Quin vol menys agradable! He pujat a tres avions i el pla era dormir al segon que era de 11.40 del matí a les 3 de la tarda però que alhora durava 9 hores. Hi he dormit, unes 6 hores, despertant-me d'hora en hora per assegurar-me que em donaven beguda i menjar i he estat tot el viatge amb una dona amb qui parlava en anglès. Només al final m'he assabentat que és una monja nascuda a Valladolid que viu a Filadèlfia fa 34 anys. M'ha explicat sobre les tasques de les seves missions i sobre la pobresa al món.
Després a Filadèlfia, pel que es veu, és una de les bases de combinació per a molts vols dels EUA i m'ha tocat passar per un dels controls més ovellant d'aquí cap allà, segueix les fletxes, treu-te les sabates, ensenya'm 5 vegades la targeta d'embarcament.
I a l'últim vol li tocava l'hora a la feina. He començat a llegir uns textos molt interessants sobre audiència a les Tv alemanyes, i m'he qudat adormida. A Barcelona els he dit als de Samsonite d'Aldeasa que no pensava comprar un coixí inflable fet a la Xina per nens explotats. Després a Madrid l'he comprat directament i és exactament el mateix de Barcelona.
El coixí va prou bé i fa el vol menys desagradable perquè fa possible d'estar dormint tantes hores com es vulguin. Provoca somnolència! Així que amb això i la mascareta tapa ulls, he volat s sobre de l'Atlàntic i els Eua però he estat somiant i pensant sobre tot l'univers!
Ara em toca dormir un altre cop, son les 2 matinada (per mi les 10 matí!). No sé si podré!
Petons i fins aviat!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
roc! tinc el cap ple de pardals... i perdo el sentit del temps, el sentit de l'anar i venir dels que m'estimo però que tinc lluny...
sabia que marxaves, però sem feia constantment una idea futura, semblava com si el futur mai arribés... i voilà, ja has travessat de nou l'oceà, i encara ets més lluny.
jo segueixo passant per prop de l'avui i pensant en tu, i mirant si veig la teva bici...!
quan tornis... et dec moltes coses, masses.
passa-ho molt bé, disfruta, cuida't a tu i sigues molt feliç.
t'estimo,
anna
Publica un comentari a l'entrada