Hallo, ich bin Tau
Estic aquí a Berlin i és clar, aquí els costa dir el meu nom. A bastanta gent. Alguns diuen 'Wie? Grasio?' És per això que al principi, al costat del meu nom donava un discurs complet al respecte de Tau o no Tau, que si gotes d'aigua a les plantes al matí, bla bla. Al cap d'alguns intents, he descobert que sí que hi ha gent que poden dir el meu nom fàcilment, però que, tot i així, el més divertit és preguntar com es diuen solches (tals) gotes en la seva llengua. Així he descobert que en polonès em dic Rosa però pronunciat amb r simple i que en la llengua de Sri Lanka em dic Pini. Jejej, està bé. El primer dia, quan anava cap a la uni, hi havia una noia d'aparença asiàtica al meu costat. Com ja és habitual aquí, vaig preguntar-li si era estudiant i on vivia i de on venia etc. I quan ens vam dir el nom va ser graciós perquè ella es diu Taoh (pronunciat Tau) i jo li vaig dr Tau. Va ser un altre dels exemples de lo realment amable que és la gent aquí.
El blog
No és gens cert que no us trobo a faltar, us trobo molt a faltar. Perquè aquí, realment no és que passin més coses que a casa, però cada cosa sembla molt més important i curiosa. I sobretot, el que passa és que no la puc compartir amb vosaltres. Llavors resulta que passo el dia sencer pensant en el que escriuré per enviar-vos-ho però llavors tornen a passar més coses i moltes vegades oblido les primeres i al final, quan escric, queda molt impersonal i sec perquè esdevé més una llista de què ha passat (per poder explicar moltes coses) que no pas l'explicació d'una vivència. Així doncs, el bloc potser facilitarà la comunicació.
Adressa - telèfon - nº de compte
D'alguna manera, dijous passat, el dia 6, em vaig llevar i am totes les energies vaig anar amunt i avall de la ciutat per signar el contracte de la vivenda (2 busos), a l'ajuntament a, diguem, empadronar-me -aquí hi ha un verb universal per tot tipus d'inscripcions i és 'sich anmelden'- (s bahn + bus), al banc a obrir un compte (2 busos més), a la uni amb els de la erasmus büro per que m'enviessin a fer totes les gestions sense tenir el semester ticket ( i pagant els busos, de tant en tant). Al final vaig arribar a casa, molt cansada. Em sentia com una màquina anant amunt i avall, mirant mapes de berlin a totes les parades de bus i de metro. No tenia cap guia, ni cap mapa. jajaj. de fet no em molestava mirar els mapes.
La meva alimentació del dia es va basar en mig Kg de maduixes i unes quantes llesques de pa. Aquí les maduixes són una miqueta més maduixes que a Barcelona però només una miqueta i, tot i així, són barates. Al final vaig arribar a casa i vaig pujar a veure l'àrab amb el meu company de pis, el martin i de cop i volta ja no vaig ser més una màquina i hi havia gent amb qui parlar, gent que feia coses,... El Martin i jo només ens havíem comunicat a través de la seva mare, així que quan ens vam veure, d'alguna manera ja ens coneixíem. Llavors ve lo del tabac de poma i etc.
Bé, així doncs, em quedo aquí i també m'hi quedo bastant contenta. De fet és una sort que ja estigués aquí angemeldet, perquè sinó hauria hagut de fer les gestions 2 vegades fins que trobés vivenda.
La meva adreça és:
Méndez Hernández, Rocío
Goerzallee 131 /31 00 03
12207 Berlin
Telèfon mòbil alemany: 0176 25532955
Per trucar des de barcelona: 0049 - 176 25532955
Nº de compte: Tinc un número de compte a la Berliner Bank que m'he fet sense cap problema.
Hi ha un número especial per a transferència des de Barcelona.
Zufällig und Geschenke
No només dues àngeles de la guarda em van dur a prop de casa des de l'aeroport. Després d'estar tota una tarda amb l'àrab en una mena de supermerkat com Ikea pero d'altres marques per buscar complements i finalment no comprar res més que un tub de pega, una sud koreana que viu amb mi m'ha deixat una cortina. Ja se sap que viure davant d'un parc (que de moment ningú utilitza) amb una finestra oberta requereix una cortina. No és molt maca però va prou bé. A més una visitant de la noia mongola que viu aquí m'ha deixat una targeta SIM alemanya. Es veu que la tenia perquè cada més et regalen 10 sms gratis (!!!) i en té més de 2. La última noia que viu aquí té una bicicleta que fa 2 anys que no utilitza i que a més li va una mica petita i li sembla perfecte que la utilitzi. I finalment en Martin, el búlgar, la persona que més confiança em dóna de tots els que he conegut, estudia la meva carrera i parla alemany a la perfecció. A més estudia castellà. No és tot algo com rodó?
Bé, dient aquestes coses un perd la bona estrella però deixem-nos de supersticions (aquí, Aberglaube).
Sprechen
Contràriament a com havíem pensat alguns, aquí la gent no parla anglès. Aquí es parla alemany. Alemany de korea, de Califòrnia, de qualsvol país àrab i de polònia. Però alemany. A més també hi ha alguns alemanys. Molts pocs dels que he conegut aquí són Erasmus, la majoria estudien aquí la carrera sencera i per això saben bé l'alemany.
Ich und sprechen
i, Oh!!! Des del primer dia he parlat amb tothom alemany i tothom m'ha entès perfectament i jo a ells i, sinó, aquí tothom aprèn i corregeix i no hi ha cap problema a preguntar. El meu principal conseller lingüsístic ha estat el Martin fins ara, el Martin Benjamin que viu a casa. Oh!! Bé bé. La setmana que ve o no sé quan faré una prova de nivell per fer el curs gratis d'alemany. Avui que he estat amb el Carles Perdragosa, que es l'altre estudiant Erasmus de Comunicació Audiovisual, no em sortia gens bé de parlar catala. De fet, ara mateix mentre escric, per alguna raó, crec que alguns conceptes quedarien millor explicats amb termes alemanys.
Das Wetter
El primer dia unes gotetes de pluja em van rebre sota el llum d'un fanal, però a part d'això, no plou ni fa un temps gaire horrible. Ha fet sol alguna estona gairebé tots els dies. Fa fred a la nit no sabria dir si 3 graus o així, però el fred no és gens preocupant. La preocupació és més aviat el meu estat facial que és totalment reptilià en epoca de canvi de pell. La meva cara té la textura d'un volcà apagat i els meus llavis sembla que tenen caspa. De moment em poso algo de crema que tinc per aquí però crec que hauré de prendre mesures més dràstiques. Bé, he retornat al vell ús de posar-me crema de cacao perquè, tot i que volia experimentar la reacció natural a la sequedat total (potser s'acostumaven i s'adaptaven) al final vaig decidir recaure en la dependència del cacao labial. Quant més en fas servir, més te'n fa falta. Almenys fa bona olor.
Essen
El primer dia maduixes i pa. D'alguna manera el país i el ritme m'han influenciat i ara he perdut el ritme normal de menjar. Sobretot també les categories. Perquè menjar menjo com cada 3 o 4 hores és a dir quan tinc gana (per exemple avui dilluns, a les 9 a les 12,30 a les 5 i a les 9), però de fet a les 12 he anat per primer cop a la Mensa, el menjador de la uni i allà més aviat he dinat. Però alguns dies he sopat a les 6 o 7 o 8. Amb en Martin i el noi Àrab hem estat junts més o menys tot el cap de setmana i menjant, que si menjar àrab a les 4 de la matinada (una mena de sopar esmorzar?) champinyons i carn i tal, que si berenar a les 19 i a les 20 i a les 12 i bla bla. L'àrab fa un pastís de poma que HEU de provar. Crec que gairebé ja tinc la recepta.
Al supermercat, doncs, que encara no conec de res, hi vaig i compro alguna coseta (que pugui dur a la motxila) i mai no sé exactament què necessito. M'he alimentat a base de iogurt i quark amb mel, verdures d'alguns tipus i arròs i fruita. Tinc uns salmons congelats al congelador esperant l'ocasió adequada per a ser menjats.
A part de la Mensa (menjador universitari) principal que es més gran que un camp de futbol (exagero pero casi) hi ha molts restaurants per aquí en els quals pots menjar un bon plat per 3 euros. Avui he sopat amb en Keinst (xinès - americà) en un restaurant italià una truita de verdures i amanida per 3 euros. Totes les amanides porten salses. Hi ha milers de salses per escollir i sempre n'hi ha una que es de iogur, nyam nyam.
Die Leute sind sehr nett
Hi ha una mena de sentiment de tanquilitat i jovialitat general en la majoria d'alemanys que els fa ser amables i molt oberts amb els estrangers. Donen ajuda, conversa. Avui he conegut un estudiant alemany de pares francesos que es diu Joan que ens ha guiat per la universitat tot buscant el password del computerraum i hem dinat amb ell a la Mensa. Dissabte a les 4 de la matinada a la plaça Rosa Luxemnurg Platz una noia es va parar a parlar amb nosaltres tot i que nosaltres es tractava de 3 nois molt borratxos cridant tonteries i jo, l'alemanya es va quedar com a 10 minuts amb nosaltres parlant amb tot d'interès. !!!!
Gent que he conegut
Martin
Dina
Jinjen
Qais
Keinst
Joan
Carles
Això serà omplert adequadament amb fotos i biografia si es possible.
Angines
El Qais, l'àrab, és llicenciat en medicina i és neurocirurgià. Em va dir que l'antibiòtic que prenia que no servia per al que tenia i que el deixés, que en prengués un altre després d'un descans i que glopegés aigua amb sal. No li he fet cas, m'he pres l'antibiòtic, crec que estic millor, sigui per l'atibiòtic o no. El Martin, que ha fet un curs de Yoga o de l'art de viure o nosequè, m'ha dit que els antibiòtics es queden al cos durant 20 anys !!! i que hi ha altres maneres de curar-se. Això serà per a ell que no es posa malalt.
Unterrichte
Les classes comencen el dia 17. Gràcies a la tare he vist alguns cursos interessants en la que era la seva universitat a Berlin, la Udk. Demà aniré a veure a la meva tutora (Judit Keilbach) i li preguntaré què passa al respecte. Però per a això, primer he de trobar el seu despatx en tota una universitat que ocupa més de dues parades de metro. jiji.
Família
Allò de la família era com que en Martin en Qais i jo hem estat tot el cap de setmana junts i érem com una família. No obstant això, diumenge vaig estar resentida perquè en Qais és una persoa molt absorvent i gairebé no em deixa ni respirar. Les distàncies han estat marcades i he parlat amb altra gent, com en Keinst. En Keinst és fill de xinesos (totalment aparença de xinès) i ha viscut des de sempre a califòrnia. Ha de ser bon noi perquè el primer que li vaig preguntar és si havia votat a en Bush. Em va dir que no, que a Califòrnia són liberals. (si algú em preguntés si he votat el señor Asnar abans que tot no em faria gaire gràcia). La veritat és que des que el vaig veure vaig pensar que era algú interessant, de fet semblava bastant misteriós. Duu les ungles pintades de negre o de verd o ves a saber. Li vaig anar a fer el discurs de presentació i ja pensava que no en sabria res més fins que, avui, miraculosament, he dinat amb ell (Mensa), li he tallat els cabells (amb les tisores de la Dina, russa de casa) , hem mirat Hero a casa seva i hem sopat al restaurant italià. !!!! I jo pensava, això no està passant. De fet és un pensament comú en general. Tampoc és que sabés molt bé què dir-li, però era inversemblant.
Demà
Això és tot per ara, altre cop estil sec i fred. Fins i tot em sento un poc ridícula explicant aquestes coses que, de fet, tothom a viscut o viurà o algo com si fossin especials. Com si fos especial la marca de cacao de llavis que he comprat o el nombre de busos o S-bahns equivocats que he agafat. El fet és que ara sembla important, i sembla que si no us ho dic, no està passant. I s'envà ràpid i aixi em podeu seguir i entendre i kind of puc parar el temps. o no.
Demà la tutora parlarà. Demanaré uns tornillos i unes coses al hausmeister de la casa pq falten. Menjaré amb més calma a la Mensa sense mich aufregen wegen so viel menjar que hi ha per tot arreu. És una mena de super self service infinit i amb molt bona pinta. Aniré a veure V wie Vendetta perquè demà és Kino tag.
Pròximes entregues:
Sport
Haus
Fotos
Das ist alles. Ihr müsst umbedingt frage stellen!!!
una abraçada!
rosada
Estic aquí a Berlin i és clar, aquí els costa dir el meu nom. A bastanta gent. Alguns diuen 'Wie? Grasio?' És per això que al principi, al costat del meu nom donava un discurs complet al respecte de Tau o no Tau, que si gotes d'aigua a les plantes al matí, bla bla. Al cap d'alguns intents, he descobert que sí que hi ha gent que poden dir el meu nom fàcilment, però que, tot i així, el més divertit és preguntar com es diuen solches (tals) gotes en la seva llengua. Així he descobert que en polonès em dic Rosa però pronunciat amb r simple i que en la llengua de Sri Lanka em dic Pini. Jejej, està bé. El primer dia, quan anava cap a la uni, hi havia una noia d'aparença asiàtica al meu costat. Com ja és habitual aquí, vaig preguntar-li si era estudiant i on vivia i de on venia etc. I quan ens vam dir el nom va ser graciós perquè ella es diu Taoh (pronunciat Tau) i jo li vaig dr Tau. Va ser un altre dels exemples de lo realment amable que és la gent aquí.
El blog
No és gens cert que no us trobo a faltar, us trobo molt a faltar. Perquè aquí, realment no és que passin més coses que a casa, però cada cosa sembla molt més important i curiosa. I sobretot, el que passa és que no la puc compartir amb vosaltres. Llavors resulta que passo el dia sencer pensant en el que escriuré per enviar-vos-ho però llavors tornen a passar més coses i moltes vegades oblido les primeres i al final, quan escric, queda molt impersonal i sec perquè esdevé més una llista de què ha passat (per poder explicar moltes coses) que no pas l'explicació d'una vivència. Així doncs, el bloc potser facilitarà la comunicació.
Adressa - telèfon - nº de compte
D'alguna manera, dijous passat, el dia 6, em vaig llevar i am totes les energies vaig anar amunt i avall de la ciutat per signar el contracte de la vivenda (2 busos), a l'ajuntament a, diguem, empadronar-me -aquí hi ha un verb universal per tot tipus d'inscripcions i és 'sich anmelden'- (s bahn + bus), al banc a obrir un compte (2 busos més), a la uni amb els de la erasmus büro per que m'enviessin a fer totes les gestions sense tenir el semester ticket ( i pagant els busos, de tant en tant). Al final vaig arribar a casa, molt cansada. Em sentia com una màquina anant amunt i avall, mirant mapes de berlin a totes les parades de bus i de metro. No tenia cap guia, ni cap mapa. jajaj. de fet no em molestava mirar els mapes.
La meva alimentació del dia es va basar en mig Kg de maduixes i unes quantes llesques de pa. Aquí les maduixes són una miqueta més maduixes que a Barcelona però només una miqueta i, tot i així, són barates. Al final vaig arribar a casa i vaig pujar a veure l'àrab amb el meu company de pis, el martin i de cop i volta ja no vaig ser més una màquina i hi havia gent amb qui parlar, gent que feia coses,... El Martin i jo només ens havíem comunicat a través de la seva mare, així que quan ens vam veure, d'alguna manera ja ens coneixíem. Llavors ve lo del tabac de poma i etc.
Bé, així doncs, em quedo aquí i també m'hi quedo bastant contenta. De fet és una sort que ja estigués aquí angemeldet, perquè sinó hauria hagut de fer les gestions 2 vegades fins que trobés vivenda.
La meva adreça és:
Méndez Hernández, Rocío
Goerzallee 131 /31 00 03
12207 Berlin
Telèfon mòbil alemany: 0176 25532955
Per trucar des de barcelona: 0049 - 176 25532955
Nº de compte: Tinc un número de compte a la Berliner Bank que m'he fet sense cap problema.
Hi ha un número especial per a transferència des de Barcelona.
Zufällig und Geschenke
No només dues àngeles de la guarda em van dur a prop de casa des de l'aeroport. Després d'estar tota una tarda amb l'àrab en una mena de supermerkat com Ikea pero d'altres marques per buscar complements i finalment no comprar res més que un tub de pega, una sud koreana que viu amb mi m'ha deixat una cortina. Ja se sap que viure davant d'un parc (que de moment ningú utilitza) amb una finestra oberta requereix una cortina. No és molt maca però va prou bé. A més una visitant de la noia mongola que viu aquí m'ha deixat una targeta SIM alemanya. Es veu que la tenia perquè cada més et regalen 10 sms gratis (!!!) i en té més de 2. La última noia que viu aquí té una bicicleta que fa 2 anys que no utilitza i que a més li va una mica petita i li sembla perfecte que la utilitzi. I finalment en Martin, el búlgar, la persona que més confiança em dóna de tots els que he conegut, estudia la meva carrera i parla alemany a la perfecció. A més estudia castellà. No és tot algo com rodó?
Bé, dient aquestes coses un perd la bona estrella però deixem-nos de supersticions (aquí, Aberglaube).
Sprechen
Contràriament a com havíem pensat alguns, aquí la gent no parla anglès. Aquí es parla alemany. Alemany de korea, de Califòrnia, de qualsvol país àrab i de polònia. Però alemany. A més també hi ha alguns alemanys. Molts pocs dels que he conegut aquí són Erasmus, la majoria estudien aquí la carrera sencera i per això saben bé l'alemany.
Ich und sprechen
i, Oh!!! Des del primer dia he parlat amb tothom alemany i tothom m'ha entès perfectament i jo a ells i, sinó, aquí tothom aprèn i corregeix i no hi ha cap problema a preguntar. El meu principal conseller lingüsístic ha estat el Martin fins ara, el Martin Benjamin que viu a casa. Oh!! Bé bé. La setmana que ve o no sé quan faré una prova de nivell per fer el curs gratis d'alemany. Avui que he estat amb el Carles Perdragosa, que es l'altre estudiant Erasmus de Comunicació Audiovisual, no em sortia gens bé de parlar catala. De fet, ara mateix mentre escric, per alguna raó, crec que alguns conceptes quedarien millor explicats amb termes alemanys.
Das Wetter
El primer dia unes gotetes de pluja em van rebre sota el llum d'un fanal, però a part d'això, no plou ni fa un temps gaire horrible. Ha fet sol alguna estona gairebé tots els dies. Fa fred a la nit no sabria dir si 3 graus o així, però el fred no és gens preocupant. La preocupació és més aviat el meu estat facial que és totalment reptilià en epoca de canvi de pell. La meva cara té la textura d'un volcà apagat i els meus llavis sembla que tenen caspa. De moment em poso algo de crema que tinc per aquí però crec que hauré de prendre mesures més dràstiques. Bé, he retornat al vell ús de posar-me crema de cacao perquè, tot i que volia experimentar la reacció natural a la sequedat total (potser s'acostumaven i s'adaptaven) al final vaig decidir recaure en la dependència del cacao labial. Quant més en fas servir, més te'n fa falta. Almenys fa bona olor.
Essen
El primer dia maduixes i pa. D'alguna manera el país i el ritme m'han influenciat i ara he perdut el ritme normal de menjar. Sobretot també les categories. Perquè menjar menjo com cada 3 o 4 hores és a dir quan tinc gana (per exemple avui dilluns, a les 9 a les 12,30 a les 5 i a les 9), però de fet a les 12 he anat per primer cop a la Mensa, el menjador de la uni i allà més aviat he dinat. Però alguns dies he sopat a les 6 o 7 o 8. Amb en Martin i el noi Àrab hem estat junts més o menys tot el cap de setmana i menjant, que si menjar àrab a les 4 de la matinada (una mena de sopar esmorzar?) champinyons i carn i tal, que si berenar a les 19 i a les 20 i a les 12 i bla bla. L'àrab fa un pastís de poma que HEU de provar. Crec que gairebé ja tinc la recepta.
Al supermercat, doncs, que encara no conec de res, hi vaig i compro alguna coseta (que pugui dur a la motxila) i mai no sé exactament què necessito. M'he alimentat a base de iogurt i quark amb mel, verdures d'alguns tipus i arròs i fruita. Tinc uns salmons congelats al congelador esperant l'ocasió adequada per a ser menjats.
A part de la Mensa (menjador universitari) principal que es més gran que un camp de futbol (exagero pero casi) hi ha molts restaurants per aquí en els quals pots menjar un bon plat per 3 euros. Avui he sopat amb en Keinst (xinès - americà) en un restaurant italià una truita de verdures i amanida per 3 euros. Totes les amanides porten salses. Hi ha milers de salses per escollir i sempre n'hi ha una que es de iogur, nyam nyam.
Die Leute sind sehr nett
Hi ha una mena de sentiment de tanquilitat i jovialitat general en la majoria d'alemanys que els fa ser amables i molt oberts amb els estrangers. Donen ajuda, conversa. Avui he conegut un estudiant alemany de pares francesos que es diu Joan que ens ha guiat per la universitat tot buscant el password del computerraum i hem dinat amb ell a la Mensa. Dissabte a les 4 de la matinada a la plaça Rosa Luxemnurg Platz una noia es va parar a parlar amb nosaltres tot i que nosaltres es tractava de 3 nois molt borratxos cridant tonteries i jo, l'alemanya es va quedar com a 10 minuts amb nosaltres parlant amb tot d'interès. !!!!
Gent que he conegut
Martin
Dina
Jinjen
Qais
Keinst
Joan
Carles
Això serà omplert adequadament amb fotos i biografia si es possible.
Angines
El Qais, l'àrab, és llicenciat en medicina i és neurocirurgià. Em va dir que l'antibiòtic que prenia que no servia per al que tenia i que el deixés, que en prengués un altre després d'un descans i que glopegés aigua amb sal. No li he fet cas, m'he pres l'antibiòtic, crec que estic millor, sigui per l'atibiòtic o no. El Martin, que ha fet un curs de Yoga o de l'art de viure o nosequè, m'ha dit que els antibiòtics es queden al cos durant 20 anys !!! i que hi ha altres maneres de curar-se. Això serà per a ell que no es posa malalt.
Unterrichte
Les classes comencen el dia 17. Gràcies a la tare he vist alguns cursos interessants en la que era la seva universitat a Berlin, la Udk. Demà aniré a veure a la meva tutora (Judit Keilbach) i li preguntaré què passa al respecte. Però per a això, primer he de trobar el seu despatx en tota una universitat que ocupa més de dues parades de metro. jiji.
Família
Allò de la família era com que en Martin en Qais i jo hem estat tot el cap de setmana junts i érem com una família. No obstant això, diumenge vaig estar resentida perquè en Qais és una persoa molt absorvent i gairebé no em deixa ni respirar. Les distàncies han estat marcades i he parlat amb altra gent, com en Keinst. En Keinst és fill de xinesos (totalment aparença de xinès) i ha viscut des de sempre a califòrnia. Ha de ser bon noi perquè el primer que li vaig preguntar és si havia votat a en Bush. Em va dir que no, que a Califòrnia són liberals. (si algú em preguntés si he votat el señor Asnar abans que tot no em faria gaire gràcia). La veritat és que des que el vaig veure vaig pensar que era algú interessant, de fet semblava bastant misteriós. Duu les ungles pintades de negre o de verd o ves a saber. Li vaig anar a fer el discurs de presentació i ja pensava que no en sabria res més fins que, avui, miraculosament, he dinat amb ell (Mensa), li he tallat els cabells (amb les tisores de la Dina, russa de casa) , hem mirat Hero a casa seva i hem sopat al restaurant italià. !!!! I jo pensava, això no està passant. De fet és un pensament comú en general. Tampoc és que sabés molt bé què dir-li, però era inversemblant.
Demà
Això és tot per ara, altre cop estil sec i fred. Fins i tot em sento un poc ridícula explicant aquestes coses que, de fet, tothom a viscut o viurà o algo com si fossin especials. Com si fos especial la marca de cacao de llavis que he comprat o el nombre de busos o S-bahns equivocats que he agafat. El fet és que ara sembla important, i sembla que si no us ho dic, no està passant. I s'envà ràpid i aixi em podeu seguir i entendre i kind of puc parar el temps. o no.
Demà la tutora parlarà. Demanaré uns tornillos i unes coses al hausmeister de la casa pq falten. Menjaré amb més calma a la Mensa sense mich aufregen wegen so viel menjar que hi ha per tot arreu. És una mena de super self service infinit i amb molt bona pinta. Aniré a veure V wie Vendetta perquè demà és Kino tag.
Pròximes entregues:
Sport
Haus
Fotos
Das ist alles. Ihr müsst umbedingt frage stellen!!!
una abraçada!
rosada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada