi mentre intentava descobrir el camí de sortida. Uns nens que s'enduien un arbret a casa, uns adolescents rics que feien fotos de flors, homes sols que caminaven amunt i avall (com si fossin personatges estipulats per omplir una mica l'escena) i estrany home amb un ull de vidre que surt del no res i rebusca dins la meva bossa de plàstic. En dir-li que es meva s'excusa dient que es un ex-presoner de guerra, que si sé el què és. I marxa fent saltets cap a un altre lloc.

cuerdas de mago

2008-04-02T02:20:00.004+02:00

Hoy el sol se ha quedado hasta más de las siete y por la calle, a la gente, se le notaba en las sonrisas. Un día más, pero brillante como cristalitos.

Tranquilo en cuanto al futuro que es lo que más angustia. Hay días que la lluvia lo amarga todo, aunque me guste. Londres será el país de las maravillas pero te construye un caracter a prueba de grises y por eso los colores se colocan en el resto del paisaje urbano. Por el sur no nos damos cuenta de lo felices que nos hace el sol porque la felicidad no hace falta pensarla, el sol la transporta a través de la piel y cortando un poquito la respiración. Sin saber porque.

Pero no tan tranquilo en cuanto al pasado, que es lo que trae melancolia. La melancolía és como una cuerda de mago que hace y desace nudos entre el estómago y el corazón. Son cosas que pasaron y que nunca volverán; sentimientos de todos tipos, no siempre buenos, convertidos en hielitos que tememos se fundan para siempre sin poder usarlos ni guardarlos, ni siquiera decirlos. Como escribió Susan Sontag, cuando nos sentimos nostálgicos, tomamos fotografías. Y yo digo que en las fotografías almacenamos un sentimiento y cuando la abrimos, rebuscamos de nuevo ese sentimiento que solo existe en nuestros estómagos atado a la cuerda de mago y sus nudos. Y no se puede dar ese sentimiento, no se puede decir. Las fotos de los demás no nos hablan de sus sentimientos, nos hablan de los nuestros propios y talvez de lo que creemos sobre otros sentimientos. Sin embargo las películas son útiles y bonitas porque tienen más tiempo y medios para decir los sentimientos y cuando lo consiguen es que todo esto del cine ha valido la pena.

Entre floc i floc, vacances de Pàsqua

2008-03-24T22:14:00.012+01:00

Aquí ha bastanta gent ben religiosa que durant les Pàsques no mengen carn, no surten de festa i fan moltes misses. D'altres no tan religiosos aprofiten les vacances per veure més museus més ciutat i explorar que per això han vingut al món.

Com jo. La lluita de coixins va ser un entrenament per quan vagi a la guerra.
Definitivament hauré de fer fotos perquè vaig endur-me un coixí i una càmera per a veure, un cop allà, què em venia més de gust fer. I el resultat van ser més de 250 fotos i una hora sencera de click click. Al final es va acabar la bateria i la memòria i vaig fer una mica de lluita però vaig parar ràpid perquè això de pegar desconeguts no m'apassiona i perquè vaig conèixer un dels altres fotògrafs que, com jo, es divertia esquivant coixins. Resulta que ell és un senyor d'uns 50 anys, propietari d'aquesta llibreria d'imatges. El David Hoffman em va informar una mica sobre la possible incorporació al sector de les llibreries d'imatges, aquesta vegada des dels que es mouen d'un lloc a l'altre i no dels que seuen i retoquen :) Em va aconsellar que parlés amb l'Elbie, la dona que porta la meva empresa que ella era la més honesta del sector. I també em va recomanar una altra agència.

La lluita va durar més d'una hora, fins que les autoritats pertinents van enviar un servei de neteja molt eficient que, en menys de 15 minuts va eliminar plomes, escuma i coixins de la via pública i tot va tornar a l'atrafegada normalitat de la plaça Leicester en dies festius.

Entre pedregada i flocs de neu vaig decidir anar cap a China Town per segona vegada i comprar alguna cosa al supermercat que per mi és com un revival o com posar els peus en un tosset del passat. Molt sorpreses que parlés xinès amb elles, les dependentes em van ajudar a escollir la llet de soja més bona (evidentment em van recomanar la més famosa, són xineses). El xinès és un dels idiomes més divertits de parlar.

Un altre dia vaig anar al museu de Disseny Victoria & Albert i, igual que a la Tate Modern hi ha com a mínim unes 5 hores d'observació que jo no vaig fer perquè havia d'anar a casa a fer la mona de pàsqua que els vaig prometre als meus companys de pis. Va quedar un pastís de xocolata TAN BO que ni tan sols va donar temps de fer una sola foto i en 24 hores ja s'havia acabat. He iniciat una recol·lecta per a poder fer postres comunitàries més sovint.

A part d'això vaig anar d'exploració als parcs de la ciutat que ocupen un 25 % d'aquesta ciutat que no és petita i a més tenen un munt d'animals com aquest ànec que, a falta d'altres que ho facin, em va voler abraçar. En menys d'una setmana, però, vindrà la meva mare i recuperarà el temps perdut!

Agualondres

2008-03-14T03:26:00.002+01:00

La lluvia llena los suelos de Londres. Pensaba buscar una piscina para ir a nadar pero aquí pronto podré llevar a cabo mi proyecto CARRIL PISCINA que es una versión avanzada para ciudades colapsadas junto a los carriles bici. Siempre he pensado que nadar es aburrido pero si es para ir al trabajo y evitar coger el autobús vale la pena. Habría que añadir una CHANGING ROOM a la mayoría de oficinas y supongo que también añadirían impuestos de circulación acuática. Aunque aquí con la de servicios públicos, talvez incluirían en el paquete ACUARIOS explorables con aletas y máscara los domingos y otros días -sólo con cita previa-. En cualquier caso aquí de momento circular por las calles acuatizadas es lo único que de momento no vale unas 4 libras. ¡Qué 4 libras són más de 5 euros! Incluso más de 50 Yuanes Renminbies de la República de la gente de China. ¿Cojer el metro de ida y vuelta con descuento, en hora punta? 4 LIBRAS del Reino Unido! ¿un plato de pollo con curry indú? 4 libras. Bueno claro que hay opciones más baratas y yo ni siquiera necesito transporte para ir al trabajo que son solo 10 minutos y 5 corriendo des de mi cama :D

Volviendo a las calles acuatizadas, la LLUVIA en realidad es maravillosa e hipnótica. Después de 6 meses sin agua en el aire, de piel reseca y aire grisáceo, ahora me quedo mirando la lluvia como si fuera de mercurio y me sorprendo a pequeña escala como lo hacía ante las gigantescas cascadas y profundas nubes de Islandia. Es extraordinadio, a las 10 de la mañana el cielo está gris y el suelo mojado. Nada más empezar con el escaneo diario sale el sol anaranjado y pienso en irme a comer mi lunch en el banco más cercano y, de pronto, con sol incluido, empieza a caer Selfoss en el jardín de la oficina y vemos salmones paseándose por la ventana. Cuando al fin me voy con mi lunch hace tanto viento que se me vuelan las berenjenas del tupeware y los granos de maiz. Y me gusta. Porque sí; porque estoy de acuerdo con esas descargas emocionales, con esos cambios de opinión y esas contradicciones que tienen las nubes.

Lebrecht se llama el sitio donde ejerzo de máquina durante 7 horas al día. Aquí sí que no hay contradicción: Escanea el libro, retoca las imágenes, comprueba los números, escanea el libro, comprueba las imágenes, retoca las manchas, ajusta los colores, escanea el libro, ve a buscar un te y una galleta, retoca las imágenes, escucha las conversaciones de los teléfonos, busca las imágenes que se han perdido en el sistema, borra las manchas y RAYAZOS, cárgate la cubierta de "Le Theatre" del año 1903 encima del escáner, reescanea las partituras que están dobladas, retóca las imágenes, suspiro, un gato pasa por el jardín, retoca las imágenes, renombra las imágenes, escanea el libro, procesa las imágenes, comprueba en la base de datos, mete las imágenes el en sistema, grava DVDs con las imágenes, reinicia el ordenador.

Cuando la buena mujer me propuso que en vez de a las 10 empezara a las 9.30 le dije que no podía ser. Por lo visto había que ponerla un poco en su sitio porque ni siquiera le daba el dinero de la comida que a mi me prometió a la otra becaria que es de Jaén. Yo (finalmente) le pregunté que como se hacían los pagos de las 6 libras diárias (formulación que a propósito no facilita una respuesta negativa) y me comentó que a final de mes. Des de mi llegada, pues, han mejorado las condiciones de todos los becarios (3) que ahora venimos todos a las 10 porque he luchado por los derechos de los trabajadores pobres y explotados.

No es verdad que no haya aprendido, he aprendido mucho, el chico que tutora es de Madrid y me está enseñando mucha jerga madrileña ;) y muchas otras cosas sobre photoshop que algún día le agradeceré (mañana por ejemplo). Él está en plantilla y se saca 2000 euros al mes señores que tiene 23 años y lleva 2 meses en la empresa! Todo el mundo a Londres a trabajar!!!!

Ah!!!!! lo olvidaba!! En el fin de semana me pasé 5 horas en la Tate Modern y me encontré Sushi infinito que estaba muy bueno. La Galeria es impresionantemente completa, llena de espacios para estar, para mirar, para pensar y ya desarrollaré otro día que estéis menos cansados mi amor por los museos públicos gratuitos. También fui a Camden y hice estas fotos del puente con la cámara nueva que puedo decir de los resultados que más o menos y con mucho ruido de rayas azules y amarillas.

Hoy Elbie -la mujer que inventó esta librería de imágenes- nos ha preguntado al equipo sur europeo que qué literatos clásicos hay en España a parte de Cervantes porque quiere incluirlos en su colección. Yo le he dicho que solo conozco catalanes y ella ha dicho que la literatura catalana nunca será muy grande, como la de Luxemburgo. Y nos hemos puesto a decir nombres, a ver cuales se os ocurren a vosotros, en especial a las madres que tienen afición con esto de la historia y para todos claro está.

Ahora ya podéis votar sobre vuestra fruta favorita y dejarme un comentario para que me alegre la mañana, mañana.

Us trobo molt a faltar!

London, UK

2008-03-05T01:08:00.004+01:00

Si vols llegir el meu blog deixa un comentari o digues-m'ho que canviaré l'adreça aquests dies i t'enviaré un email.
Si quieres leer el blog dímelo porque cambiaré la dirección pronto.

jA HE CANVIAT TOTS ELS MOBLES DE LLOC I AIXÍ ÉS COM L'HE DEIXAT. jA SABEM QUE LES CÀMERES FAN ELS LLOCS SEMBLAR MÉS GRANS DE VEGADES, SÓN UNS 3X4 METRES

Let's see if my english improved even a little bit. (let's also see how about my mum's english hihi) I guess not because since I'm here I only found SPANISH people around and also many other nationalities. Anyway, I can hear everyday that lovely and funny brittish accent in the mouth of policemen, shop assistants, the machine-girl that speaks in my mobile phone and my own boss. My boss is a maybe 50 yeared old lady who runs that music and arts Image library where I spent already 14 hours scanning old books that brake in PIECES in my hands. The person who teaches me is also a spanish guy who also studied my degree but in Madird. He is nice but very serious.

I feel quite like "Stephane" in that movie called "The science of sleep" from Gondry(La science des reves -with some accents above the letters-)because for me books get BIGGER and BIGGER while scanner gets smaller and smaller and people talk weird languages around me, in the basement of that house.
I was there just for two days and I find funny the fact that I dont have to think about it even a second when the job is over and during the rest of my day. It is what it's called a 9 to 5 job but I start at 10 instead and they don't pay me a single pound. So I could say i don't pay a single minute of my attention (WHICH ISNT TRUE) but I consume all sun hours in front of a computer with a very big flat screan. No wonder that when I get home the last thing I feel like doing is sit again in front of another computer but I have so many things to say that probably you will close this window before you finish reading :)
Don't worry about that. You will come back. Specially I didn't feel like sitting in front of anything because my cute NEW ROOM had no chair; something I just realised one whole day after giving them a thousand Euros in Pounds -and that was almost all my cash-. Because I only have now about 10 pounds I was worried having to decide between a bag of oranges and a place to sit. But sometimes I am a little bit lucky (just like my father :D) and after asking one of my job partners if people like leaving used furniture in the streets (and after she said that wasn't usual) I found a fancy chair broken in two pieces that I just put together again and I'm (quite) confortably sitting on it right now.

I am as poor as I was but I just ate spaghetti with carrot and onion and I have also a bit of that for my lunch tomorrow so I will not starve this week. FINALLY I am poor enough to take profit of my 'don't ever throw a thing away' obsession. Now I remember when people complain about their 700 Euros payed part time job in Barcelona where you don't pay more than 300 for a room and I am paying now 459 and bills and council tax, internet, so all my grant (beca) goes directly to the agency who rents this house to us.

About the ROOM, it was such good luck (at least that is what seamed to me) because I arrived to London on Saturday night (very tired and quite angry cause I hadn't sletp much the NIGHT before (ejem) and on Sunday I wanted to find a room near to my job and near to the Tube. The place I slept the first two nights was great (Berta and her housemates were the best wellcome I could expect and I am still very greatful and happy about them) but more than 90 minutes away from the job.

There was a 40-lots woman whose son and daughter kind of abandoned her (ot that she said) and was renting a creepy room in her depressing flat. She invited me to drink tea and explained me about her problems a bit. That's not a place to live. After 5 pounds of calls, walking around the zone under the grey sky, cold weather, no food, finally arrived to this flat and there were lots of people, 3 ppl living here, some ppl visiting the room and also the ppl living and I so everything so bright, confortable and friendly (and the fact that they need someone for 3 months exactly) made me feel my heart jumping out of my chest saying PLEASE I nead this room and after that my mouth also said that in spanish to the spanish guy (from Benicarló) that lives next door. I was nearly crying and they could have thought I was crazy or very desperate and afer a quick democratic chat among them they gave me the room and I gave them the money and left and I was probably in that moment the happiest person on London because my stomach was pushing up in my throat as if it was smiling during all the way HOME.

It's been enough. Thanks for reading till the end. I will change soon the address of the blog so if you wanna keep reading just let me know who you are and I will send you an email. Or leave a comment, or anything, just let me know.

S'accepten propostes per al nom del mou blog!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Some ppl don't really need to tell me, I'll send the email to them anyway and force them to read.

Cheeeeers!

Tau

Barcelona !!!!!

2008-02-27T00:52:00.003+01:00

Estrangera aquí i allà, vaig aterrar divendres a la nit entre alegria i confusió. Dissabte la sorpresa va se veure 'organització de tots vosaltres, i lo genial que em va fer sentir que m'esperàveu i us recordàveu de mi. Feu de la meva vida un pastís de maduixes i taronja. Gràcies!!!!!!!!!!!!!!!!
Dissabte a les 20 de la nit ja pujaré a l'avió un altre cop carregada de càmeres i espero que una mica d'il·lusió, per buscar un tros de vida que pugui menjar-me a Londres.
Havia planejat tornar el següent cap de setmana ara que Barcelona se m'ha fet curta, però sempre podeu portar-me-la vosaltres, tan aviat tingui casa i us oferiré síndria i meló i unes quantes fotos com la d'aquí sobre.
Ara, però encara sóc aquí uns dies i us convido divendres a sopar Delicatessen Xines al terrat de casa meva.

Jinhong, Beijing,

2008-02-21T04:18:00.000+01:00

Jinhong, Beijing

El sud de Kunming va resultar una barreja entre A) Kènia i el seu clima tropical, plantes verdes arreu, palmeres plàtans i pinyes i B) Santa Mònica, amb avingudes de terra blanc amb botigues arreu i encara més talons de senyores sonant amunt i avall. Esperàvem trobar una vil·la, similar a Laos, i vam trobar un gran resort on els rics de Laos i els rics de la Xina van a passar lany nou i les vacances. Si hi afegim l'incòmode viatge en bus llit que ens va deixar en una estació fora del nostre mapa a les 6 de la matinada i el fet que va costar unes quantes hores trobar un lloc presentable per dormir van ajudar a la nostra decepció.

Volíem viatjar fins a Yunnan per, un cop allà explorar la zona. Però en arribar allà estàvem tan cansats i havíem passat en total uns dies dins de trens i busos que ja no vam voler anar molt més enllà. Vam menjar papaya, pinya, tamarind i coco, vam trobar algunes de les famílies de les minories de Xina, vam llogar bicicletes un dia, motos elèctriques un altre, vam visitar els netejadors d'algues al riu i vam visitar el jardí botànic medicinal i els galls d'indi que també servien d'inspiració per decorar en daurat tots els edificis característics, darquitectura totalment diferent a la resta de la Xina.

Vam tornar cap a la capital de Yunnan en un altre bus-llit i en arribar al matí sorprenentment encara quedaven trens Kunming-Beijing per al mateix dia. Vam passar 38 hores en primera classe i vam aparèixer en una Tsinghua Daxue (Universitat) abandonada, sense supermercat, sense menjadors, sense estudiants i sense personal gaire estricte dins a la residència des de l'habitació de la qual ara escric això.

Divendres volo cap a casa i encara serà divendres quan arribi a Barcelona.

Yunnan, la ruta y el año nuevo

2008-02-09T12:20:00.001+01:00

Hoy dia 9 de febrero a las 21 horas un autocar con camas nos llevará unas 10 horas hacia el sur(por de 16 €), a una ciudad llamada JingHong, la capital de la comarca de Yunnan más cercana a Laos. Después de 5 meses en Beijing y 2 semanas viajando 3000 km més abajo lo que vamos buscando ya no son templos ni arroz tres delicias, son los restos y las mezclas con cualquier otra cultura. En Qingdao fuimos a ver lo que la colonia alemana habia dejado unos 100 años atrás y en Xian nos dedicamos a explorar el barrio musulmán.

Aunque tambien vamos en busca de algo diferente, dentro de la misma china, lo que sea, pueblos, barrios, gentes, tiendas que por una vez no sean una repetición de si mismos y de momento no han habido grandes sorpresas.

Dicen que la comida de Sichuan es la más picante de toda China y que incluso platos sichuaneses fuera de la provincia no llegan a la mitad de picantes, porque nadie lo soporta. Todos los platos que vi en Chengdu, la capital de Sicuhan, iban regados con/bañados en/cocidos en algo a lo que ellos llaman aceite rojo, lo mas parecido a sangre fresca hirviendo en una olla. Es alrededor de 50% aceite y otras muchas especias y 50% guindilla roja y reluciente. El resultado es en Sichuan mucho mas denso y con mas fragancia que en el resto del país.

En cuanto a Yunnan y a la ciudad a la que vamos, dicen los libros que el clima es tropical, cosa que tambien andamos buscando resentidos por las temperaturas bajo cero y las nieves que nos han estado persiguiendo.

En el mapa he dibujado la ruta de lo que llevamos de viaje, hemos calculado haber pasado unos 5 días en total dentro de trenes y el resto andando de arriba abajo. Nunca pense que tendría que usar el Paint en lengua china pero ahora agradezco haber pasado tantas horas de pequeña explorando los menús.

Año Nuevo Chino o Festival de Primavera

El calendario chino coincide con el nuevo que marca la Luna. El calendario polítíco que se usa aquí es exactamente el mismo que tenemos nosotros, pero para sus adentros y en cuanto a las celebraciones los chinos siguen si calendario muy a rajatabla. De hecho los calendarios escritos incluyen la fecha lunar justo debajo de los números de los días.

Este año 2008 ha empezado pues el 7 de febrero y la berbena de fin de año es una de las fiestas que se celebran más a lo grande. Las famílias se reúnen, se visten con los ropajes tradicionales de cualquiera que sea su etnia (hay unas 55 minorías étnicas en china) y montan banquetes infinitos de comidas deliciosas. Cuelgan amuletos de buena suerte, siempre rojos, en todas las puertas, lámparas de esas redondas y dibujos del animal que corresponde al año sieguiente. Hay 12 animales distintos y el del 2008 és el ratón, que es el primero de los 12 y es el de todos los que vayan a cumplir 24 años durante los próximos 12 meses como por ejemplo yo. Dicen que cuando le toca a tu animal es precisamente para ti un año de mala suerte y para evitar esa mala suerte los chinos atribuyen al color rojo cualidades protectoras (por su similitud con el fuego y la protección frente a animales feroces). Por eso caminando por la calle, el 50 % de los anoracs de plástiquillo que lleva todo el mundo sin miedo a parecer ordinario, son rojos.

A efectos practicos lo que sucede en el año nuevo es que por unos días en el año las tiendas cierran y las ciudades se convierten en fantasmagóricas. A parte de eso, por cuestiones logísticas, el paso al nuevo año lo pasamos en la cama del tren de Chengdu a Kunming y no hubo celebración alguna, a pesar de mis grandes espectativas acerca del gran día.

El chino, el alemán, el inglés y el catalán se me mezclan al intentar escribir esta entrada en castellano para todos los hispanohablantes que normalmente imagino no entenderían nada de nada a los que dedico esto y agradezco por leerme y seguirme :) Incluso las lenguas maternas (y paternas) hay que practicarlas de vez en cuando.

Hasta pronto y un abrazo!

Ｃｈｅｎｇｄu!

2008-02-04T14:32:00.000+01:00

Abans de comencar el viatge teniem un parell d'objectius. Un era veure la Xina de veritat, de les vil.les i els pobles i l'altre era arribar a Yunnan a temps per comprar el bitllet de tornada a Beijing i explorar aquesta provincia propera a Vietnam i el Tibet durant uns dies.

Ben al costat de Xi'an hi ha na muntanya que es diu muntanya flor i es genial per a anar-hi a l'estiu, quan no hi ha neu, es pot escalar en diferents dies i el pic mes alt son uns 2000 m. A l'hivern pero no hi ha ningu perque escalar escales verticals plenes de neu no es gaire recomanable.

Vam decidir vere-ho i tot just arribar ja vam trobar el lloc bastant mes hostil del que pensavem. Deixant de banda les condicions de vida, nomes hi ha una dutxa d'aigua calenta en tot el poble i moltes cases no disposen de calefaccio, el lloc i la gent en si eren mes hostils que a la ciutat. Els preus mes alts, l'autobus mes car, els taxistes i cotxes privats negres dominen els moviments dins tota l'area i el menjar es molt poc variat i de mala qualitat.

Vam tornar a l'estacio ben rapidament i vam comprar un bitllet l'endema cap a Chengdu, la capital de Sichuan i el tren de tornada va ser incomode. Amb llit pero incomode. Xinesos per tot arreu -dec estar desenvolupant sentiments xenofobs?-, havent dormir sobre una manta electrica a 0 graus o menys sense calefaccio, amb un tormell inflamat de saltironejar per la neu dins del pati del temple i un enverinament pel menjar, les dues coses que encara arrossego.

Per aixo aterrar a Chengdu diumenge, encara que fossin les 5 de la matinada va ser per nosaltres un retorn a la civilitzacio. Els albergs a la Xina son oasis occidentals, micromons de tranquilitat lliures de regateig i de mentides, amb estrangers i xinesos sota el mateix sostre. Dutxa calenta tot el dia i molt mes barats que els hotels.

El segon objectiu es arribar a Yunnan i hi arribarem el dia 7 de febrer, coincidint amb el nou any xines! Aparentment ningu a part de nosaltres preten passar la revetlla al tren perque va estar facil trobar bitllets per al dia 6!

Aixo es tot per ara, cap derrumbament, cap nevada, cap accident d'autobus!!

Xi'an, principi i final del cami de la seda!

2008-01-31T15:37:00.001+01:00

Una onada inesperada de xinesos ha decidit anar a Taiyuan el mateix dia que nosaltres i han decidit comprar el bitllet abans que nosaltres. Em pregunto que hi deu haver alla, i a la seva veina Pingyao, i m'ho seguire preguntant perque aquesta vegada no les veure. -I si anem a Xi'an?- vaig dir...I a Xi'an hem vingut, despres de 17 hores asseguts en un tren amb una aglomeracio considerable de xinesos. Sembla dificil imaginarse com, amb tota aquella gent dreta als passadissos encara passessin carrets cada 15 minuts venent diferents productes alimentaris, escombres escombrant tot allo que els xinesos decideixen que no te millor lloc que el terra mes proper i gent amb olles i pots de fideus precuinats a buscar l'expenedor d'aigua calenta. El tren es transforma en un fluid de persones que onejen endins i enfora dels bancs, seuen pels terres, fumen, riuen criden. Extraordinari. Dins les diferents categories de tens i vagons que es poden comprar, hi ha els de seure en seient tou, els de llit que son similars als de renfe pero sovint sense compartiments i els de seients durs, que inclouen els bitllets d'estar-se dret alla on puguis que per aixo ets pobre. Aixi doncs, si pagues uns 7 euros per fer 1200 Km tens la genial oportunitat de barrejar-te amb la gent de classe mitja i els treballadors i tota la seva ceremonia de les bosses de plastic. Cada familia duu una gran bossa i a dins tota mena de menjar i fumar inimaginable i tot el tren s'omple de flaires i molles.

Nosaltres som intel.lectuals i ens vam anar passant "The Wealth and Poverty of Nations" David S.Landes, la guia de la Xina de la qual us parlava que diu veritats i pinta Taiwan d'un altre color i el llibre d'estudiar xines. Jo tinc les meves llibretes i les meves cosetes de pintar pero no les treure pas enmig del refugi de guerra. El senyor David S. Landes diu que un parasit amb nom que no recordo, en zones humides i calides, s'instala dins dels mamifers, hi procrea i tota la familia es passeja pels organs destruint els teixits al seu pas. No es gaire important ni gaire agradable de sentir. Sobretot gens agradable quan un es troba en un vago amb 270 persones i les sebes bosses cerimonials que provenen del camp i la muntanya. Pero com deia, no es important perque aqui les temperatures ronden els 0 graus centigrads i fins i tot en algunes provincies de la Xina s'han quedat sense llum i sense comunicacions en tren. No es el nostre cas, estem sans i estalvis i la meva roba ara mateix es dins de la rentadora ballant una sardana a veure si elimino aquesta sensacio de tenir un parasit interior que em fa pessigolles als peus.

Es curios viure en un hostal on dormir, aigua, dutxa, internet i tota mena de serveis costen nomes el doble del preu que val rentar roba. Es definitivament mes agradable que la nostra propia residencia a la universitat i a mes tenim un bar ple d'estrangers borratxos a la planta baixa.

Xi'an em va emocionar molt el primer dia, tot i arribar al llit a les 3.30 de la matinada, em vaig despertar ben aviat a les 9.30 com si haguessin vingut els Reis Magics i vaig anar a fer voltes per les habitacions buscant a la Marianna i al Lefteris el seu company grec que tambe estaven en aquest hostal, perque Xi'an esta dins de la seva ruta de viatge! La Marianna es una noia grega que es la meva germana llunyana i ells tenen una ruta molt mes definida que nosaltres, hotels reservats i avions comprats.

A mes tenim un amic xines la familia del qual viu aqui i ens ha estat guiant per la ciutat. Hem vist el barri musulma, ple de carrerons, botiguetes, xais morts sense pell penjats i altres menjars i dolcos que ara es troben a la meva panxa, hem caminat per sobre dels grans murs que envolten la part antiga de la ciutat per protegirla dels atacs potser mongols durant unes quantes dinasties que romanen intactes i amb el seu degut preu d'entrada i hem vist un espectacle en una font amb llums musicals prop d'una pagoda ara per ara deshabitada.

Viatjar en aquesta temporada es gairebe meravellos. Si deixem de banda les dificultats per comprar bitllets de tren, durant aquestes dates els xinesos es queden als seus pobles on ja no tenen res per visitar. Els tours de viatges ja no inunden les ciutats i tot queda accessible per als 4 estudiants expatriats que quedem pel continent. A mes a aquestes alcades els nostres intestins ja shan acosumat al MSG i altres additius del menjar, ens hem acostumat al fred i ens alegrem per sobre dels 0 graus i un raig de sol.

Dema anirem a veure una muntanya que es diu 'muntanya flor' que hi ha a uns 45 minuts en tren. Alla dalt hi ha una vila i un ascens per a nosaltres gairebe impossible amb les condicions de neu, relliscor i motxilia. Per sort tambe hi ha una cadireta que et pot dur al cim per un preu modic.

Aixi doncs, vaig a recollir la roba, estendre-la i estendre'm jo tambe al llit i ja fins dema!

Ｑｉｎｇｄａｏ

2008-01-28T07:06:00.000+01:00

Qingdao es una ciutat de 1,6 milions d'habitants a la costa del mar groc. Per fi hem pogut tornar a veure el mar despres de 5 mesos ofegats dins de l'enorme ciutat ennuvolada, en hora punta permanent guardadets dins de la nostra bombolla anomenada Tsinghua University. Em pregunto com he pogut romandre tant de temps alla dins i malegro de la meva motxilla falsa que espero macompanyara com a minim durant 3 setmanes.

No se ni com girar aquesta foto, que em va fer el Wang Zan, un amic xines, abans de deixar la meva habitacio (i despres de comprarme orelles)

L'hostal de Qingdao esta perfectament equipat, viure-hi es mes barat que no pas a la universitat i hi ha aigua calenta 24 hores. Ben a prop hi ha tot un carrer on hi venen peix sec, viu i fruits de mar de tota mena. Per fi he pogut menjar peix amb una mica mes de garantia. El mercat es genial, tot un carrer en pujada i els venedors ni criden ni meteixen per pescar estrangers ingenus. A fora de Beijing la gent ja no son ramat son una mica mes persones.

Una colonia germanica va envair aquesta ciutat uns 99 anys fa cosa dun segle i la va inundar amb la seva arquitectura, una esglesia catolica, una de protestant i la fabrica de cervesa que es un reclam perfecte per atraure la jovenalla o ves a saber.

Durant lhivern fa gairebe plorar veure els venedors de petxines que insisteixen a extendre els seus mocadors a terra mentre cap comprador passeja per davant del mar.

La proxima parada voliem que fos PingYao, un poblet cap endins la terra, fred i amb la promesa de consevar restes de l'antiga Xina, sense McDonalds si us plau. En canvi no hem trobat un bitllet pert anar alla i pasarem per Jinan una ciutat de transit de passatgers on no hi ha albergs aixi que si no trobem un bitllet per a seguir fins al poblet anirem aquest com si a dormir al bonic restaurant de menjar rapid a passar l'estona.

I fins a la proxima!!!

a laventura

2008-01-25T10:14:00.000+01:00

Marxem demà. Hem intentat buscar la guia de Xina per diferents llibreries. En una delles tenien totes les Lonely Planet menys, sorpresa, la de la Xina. Perquè no la tenen, provablement perquè diu massa veritats i justament per això la vull. Ei!
He venut per reciclar a lestil xinès els 12 kg de revistes i papers que he acumulat durant els 5 mesos i ara només em queda recollir la resta de coses i treureles daquesta habitació!

Sort a tots i a nosaltres!!!
Petons

Cavall de Troia, Trens a Beijing, tornada a Barcelona

2008-01-18T18:06:00.000+01:00

19 o 18 de gener de 2008, o sé ni quin dia és perquè el rellotge s'ha tornat a espatllar
http://forum.aumha.org/viewtopic.php?t=30356&view=previous&sid=bcc4d5a5460f759d4b7922faed98085a

Les màquines semblen haver obert una guerra freda cap a mi. Hi ha un cavall de troia és a dir un trojan de viatge infectant tots els meus dispositius de memòria, ordinador, targetes etc. No sé molt bé la gravetat de les seves actuacions però segons fòrums a internet és extremadament complicat deslliurar-se'n. Descartada la possibilitat de desinfectar totes les meves coses quadrades negres de plàstic només queda gravar les dades en cds i buidar tots els discos am àcid clorhídric. Resulta que la meva gravadora de CDs en algun moment ja havia mort i no reconeix el DVD gravable. No sabria dir si va ser abans o després de la mort d'un quinze percent de ls tecles del meu teclat i de que el meu micròfon deixés de funcionar.
Alguna forca del destí m'intenta prevenir duna descàrrega elècrica mortal provinent de lordinador i la resta d'aparells. Mentestant m'he descarregat un teclat de pantalla i mexclamo de pensar quantes paraules porten la lletra N en aquesta llengua que parlo. En laltra llengua que he après a parlar últimament he tret molt bones notes als exàmens i ja estic preparada per oblidar-ho tot, a menys que em dediqui a passejar per China Town a Londres durant 4 mesos.

El dia vint-i-sis de gener marxem en tren en un viatge arbitràriament no planificat. En aquest país NO ÉS POSSIBLE comprar bitllets per diferents motius. Primer motiu, és complicat entendre els processos i els sistemes pels quals sha de passar per fer la majoria de coses. Segon motiu, només es poden comprar bitllets que surten des de la ciutat on un es troba. Tercer, en funció de la categoria del tren i del preu del seient o llit que un desitja comprar, els bitllets només es comencen a vendre 10 o 4 dies abans de la sortida del tren. Quart motiu, els bitllets comencen a vendre's a les 7 de la tarda a totes les casetes de venda alhora (en 2 Km quadrats en coneixo 3 de diferents, multipliquem-ho per les dimensions de la metròpoli), els sistemes es col·lapsen i els ordinadors es pengen com un ritual diari de benedicció a la paciència humana i en època de molts viatges hi ha cua davant de les finestretes unes 2 hores abans de comencar les vendes. Cinquè, s'acosta el cap d'any xinès i tothom vol tornar cap a casa per celebrar-ho. Sisè, les agències de viatge es posen al principi de la cua i compren els bitllets en massa per poder incloure'ls en paquets de viatge.

La gent acumulada en un sol autobus un dia de cada dia.

Per sort hem aconseguit uns bitllets en direcció al mar groc, jo no me'n vaig d'aquí sense veure el mar :), anem cap a QingDao, de on ve la cervesa xinesa més famosa que una antiga col·lònia alemanya va comencar a produir i que duu el mateix nom. Després tornem cap endins a veure algunes antigues vil·les, posat que cap dels 3 volem veure temples, soldats o budes (i menys a dintre dautobusos plens dovellos xinesos entrenats per a seguir ordres). Després cap al sur i al final Yunnan, suposadament una de les parts més boniques daquesta part de la Xina. No tenim guia perquè la bonica guia que em va deixar la Berta vaig decidir no portar-la per no fer-la malbé i la bonica guia que em va deixar l'Helena se la van endur les meves visites sota el segell de "objecte de pes". Ja en trobarem una.

Les fotos que ens hem dedicat a fer amb les noies de per aquí :)

El dia 22 ja seré a Beijing altre cop, fa dies, espero, perquè aquest és el dia en que torno a Barcelona amb totes les meves coses rojes. L'any 2008 és lany de la rata, ho és per a tots els nascuts lany 84 després del principi de febrer, i segons la tradició xinesa un ha de portar roba de color vermell per a protegir-se de la mala sort.

Em quedaré a Barcelona una setmana. I llavors marxaré cap a Londres fins al juliol a treballar gairebé gratis per a una llibreria dimatges dart i música a prop de Saint John's Wood i Kilburn.
Espero tenir temps de veure-us a tots, de donar-vos els vostres regals i de preparar una festa amb les millors especialitats xineses que he estat tastant aquí.

Fins aviat, us trobo a faltar...

Carta als Reis Màgics d'Orient

2008-01-05T18:32:00.000+01:00

Estimats Reis Màgics d'Orient:

aquest any he ajudat a uns 300 xinesos a sobreviure uns dies més. he comprat alguna robeta a preu d'estranger, una mica de te, els he pagat una fortuna per dormir en una habitació submarí, he promogut el seu menjar i la seva cultura, els he ajudat a aprendre anglès, els he regalat el meu moneder i les meves targetes de crèdit i els he fet sentir part del món tot i ser dins la seva gran presó.
-...així que potser cal pensar que em mereixo algun que altre regal.

no obstant això, la situació és certament complicada, posat que els Reis surten d'Orient i van cap a Occident, cap a on hi ha tots els nens rics, trigaran encara una estona en tornar cap a l'orient llunyà i segurament ho farna amb les bosses ben buides. A més, estic segura que en les últimes setmanes els he vist unes quantes vegades arrossegant carretons sencers plens de regals comprats aquí. Els reis són màgics però també llestos i la mà d'obra barata venç els principis i la moral. Que els reis també deuen tenir famílies per alimentar.

per tant, no em queda més que desitjar que els Reis els portin a qui llegeixi això tot allò que els agradi i si quan jo torni queda alguna cosa per obrir la rebré amb mans obertes.

a banda d'això, si no és molt demanar, agrairia per l'ocasió un sistema futurístic per a transportat material des d'aquest lloc fins a un altre lloc no tan llunyà si parlem en termes astrològics que es diu barcelona.

Moltes gràcies per la seva atenció.
Li preguem tanqui la porta quan hagi acabat.
Recordi apagar els transistors els connectors i les parabòliques en cas d'invasió cactil.

Atentament,

Les Reines d'Orient llunyà
Tau Zhau i Rau

3 de gener del 2008

2008-01-03T04:16:00.000+01:00

El fum continua sortint amb força d'aquesta xemeiena que hi ha a uns 100 metres de la finestra. El tren continua passant tot seguit. Ja ni el sento. Els trens reconforten perquè sempre van a llocs. Potser la meva habitació és dins d'un tren o dins d'un barco i anem navegant tots junts mirant els peixos des de les nostres finestres. I algun dia neva i d'altres fa sol i veiem el cel que es blau. Tots a la recerca del significat de milers de caracters estranys i curiosos de traços indesxifrables. Naveguem per aquesta Xina des dels nostres edificis, del 19 al 23 som els estrangers, els estudiants llunyans que passem una estona dins d'aquesta bombolla tan còmoda amb calefacció i aigua calenta i llençols molt molt blancs.

A fora els xinesos tenen habitacions petites, fredes, compartides, brutes. Molts somriures i poca esperança. Els pares sempre lluny, els estereotips xinesos a seguir sempre sempre molt a prop. De vegades veuen a gent d'aquesta blanca amb nassos grans i cabells més clars i ondulats. Venen de llocs diferents on tothom té molts i molts diners i els pares de tots tenen tants diners que tothom va a la universitat. França és un país molt romàntic i el menjar es molt bo, d'alemanya venen tots els enginyers, dels EUA els més rics i tots tenen menjar rapid cada dia per dinar i de Korea totes les nenes que duen faldilleta curteta en ple hivern beijinguès. Mai ni hi podran anar perquè necessiten tenir com a mínim 7.000 € al banc per aconseguir un visat de turista per anar a aquests països.

No importa, aneu a Àfrica, a Sudamèrica. Sortiu d'aquí perquè les vostres habitacions, el vostre menjar infinit se us està menjant. Les botigues estan guanyant tot el terreny a la vida. Sortiu d'aquí.

A l'autobús tots anem drets i no cal ni que ens aguantem de peu. Ens trobem molt còmodes tots aixafats entre anoracs de ploma. És en certa manera entretingut. L'autobús és una màquina de volar, com una catifa voladora, des de la que es veu tota la ciutat i es para en cada semàfor. El metro es una màquina del temps de passadissos soterrats plens de xinesos que caminen en bloc d'una línia a l'altra. Quan surts sempre ja s'ha fet de nit. El metro es trist i depriment, l'autobús es un videojoc vivent.

I ja som a l'any 2008.
Els xinesos normalment no celebren el Nadal ni el cap d'any polític. Generalment només celebren elsmilions de vendes que fan al món occidental d'una banda i els seus propis descomptes per una altra. Per aquí anar de compres sempre és una activitat desitjable, però en època festiva especialment. A Shanghai van obrir un Carrefour amb preus molt baixos fa un parell de mesos i de la pressió que van fer els clients per entrar van matar a algún que va caure a terra i va ser trepitjat per totes les ansies dels altres.

Ara vaig dinar esmorzar i després si de cas ja us explicaré com vaig acabar veient un concert de la Sinfònica d'Asturies!

Fins aviat!

Aniversari

2007-12-17T09:17:00.000+01:00

Avui a tots els continents és el meu aniversari. A tot arreu alhora. Ahir a la nit quan va començar l'aniversari no tenia gaire son ni volia dormir. Vaig decidir que en aquesta habitació se celebrava i qui volgués dormir marxés a una altra. El K va marxar i jo em vaig dedicar a retallar i enganxar papers per fer combinacions gracioses i significatives en relació a la cultura Beijinesa, tot amb un objectiu inexplicable i indesxifrable en aquell moment i també en aquest.
Aquest matí a les 8.00 estava llesta per sortir a repartir caramels d'aniversari per tot el campus o bé només a les meves classes. Quan he tornat a casa un ram molt gran de roses i globus m'esperava a recepció. Venia de Barcelona i és molt bonic.

En un restaurant Africà avui a les 7 de la tarda soparem cocodril i sopa de kiwi. Hi esteu tots convidats. El codi és anar disfressat o dur roba rara. No tinc una gran confiança en la capacitat de creativitat en vestuari dels estudiants de marketing, business y xinès en general, però podrien arribar a sorprendre'm! Jo mateixa em sorprendré amb un gran pastís que serà molt i molt bo i molt car que espero no acabi a la meva cara com en altres festes ha passat.

Dic que serà molt bo perquè els pastissos a la Xina generalment són un parell de bases de pa de pessic amb una capa ben gruixuda de nata ultrablanquejada i tota mena de flors i fruites i rajoles de xocolata falsa per sobre. Els xinesos són experts en fer xocolata falsa i, a mi, de vegades, mentre tingui color prou fosc ja em fa contenta durant uns 15 minuts, però pel meu aniversari ha de ser cacau de qualitat!

La possibilitat que al gener de 2008 començi a treballar a Londres dins la meva imaginació ronda ara mateix el 50%. Una senyora anglesa bastant amable d'una biblioteca d'imatges anomenada Elbie Lebrecht amb tal web http://www.lebrecht.co.uk em va trucar divendres a les 9 de la nit per ferme una entrevista telefònica sobre els meus coneixements de Photoshop i Escaneig.

La meva germana farà anys dimecres! I jo ho celebraré junt amb tota la resta d'estudiants estrangers en una mena de festa que ells en diuen de Nadal però no saben què se celebra en realitat i es que ella fa 24 anys i això, a la Xina, és molt i molt important perquè has fet 2 vegades la volta a tots els animals de l'horòscop xinès.

Vaig a veure si trobo una disfressa adequada i un pastís ben saborós!!!

Fins aviat!

què he estat fent enlloc de redactar el preprojecte del TFC

2007-12-08T20:14:00.000+01:00

Aprendre a retallar figures en paper al racó xinès, anar a un karaoke i cantar summer nights amb 10 noies més i contra 10 nois més, ensenyar anglès durant 8 hores a 4 grups diferents de nens de 9 anys, anar a una discoteca luxosa amb plats plens de fruita i música Hip Hop, compartir un snack de fruita caramelitzada, reforçar les relacions entre països del sud d'Europa, fent tota mena de coses amb la Marianna, d'Atenes.
Anar a una de les viles submergides dins de Beijing amb cabanes i labavos públics, visitar un hostal, un restaurant Indú. Tastar pastissos horribles i pastissos de poma molt i molt bons per uns 11 RMB. Pensar en el meu aniversari, pensar en els amics de casa. Rebre cartes molt i molt especials de gent que m'estimo molt. Preparar la visita nadalenca :) Aprendre a portar algú al seient de la meva bicicleta. Aprendre a regatejar. Saltar d'alegria. Pensar en lo estranys que són molts dels estrangers, en lo hipòcrites. En com despilfarra la gent els diners perquè aquí tot occidental és ric i despreocupat. En la gent despreocupada en general que no es para a preguntar-se perquè és necessari anar a una discoteca i moure els malucs d'una banda a l'altra durant 60 minuts per considerar que està aprofitant el temps a Beijing. Conèixer un periodista que ha fet fotos per a National Geographic i ha publicat a la revista The Economist un article sobre com d'inútil és per a un occidental aprendre xinès; conèixer xinesos que volen aprendre castellà, xinesos que volen que els ensenyi fotografia, xinesos que no tenen diners i xinesos que volen anar a estudiar als estats units, ves a saber perquè. Vassilar entre Londres i Tailàndia, assistir a una festa de presentació amb barra lliure d'un llibre de fotografies fetes un any abans de l'inici dels Jocs Olímpics i conèixer a una de les editores de That's Beijing. Just el dia abans d'un examen de xinès. No estudiar per els exàmens. Aprendre a usar alguns autobusos, llegir mapes. Quedar-me mirant al carrer amb melanconia. Beure una ampolla de cervesa xinesa. Tastar una cigarreta de color rosa fucsia. Menjar espaguetis amb carn de vedella perquè he après a llegir el menú de la cantina. Jugar a futbol amb 20 nois del nord d'europa. Trobar a faltar els meus jerseis i la roba del meu armari.

Tot això he estat fent durant aquests dies.

I anar, finalment, al Waiting for Godot.

Fent coneixences

2007-11-27T15:14:00.000+01:00

La majoria de vegades que he conegut a algú que m'ha pogut ajudar a trobar a coneixer a divulgar o a descobrir ha sigut sortint i parlant. De vegades va bé sortir per la zona de bars d'estrangers i topar-se amb un actor en actiu :)

http://www.imdb.com/name/nm0656948

"Dear Rocio,
Of course we remember you. Keying and I found your enthusiasm for art and film very refreshing. I'm afraid that the majority of young people we meet these days, seem to be interested only in clothes, pop stars and getting drunk as quickly and as often as possible. But there are, thank the Gods, many exceptions, and you are one of them.
So it's a pleasure to offer some help; but I don't know how successful my efforts will be. Anyway, here goes.

I've emailed Umi and suggested she contact you. But I suspect that she's on location in Tianjin at the moment and may have little free time and only poor access to the internet.
I attached a copy of your email to me, so she'll know who you are. Her email address is:
(censurat)

I'll probably meet up with her today - Keying and I are driving to Tianjin today to recommence shooting tomorrow. I anticipate being in Tianjin for a week or so. After that I don't know where we'll be going. I'll email you when I can.

In the meantime I suggest you visit the cafe called "Waiting for Godot" where film and arty people meet. You'll find the address on the net or in the listings in That's Beijing.

That's all I can think of at the moment - I'm somewhat preoccupied with learning lines (even though I know they'll probably be rewritten as we shoot!!!). And packing and other stuff.

Best wishes and good luck, John and Keying."

Més classe d'anglès

2007-11-24T07:19:00.000+01:00

Vaig decidir que no faria més de profe i després vaig canviar d'opinió només perquè no tenia cap foto de les classes.
Respecte al TFC a distància ho tinc difícil perquè de la uni no m'han contestat ni un dels meus mails. Ahir em vaig assabentar dels terminis d'entrega i resulta que ja vaig tard. Just abans d'anar a ensenyar anglès a alguns d'aquests xinets petits i revoltosos.
Amb els nervis he somiat que tenia una greu malaltia i que no podia anar al metge fins que tornés a Barcelona. He arribat a la classe i han resultat ser dos grups adorables d'uns 8 estudiants que fins i tot m'han donat bombons i caramels. Al final del primer període m'han demanar que els signés els llibres.
Al segon grup podia escollir el tema a tractar i vet aquí que m'he dedicat a explicar-los perquè l'aire d'aquesta ciutat està tan bruta i quins mitjans de transport són més útils per a poder continuar respirant els proper 10 anys. També els he explicat les 3R de la protecció del medi ambient i crec que ho han entès.

He descobert algunes de les coses bones der ser professor en una escola d'aquestes
1. Una pot fer tants dibuixos explicatius a la pissarra com li vingui de gust. Com més dibuixos més riuen els nens.
2. Es pot fer propaganda pro ecologista sense problemes i realment es pot parlar sobre temes interessants que no es troben als llibres de text. Em puc dedicar a prevenir el sexisme en les professions, l'individualisme, el racisme i a combatre la televisió. Ensenyar-los què es pot fer al temps lliure. Ensenyar-losa riure's dels errors per no tenir por a equivocar-se.
3. Es poden usar els mateixos jocs a les diferents classes perquè no tinc els mateixos estudiants.
4. Es pot regatejar amb el preu de les classes.
Bé i altres coses.

Encara no he aconseguit llegir els vostres comentaris perquè blogger està censurat un altre cop. Vaig a la recerca d'un nou servidor proxy que m'ajudi a veure pàgines prohibides etc, però no l'he trobat encara.

Us trobo a faltar
Os echo de menos
I miss you
Ich vermisse dich auch
我想你们

Els dies de riure i els dies de plorar

2007-11-18T15:22:00.000+01:00

Video del menjador sobre patins!

Es de nit. Es tard i no sé quina hora és perquè el meu rellotge el vaig deixar fa dues o tres setmanes al costat de la pica per rentar-me la cara abans d'anar a dormir. Aquella va ser la última vegada que vaig veure el meu rellotge de La Caixa. Després de preguntar a recepció i escriure aquesta estúpida nota que encara està penjada al mirall del lavabo, vaig decidir que el meu canell necessitava situació horària per saber on anar. Vaig anar al mercat i em vaig comprar aquests llapissets tan bufons, després de maleir tota la parada per la horripilància generalitzada del gènere rellotjari que hi tenen. En vaig pagar 3 euros. Vaig témer el moment en que tornaria a estar sense rellotge, corren tota mena de rumors sobre els productes xinesos. És difícil de fer un rellotge fals (a menys que sigui la marca, que sempre ho és aquí). Si diu les hores ja és rellotge. En canvi aquí fan ous falsos, els omplen de nosequè altre. Fan pollastres falsos, amb rates o ves a saber. Les etiquetes de la roba són falses i no et pots de on diu que vénen o de què estan fets. Tinc uns mitjons on hi diu ben gran a la sola 100% cotó i la veritat es que són més elàstics que un banyador. Feien llet en pols falsa i alguns nens morien desnodrits. Ves a saber quina aigua usen per les begudes. Hi ha qui no compra res que no provingui de Hong Kong. Hong Kong no és Xina, asseguren els de pares i parla cantonesa, és com Europa. A Hong Kong s'ha d'anar, doncs.

El rellotge encara marca l'hora però no al meu canell perquè va ser la corretja la que es va trencar fa uns dies i encara m'hi estic pensant si anar a reclamar o penjar-me'l d'un cordill. Quan compro alguna cosa en aquesta ciutat sempre hi he de tornar a veure si em canvien no sè què. Això que està defectuós i allò que està trencat perquè no estic acostumada a haver de fixar-me en cada cm cúbic d'allò que compro. Així doncs al final m'he comprat una jaqueta. No és preciosa però abriga i té butxaques grans. Li falta una part d'un botó.

A aquestes alçades les coses fan riure.

Tot i això alguns dies em ve el plorar. Ja sabeu, sóc una mica així. Algunes vegades un es troba en mig del carrer enmig de 300 xinesos a la recerca de la compra més estúpida e innecessària i es pregunta què està fent aquí. Quan va ser que vaig oblidar que comprar no era una cosa divertida i mereixia com a molt 20 minuts al mercat? Tinc uns pantalons de roba interior que seran la meva segona pell davant d'aquestes mínimes de -3ºC de la darrera setmana. Una làmpara que il·lumina la taula i el llit i per fi puc tornar a llegir.

El plorar em ve aquí com em ve a tot arreu. I m'enfado i agafo el transport que sigui i bon vent. Avui he tingut el valor d'agafar el metro i després d'una hora dreta he arribat a una estació d'autobusos immensa. M'ha estat impossible d'esbrinar a on van els autobusos. He voltat. No havia tingut el valor de dur també la meva càmera 2 Kg així que només hi ha alguns testimonis vagues de la petita. Uns nens jugaven amb una bandera xinesa entre unes cases derruides i m'han preguntat el meu nom. Han rigut molt quan els he dit que venia de XiBanYa.

Unes 10 grues es movien de fons, darrere dels autobusos i construien grans edificis per al nou Beijing dels Jocs Olímpics. A la una de la matinada els obrers encara treballen i puc dir que a les 4 ja no però no sé en quin moment paren.

Els dies de plorar potser és que se m'encomana aquesta sensació de perdició que tenen els xinesos. Aquesta buidor de no ser ningú entre milions de persones. De caminar en fila, de ser pacient sense oblidar que caminar per sobre dels altres és la única manera de sobreviure. Treure les millors notes, fer d'ovelletes fent el que t'han dit que facis. Els xinesos son treballadors però no són gens originals. Són exactament com els lemmings. Els dies de plorar potser són que se m'oblida que per estar fent coses diferents de la resta de la gent, no per això són menys importants.

Ben bé diria que els dies de plorar venen de no menjar oli d'oliva, ni tenir el Sol a la cara. Aquests dies de plorar estan a tots els països. És com ell temps que fa. Si fa mal dia agafes el paraigües, si fa dia de plorar i et quedes mirant el terres i les fulles dels arbres que són ben boniques i no tenen culpa de res. I penses en com de boig estaria Van Gogh o com d'excentric era Leonardo Da Vinci. El procés de creació és difícil però satisfactori com va dir la Gina.

Els dies de riure són també molts. No us penseu. Agafar les carioques per sortir de casa i anar a menjar. Anar a patinar per la ciutat, cridar i jugar. Fer plans sobre els plans que s'han de fer al futur. Plans sobre els viatges, plans sobre els visitants, plans sobre els estudis i els treballs. Llistes del que faré demà i el que no vaig fer ahir i avui encara puc fer. Molts dies els dies de riure venen quan coneixo algú sorprenent. Perquè és amable amb mi i m'ajuda o perquè em transporta a altres mons. Un noi que va néixer a Suècia i va viure a Laos des dels 4 anys. Un xicotet que he conegut avui que estudia francès. Hem tornat junts a casa perquè venia de l'Institu de Cultura Francesa i m'ha dut uns 20 minuts des del metro fins a la meva habitació al portaequipatges de la meva bicicleta. Tot perquè li he preguntat si hi ha un bus que em dugui a casa des de l'altra punta de la ciutat. Justament a ell que volia anar a la mateixa parada que jo. I també els dies de riure venen perquè he estudiat 2 mesos de xinès i ja he pogut parlar amb aquest xicotet en xinès amb paraules complementàries d'anglès i francès.

I altres coses que arribats a aquest punt ja no deuen semblar interessants després de tant llegir a menys que siguis la meva mare. Si has arribat fins aquí és que ets la meva mare així que un petó molt gran i marxo a dormir sense rellegir res de tot això.

Si no ets la meva mare i has arribat fins aquí també un peto molt fort.

La Muralla Xina!

2007-11-11T10:44:00.001+01:00

Després de pensar durant dues setmanes que havia perdut les fotos de la Gran Muralla Xinesa, les he trobat amagades entre carpetes i he decidit que el cel s'havia de pintar perquè el cel blanc no mereix respecte ni compassió.
El lloc de la muralla on vam aparèixer va resultar una altra concentració de turistes amb més xinesos intentant vendre samarretes i medalles "jo vaig escalar la gran muralla xinesa". He sentit que per a celebrar els Jocs Olímpics uns quants mil·lers de maratonians han pagat per recórrer els 6.000 Km de muralla a peu durant cosa de 3 o 4 mesos.

La Jenny és dels Països Baixos com tot un grup de gent, més de 8, que han coincidit a Tsinghua i venen de la mateixa universitat a Rotterdam. Ella seu al meu costat a classe i s'encarrega que faci els deures i que estudii de tant en tant. Jo li dic que si estudio llavors les classes encara seran més avorrides i ella diu que tinc raó.

Així que un dia ens vam comprar unes raquetes de Badminton i vam sortir a jugar en alguna de les xarxes repartides pel campus. Ara sabem que si estaven buides no és pas per falta de jugadors, els estudiants intel·ligents juguen dins de poliesportius. Jugar a Badminton amb vent és tan senzill com fer una truita sense trencar els ous. De tota manera la gràcia de jugar a badminton sempre ha estat acabar per terra de tant riure.
Aquí en canvi és un esport de competició que es retransmet per televisió :)

La Jenny i jo som les úniques que seiem de front a la professora.
Ara són les 6h i vaig a sopar que sinó el menjar s'acaba.

Fred, exàmens, english teacher

2007-11-03T09:47:00.000+01:00

Com va anar de English Teacher
My name is Bruce, I'm 10 years old, my favorite color is black and blue and I like swimming. Aquesta és la frase estrella que tot aprenent d'anglès sap dir de memòria. No obstant, posa-hi un, "why swimming? don't like something else?" "(silenci i cares estranyes)" Zen me shuo (que vol dir 'com es diu' en xinès) i poca cosa més. Els estudiant xinesos no gaire sovint aprenen a pensar. Ara si els demanes que llegeixin després de mi saben copiar tots els tons que faig servir jo. Comprensible, però trist. Els alumnes estan acostumats a aixecar-se de la cadira cada cop que han de parlar en classe o dir alguna cosa al professor, i es queden drets fins que acaben de respondre o, si no en saben, fins que els dius que seguin. És entre estrany i incòmode.

Les primeres 3 hores vaig haver de posar ordre en un galliner d'uns 27 alumnes, tots amb ganes de gresca, com es normal. Somriures a la casa, rialletes a l'esquena. Movent-se amunt i avall, comentant sense parar. Si no entenen el que els dius, si no entenen un exercici, ei tu, s'ho iventen i llestos. O es copien uns a altres. Però no pregunten i no diran que no ho han entès. És problemàtic perquè aquí ningú escriu a mà el que es diria cursiva, el que llegeixen amb les lletres de l'alfabet és sobretot a llibres per tant sempre son lletres d'aquestes separades. Pero jo escric molt enganxat i rodó, oi que sí? Doncs estic ben segura que no entenien algunes de les paraules i no ho deien, fins que me'n vaig adonar.

Actuació de circ
La primera classe era a les 8.30 i a les 11 jo ja m'estava dient per a mi mateixa que a la pausa de dinar me n'anava cap a casa, que ja no podi fer de mainadera i cridar sense parar la definició de la paraula Fireworks, perquè de tota manera no m'escoltaven. Més que res és la sensació de saber que hi ha una manera millor de fer que m'entenguin, o fer la classe més entretinguda. Més que fer de professor el que es tracta es der fer una mica el pallasso per a que els nens callin i escoltin i eventualment aprenguin i escriguin.

A l'hora de dinar vaig conèixer a una profe israeliana que em va explicar alguns trucs i em va animar, i després un profe xinès em va acompanyar a agafar el taxi per anar 40 minuts fins a l'altra escola. Allà la classe era més reduida (13) i els nens estaven més tranquils. La lliçó era més facil així que va ser tot més senzill. En total 600 yuans que veuré qui sap quan, i una bona experiència per a saber més sobre el sistema d'ensenyament a la Xina.

L'estació de trens el dia 1 d'ocubre quan van estrenar la nova linia de metro :)

Exàmens
Sorprenentment ja tenim aquí els mid-terms que són els exàmens de meitat de semestre. Això vol dir que ja ha passat mig semestre? Sorprenent. M'agrada estudiar xinès però tinc una ment massa hiperactiva per a concentrarme en un paper ple de caràcters, així que ja et pots imaginar les tipiques microcrisis "aquest dissabte no faré de teacher, així podré estudiar" i després, ai quin bon dia fa, agafaré els patins i aniré a fer un volt i anar lamentant-me amunt i avall del campus de les pors existencials que sempre retornen d'entre la brumera els dilluns o els divendres, regularment. Pors existencials, preguntes sense resposta, camins possibles, coses que vull fer, coses que tenia ganes d'haver fet, coses que esperen al calaix per enganxar a la llibreta. Perquè fer això, com fer allò, perque treballar de professor amb nens de 9 a 11 anys, perquè no ser una alga i passejar pel mar.

Agradable, en general
Estar aquí, però, en general és agradable. Prou com per tenir la sensació que el temps és molt rígid i no s'estira prou. O prou per acumular tant les coses que m'agradaria explicar. Es impossible verbalitzar la vida, és clar. Ni tan sols si escrivís cada dia seria possible de relatar tot, fan muntanya les coses per explicar i les fotos per editar; però això és la meva vida, no és avui ni és demà, no es Barcelona o Beijing. Perquè? Ahir parlava amb un xilè molt eixerit que la guerra civil espanyola provablement no és tan popular com la 2a guerra mundial i Hitler etc perquè a la guerra civil espanyola el bàndol republicà que tenia ajuda internacional d'alguns països i bastanta gent, va perdre per falta d'organització. És una mena de vergonya. En canvi els salvadors del planeta van posar fi a la II guerra mundial i ben orgullosos poden recordar la pena i la glòria arreu del món. És per això que ningú sap que a Espanya es parlen algunes altres llengües a part del castellà.

En resum. És possible que no guanyi la meva guerra republicana dins del meu cervell per falta d'organització, molt possible i crec que alguns de vosaltres sabeu exactament de què estic parlant. En alguns moments un ho acostuma a atribuir al fet de tenir un cap tan productiu, inestable i elàstic, per tant hauria de ser considerat positiu, en comparació a la manca de ganes, projectes i imaginació.

Fred?
El dia 1 de novembre és tots Sants no és cert? A Tsinghua l'alegria de la celebració provenia més aviat dels aparells d'aire condicionat i radiadors, que a partir d'aquest dia començaven a escalfar les nostres fredes vivendes. A la meva habitació mai no hi ha fet gaire fred, no cal preocupar-se, però ara segur que no en fara gens :)
Ara mateix gaudim d'una temperatura meravellosa entre -2 i 10ºC aproximadament. Els dies freds o ventosos els mercats s'omplen de fredolics buscant anoracs de ploma que, segons els locals, són la única manera de sobreviure a l'hivern. Els dies d'extrem fred una corre de casa a classe com un llamp per evitar esdevenir un glaçó davant del camp de futbol principal del campus o col·leccionar estalactites als cabells. Exagero. Això sí, el fred no ha fet que els gelats de 10 o 20 cèntims deixin de vendre's a tota hora. Els gelats que tenen per aquí són sorprenents, ja en parlaré un altre dia.

L'última estafa, aprenent a jugar ;)
Si, fred. I les meves sabates tenen foradets que les vaig comprar de rebaixes i me les he posat fins per dormir. I me'n vaig al mercat de roba falsa a veure si trobo algo barat i portable que em protegeixi quan arribin les neus. I em trobo fen voltes entre dotzenes de botigues amb adolescents xinesos que saben com espavilar-s'hi. I jo que no en tinc ni idea somio un mercat on la roba duu el preu escrit a l'etiqueta, ho vols o ho deixes. El problema de regatejar és que un producte val tant com pels comprador aparenta sempre que permeti menjar al venedor. El resultat és que la roba és molt maca per fora, el tacte és enganyosament agradable i només cal arribar a casa per adonar-se que per dintre només hi ha porexpan. Diuen que es difícil trobar productes de qualitat. Tothom pensa i opina, "compra això, compra allò que a la Xina tot és molt barat". Els que són aquí saben, però, que si pagues 5,5 euros per unes botes de cordons és que no només són de plàstic, sinó que segurament es trencaran demà. En el meu cas la qüestió és que el número 37, el meu, estava d'exposició. Deixant de banda la importancia del desgast que això comporta, hi ha el fet que, de vegades tenen un clau a la sola per a que s'aguantin bé a l'expositor. Amb l'ajuda d'una estudiant local que m'acabava de rescatar d'unes quantes botigues enrere on m'intentaven vendre unes botetes de peludes pel doble de preu que als xinesos (fingint fer-me gran favor) que tenien la intenció d'acompanyar-me amb les bosses de plàstic plenes de sabates per a que les pagués al costat del caixer si és que nou duia prou Yuans, amb l'ajuda d'aquesta estudiant caiguda del cel en qui només vaig confiar quan em va deixar totes les seves coses inclòs el moneder per anar al lavabo, els vaig dir a les venedores que jo no pensava comprar una sabata amb el forat d'un clau que atravessant la sola. Així que cap problema em duen un altre 37 i tots contents. Arribo a casa, me les emprovo i em van petites. Miro el número, és un 37. Miro un altre cop, és una enganxina a sobre d'un 36. Unes quantes rialles de ràbia i un parell de malediccions després decideixo que hi he de tornar.

En tornar-hi al cap d 2 dies localitzo la botiga amb la mateixa bota del 37 amb un forat a la sola. Els dic que la que em van donar em va petita (ja és estrany, sent el meu número ^0^). La dependenta marxa un moment i em deixa asseguda a la seva botiga de 1,5 m quadrats. Apareix una altra dependenta i agafa ràpidament i sense mirar-me la bota foradada del 37 i una caixa d'una pila, tot davant de la meva cara. Torna la primera dependenta amb la bota foradada del 37 però ara resulta que és un 38, ho diu l'enganxina! Me l'emprovo, per sort en va petita encara i li vull posar mitjons grossos i plantilles. Demano un num. més gran. Em porten un 38 de veritat i aquí no ha passat res. Aix! Que sóc estrangera però no subnormal. Què importa, m'enduc aquestes, no hi ha hagut discussió, no hi ha hagut confrontació. A cada país un ha d'intentar passar per alt els trucs. O més aviat passar per sobre dels trucs amb un somriure a la cara, sabent que et volen treure pasta i sabent com aconseguir de totes maneres el que més et convé.
Què et sembla?

Classes i virus.

2007-10-17T12:22:00.000+02:00

Les classes de xinès
O potser us ve més de gust llegir sobre una altra cosa? Vés a saber. Fins avui no he llegit els vostres comentaris, estic pensant seriosament de passar-me a wordpress, perquè això de la censura em duu molts maldecaps. De fet fa una setmana ben bona que tinc cada dia mal de cap, però més aviat em sembla que és un virus malèvol que es passeja per la residència. O això o l'aigua de l'aixeta, que he estat bullint cada dia durant un parell de setmanes abans de beure-la o fer-ne te. No ho faré més però, després de veure les grans pedres de cals que deixa al fons de la màquina de bullir un cop freda o seca. He imaginat que, entre això, el clor, i els paràsits dels quals parlava l'Anna Vitoria, les artèries del meu cervell estarien en procés de colapse. Mai imaginava que hauria de comprar garrafes d'aigua per a poder fer te i que em gastaria el mateix o més diners en aigua i begudes que en dinar i sopar.

Virus malèvol
Sigui o no per la qualitat de l'aigua, fa com una setmana que tinc fred i després calor, tinc mocs i debilitat. Em fan mal els músculs i també els ossos (pot ser que sigui de jugar a badminton per primer cop en 6 mesos?)i el cap. Després cada dia m'he despertat amb un mal nou, el coll, que ja em conec, això es faringitis. Mal del pixar també mel conec, ni cas. I ara l'oída? I ara l'estómac? Sembla una grip però no he arribat a esbrinar si he tingut febre. Anna, què tinc?

Avui a classe uns 4 o 5 de 17 han anat caient cap a casa. Quina gràcia, jo només marxo de classe si és per anar a l'hospital. Fent d'autometge he atribuït els mals a una baixada del sistema immunològic i he anat a comprar gingebre, pa i mel. El gingebre infusionat té vitamines i és antibacteriològic. La mel és que és molt bona i el pa és per esmorzar. Bé, de fet la mel forma part dels aliments imprescindibles en una Tau saludable. Fruita, Iogurt, Llet, Molta aigua, Mel i Albergínia. Algunes galetes o pastíssos no estan de més.

Ja m'imagino a mi mateixa amb la grip aviar. Però quants pocs casos hi ha hagut, pregunta el keinst escètpic? Ell té una forta tos fa cosa de 3 setmanes i l'he hagut de fer fora de casa (perquè em contagia) un parell de cops però tot i això no va mai al metge. Per alguna estranyíssima raó no ens agraden els metges.

Professora d'anglès?
Resulta que fa un parell de setmanes van trucar al keinst per a una de les 3 o 4 feines que li han ofert des que fa classes al bar d'anglès (del qual us parlaré aviat) i jo vaig posar la mà per davant la seva cara mentre era al telèfon per a que fos generós í repartís. Així ho va fer i el dia de l'entrevista hi vam anar plegats. Per provar. Es possible que jo faci de professora? Bastant escèptica vaig estar parlant amb l'entrevistadora, li vaig dir que mai havia estat professora, no em va preguntar res sobre el meu nivell d'anglès (l'entrevista era en anglès, això sí) i ens va demanar sobre la disponibilitat horària. Podia ser que algun cap de setmana haguéssim de viatjar 3 hores en total per donar classes en un altre centre. Em va assignar els alumnes entre 8 i 12 i em va demanar que fes una demostració de com podria ser una classe on l'objectiu principal era entretenir els nens i ensenyar alhora. M'ho vaig passar molt bé preparant els jocs i va ser entre emocionant i inversemblant performar la classe mentre la jefa de l'escola i l'entrevistadora feien el paper de nenes de 9 anys. Em van donar la feina, em va dir que era professora natural i d'aquí un parell de setmanes donaré la primera classe. No es increible? Si em diguessin que he de fer classes de rus o de papiroflèxia estaria igual de sorpresa. El sou mínim son 10 euros l'hora, els caps de setmana. Fet i fet crec que em volen per motius racials, per prestigi i imatge cara als nens, per a que vegin estrangers. Perquè els xinesos son així.

Ara sí, la classe
La classe és una mica avorrida perquè algunes coses ja les sé i algunes altres hi ha 4 estudiants que les aprenen bastant lentes. No és que jo ho sàpiga tot, molts de classe tenen bon nivell; és més aviat que m'agrada més aprendre sobre el terreny. Ja m'he encarregat d'aprendre a preguntar 'és dolç?' i 'és picant?'. Sobre preus i números, quant costa això, quant costa allò. "És molt car, baixa una mica el preu". Hi ha una noia de classe que és coreana i com que el seu anglès no és gaire bo només parlem en xinès, aquestes coses són útils! Sinó a qui li importa saber com es diu semàfor? Per cert, Semàfor es diu amb els tres caracters que volen dir "vermell-verd-llum".

No sabia que el Photoshop CS 3 ocupa 1,1 Gb de memòria. El fet és que ara mateix s'està instal·lant. Justament avui, després d'haver reunit els requisits necessaris tals com reencarnar l'ordinador en un nou Windows jove i ingenu, sense actualitzacions, sense Antivirus, sol davant del perill. He hagut de forçar-lo a ingerir Service Pack 2 i he passat olímpicament de Messenger.

Res de Messenger Live
Un nou ocellet anomenat Pidgin que és lila i a més a més és en català (bé, és en molts molts idiomes, diria que fins i tot Irlandès eh Anna Dublinesa) serveix per a tots els protocols somiats alhora, és lliure i no duu publicitat (espero que no conporti explotació als treballadors). Tots els protocols significa que uso a part de Msn, ICQ, Yahoo i GTalk des del mateix programa. Hauria d'usar un protocol lliure també, no?

Reencarnacio del meu ordinador

2007-10-09T11:59:00.000+02:00

Els numeros de dia i els carteristes

He comenssat a fixar-me en el dia que es abans de sortir al carrer. Els Xinesos son molt supersticiosos amb tota mena de coses, amb els numeros, res de mala sort el 13, el 4 perque en pronunciar-lo sona similar a mort. En canvi el 8 sona com fortuna i tots sabem que els xinesos estimen molt la fortuna. El dia 4 jo era a Hanzhou envoltada de turistes xinesos fent fotos d'antigitats en una mena d'antiga escola per als seguidors de Mao.Concretament mentre contemplava uns llits enormes de fusta amb mols dibuixos, gravats i floritures, em vaig adonar que la motxileta que duia a l'esquena tenia un parell de talls de 10 cm i que el moneder ja no era dins.

Els tours Xinesos consten d'un guia i uns 30 o 50 xinesos que es mouen en bandades d'una botiga a l'altra. Els guies duen un micròfon i un petit alteveu i es dediquen a competir amb la resta de guies a veure qui crida més i parla més ràpid. Dins d'aquest escenari caotic i enformigat va succeir l'esdeveniment ja esmentat i a causa d'aquest vaig perdre la nocio de l'espai del temps i vaig deixar anar un crit com si hagues vist un fantasma. Tothom va callar i es van apartar amb horror. Uns 50 o 60 xinesos es van quedar mirant-me embadalits. Jo els tornava la mirada amb gest violent, ulls plens d'odi i algunes llagrimes. No sabia quin xines havia sigut, aixi que havien sigut tots. El keinst i alguns del grup van sortir a la meva defensa, pero a ningu se li va acudir mirar per terra, perque segurament el lladregot agafi (amb accent a la i) els centims i marxi esporuguit amb no mes que dos papers vermells entre les seves dents de gos ensinistrat i famolenc i llençara el meu moneder en una fosca cantonada -gest dramàtic-. Els papers vermells son de 100 yuans, 10 euros. Mai abans havia pensat que faria una donacio a la societat xinesa. Me'n puc sentir orgullosa? Gracies.

El fet es que la vida sense moneder es en certa part millor. Ningu te'l pot robar. El passaport es a bon recer, noves targetes viatgen pel cel. I el mes important, la meva camera es ben guardada al meu armariet.

Sigui per sort o no, hi ha dies que passen coses bones. Estan plantant una mena de bosquet a prop del meu edifici (la setmana passada hi posaven unes cases i les van llençar l'endemà), comencen les classes optatives i he fet la primer classe d'arts marcials i de pintura tradicional xinesa. Coneixer, per fi, gent que viu al meu pis o al meu edifici, tots els emails que m'envieu i que llegeixo amb un somriure ben llarg, la meva germana em fa postals i me les envia, el meu pare em truca per telefon i la meva mare que m'envia paquets amb material de depilació!!!

Els meus diners estafats. Capitol 2, L'hospital.

Aixi es, els xinesos no es depilen, o almenys no amb res que faci mal. Tambe diuen que els xinesos mai no et retornen els diners un cop has pagat. Una de les meves professores em va enviar a parlar amb el director dels estudis estrangers i alla van trucar a l'hospital maleït. El keinst esta fent de professor d'angles en una mena de bar cultural (per cert que li paguen uns 10 eur l'hora i això es un preu baix per a professor nadiu en aquesta ciutat) i ha aconseguit que una bona dona ben xinesa ens acompanyi a l'hospital i ens ajudi a recuperar el que és meu.

En arribar alla ens han dut uns 20 sacs com de 300 ml d'un liquid marro en bosses amb dibuixos i lletres misteriosos. Era la medecina xinesa tan preuada com 1345 yuans. Que no la volem! que ja sabem que la medecina tradicional xinesa és mil.lenaria i molt poderosa pero preferim anar a un hospital public. Gracies senyors. Els he mirat amb tot el meu odi mentre l'amiga xinesa defensava la nostra ingenuitat.

Al final hem aconseguit recuperar uns 1080 yuans, suposadament el 80%. L'altre 20 % es per cobrir les despeses que suposa fabricar aquesta super medecina. Incapaç de discutir sobre això amb ells, he anat a omplir la meva ampolla en un dels seus expenedors d'aigua mineral, que aqui l'aigua va bastant cara i la de l'aixeta un cop bullida, deixa pedres de guix al fons del got.

Ooordinadooor

Tinc totes les targetes plenes de fotos i encara no les he vist. Us les vull ensenyar aviat. Ara tot esta preparat per a la reencanacio de l'ordinador, estil fènix, reviurà de les cendres en una estoneta, pero no se quan trigare en tenir-lo en ordre altre cop.

Mentrestant molts petons i fins aviat!!!

Des de Shanghai

2007-10-05T18:37:00.001+02:00

Avui m'he enamorat d'aquesta ciutat i he recuperat una mica l'esperanca sobre la tractabilitat de l'etnia xinesa (que durant la setmana havia continuat perdent -ja us explicare, moneder robat, estafa de les agencies de viatges, tours que fan riure). Aquesta ciutat es Barcelona en una pelicula del futur, mar, guiris, multiculti i molts somriures. Ara nomes queda planejar quan hi podre tornar i descobrir si hi ha alguna altra ciutat en aquest gran pais que pugui tenir alguna relacio amb mi.

Per a tots els que m'heu escrit preocupats per si ho estava passant molt malament, jaja, no ho estic passant molt malament, pero que testafin tan descaradament es un xoc molt fort, sobretot i la situacio es violenta i t'adones que es culpa teva. No em penedeixo d'haver vingut. El passat es nomes un, en canvi el futur son infinits i aquests si, depenen de mi.

Ara vaig a dormir en un hotel de super luxe amb internet gratis yuji i amb un paper on hem d'avaluar diferents aspectes del nostre tour. Segons el que responem poden multar a la nostra estimada guia - Va dir la rocio mentre es fregava les mans amb aires de venjanca-.

Fins dema passat, ho vulgui buda o no!

Molt males i altres noticies

2007-09-30T14:26:00.001+02:00

Hospital

Aquest mati hem anat a un dels hospitals de Beijing, un que suposadament es gran i molt conegut. Hem arribat cap a les 12 i ens han dit que no hi havia ginecoleg i que no nhi hauria tampoc dema. Molta de la gent que suposadament t'ha de donar informacio sobre el que sigui simplement es borde i no es para ni 1 minut a explicar res amb claredat. Entre que no aconseguiem saber que s'ha de fer per poder veure un puto metge ni on s'ha d'anar ens hem posat de bastant mal humor preguntant amunt i avall. Sobretot perque jo no puc parlar amb ningu i el keinst que es bastant moixet s'emporta totes les bronques dels xinesos amargats/fills de puta. Al final li he fotut un crit a la recepcionista i m'he quedat plorant enmig de l'entrada de l'hospital. En aquell moment dues senyores bastant amables li han dit al keinst que hi ha un hospital on ens atendran molt be i molt rapidament. Nomes haviem d'agafar l'autobus i pagar 3 euros per a veure un metge. La filla de la dona que ens deia tot aixo s'ha ofert molt amablement per acompanyar-nos-hi i nosaltres, entre tanta confusio hem acceptat. Hem agafat un autobus amb ella i hem arribat al (suposat) hospital. Ningu treballava, de fet tothom esperava a veure si arribava algun client. Quan hem arribat ens han fet passar directament a parlar amb dos metges. La dona que ens acompanyava ha entrat amb nosaltres i ajudava una mica a traduir les coses. Un dels metges m'ha posat durant uns 2 minuts la ma a cada canell com comptant el pols o fent alguna mena d'exploracio misteriosa. M'ha fet un parell de preguntes i el seu veredicte ha estat fongs normal i corrents. Com els dels peus!! Ha dit assenyalant-se'ls. Ha dit que una crema i una medecina xinesa que com que s'ha de cuinar i no tenim cuina doncs la cuinaran ells i dema la recollim.

$$$$$$$$$$

Ja ens aixecavem de la cadira quan ens han dit que anaven a calcular quant sumava. Tot el que ens havia alleujat la ultima mitja hora se'ns ha girat en contra en veure que estava passant realment. 140 euros per una visita i ni tan sols m'han mirat? Una senyora tan amable que ens acompanya 20 min en autobus fins a dins de la consulta? Una altra senyora que ens acompanya fins al caixer a treure diners i uns metges que no fan res mes en tot el dia que esperar-nos a nosaltres?
Quan la senyora ens ha mostrat el caixer ha marxat i hem tingut la oportunitat de fugir, pero no teniem molt clar si ens vindrien a buscar, si vindria la policia que estava al mateix edifici, si ens farien fora del pais o ens decapitarien. No sabiem si haviem de pagar o no. No sabiem molt be si ens estaven enganyant o es un hospital nomes per rics o nomes per imbecils. No sabem si era una gran estrategia en la qual haviem caigut molt estupidament. I tot aixo ens ha fet molt de mal. Hem pagat i molt abatuts hem marxat cap a casa amb la intencio de marxar d'aquest pais horrible tan aviat com poguessim.

Ens han explicat histories pitjors, un america va haver de pagar 5 mesos de lloguer d'un pis en total uns 1000 euros i quan va tornar era tot mentida. Va anar a la policia amb la seva amiga xinesa i tot el que van fer els policies es mirar-se'ls mentre es fumaven una cigarreta.
El mateix passa quan vas a comprar. Si vas al mercat has de regatejar fins a aconseguir de vegades mes del 25% del preu de sortida. Mentre dura la negociacio tant el venedor com el comprador han de mentir tant com puguin per aconseguir endur-se el millor i timar l'altre tan com puguin. Aixi que mai saps si el producte que compres es bo, si estas pagant mes que el que acaba de marxar i el venedor es frega les mans per darrera l'esquena mentre t'esta dient que et deixa aquesta motxilla per 5 euros, preu d'amic. Fins i tot si se li acaba de trencar una peca davant la teva cara o si s'esta descosint. A qui li importa la qualitat? A tot arreu es igual, a l'agencia de viatges, a la botiga de fruites o al restaurant. Ja de per si em desagrada comprar, anar de compres, mirar botigues com per a sobre haver d'aguantar als venedors i els seu fals somriure intentant vendre la millor samarreta del mercat. El pitjor de tot es que en aquesta ciutat no sembla haver-hi mes activitat possible que shopping permanent.
Ara entenc la cara desconfiada i mig poruga que fa tothom.
Ara entenc perque continua sent un pais subdesenvolupat.
Ara entenc perque tothom vol marxar d'aqui com pugui.

Viatge per la festa nacional xinesa

De l'1 al 7 d'octubre tota la Xina se'n va de viatge. Hem escollit la millot setmana, doncs per anar a Nanjing, Suzhou, Hanzhou Wuxi i Shanghai, cinc ciutats molt properes a Shanghai. Hem aconseguit aquest viatge per uns 130 euros cadascun, amb hotel de 3 estrelles i menjar inclos. Es clar que el tour sera en xines i cada dia com a minim a part de les activitats programades ens duran a alguna botiga ben gran amb coses de Jade i Seda xinesa. Pel que ha passat avui, ara mateix pero, no tinc ni ganes de sortir de la meva habitacio.

UBUNTU saved MY FOTOS!!!!

Gracies a l'Hugo que em va proporcionar assistencia personalitzada online via Skype vaig usar l'Ubuntu per accedir a l'ordinador i extraure totes les coses valuoses abans de la seva reencarnacio.
De fet, ara mateix no tinc cap de les meves adreces favorites, blogs, ni tan sols les meves webs de fotos, res de tot aixo tinc a ma. Per tant, no he llegit res del que heu escrit o publicat pel ciberespai.
En canvi estic considerant la possibilitat de fer servir l'Ubuntu com a sistema operatiu (de fet crec que aquest es el nom de la interficie pero utilitza Linux) perque es molt maco, practic i ja ve amb el Gaim, el Firefox, un diccionari i algunes de les coses necessaries i no com el Windows que ve amb molta escombraria. . A mes es gratis i lliure.

Us volia explicar mes detalladament les fotos que hi ha penjades a l'entrada anterior aixi que hi he penjat a sota la seva explicacio.

-----------
COM QUE M'AGRADA QUE COMENTEU AQUI TENIU LES RESPOSTES ALS COMENTARIS!!!!
i de grills no se'n mengen?
- no he vist que ningu en menges pero no ho dubto gens
L'anna duu ulleres
-Aaaaaah Mostram una foto!! Son comodes?

La metgessa porta ulleres és aquí, per ajudar-te en els problemes de malaties i contaminacions!
la pell s'ha de treure, l'aigua s'ha de bullir, perquè poden tenir larves de paràsits, que, com bé fa deduir el propi nom, et parasitarien i la feina que tindries per treure-te'ls: tres mil pastilles i alguns són resistents.
- Aixo vol dir que no puc menjar tomaquet cru ni raim ni prunes en 6 mesos?
no t'emparanoies amb tanta pollució??
- Recentment he descobert que hi ha alguns dies en els quals el cel es blau i l'aire es clar. No m'emparanoio perque crec que al campus no es tan brut i la bruticia mes aviat es veu que no pas es respira.

I per Pequín també vas en bici?
-Per anar a la ciutat calen uns 60 minuts minim en metro aixi que imagino que en bici serien unes 2 hores o mes! Aixi que no, jo volia pero no hi vaig.

Ahir parlava amb una amiga i discutiem les diferents maneres de ser de, per exemple, Irlandesos i Anglesos. I això que són dues illes que es toquen!! Imagino que d'entrada el tipus xinès, deu tenir una manera d'entendre la vida i d'actuar molt diferent de la nostra. Entre això i els problemes de comunicació que deus tenir (i els enormes progressos que deus fer!) ja tens un bonic proper post ;)
-Jajjaa la manera de ser dels Xinesos. No se si riure o plorar. Es cert que he fet progressos, en una botiga de roba vaig aprendre a dir els colors.
Petons cap a les terres verdes! Quin joc estas fent ara? Barbie?

bcn tb fa tuf de contaminada aquests dies i el M i jo ja estem dissenyant un pla d'atac per revolucionar el mon
-Quin es el pla que la revolucio ha de ser ben graaaaaaaaan!!!!! Tinc fam de venjanca.

Jo et volia preguntar, si al final et vas endur els teus palets xinesos o te n'has comprat uns aquí, i si sempre els fas servir, o pots utilitzar forquilles i ganivets (i culleres).
- No em vaig endur els palets xinesos. N'he comprat uns de taronges per 10 centims d'euro i a tot arreu te'n donen de fusta nous o els de la uni verds i nets. :) De fet, ara, quan veig una forquilla m'hi tiro a sobre
I no hi ha gent europea com ara tu, és a dir, que no sigui de pares xinesos??
-Alguna gent no es de pares xinesos. Son 2 grups, els que volen estudiar aqui la carrera i primer fan la llengua i els que ja han fet la carrera i ara fan Xines perque no volen treballar encara.
I jo aquesta tarda aniré a veure la teva foto, que ahir nom va anar bé... hagués estat molt bonic!
-Un peto molt gran per tu, m'alegro que em llegeixis i m'escriguis!!! Be i per tots els altres tambe. Gracies per la felicitacio. El que fare amb la camera es tenir una camera lleugera!!!! :)

Un cuimer català obrirà o acaba d'obrir un restaurant a Pequín on per una mitjana de 40 euros es podrà menjar pa amb tomàquet, faves i cargols, entre altres exquisideses del país: Oh, que car! Qui hi anirà?
- Ah si, un catala de per aqui em va dir que els catalans que hi ha a pequin hi van anar a sopar i, jaja es ben car, perque es super fashion.

Felicitats!!! La foto està a flickr? Pq no vaig saber quina era...
- Em sembla que la foto es a flickr, es la de la placa Sant Jaume i un home de cabells llargs que beu aigua
Us vau reunir!! Us trobo a faltar!!!! Reunimnos aqui!!

Be despres si puc penjare fotos!

Fins molt aviat, us trobo a faltar entre estafa i estafa

mama

2007-09-25T16:20:00.000+02:00

Doncs el meu ordinador encara no lhe tocat perque no he aconseguit que em donessin el CD de Windows.
He anat a passejar per la zona a prop de la universitat aqui a prop i he trobat, entre els grans edificis un petit carrero com els que a mi magraden amb tot de gent xinesa de barri cutret jugant al billar. Mhe estat una estona per alla fent fotos i lo unic que han fet respecte mi ha estat mirar-me. No sembla un lloc insegur aquest, la gent nomes testafa si intentes comprar, pero a part daixo res. He estat fent fotos des dun pont i un policia ha pujat al cap duna estona nomes a veure que debia estar fent jo.
Despres he anat a una mena de BierGarden per a estudiants i he estat pintant amb aquarel.les. Ha vingut una nena de 7 o 8 anys i he estat parlant amb ella. Mha dit que li agradaven els meus dibuixos i que a ella no li agradava dubuixar. La gent em mirava com si fes una cosa molt estranya. Esta be aixo de ser igual destranya a tot arreu :)
Despres he anat a pixar a una mena de restaurant fast food (que es per aixo per al que es fan servir els fast foods no?).
Ahir una noia de classe ens va ensenyar un mercat de roba. Hi havia mil.lers de parades de roba per a joves per, tot era bastant barat pero la veritat es que tampoc ho se, perque tot depen de lo be que sapigues regatejar. Jo no en dec saber gaire, pero si que vaig aprendre a anomenar els colors, a dir que car i a dir que baixin els preus. Per a ser una classe de xines en viu va ser bastant barat.
Es dificil de resumir tantes aventures en linies negres i formes rodones (lletres).
Molts petons i fins aviat.

Tsinghua - Menjar!

2007-09-22T09:28:00.001+02:00

Concurs de fotografia!
Doncs sí, he guanyat el 8è Concurs de Fotografia i Bicicleta, Memorial Vicenç Bagan que organitza Amics de la Bici i Trevol. Podeu mirar la web i el premi al fotolog. Podeu veure la foto a l'stand d'Amics de la Bici a Plaça Catalunya durant les festes de la Mercè i podeu anar a l'entrega de premis avui a les 19 a la mateixa Plaça per donar la cara en nom meu per a tots els que estiguin interessats en contractar-me :)
O també podeu no fer res de tot això però que sapigueu que us agraeixo molt a tots els que heu confiat en mi fotogràficament parlant, als que us han agradat les meves fotos, als que m'ho heu dit i als que no, als que mireu les meves fotos de tant en tant, als que em demaneu fotos, als que em dieu el que en penseu. També als que feu fotos amb o sense mi i les ensenyeu. També estic agraïda amb els professors que he tingut, a l'Anna Fuster, al Pere Freixa, també al Robert Ramos i a la Rosa Escolà i per suposat a la Massa Crítica, a tots els que van participar a la Manifestació Ciclonudista al Juny de 2007 a Barcelona, a Amics de la Bici i a Trèvol, al Bacc, a Adobe Photoshop, a Vicenç Bagan, a Moholy Nagy i a Draisine bé i la llista continua fins a l'infinit perquè és cert que no passa un dia en el que jo no aprengui una sola cosa sobre això que tant m'agrada encara que de vegades pensi que no.

1. Un dels 5 o 6 edificis d'habitacions per a estrangers de la universitat. El que veig des de la meva finestra i es exactament com el meu. Al pis 7 hi soc jo com si diguessim.

Què mengen a Beijing?
A la meva habitació no hi acostumo a tenir més que aigua (que no sempre) i de vegades l'esmorzar de l'endemà. A la nostra fantàstica residència hi tenim uns lavabos compartits, unes dutxes i una cuina que es diu així bàsicament perquè hi ha un microones. I punt. Bé, hi ha endolls per a que cadascú, si vol, hi endolli les seves respectives Rice Cookers, però el que es diu cuina cuina, fogons, forn, nevera, armaris de menjar, res. Després d'uns minuts de decepció i un repàs al mapa de la universitat, t'adones que, fet i fet, per a què cuinar si hi ha 11 menjadors universitaris en tot el campus, uns 5 supermercats i uns quants restaurants?
Preu
Em va semblar curiós que la meva professora de xinès a Barcelona, la Wei Li, em digués que ella havia après a cuinar a Barcelona perquè a

2. Als menjadors de la universitat sovint es menja d'aquesta manera: dos plats diferents (una cullerada de cada, tot al mateix plat, a la tare no li agradaria gens aixo eh) i un plat amb 1, 2 o 3 cullerades d'arros. L'arros surt per uns 2 o 3 centims la cullerada. Els plats per uns 30 centims parlant en euros, es clar. Aquests son cogombre i uns fideus plans cuinats amb salsa marro. Aquests palets verds son els que tenen a tots els menjadors, es confonen amb les mongetes verdes cuinades al punt. M'entretinc a pensar quina es la provabilitat que dos palets coincideixin en mes d'un apat o amb una mateixa persona. ?? Taipei tot era molt i molt barat. Un cop aquí entens que, si bé en aquest país el preu en general en comparació és baix, el preu del menjar és 20 vegades més barat. Exemple num.1: dinar estàndard de dos plats diferents i un plat d'arròs 0.35 euros. Exemple num. 2: Beguda de 500 ml en ampolla de plàstic, 20 o 30 cèntims. Exemple num. 3 en un macro menjador restaurant 10 Empanadilles bullides amb carn i verdures per dintre fetes davant teu 0.30 cèntims. Exemple num. 4. Saquet de llet o de iogurt 0.15 cèntims i panet de farina d'arròs 3,5 cèntims d'euro.
3. Coses que vaig comprar una de les primeres setmanes a Tsinghua. Wallnut Powder es un sac gegant de 600 grams de saquets de llet amb pols. De fet es una barreja de nous, llet de soja, cacahuet i llet de vaca. Ho vaig comprar quan vaig descobrir que no tenia nevera per tenir sempre llet a ma. Al final ha acabat sent un dels pocs aliments que viuen a la meva habitacio, aixo de no poder cuinar ni tenir nevera fa de mal menjar. Aixi, com a molt em menjo un parell de sacs de llet en pols els dies que m'agafa ganera a hores que no toca. La tassa de l'esquerra me la va regalar la tieta de Tianjin el dia que marxavem, perque a ella li van agradar molt les colometes que li vaig dur (o aixo va dir). Tambe em va donar una tovallola que fa 4 x 2 pams que es l'estil de tovalloles que es fan servir per aqui, al supermercat no n'he vist de mes grans. Al costat de la tassa una mena de litxis molt practics per poder-los pelar i no menjar parasits. Al davant una fruita groga que es entre pera i poma d'aquestes que alguna vegada hem comprat a Barcelona i que pel que es veu provenen d'aqui perque n'hi ha de moltes menes i son fresques i bones. Al costat un dels pastissets en forma de Lluna que es menjaven el dia mitja de tardor i al davant una bossa de plastic que conte mes o menys un got de llet de la mes barata. Estic bastant segura que el preu del menjar sovint es un 70 % el paquet i la resta el contingut, per aixo les bosses de plastic per a llet!Darrere uns panets de pessic que van resultar ser d'algues o alguna cosa marina que espero que no fos peix. A la seccio de forn del supermercat es troben pastissos de carn de porc en pols. Una vegada vaig comprar un pastisset en forma de lluna amb tota la il.lusio del que no enten ni un caracter de tot l'embolcall i en arribar a casa i obrir-lo va resultar que tenia gust de carn i a sobre picava. Aixo si, dolc. I si, el vaig llencar. L'ampolla de la dreta es remei per a picadures de mosquit (jo volia comprar antimosquits pero son les coses que tenen els caracters xinesos, que no s'entenen).

Edificis

El més complicat és agafar el seu ritme. Els menjadors universitaris justament tanquen a l'hora de menjar i obren la resta del temps ;)
Per a mi, em refereixo. Obren de 7 a 9, de 11.30 a 13.30 i de 5 a 8. Si vols menjar a les 3 de la tarda pots
anar a un restaurant de fast food (hi ha hamburgueses i pizzes però pugen fàcilment fins a 2 euros - qui creu que la rocio es vol gastar els diners per a menjar 2 dies sencers en una pizza de 20 cm de diàmetre? -) o al supermercat. El supermercat més proper és just al primer soterrani d'un gran edicifi blanc en forma de C que hi ha a uns 500 metres de casa. A la planta baixa d'aquest edifici hi ha oficines, un Bank of China on canvio diners de tant en tant (no poden canviar-te més de 70 euros, encara no sé per què), correus i al primer pis hi ha les aules per als estudiants estrangers de mandarí. És a dir jo, una pila d'americans amb pares xinesos emigrats, coreans, russos de kazajstan i uns quants europeus amb pares xinesos. És curiós fer classes a sobre del supermercat i que tinguem uns 10 o 15 minuts de pausa de cada 60 minuts, és potser una estratègia de negoci per a augmentar les vendes del supermercat? Aquest és el lloc on vam comprar la bicicleta el dia que vam arribar.

4. Sopar a la cantina a les 6 de la tarda amb boles de farina bullides i !!esberginia!!!!. De fons el menjador. :)

Hi ha 2 menjadors universitaris especialment grans. Un té 4 pisos i l'altre en té 2 i segons fonts estudiantils de la universitat, cada pis serveix menjar procedent d'una regió diferent de la República de la gent Xinesa. És a dir, cada pis ofereix uns 50 plats diferents i pots recórrer la Xina sencera! Encara no he menjat a tots els pisos ni a tots els menjadors, de fet fa un parell de dies vaig decidir que només menjaria esbergínia perquè ja tinc localitzat on és. És una estratègia, si aconsegueixo menjar prou esbergínia com per acabar avorrint-la, ja no hauré de trobar a faltar aquesta manera incomparable que tenen de cuinar-la.

Varietat

El menjar és bo. Cert que de vegades és bastant oliós però és bo. Suposo que és fàcil fer que el menjar sigui barat quan es cuina per a 500.000 estudiants. Tothom diu, però, que el menjar d'una altra província que pots trobar a Beijing no té res a veure amb el menjar d'aquella província perquè es cuina amb els ingredients d'aquí ( i res escapa la mala qualitat de l'aigua de Beijing). El menjar, a més, és doblement barat que els objectes que pots comprar. Perquè? perquè els objectes que trobes a preus barats són de qualitat pèssima. Com la bicicleta, com les coses que es troben a les botigues on tot val 1 euro. Aquí val tot a partir d'un Yuan (o sigui 10 cèntims d'euro). Els paraigües van molt buscats i el preu és relativament més alt. En pots trobar des de 1,3 euros però pot ser que n'hagis de comprar 3 en 2 mesos.

Si surts de la universitat,

5. Per 80 centims d'euro pots menjar aixo en una mena de Fast Food on la musica es americana de com a minim fa 8 anys. Una pena de dinar!!!

a restaurants més o menys barats el preu no és més del doble. Un iogurt en una paradeta del carrer uns 20 cèntims d'euro. El càlcul del preu en euros és senzill perquè 1 yuan xinès equival a una quantitat variable al voltant de 0.1028 cèntims d'euro.

Amb preus com aquests un pot arribar a tornar-se molt maniàtic. Ooooh, aquí et venen un plat a 1,5 Yuans! Que car! Oh, aquest anorac val 100 Yuans! Tal i com sóc jo, m'he trobat dubtant prop d'una hora entre un tupperware de 0.70 i un de 0.90 amb doble pis. Evidentment després de comprar-lo me n'he penedit i he pensat que n'hauria hagut d'agafar un altre!

Fins aviat!!

Xina 1.2

2007-09-16T17:23:00.002+02:00

Malalties internacionals?
No recordo molt bé perquè no podem beure l'aigua de l'aixeta tal qual surt. Tinc entès que si es bull llavors ja és potable, en tot cas tothom té expenedors d'aigua amb ampolles d'aquestes gegants a casa seva i a la majoria de llocs públics. A més, tothom duu a sobre sempre un termo o una cantiplora amb aigua o te.
Quan vaig arribar a Tianjin, després de dinar bossetes d'aquestes farcides de verdures, vaig voler anar a fer una volta a peu per al voltant de la casa de la tieta. Justament a les 6 o 7, a l'hora que es fa de nit i tots els mosquits (possibles portadors de malària) surten a la caça. L'endemà, el tiet ens va fer una mena de tour per alguns mercats, en algun dels quals hi havia venedors d'ocells vius (possibles portadors de la grip aviar). Entre les picades, els ocells, la fruita (tot i que pelada, tampoc recordo el problema de menjar la pell) i el menjar que hem comprat al carrer, em penso que no he aplicat massa bé les normes de protecció de malalties internacionals. De moment el més greu que he tingut ha estat algun mal de panxa. Sobre gossos la metge no me'n va dir res, però em recordava d'ella rient quan aquest gos blanc ovellós em va despertar llepant-me decididament les plantes dels peus i rascant-me els braços.

Contaminació?
Els xinesos, a més de mesurar la temperatura i la humitat tenen un índex que mesura la boirina de l'aire, la pol·lució, la contaminació. Alguns dies amb prou feines es pot veure a més de 100 metres de distancia i no és un efecte de les fotos. Si deixes la bicicleta una nit al carrer l'endemà pot estar recoberta de pols. També es nota amb els cabells, la roba, la pell. La pols s'enganxa a tu i et deixa pringós en poques hores. En aquesta ciutat no es veu el Sol. Es veu una bola il·luminada que es va movent pel cel durant el dia sempre darrere d'una massa gris. No es estrany perquè, d'acord que a Beijing hi ha 3 bicicletes per metre quadrat, però també hi ha aglomeracions de cotxes impressionants en hores puntes. En taxi vam recórrer 100 metres en 20 minuts a les 5.30 de la tarda.

Bicicleta
Ja sabem que el campus de Tsinghua és gran, així que el primer dia, en un supermercat vam veure que venien aquestes meravelloses bicicletes amb la insignia i el color lila de la universitat per uns 17,5 euros. Les vam comprar immediatament i gràcies a això vam passar ràpidament a formar part de la població ciclista que jo diria que és el 100% dels estudiants. Siguis on siguis, a qualsevol hora, hi ha desenes de bicicletes circulant amunt i avall (jo em pregunto on van). Des del supermercat a casa hi ha uns 5 o 10 minuts caminant, no és tan lluny, però un no és prou xinès fins que no té un tros d'alumini grinyolant entre les cames. Aquestes bicis pesen menys de 8 kg, no tenen marxes, aquí tot es prou pla, i no he vist ningú que tingui el seient a altura suficient així que tothom pedala amb els genolls doblegats. La tieta de Tianjin ja ens va assegurar que si compres una bicicleta cara, la compres per algú altre perquè te la roben immediatament. És cert que les mesures de seguretat acostumen a ser una senzilla U de 1,5 euros que bloqueja la roda del darrere. Amb el descontrol del primer dia primer, em vaig penedir d'haver-me comprat tal ferralla i vaig desitjar molt que me la robessin, però, ben mirat, em puc comprar una bici per a cada mes i ja surt més a compte que agafar l'autobús a Barcelona (o pel que val el meu candau allà, em puc comprar més de dues bicis d'aquestes). També he sentit que es poden trobar bicis noves per 12 euros a fora de la universitat, i totes de la mateixa súper qualitat. Des de casa (edifici 23) fins a la porta del Sud hi ha uns 10 - 15 minuts en bici i encara més lluny hi ha la parada del ferrocarril més propera.

Es tot per ara, 12.41, Beijing, TAUMH ;)

BEIJING

2007-09-13T15:34:00.001+02:00

Dins d'una dels mil·lers de finestres il·luminades a la residència de la universitat hi ha una tal 朝露 que s'acaba d'adonar que forma part dels 15 milions d'habitants de la capital del nord de la Republica de la Gent de Xina. Des que vaig arribar dissabte a l'aeroport internacional de Beijing he tingut els ulls oberts com dues aranjes explorant cada metre quadrat al meu voltant.

Aquesta és la meva adreça i l'edifici que veig al davant del meu. N'hi ha 5 o 6 d'iguals i això només són les habitacions per a estrangers.

Tianjin

Els tres primers tres dies els vaig passar a Tianjin a casa d'una tieta política llunyana que ha passat a ser la meva mare xinesa. No podem parlar gairebé gens però em va tractar com una més a la família. Tianjin és una ciutat que està a uns 200 km de Beijing. Qualsevol pensaria que deu ser petita i no gaire important però el cert és que té 10 milions d'habitants. Ens estàvem en un bloc de pisos molt modern en una zona residencial una mica apartada. Aquesta tieta deu ser bastant rica perquè ja s'ha jubilat i encara no ha fet 50 anys; el fet és que es dedicava les exportacions de roba (i ara ja entenem tots perquè deu ser que és tan rica) És l'únic lloc que he vist on el lavabo no era un forat a terra.

El lavabo de la família del germà.

Aquell forat a terra és el vater.
En realitat no és tan incòmode!

Cap a Tsinghua

Dimarts a les 6 del matí vam agafar un autobús que ens va deixar a la porta Oest de la universitat amb totes les nostres maletes (algunes més noves i boniques que altres ;)) i una taxista ens va assegurar que d'aquesta porta al lloc on havíem de fer Check In a les habitacions hi havia com a mínim 2 km. El campus de Tsinghua és tan gran que si te'l vols recórrer tot a peu trigues més de 30 minuts.
Al llarg de tot el temps que duc aquí els sentiments han estat molt contradictoris. D'una banda volia fugir, no matricular-me, no quedar-me. Tothom té dret a canviar d'opinió, però també pensava més val que em quedi a descobrir aquest lloc on cada cm al meu voltant és absolutament desconegut. Em va molestar bastant per exemple la pila d'americans de procedència xinesa que venen aquí a millorar el seu mandarí ;). També hi ha molts coreans però aquests no sóc capaç de diferenciar-los.

Qui és l'estrany?

A l'aeroport OH! una màquina de begudes!!!

És curiós haver estat tants anys observant a la gent asiàtica pel carrer i per tot arreu, per arribar aquí i dirigir-me compulsivament a tots els occidentals que se'm creuen per davant. A més, he conegut un parell de madrilenys i oh un català que ja fa dos anys que està per aquí. Aquest és un mercat que hi ha a Tianjin, dedicat en gran part a la venda de grills per a lluita.

Els guarden en aquestes caixetes cilindriques i els alimenten amb cucs vius que també venen unes parades més endavant. Mentre jo feia aquesta foto més o menys unes 8 o 9 persones es van reunir al voltant meu per mirar-me a mi amb la mateixa estrayesa amb que jo mirava els grills. Els xinesos tenen una relació especial amb els grills; és comú trobar parades de grills grans dins de cilindres transparents o gabietes que jo podria envoltar amb la meva petita mà. Els compradors se'ls guarden a la butxaca de la camisa per a anar sentint el cric cric sense cap mena de fàstic.
Això és tot per avui, em queden moltes coses a la llista per explicar-vos. Alguna preferència?
Fins aviat!!

2006-2007 express

2007-08-28T23:41:00.000+02:00

Amb la tare vam estar fent un recompte dels meus desplaçaments en els últims 12 mesos i el resultat sonava un ritme sorprenentment alt per a una persona que fa 2 anys assegurava que no li agradava viatjar. És aquesta l'estratègia europea de l'Erasmus? Potser és una d'elles, potser és l'última promesa de felicitat per a la nostra bombolla de capitalisme inflable. L'últim moviment Brussel·les - Praga - Islàndia - Karlovy Vary va posar fi als viatges d'estiu per obrir les portes als viatges de tardor (:)) que comencen a l'aeroport de Viena (sempre va bé fer entrar les escales dels avions dins dels recomptes) i acaben a Beijing per una temporada. Al cap de 4 mesos estic obligada a sortir del país mínim un cop abans d'acabar el visat de 6 mesos d'estudiant que aniré a demanar demà al matí al consulat xinès.

Això obre les portes a un sense fi de possibilitats asiàtiques per a solventar l'obligació (desgraciada?) d'haver de sortir del país.

CotxetsLand i altres

2007-03-31T07:58:00.000+02:00

Així doncs només començar les vacances -és a dir, acabar els treballs- com bons americans ens en vam anar a menjar PHÔ o sopa vietnamita de fideus mmmm molt bona però molt molt gran a la ciutat on treballa la Taije 'The Law Office of Angeline Chen'. També hi tenen begudes estranyes com una barreija entre gelatina de te verd, mongetes vermelles dolces i una mena de crema groga i tot t'ho menges com unes postres.
Amb la panxa molt plena ens en vam anar cap a Disneyland perquè una companya d'un conegut hi treballa i ens hi va deixar entrar gratis. No és que els parcs temàtics ens facin gaire il·lusió, la última vegada que vam ser en un vam pujar a unes cadiretes de les que volen i el K es va posar a plorar perquè tenia por. Té vertigen. Però com que era gratis vam pensar que segur que hi hauria coses interessants per a fotografias, nosaltres amb el nostre click permanent. La veritat és que va ser increible, perquè Disneyland es una ciutat joguina on el 70% dels visitants tenen menys de 10 anys. Famílies felices senceres, satisfetes d'haver aconseguit el somni americà i de poder comprar-se un barret de plàstic amb orelles de Mickey per 15 $, menjar gelat i esperar 55 minuts en una cua per a pujar a una atracció de Piratas del Caribe que dura 10 minuts. El cotxisme és un hàbit que comença ja de nens. El parc ofereix cotxets de nens per a que les famílies no hagin de deixar el seu abandonat quan pugen a les atraccions, per això, les cantonades dels carrers es transformen en verdaders aparcaments en massa de cotxets infantils. Si el món sencer aspira d'una manera o altra (voluntariament o no) al nivell i a l'estil de vida americans, em pregunto si per instaurar la igualtat simplement totes les persones del planeta haurien de poder ser feliços almenys un dia gastant-se els seus diners anant a Disneyland, el lloc on tots els somnis es fan realitat. Si ets a dins de Disneyland vol dir que tenies 86 $ per cada membre de la família així que segurament no importa que et gastis 80 $ més en joguines i souvenirs. I on millor que a California, al costat mateix de Hollywood per a col·locar una macrobotiga de merchandising i explotar la mitologia venuda a tot el seu cinema.

Jo per la meva banda vaig a aprofitar per fer fotos molt estil estudi sociològic i a fixar-me en la cara de la gent en sortir de les atraccions, allò que suposadament és la màxima aspiració per a moltes famílies. També vam passejar per tot el parc i a mi em va agradar especialment, ho he de receonèixer, Toonland, és a dir, la ciutat Toon, on totes les cases tenen forma gorda i deformada, com els dibuixos. Vam pujar a l'atracció de Pirates del Carib i la de Mosntruos S.A; les dues eren un passeig al llarg d'un recorregut folrat de recreacions de l'ambient i les escenes de la pel·lícula, amb ninots. Reconec altre cop que estava molt ben fet, i m'exclamo una altra vegada en veure en quina mesura la nostra cultura s'organitza al voltant de mirar i veure enlloc de fer i sentir.

Al costat de Disneyland hi ha un altre parc que es diu California Adventures al qual també teníem accés, i vam pujar a una mena de cadires que volen i es col·loquen davant d'una mena de pantalla enrome rollo Imax semiesfèrica i en quant es projecten les imatges un té la sensació de trobar-se dins del pasiatge. Una simulació molt molt bén aconseguida, tant que el K tenia por de caure al mar a sobre dels surferos. I per últim vam pujar al Star Tours, enveja de qualsevol de vosaltres, fans incondicionals, una mena de viatge estelar (realitat virtual amb una simple pantalla) a la nau de R2D2. A la botiga hi havia tantes coses relacionades amb les pel·lis que tant us agraden que no vaig ser capaç d'escollir-ne cap. Després de tantes aventures fabuloses vam anar cap a casa i tot i això jo seguia sense gana, perquè veieu com de gran era la sopa de fideus del migdia.

Avui ens hem llevat i hem acompanyat al Charlie a la botiga de pizza per a menjar algo per allà i després endur-nos el cotxe i poder recollir la Blanca i l'Alex que venien de Nova York. Hem passat per un supermercat a buscar Pepsis per la botiga i he flipat un altre cop a la secció de forneria, però aquest cop he aconseguit fer-me amb un bon tall de pastís de xocolata i un xurro d'uns 30 cm (ple de sirop per dins) que ja feia temps que volia provar. Després de ser rebutjada fent fotos al llarg de tot el carrer de la botiga, hem marxat cap a l'estacio de metro on hem recollit els nouvinguts.

Una petita discussió ens ha dut a decidir que ell que havien de provar arribats a la nova cultura era el Dim Sum, l'especialitat xinesa. Hem visita el parc amb l'illa i el castell, la biblioteca, un centre comercial i després Guppy tea House, una mena de restaurant asiàtic americanitzat on hi van tots els joves fashion de la zona amb els seus cotxes tunejats. Els cotxes tunejats americans s'assemblen molt més al The Fast and The Furious que no pas les cafeteres que es veuen per Barcelona. Fet i fet aquí tothom es deixa mínim 10.000 $ en el seu cotxe a partir dels 17 anys, perquè no afegirli un parell d'alerons? Tot forma com una eterna sensació d'estar molt més fora de lloc que normalment i justament per això de poder prendre-m'ho encara més cínicament que normalment; conservant l'humor sempre que pugui demanar un smoothies diferent almenys cada 6 hores. Sabeu el que és?

Diumenge ja tornem cap a Santa Cruz. No estic molt segura d'haver fet tot el que volia fer aquí. El que més m'agradaria és anar a un hipermercat xinès dels que hi ha i comprar-me algun pastisset d'arròs amb mongeta vermella dolça per dintre. Només pensar en menjar em fa mal tot l'aparell digestiu. Califòrnia, la terra somiada on la única diversió és menjar.

res més res menys

2007-03-28T20:16:00.000+02:00

La Taije és la germana gran del K. Es diu Angeline i Taije vol dir literalment germana gran i així es com li diu. Ella és advocada d'immigració i fa poc que ha obet el seu propi buffet. És la primera persona en aquesta banda del món que m'ha parlat de dolços i així com el K m'explica la meravella dels menjars de tot arreu que hi ha per aquí, la Taije em va estar explicant sobre les exquisiteses dolces. Vam ana a Little India el barri Indi a prop de casa, a una botiga India on tenien aquella cosa taronja brillant dolça que a mi m'agrada i molts altres dolços. La última vegada que jo havia menjat un dolç indi vaig estar tot el dia vomitant, va resultar que tenia massa dies. Aquí van resultar ser molt diferents! Així que la noia va comprar una caixa sencera amb un de cada i ho vam guardar. Vam anar a sopar, eren menys de les 7 i jo no tenia gana. Però jajaj jo sóc ,molt capaç de menjar sense gana i a més amb la seguretat que quan ja no pugui menjar més ho emboliquem i per l'endemà! El menjar indi era bo, crec que aquí la majoria de els menjars són més de veritat i hi ha molta varietat a les cartes. I després havíem d'anar a un Karaoke i jo no tenia cap mena d'intenció de cantar (!!!). Va resultar que era un Karaoke Room o sigui, una habitació tancada per a un amb els seus amics, amb un aparell de karaoke, 2 micros i mil·lers de cançons per a programar les que vulguis (!!!!!). Així que al final vam cantar tots i era molt millor que el Sing Star's, em sap greu pels seguidors!

Em preguntava què passa aquí, perquè no podem agafar un autobús! "hi ha molts shadys al transport públic" o sigui gent amb aparença dubtosa i possibles inclinacions criminals. "I què?" "It is real Life!" deia la Taije, "per això la gent vols viure als suburbis! per sortir amb cotxe des del seu garatge i arribar a la feina sense veure a tots aquests rodamons dels quals el nostre estat no s'ocupa" "però això és la vida real i no passa res en veure'ls". A mi em va convèncer, aquesta forma de vida és deliberada. No us preocupeu, però, aconseguiré que agafem un bus.

Ahir feia molt molt de vent i se'ns va acudir entre els meus estressos de fer l'últim treball, anar a fer algunes fotos per la ciutat propera, la biblioteca i per allí. Feia sol, ja veureu les fotos aquests asiàtics estan bojos amb les escultures que fan per adornar la SEVA ciutat. Jajaja sort que segons qui mai podrà llegir això perquè resulta que per aquestes terres és totalment increible de concebre conceptes tan presuntament racicstes com "música negra" o jajaj "humo amarillo". Per això quan hi ha joves als canals xinesos jo li dic al K "mira son com tu" jajaja. Vam entrar a la biblioteca i vam estar allà una estona. Quan volíem sortir havia aparegut un huracà, pluja, tot volava, arbres per terra, i vam córrer fins a casa com si hi hagués una guerra. Passats 5 minuts el sol tornava a brillar sobre l'herba del jardí i ens ho miràvem amb les robes mullades.

M'alegro molt dels vostres emails, de veritat. :D
Fins aviat, vaig a ballar sobre arquitectura.

La festa i el Mortuori

2007-03-26T09:13:00.000+02:00

Així és com la festa va anar més o menys.

Molts xinesos, família i amics voltant per la casa i menjar molt bo, tofuós i porcós. I de postres hi havia com pans xinesos de farina d'arròs (que no són fregits en realitat) amb pasta de mongeta vermella a dins que a mi m'encanta :P . Encara en queden dos, així que per dos esmorzars perquè aquí per esmorzar mengen sopa d'arròs sense sal amb altres platets de verdures o carn amb salsa, com un dinar o sopar, vaja. Es pot dir que la cuina xinesa quotidiana és tan variada que en definitiva no es gens variada. No hi ha cap variació dins de tanta varietat. Així que les meves microdiabetis demanen sucre i aquests pans me'l poden donar. El fet de trobar-me en una festa així primera em va donar una idea de com s'ho debia passat el K a Montoro i segona e m'obligava a apartar-me de la gent unes estones per agafar aire.
Després vam anar amb uns amics a un bar a Fullington. Va ser una pena que la meva càmera just es va quedar sense bateria, el fet és que era un bar gran, amb tot de gent gran, homes amb grans panxes, grans músculs i dones amb grans pits i culs i tot enfora. Tots vestits i pentinats com si fossin estrelles de rock. Segons el K, és d'aquí d'on ve l'estereotip segons el qual les blanques es vesteixen com a putes. Estic segura que les que no tenen com a mínim una talla 100 s'operen, era increible. I aquí la gent es preocupa encara molt més pel cos i per l'estètica i fan esport. Hi ha molts homes amb uns músculs tan grans que s'encallen a les manigues de la samarreta amb total normalitat. Al mateix temps hi ha aquesta obsessió pel menjar i una superoferta de sabors i productes als restaurants i supermercats.

Al Cementiri, aquest matí, ens hem acomiadat de la rebesàvia, cremant encens, amb unes reverències i després hi hem cremat paper que representa bitllets; or, plata i vestits de paper que representen les riqueses. I Com podeu veure els hem fet tota mena d'ofrenes en aquest parc memorial mortuori que és com es deia.

Després hem anat a menjar Dim Sum que és una especialitat xinesa feta de bossetes d'arròs amb carn o peix a dintre i tot amb salsa. Un es pregunta com és que per menjar una bola bastant sòlida de menjar la millor eina són els palillos.

A la nit volíem anar amb uns amics a veure un Duel de Pianos en un bar. Al final no hi hem pogut anar perquè ningú amb cotxe hi podia venir. Ens hem quedat a casa amb els amics i hem vist un musical de drag-queens, la producció incomparablement més horrible que he vist l'últim any. Una d'aquestes películes amb les que es va generant odi a mesura que passen els minuts fins que un arriba a maleïr-se per gosar ocupar ni un minut de la vida humana que se'ns ha donat.

Tanta superficialitat junta que fa venir arcades. En aquest país tenen una mena de mentalitat contradictòria formada a base de principis. Diria que el K és en certa manera encara més difícil perquè reuneix la cultura americana (principis, contradiccions) amb la xinesa (autodisciplina, amor etern) i tot plegat amb les ensenyances de la seva germana rebel advocada (salvar el món).
De vegades agafar-se tan fort a la racionalitat crea la necessitat de recórrer a frivolitats en el temps d'oci.
Cada matí aconsegueixo adaptar-me una mica més. Avui m'he llevat a les 8 i ara són les 12 en punt, així que aviat dormiré.
El que passa es que com que tot moviment físic que fem es basa en pujar i baixar els 10 esglaons que ens separen de la cuina, el meu cos comença a ser incapaç de processar l'energia acumulada. Em ve un estat d'histèria interna amb facilitat per cridar i saltar. La única solució en un lloc com aquest es córrer sobre la cinta electrònica, però és que realment ningú NINGÚ surt de casa sense el seu cotxe. Necessito una bicicleta sinó puc explosionar en breu.
Això es tot per avui i us desitjo un feliç dilluns.

A les fotos de dalt a baix:
1 i 2, la sala d'estar, la festa, els amics del K.
3, el menjar, l'altra sala d'estar, la família.
4, Les germanes al fons i a l'esquerra davant una amiga.
5 i 6 la família al ritual.
7, la monja de Filadèlfia!

etern viatge?

2007-03-24T07:07:00.000+01:00

M'he despertat espontàniament a les 7 del matí. Ara son les 11.20 i només fa 4 hores que per fi m'he canviat l'hora del rellotge després de superar la por a perdre el nord i el sud, la nit i el dia. Just en sortir de casa hem anat a un supermercat i ha sigut molt emocionant. Massa. No m'havien avisat i de cop mil·lers de pastissos enormes, galetes cookies de tots sabors, pastissets. Jo amunt i avall i al final hem hagut de marxar i no m'havia decidit només he agafat maduixes.

Quan tots els records més immediats tenen lloc asseguda en un transport vol dir que ja deu quedar poc per deixar de moure'm amunt i avall. Hem conduit 6 hores fins a arribar a Los Ángeles Pel camí hem parat en un Fast Food In&Out que suposadament és dels més sans d'hamburgueses. Hem desenfundat les càmeres i he començat a fer fotos de gordos i de personal disfressat fins que "maam, your are not allowed to take pictures here", "oh, sorry" (too late) La Lana, la propietària del cotxe amb que hem viatjat és de família ukrainesa i ens ha convidat a un menjar rus que havia fet la seva mare.

Ara ja som a casa, amb una mica més de calma, i la família estan tots molt bé. Demà és la festa d'aniversari de l'àvia que fa 80 anys!! Hi haurà molts convidats.
Jo aquí mentrestant escrivint sobre la televisió alemanya. La vida americana de cotxes amunt i avall és més que horrible, a veure si ens podem fer amb un parell de bicicletes alments, que a Santa Cruz n'hi ha dues.

La casa de Santa Cruz és realment com d'una urbanització. La casa és petita no puc creure que paguin uns 2000 $ al mes per ella. Només hi ha un bus que connecta amb el centre i passa un cop cada hora.

Com veieu us trobo a faltar, fins aviat

A Santa Cruz de California

2007-03-23T09:46:00.000+01:00

Quin vol menys agradable! He pujat a tres avions i el pla era dormir al segon que era de 11.40 del matí a les 3 de la tarda però que alhora durava 9 hores. Hi he dormit, unes 6 hores, despertant-me d'hora en hora per assegurar-me que em donaven beguda i menjar i he estat tot el viatge amb una dona amb qui parlava en anglès. Només al final m'he assabentat que és una monja nascuda a Valladolid que viu a Filadèlfia fa 34 anys. M'ha explicat sobre les tasques de les seves missions i sobre la pobresa al món.

Després a Filadèlfia, pel que es veu, és una de les bases de combinació per a molts vols dels EUA i m'ha tocat passar per un dels controls més ovellant d'aquí cap allà, segueix les fletxes, treu-te les sabates, ensenya'm 5 vegades la targeta d'embarcament.

I a l'últim vol li tocava l'hora a la feina. He començat a llegir uns textos molt interessants sobre audiència a les Tv alemanyes, i m'he qudat adormida. A Barcelona els he dit als de Samsonite d'Aldeasa que no pensava comprar un coixí inflable fet a la Xina per nens explotats. Després a Madrid l'he comprat directament i és exactament el mateix de Barcelona.

El coixí va prou bé i fa el vol menys desagradable perquè fa possible d'estar dormint tantes hores com es vulguin. Provoca somnolència! Així que amb això i la mascareta tapa ulls, he volat s sobre de l'Atlàntic i els Eua però he estat somiant i pensant sobre tot l'univers!

Ara em toca dormir un altre cop, son les 2 matinada (per mi les 10 matí!). No sé si podré!
Petons i fins aviat!

Son les 4.21

2007-03-22T04:15:00.000+01:00

Ara ja són i 28
He de reunir tot això i marxar ja!!

Lleida i l'Animac!

2007-03-05T23:25:00.000+01:00

Vaig arribar a lleida enmig d'una eclosió d'esperança i potser per això, amb aquesta sensació d'acabar de baixar del tren, avió o qualsevol teletransport que et situa en una realitat per descobrir i en què les emocions es col·loquen al punt concret de dir, oh, hi ha tant per veure al món que no puc demostrar prou agaïment. Així és que l'entrepà tenia un gust molt bo, el temps era perfecte i tothom era, de veritat, molt amable. Amb el somriure i la confiança de qui acaba de prendre MDMA. Em vaig ficar a la primera sessió de curts d'animació de l'Animac, no del tot conscient que les primeres peces que veuria serien les que més impacte em produïrien. Vaig veure coses xules, i de no tant xules.

Em vaig escapar d'una sessió d'animacions dels 50 per anar a explorar la bonica ciutat. Només trepitjar el carrer una marabunta de famílies amb cotxet i talons creuaven de punta a punta el carrer Major i ocupaven les cafeteries del centre de la ciutat. Vaig fugir d'aquests éssers de comportament pueblerista i vaig pujar cap amunt on vaig descobrir un castell (i un parc, i el col·legi d'arquitectes, sempre deixant suficient temps per anar a mirar el riu) i uns arbres amb flors roses, i molts negres que venien de treballar (?). En tornar al Teatre Principal, amb el meu braçalet ANIMAC em vaig topar amb uns topmanta però de roba i una família que em demanava riallera que els fes una foto. Té, foto. Podria fer una col·lecció de personatges tipus 'fes-nos una foto' i així aquest moment inoblidable romandrà per sempre als bits del teu disc dur. O, vols que te l'envii? En molts casos la resposta és, oh, no tinc ordinador; bé, el meu fill.

La següent sessió va ser inaguantable, potser per les ganes que tenia de marxar, ja no retenia res. El sopar em va recordar als restaurants als que anem amb el meu pare i el preu malauradament també. L'endemà el sol va tornar a brillar i vam esmorzar galetes d'un surtido cietara, jugar al parc i dinar en un xiringu on després vam tornar per berenar. Vam dormir davant la pantalla i vam veure curts interessants i curts hipnòtics i curts horrends. Vaig parlar amb en Gil, un dels autors als quals se'n feia un homenatge perquè forma part de la comissió de selecció dels 12 estudiants afortunats que cada any entren a l'escola d'animació de Potsdam que és al costat de Berlin i és totalment pública. Em va animar a presentar-m'hi. El meu anglès oxidat per culpa de xinesos que no volen fer de mestres suposo que va ser suficient :)

La tornada va ser correcta, els llums es van apagar en el moment ideal. Encara és massa aviat per treure conclusions de tot el viatge però aquest n'és un cop d'ull general!

Pròximes entregues... San Francisco!!!!

Petons!!!

tau

Paris a la vista

2007-01-03T02:03:00.000+01:00

Aquest any he decidit per majoria absoluta que les vacances que tinc les vull passar viatjant. Després de 2 mesos treballant, una setmana d'exàmens i una setmana de celebracions Nadalenques i de fer el turista per Barcelona, i amb la perspectiva de tornar a treballar, aquest com sense cobrar mentre vaig a classe, la resolució ha estat definitiva. Cal veure Paris de prop d'una vegada.

L'habitació de Berlin

2006-10-09T22:33:00.000+02:00

De vegades penso en Berlin i sembla que tot allò mai no va passar. Que ha estat un somni. Quan penso en abans de marxar, en tot el temps que vaig passar mirant la web de la residència, del mapa de metros. De tota l'energia que tenia i que encara em pregunto de on va sortir.

O quan recordo els principis d'abril, quan acabava d'arribar i no podia més que inventar una vida nova perquè no en tenia. Inventar els dies, passar-me una hora sencera al supermercat pensant què menjar, anar pels carrers amb aire d'estranya mirant a tot arreu.

Estem fets de manera que ens és fàcil acostumar-nos a un paisatge o un mode de vida. Pero al principi, quan acabem de descobrir-la, encara conservem la nostra normalitat i ens en sentim aliens. M'encanta la primera setmana dels viatges perquè és quan més percebem, quan més descobrim i quan tot significa molt més un repte.

Vaig proposar-me de comparar l'habitació el primer dia i l'últim i observar els mecanismes que tenim per generar vida allà on som. Perquè, encara ara, quan miro l'habitació buida, la foscor de fora, retorno a la sensació tan xocant d'hostilitat que vaig tenir en veure-la. Vaig seure durant molts minuts sense fer res. Pensant. Fins que vaig decidir moure els mobles de lloc i sortir a explorar el territori.

I quan mira la última rememoro cada una de les vivències i sensacions que hi ha allà dins ficades i que vaig anar construint poc a poc. Sovint vivim les coses en els records més que no pas en el moment. Passades 8 setmanes, viure allà no semblava memorable. Un acarreja la seva vida interna dins el cap allà on va: preocupacions i objectius, alegries i mancances. (no matter where you go, there you are). Passats dos mesos de tornar, viure allà és una de les experiències més grans i sembla que viure la vida pot ser molt molt engrescador si podem anar omplint habitacions i deixant entrar la llum de cada estiu i les plantes que s'enreden al voltant de la finestra.

Aquí us deixo les fotos als que mireu això que espero que sigueu pocs per compensar aquest moment de nostàlgia i cursileria.

Fins aviat!

Les 9 diferencies del dia

2006-09-22T23:40:00.000+02:00

- Els americans tenen totes les seves portes i finestres forrades amb tela antimosquits. Per aixo no hi ha mai insectes a dins de les cases, a diferencia d'alemanya, pero tenen jardins i zones verdes al voltant de les seves cases.

- Als bars i cafes americans poden arribar a tenir begudes de 50 sabors diferents (fruites i combinacions), colors diferents, mides gran, molt gran o enorme, pots escollir si calent o fred, per exemple te amb coco, te amb poma, te fred tailandes o root beer amb una bola de gelat de vainilla flotant (que per cert es tan fastigos com prendre xarop gasos amb mantega). Tambe tenen una beguda que jo adoro que es diu Smoothies. Es tracta d'un granissat de qualsevol fruita amb el gel tan picat que sembla un xarrup (gelat de gel) liquid. Crec que l'oferta es tan gran d'una banda, es clar, per l'ultraliberalisme economic, competencia. Hi ha una gran oferta de tot en general, les cartes de menjar son infinites. I de l'altra perque no es pot beure alcohol fins arribar a la majoria d'edat de 21 anys i amb alguna cosa s'han de distreure els joves quan van amb els seus 4 x 4 amunt i avall.

- Sempre que demanes menjar en un restaurant i no te'l pots o no te'l vols acabar pots demanar una capsa, que acosuma a ser de porexpan o cartro, per menjar-te el que has pagat despres a casa o quan sigui.

- Aqui, quan un parell de personatges estranys piquen a la porta, els miraras pel foradet pero no els obriras i faras veure que no hi ha ningu a casa.

- A qualsevol botiga o negoci on vagis, els dependents i els cambrers son les persones mes amables que existeixen. A mes, son amics teus, et pregunten com estas i et somriuen. Imagino que aquestes feines han de ser, per aixo, terriblement cansades. De fet, una part del sou base d'alguns cambrers son les propines (tips) i si no n'obtenen prou, el sou baixa.

- No ho sabia jo aixo, quan vols enviar una carta la deixes a la teva bustia i li aixeques una bandereta vermella. Quan el carter passi se l'endura cap a correus.

- Els menjars es reparteixen entre les 9 del mati i les 9 de la nit (no mes tard) i en qualsevol hora pots anar a menjar als restaurants, o a casa, es clar.

- Sorprenentment, pots fer fotos de gairebe qualsevol cosa, sempre que no demanis permis. Si demanes permis poden considerar apropiat no donarte l'aprovacio, pero si no preguntes ho deixaran simplement com a part de la teva excentricitat.

- Si vas pel carrer de segons quina ciutat mes tard de les 10 de la nit (per xemple Santa monica) et pots trobar tot tipus de gent estranya i zombies pel carrer. Per exemple un individiu amagat entre unes plantes amb una llanterna al seu cap i cridant coses per sorprendre els vianants. O per exemple grups de sense sostres pels parcs que s'ajunten amb els seus carros-casa per xerrar.

Be i ara mateix no se me n'acuden d'altres d'especifiques pero de ben segur que se m'acudiran.

Passeu una bona Merce de part meva i fins aviat!

Carreteres

2006-09-19T08:15:00.000+02:00

Carreteres, llums de neo i cables d'electricitat es el que mes pots trobar a la capital Californiana.
Los Angeles son unes 20 ciutats comunicades per autopistes. Efectivament la gent no camina ni 10 minuts, sempre van en cotxe i la meitat dels cotxes semblen com si haguessin de transportar una vaca 2 cops al mes, amb un espai al darrere de mes d'un metre quadrat.
Cada nucli comercial te tot de botiguetes antigues i gastades tan plenes de llums de neo que semblen l'entrada d'un parc 'atraccions.
Com a minim hi ha sempre un parell de grups de linies d'electricitat i linies de telefon que recorren les carreteres, de manera que mai no veus el cel sol, sempre veus cables, miris alla on miris.
A Dowtown LA, tothom sembla un pobre exmilitar lisiat que va amunt i avall.

Les altres ciutadetes s'organitzen sovint per races o per classe social. Cerritos es una ciutat bastant rica on principalment hi ha asiatics, sobretot koreans, que dediquen molts diners a que tot sigui precios. Tenen un parc amb una illa i un vaixell. Una biblioteca que sembla un parc tematic, amb un esquelet de dinosaure i un aquari de 6 metres quadrats. Els llibres son tot de colors com si es fessin la competencia uns a altres des de les prestatgeries. I cada casa te uns tres cotxes ben grossos. De nit els joves van a una mena de bar restaurant on fan menjar asiatic i begudes gelades de molts colors i sabors i gelat afaitat amb fruites.

Despres hi ha altres ciutats, per exemple de mexicans (aquestes mes pobres, es nota pq estan mes brutes i les cases igualment unifamiliars son mes baixes i antigues) o hi ha les ciutats mes comercials com Hollywood o Santa Monica on la gent hi va a passar el dia o de festa.

Aqui a la casa tenen una TV de com a minim 40 polzades plana al fons de la segona sala d'estar. Una cinta per a que l'avia camini, una nevera amb tota la part esquerra congelador i una cuina plena fins al cap damunt de llaunes, bossetes i amopolles amb signes asiatics. Per esmorzar mengen sopa d'arros sense sal amb diferents acompanyaments; verdures fregides, ou ferrat o remenat amb tomaquet, carn de porc en pols i rabe agredolss. Per dinar i sopar, cosa que pot tenir lloc a qualsevol hora del dia, l'avia sempre prepara o arros o fideus amb carn i verdures indescriptibles i desconegudes. En realitat tot esta molt bo. Aixo si, amb prou feines mengen dolss.

He anat una vegada a un supermercar asiatic mes gran que un Bonpreu i el Keinst em va haver d'arrossegar cap a fora despres que agafes nosequantes bossetes de galindaines japoneses. Era increible! el tracte es que hi tornarem a anar.

La professora de foto de 1r m'ha proposat fer de becaria al laboratori de fotografia durant dos mesos de 3 a 7 a la uni, cobrant es clar. De moment he dit que si, que us sembla?

La Blanca va arribar dissabte 16 a les 4 de la tarda. Vam aconseguir el cotxe i la vam anar a buscar pero no la vam veure. Vam pensar que ja hauria marxat i ens vam dirigir cap al seu Hostel, a Hollywood. Quan hi vam arribar ens van dir que ni hi havia cap espanyol aixi que ens vam rendir perque no teniem manera de contactar amb ella. L'endema ens va trucar i vam saber que havia trigat 5 hores en arribar al seu hostal i que era a l'aeroport a la mateixa hora que nosaltres, quan la Paula la va anar a recollir. No va trucar perque pensava que no teniem el cotxe. Hollywood esta a mes d'una hora d'aqui aixi que diumenge tampoc no ens vam veure i ara ja deu haver anat cap a Santa Barbara, si es que hi ha arribat. Tot aixo va ser ben be un desastre.

Be i ara espero que en les hores proximes algu m'ajudi amb el tema de la matricula. Son les 12 menys 20, molt bona nit i fins aviat!!

Primer llegeix lo anterior

2006-09-15T22:40:00.000+02:00

Ara son les 11.15 crec que de la nit, a Barcelona, es clar, perque aqui fa un Sol radiant. Aqui son les 5 de la tarda si es pot considerar que un avio a 9000 peus del nivell de l'ocea Atlantic te hora local. Si en te, segur que varia de davant a darrere de l'avio perque si els de davant reben els seus tortellinis a les 4h, jo els rebo a les 5h.

M'he d'organitzar be perque em temo que s'acosta el moment de baixar de l'avio, creuar l'aduana (entregar el paper verd que assegura que no soc traficant de drogues i anar a buscar la porta A26 de l'aeroport d'Atlanta, tenint en compte que duem una hora de retard. Dic que m'he d'organitzar perque he de decidir quantes mantes i coixins m'enduc, quants coberts i auriculars de plastic.

L'aeroport d'Atlanta va resultar pel.liculero com havia dit la Gina. L'aduana era enorme i em vaig trobar explicant-li la meva vida al policia que em va entrevistar i fer-me una foto, "we met in Berlin, and now i'm visiting him for the first time", sota el seu intens interrogatori. Despres vaig agafar un metro intern de l'aeroport i vaig anar cap a la terminal A.

Com que ja havia escrit tot aixo, ara es una pena perque no ho se repetir be. Es impensable perque aquesta gent no tenen una tecla per a 'desfer'.

Ahir vam estar voltant per Downtown L.A. mirant galeries d'art i veient el panorama. En part em va semblar efectivament com una pel.licula i en part certament depressiu. D'una banda no acnseguia entendre perque aquest tipus de gent es dedicaven a l'art en una ciutat on cap persona semblava interessada en descobrir res, ocupats simplement en sobreviure, amb una muleta, cadira de rodes o un ull guerxo. O simplement parats enmig del carrer esperant que algu els doni diners o no fent res. Els que es dediquen a l'art no son persones fashion molt ocupades a mirar el seu correu electronic com a Berlin i a barcelona, aqui son gent qualsevol, que mengen pizza i et saluden amistosament quan entres, i no van vestits de cap manera especial.

Jo anava preguntant, on hi ha botigues, on hiha botigues, i al final vam trobar un nucli de botigues a l'engros de tot d'objectes de plastic provinents de fabriques asiatiques i regentat per mexicans. Vaig comprar una mena de termo de plastic per dur-hi l'aigua que ja feia temps que el buscava.

Avui hem anat a la botiga de pizzes d'en Charlie, el pare de'n keinst, i he fet una pizza amb pinya ceba i cireres en forma d'estrella. Ara anirem a veure un parc i la bibilioteca daquesta ciutadeta i despres a una mena de parc d'atraccions que no una granja que es diu Knots Berry Farm.

Aixo es tot per avui, com podeu veure no tinc accents ni molt menys c trencada! Molts petons i fins aviat

Jo no tinc finestra

2006-09-15T19:04:00.000+02:00

13 set 06

Pero casi tots els que en tenen la tenen tancada. Aixi som un avio a les fosques amb tot de sonambuls que van al lavabo i dormen amb coixins inflables ergonomics.

M'he agenciat l'ultim seient de 3 del bloc central i observo la cabina de l'avio des d'una posicio privilegiada. Aqui hi ha, pero, mes soroll de fons. Amb aquest soroll constant sembla que tot sigui un silenci sorollos que gairebe apaga els plors del nen, les preguntes de les hostesses i la musica dels auriculars. 6 cintes que duren 1 hora (o menys) es repeteixen fa 9 hores en 6 canals diferents. El primer cop que l'he sentit, ha coincidit Green Day i Smashing Pumpkins amb suc de Cranberries i poma que m'han donat. Ha sigut el moment climax d'euforia del vol. Aixo per a mi, per a tots els altres passatgers crec que mes aviat ha sigut a la 1 del migdia a l'aeroport del prat quan han vist una mena de tornado gris a la llunyania i s'han aixecat en massa a la sala d'espera de l'M5 per fer-li fotos de turista a qui se li acaben les vacances.

El moment de mes crisi per a mi ha estat la conjuncio de descobrir que una camisola no seria prou abric per la baixa temperatura de l'aire condicionat (asseca nassos) i que no havia agafat cap analgesic 12,5 mg Dexketoprofeno trometanol dels que he estat prenent aquests dies perque se suposava que qualsevol medicament podia semblar una bomba. Ara tinc 3 mantes i 3 coixins i he demanat alguna pastilla a la tripulacio. M'han donat amablement un Non-Aspirin Made in USA que m'he pres de meitat en meitat (ja se sap que no et pots prendre una pastilla nova tota de cop) i m'ha ajudat a oblidar, per una estona, la idea que la ferida esta pitjor o fins i tot que amb els preparatius i esforssos negligents l'os s'ha fisurat i la meva convalescencia va encara per llarg.

Des d'aqui darrera veig perfectament 5 teles i una pantalla central que emeten pel.licules estrambotiques o catastrofiques. He menjat tortellinis de formatge, pa amb formatge, Cookie double xocolate i roasted peanuts que, segons estava dibuixat, per a obrir-los, feien falta unes tisores per tallar per la linia de punts. Aixo i les pel.licules catastrofiques no deixen de semblar-me fora de lloc davant del terror nordamerica.

sacaba desborrar tot i aqui no hi ha tecla control Z simplement no existeix. jooo havia escrit taaaant! apa fins aviat

Recuperacions Barcelona

2006-09-03T12:27:00.000+02:00

Ja a casa fa unes setmanes.
De moment he recuperat la meva habitació (que jo mateixa havia convertit en magatzem) i ara té un mínim ordre (amb el conseqüent desordre de la resta de la casa). He recuperat l'estress pre examinal. He recuperat el meu antic blog i ara fa uns moments he recuperat la mobilitat del sistema hidràulic de la meva cadira. Ara ja puc tornar a pujar i baixar.
A part d'això he recuperat les meves habituals visites al metge (ja sigui al dentista o a cirurgians arregla-clavícula) i també torno a tenir plans de viatge cap a L A el 13 de setembre fins que comencin les classes.

També he recuperat bastant la gana, que al principi d'arribar aquí no en tenia. I he recuperat a alguns dels meus amics que semblaven haver-se esfumat!

Fins aquí, aquest blog, espero que us hagi agradat. Potser n'hi haurà un altre, potser no!

2006-08-03T22:04:00.000+02:00

Últim viatget a Rostock demà abans de retornar a la ciutat comtal. Berlin no s'acaba en 4 mesos. Però això ja m'ho podeu preguntar a partir de diumenge. Petons i fins aviat.

2006-07-20T20:20:00.000+02:00

El dia 6 d'Agost torno a Barcelona per a quedar-m'hi i per a estudiar dret de la informació. Espero que la resta d'assignatures me les convalidin a temps i pugui anar a la platja en la meva bicicleta estimada que la tare segur que ha fet servir alegrement. Ben fet. A partir del dia 6 estic disponible i disposada per a tot tipus de plans estiuencs, ja us els podeu anar preparant. Aquí fa una calor de 38 graus i la mama m'ha avisat que hi ha gent que es mor en un cop de calor quan han passat tot el dia sota el Sol.

El pare i l'Elisa han vingut just en els dies menys calurosos, (el meu pare, allà on va, s'hi endú la bona sort) i ara la Blanca i jo anem amunt i avall buscant museus amb aire acondicionat. La gent ja marxa cap a les seves cases i jo reparteixo sobres pels professors perquè m'enviin les notes a casa.

Fins molt aviat i petons!!

2006-07-05T14:09:00.000+02:00

A data de 6 de juliol puc dir que he fet el segon dels meus referats amb suficient d'èxit. El que em fa ràbia de vegades és com la meva perfeccionicitat sumada a la idecisió em fan passar moltes més hores de les que caldria no fent res més que preparant 10 minuts de xerrada en públic sobre cinema i globalització. Ara "només" queda un examen dalemany, un treball escrit que no tinc idea de com faré, í uns quants treballs de cosiment per acabar.

Alemanya ha perdut davant dels meus ulls. Literalment vaig baixar ahir 3 minuts a veure el partit d'Itàlia contra Alemanya i en l'últim minut 0-2 de cop i volta. Hauré de deixar de mirar futbol.

Ara vaig a uan altra classe d'alemany i algun dia proper a aquest tinc pensat anar a una piscina flotant que hi ha instal.lada al riu Spree a Treptower Park, a un restaurant on es menja sense veure, com si es fos cec i a una botiga de comerß just.

Us trobo a faltar així que ja podeu quedarvos a barcelona a lagost perquè us pugui veure! Petons!

2006-06-29T21:45:00.000+02:00

La feina s'acumula i encara queda un mes de classes. Mentrestant deixo aquí aquesta foto del Castell de Sansoussi i jo i us envio petons!!