13 set 06
Pero casi tots els que en tenen la tenen tancada. Aixi som un avio a les fosques amb tot de sonambuls que van al lavabo i dormen amb coixins inflables ergonomics.
M'he agenciat l'ultim seient de 3 del bloc central i observo la cabina de l'avio des d'una posicio privilegiada. Aqui hi ha, pero, mes soroll de fons. Amb aquest soroll constant sembla que tot sigui un silenci sorollos que gairebe apaga els plors del nen, les preguntes de les hostesses i la musica dels auriculars. 6 cintes que duren 1 hora (o menys) es repeteixen fa 9 hores en 6 canals diferents. El primer cop que l'he sentit, ha coincidit Green Day i Smashing Pumpkins amb suc de Cranberries i poma que m'han donat. Ha sigut el moment climax d'euforia del vol. Aixo per a mi, per a tots els altres passatgers crec que mes aviat ha sigut a la 1 del migdia a l'aeroport del prat quan han vist una mena de tornado gris a la llunyania i s'han aixecat en massa a la sala d'espera de l'M5 per fer-li fotos de turista a qui se li acaben les vacances.
El moment de mes crisi per a mi ha estat la conjuncio de descobrir que una camisola no seria prou abric per la baixa temperatura de l'aire condicionat (asseca nassos) i que no havia agafat cap analgesic 12,5 mg Dexketoprofeno trometanol dels que he estat prenent aquests dies perque se suposava que qualsevol medicament podia semblar una bomba. Ara tinc 3 mantes i 3 coixins i he demanat alguna pastilla a la tripulacio. M'han donat amablement un Non-Aspirin Made in USA que m'he pres de meitat en meitat (ja se sap que no et pots prendre una pastilla nova tota de cop) i m'ha ajudat a oblidar, per una estona, la idea que la ferida esta pitjor o fins i tot que amb els preparatius i esforssos negligents l'os s'ha fisurat i la meva convalescencia va encara per llarg.
Des d'aqui darrera veig perfectament 5 teles i una pantalla central que emeten pel.licules estrambotiques o catastrofiques. He menjat tortellinis de formatge, pa amb formatge, Cookie double xocolate i roasted peanuts que, segons estava dibuixat, per a obrir-los, feien falta unes tisores per tallar per la linia de punts. Aixo i les pel.licules catastrofiques no deixen de semblar-me fora de lloc davant del terror nordamerica.
sacaba desborrar tot i aqui no hi ha tecla control Z simplement no existeix. jooo havia escrit taaaant! apa fins aviat
15 de setembre 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada