on es?

Vistes des de la meva habitació!

Schönes Wochenende
Fins divendres havia fet un temps digne de les Illes Balears. Dissabte, quan vam decidir anar a un llac, al matí, abans d’anar a l’aeroport a buscar a les nenes Anna, Gina, Altea i l’Eloi, va començar a tapar-se el cel amb núvols grisos i alguna pluja. I Així la resta del cap de setmana. Això sí, això no ens va aturar a l’hora d’anar amunt i avall per la ciutat i fer tota mena d’activitats espontànies però genials.

Dissabte vam anar cap a casa i això ja va ser prou viatge. Vam sopar i vam anar a la festa del semestre que havien preparat a la residència. A les 2 o abans ja en vam tenir prou i vam anar a dormir. Resulta que el matalàs inflable que vaig comprar la setmana passada perquè tots aquests convidats tinguessis on dormir, està punxat o es una merda i van acabar dormint a terra. Una estafa. L’he d’anar a tornar però per una sèrie d’errors del destí el tap de la vàlvula ha anat de viatge a Barcelona junt amb els passatgers del vol de les 10 del matí de dimarts dia 16 de maig. Amb elles, és clar.

Sonntag
Vam anar primer que tot al Flohmarkt, el paradís dels objectes de segona mà. No recordo molt bé si us n’he parlat, en qualsevol cas he jurat acudir al Flohmarkt cada dia que pugui fins a la fi dels temps. Hi podem trobar tota mena d’objectes gairebé nous de trinca o encara millor utilitzats des de 0,30 a 4 €! Elles van compartir amb mi la meva eufòria i vam comprar tota mena de robes. Bé, quan vinguis, si vens d’una vegada, ho veuràs tu també.

Després vam anar al Reichstag i a partir de llavors els esdeveniments es van precipitar com en un somni i vam pujar en una bicicleta per a set persones, agafar autobusos, menjar currywurst, jugar a fet i a amagar en versió 1.0 i versió 2.1 (amb possibilitat de salvament) al monument laberíntic dedicat a la memòria dels jueus. Vam topar amb una macroexcursió (setmanal) on 2000 patinadors es disposaven a recórrer Berlin durant dues hores des de la Porta de Brandemburg. Sobtadament vam decidir llogar patins nosaltres també i afegir-nos-hi. Gran descobriment però no tan bona idea perquè vam anar tenint baixes i el grup va quedar dividit. Vam superar la petita crisi cadascú per la seva banda i vam anar cap a casa a dormir després de fer una visita ràpida al Sonycenter de nit i al mur.

I dilluns vam anar a esmorzar a un Brunch de cuina alemanya (mira que costa trobar un restaurant de cuina alemanya en una ciutat on el 80 % dels restaurants són xinesos i el 20 % restant italians). El Brunch és un Buffet lliure normalment comprès entre les 9 i les 16 en que pots menjar el que vulguis per un preu entre 3,30 i 5 euros. Avui és dimecres i encara arrossego la panxa des de dilluns de tot el que vam menjar. Després vam jugar en un futbolin de mida 5 x 10 metres que hi ha instal·lat a Kurfürsterdamm en consonància amb l’obsessió futbolística de la ciutat. Per cert el barça ha guanyat, alegrem-nos tots, i jo sóc la única Barcelonina de tota la residència, uh! I després vam anar a fer una volta tot cantant cànons pel diferenciat barri de Kreuzberg.

Jo vaig marxar cap a futbol i ens vam trobar a casa, vam sopar i vam jugar a un joc de taula molt divertit que l’Anna havia comprat en una de les molts punts on ens vam quedar embadalides admirant les belleses berlineses. I al final encara vam anar a parar a la Kneipe on ens hi vam quedar fins una hora abans de llevar-nos i emprendre la marxa cap a Schönefeld Flughaffen.

Ha sigut un bonic viatge, és com si jo també hagués estat de viatge a Berlin.

Ara el caos ha abandonat la meva habitació i he tingut una estona per seure i enganxar postaletes per les parets.

Fahrrad
La bicicleta que la Dina, la noia russa, molt alta, m’ha deixat ja ha rebut la intervenció per que la pugui dur. El problema és que ara està massa baixa i a més és una bici amb barra baixa i és molt inestable. Això ho he pogut comprovar avui quan, tot intentant agafar el candau amb la tercera mà que no tinc, m’he vist estampant el cap contra els pinyons d’una ofensiva bici aparcada a una banda de la vorera. He plorat uns 5 minuts i ha vingut una noia a demanar-me si necessitava ajuda. Li he dit que no (em sembla) mentre retornava les neurones que havien volat tot apretant-me la part on ara m’ha sortit un bony de campionat. La noia, doncs, ha marxat tan tranquil·la mentre jo xutava la miserable bicicleta i agraïa els meus últimament adquirits coneixements de futbol. La meva clavícula està bé i a part del cap només tinc un genoll peladet i una bicicleta castigada sense sortir.

Essen
El tema del menjar està resultant entre graciós i crític. Normalment quan tinc gana ja és massa tard per posar-me a cuinar així que la meva alimentació consta de fruita, iogurt, pa i molta, molta mel. El més barat acostuma a ser menjar a la Mensa, fa un parell de dies vaig batre el rècord i vaig menjar per 0,70 € un bon plat de verdura i una macedònia! Tot es tracta de saber escollir. D’altra banda, però, em preocupa perquè he perdut els esquemes normals d’un menjar i els límits de on comença un àpat i on acaba l’altre. Al revés vull dir. De vegades em preocupa engreixar-me com el 80 % dels que fan erasmus o els que viuen aquí a Goerzallee, però d’altra banda tinc motius per estar contenta amb el meu nou obtingut cos.

Göttingen
Algú d’aquí la residència va viure el semestre passat en aquesta ciutadeta estudiantil i és per això que, dissabte, després de la traslladada classe d’alemany de dimecres a dissabte, ens n’anem cap allà amb un cotxe compartit i dormirem en un llit d’algun conegut. Coneixerem la ciutat, la gent i ens prepararem de nou per a la setmana laboral amb poques hores de son. Requeriment últimament indispensable per poder gaudir de les classes i dels viatges en transport públic amb caigudes de cap i somnis de 45 segons cada 3 minuts.

Això ha estat tot fins ara, esperò que vosaltres seguiu bé i m’escriviu tant com fins ara. Es nota que no podeu desenganxar els dits del teclat!!!Per cert l’ordinador del Martin s’ha quedat sense pantalla i és per això que no tenim internet en zona coneguda!

Molts petons i fins aviat!

Tare, ja pots deixar de dir tonteries i comprar ja mateix un bitllet per venir una setmana o els dies que vulguis que berlin i jo t’esperem amb els braços més que oberts.

Nosaltres abans d'anar a la festa de disfresses!!