on es?

Besuchen / Wetter
Els visitants ja han marxat entre la nit i el dia del dimarts. Sort que Berlin hi ha una llei que prohibeix els vols de nit i segons el funcionari de transports públics no cal ser a l'aeroport tanta estona abans, on van a parar! Em va saber molt greu abandonar en una estació plena de vells borratxos a en Pablo i a en Jordi després d'un cap de setmana molt aigualit. Això de "a Berlin plou però no fort ni constantment" ha canviat. Ara és "els serveis meteorològics fan fallida perquè els és molt costós de fer previsions per als dies següents tenint en compte que hi ha forts canvis de temps i de temperatura cada 120 segons". S'organitzen concursos de velocitat d'adequació en els quals cal ser suficientment ràpid per alternar entre banyador i gavardina en intèrvals de 2 minuts que és el que triga el cel en passar de blau primaveral a gris hivernal. Esperar a sota una parada d'autobús perqè pari de ploure pot esdevenir veure com, progressivament el carrer es converteix en un canal o un pedregal. depenent del tipus de pluja del moment. D'aqui pocs dies Berlin deixarà de ser ciutat i passarà a la categoria de selva.

Zahnspange
La única persona capass de perdre una càmera de fotos digital en un cinema havia de correspondre necessàriament amb la única persona capass de perdre els aparells de les dents en un perímetre de 10 metres quadrats. La situació és la següent. Jo i alguna altra gent hem anat a sopar a un dels mil restaurants amb descompte. No només porto els pantalons amb més butxaques que tinc, sinó també la bossa amb més butxaques : "Oh, sortim del restaurant, quins caramels més bons, em treuré els aparells i agafaré molts caramels perquè quan la tare vingui en pugui menjar que li agradaran molt". I 10 minuts més tard, a l'autobús. "Oh, em posaré els aparells" "Oh, no hi són en cap de les 67 butxaques que duc a sobre!, quina il.lusió". Baixo de lautobús i em disposo a córrer cap al restaurant escannejant el terra a mode de robot esfereit. Al restaurant no havien trobat cap aparell i jo ja em veia un tros de plàstic aixafat sota la roda d'un autobús de dos pisos fins que, al bell mig d'un bassal, després de córrer 10 minuts, se m'apareix la verge maria i m'entrega els aparells sans i estalvis amb olor a clavaguera (mentida, era aigua de l'últim ruixat). Desrpés daixò el martin, el pablo i el jordi han estat controlant a on deixava els meus aparells cada cop que mels trec. Ben fet. El fet és que em van caure de la butxaca. aaixxxx......

Tricke
A això de viure a berlin se li agafa una mica el tranquillo. És a dir, has de saber quin autobús o ferrocarril para a meitat del trajecte i et deixa tirat en una parada on no hi ha transbord, o quins són els autobusos nocturns que passen cada 20 minuts i no cada trenta. També s'han de conèixer les millors botigues per a cada cosa. Hi ha un supermercat que té ofertes de fruita i cada vegada que hi passo m'enduc un quilo de peres per 69 cèntims (en relatiu bon estat). També cal saber on guarden els millors menjars cada comany de pis en cas de necessitat, i com venjarte si tenies una pizza i una bossa de verdures al congelador i al cap de dues setmanes ja no hi són. I per últim cal saber que Kinotag no significa necessàriament "anar al cinema sens falta".

Kinotag
Resulta que dimecres una té classe d'alemany a les 8,30 del matí, fins les 12. Però dimarts és el dia el cinema, amb la qual cosa pots veure una pel.lícula pel mòdic preu de 5 euros, oooh!. Així doncs, cal saber que als diaris no hi ha la programació de cinema. La programació del cinema és secreta. Es neix sabent-la o algo. Amb tot això prenem la pitjor decisió de la setmana i és anar a veure El Codi Da Vinci a Potsdamer Platz a les 11 de la nit perquè és Kinotag. Res d'afavorir el cinema europeu ni els cinemes petits, no, no, Sonycenter, The da Vinci Code. Els primers 40 minuts d'emissió el meus sentits estaven almenys al 50 %, la qual cosa és irrellevant perquè era TOT publicitat. Fins i tot després d'un anunci de Magnum va aparèixer un Paio oferint-nos amablement un gelat en un daquests dies de pluja i fred. Quan va comenssar la pel.li doncs, ja m`havia adonat de com d'incòmode era la cadira i que poc interessant era una pel.lícula on tot passa exactament igual que el llibre. Un llibre que, a més, és impossible de llegir dues vegades. Quan ja saps què passarà perd la gràcia, així que decideixo dormir una mica fins que aparegui la Audrey Tatou. Al cap de 30 minuts em desperto amb les costelles per barret, efectivament davant de l'Audrey Tatou parlant en anglès. Oh, que sèria i interessant. Els ulls se'm tanquen i, després de veure 2 fotogrames cada 25 minuts durant 3 hores, estic en un cinema on a totes les sales hi ha la mateixa pel.lícula i la música és insoportablement alta i plena de sentiment del final d'una pel.licula que no he vist (sentir només la música del final fa molta ràbia) i ningú no vol apagar-la. Em desperto als credits i em maleeixo per pagar 5 euros per dormir en una cadira amb respatller inclinat, però no cap a endarrere, sinó cap a endeavant. Ara posa´t a buscar un nit bus i de 3 a 4 acaba els deures que he comenßat a l'autobús. Això és pensament lògic i raonable!!!

I la última batalla és la de la Hauptbanhof que van inaugurar dissabte, esdeveniment després del qual un jove de 16 anys va ferir a 25 persones amb un ganivet i una bona taja. Tots els que jo coneixo estem sans i estalvis, ja ens va trucar la mare del Jordi des de Barcelona i el pare el Martin des de Sofia per avisar-nos del que havia passat ;). Molts focs artificials i una estació verament de pel.lícula del futur amb uns 8 pisos i ascensors de vidre.

Avui no hi ha fotos perquè el lector de targetes no funciona però tal com està això és cada cop més afutbolat.

Fins aviaaaaaaat!