Concurs de fotografia!
Doncs sí, he guanyat el 8è Concurs de Fotografia i Bicicleta, Memorial Vicenç Bagan que organitza Amics de la Bici i Trevol. Podeu mirar la web i el premi al fotolog. Podeu veure la foto a l'stand d'Amics de la Bici a Plaça Catalunya durant les festes de la Mercè i podeu anar a l'entrega de premis avui a les 19 a la mateixa Plaça per donar la cara en nom meu per a tots els que estiguin interessats en contractar-me :)
O també podeu no fer res de tot això però que sapigueu que us agraeixo molt a tots els que heu confiat en mi fotogràficament parlant, als que us han agradat les meves fotos, als que m'ho heu dit i als que no, als que mireu les meves fotos de tant en tant, als que em demaneu fotos, als que em dieu el que en penseu. També als que feu fotos amb o sense mi i les ensenyeu. També estic agraïda amb els professors que he tingut, a l'Anna Fuster, al Pere Freixa, també al Robert Ramos i a la Rosa Escolà i per suposat a la Massa Crítica, a tots els que van participar a la Manifestació Ciclonudista al Juny de 2007 a Barcelona, a Amics de la Bici i a Trèvol, al Bacc, a Adobe Photoshop, a Vicenç Bagan, a Moholy Nagy i a Draisine bé i la llista continua fins a l'infinit perquè és cert que no passa un dia en el que jo no aprengui una sola cosa sobre això que tant m'agrada encara que de vegades pensi que no.
Doncs sí, he guanyat el 8è Concurs de Fotografia i Bicicleta, Memorial Vicenç Bagan que organitza Amics de la Bici i Trevol. Podeu mirar la web i el premi al fotolog. Podeu veure la foto a l'stand d'Amics de la Bici a Plaça Catalunya durant les festes de la Mercè i podeu anar a l'entrega de premis avui a les 19 a la mateixa Plaça per donar la cara en nom meu per a tots els que estiguin interessats en contractar-me :)
O també podeu no fer res de tot això però que sapigueu que us agraeixo molt a tots els que heu confiat en mi fotogràficament parlant, als que us han agradat les meves fotos, als que m'ho heu dit i als que no, als que mireu les meves fotos de tant en tant, als que em demaneu fotos, als que em dieu el que en penseu. També als que feu fotos amb o sense mi i les ensenyeu. També estic agraïda amb els professors que he tingut, a l'Anna Fuster, al Pere Freixa, també al Robert Ramos i a la Rosa Escolà i per suposat a la Massa Crítica, a tots els que van participar a la Manifestació Ciclonudista al Juny de 2007 a Barcelona, a Amics de la Bici i a Trèvol, al Bacc, a Adobe Photoshop, a Vicenç Bagan, a Moholy Nagy i a Draisine bé i la llista continua fins a l'infinit perquè és cert que no passa un dia en el que jo no aprengui una sola cosa sobre això que tant m'agrada encara que de vegades pensi que no.
1. Un dels 5 o 6 edificis d'habitacions per a estrangers de la universitat. El que veig des de la meva finestra i es exactament com el meu. Al pis 7 hi soc jo com si diguessim. 
Què mengen a Beijing?
A la meva habitació no hi acostumo a tenir més que aigua (que no sempre) i de vegades l'esmorzar de l'endemà. A la nostra fantàstica residència hi tenim uns lavabos compartits, unes dutxes i una cuina que es diu així bàsicament perquè hi ha un microones. I punt. Bé, hi ha endolls per a que cadascú, si vol, hi endolli les seves respectives Rice Cookers, però el que es diu cuina cuina, fogons, forn, nevera, armaris de menjar, res. Després d'uns minuts de decepció i un repàs al mapa de la universitat, t'adones que, fet i fet, per a què cuinar si hi ha 11 menjadors universitaris en tot el campus, uns 5 supermercats i uns quants restaurants?
Preu
Em va semblar curiós que la meva professora de xinès a Barcelona, la Wei Li, em digués que ella havia après a cuinar a Barcelona perquè a
A la meva habitació no hi acostumo a tenir més que aigua (que no sempre) i de vegades l'esmorzar de l'endemà. A la nostra fantàstica residència hi tenim uns lavabos compartits, unes dutxes i una cuina que es diu així bàsicament perquè hi ha un microones. I punt. Bé, hi ha endolls per a que cadascú, si vol, hi endolli les seves respectives Rice Cookers, però el que es diu cuina cuina, fogons, forn, nevera, armaris de menjar, res. Després d'uns minuts de decepció i un repàs al mapa de la universitat, t'adones que, fet i fet, per a què cuinar si hi ha 11 menjadors universitaris en tot el campus, uns 5 supermercats i uns quants restaurants?
Preu
Em va semblar curiós que la meva professora de xinès a Barcelona, la Wei Li, em digués que ella havia après a cuinar a Barcelona perquè a
2. Als menjadors de la universitat sovint es menja d'aquesta manera: dos plats diferents (una cullerada de cada, tot al mateix plat, a la tare no li agradaria gens aixo eh) i un plat amb 1, 2 o 3 cullerades d'arros. L'arros surt per uns 2 o 3 centims la cullerada. Els plats per uns 30 centims parlant en euros, es clar. Aquests son cogombre i uns fideus plans cuinats amb salsa marro. Aquests palets verds son els que tenen a tots els menjadors, es confonen amb les mongetes verdes cuinades al punt. M'entretinc a pensar quina es la provabilitat que dos palets coincideixin en mes d'un apat o amb una mateixa persona. ?? Taipei tot era molt i molt barat. Un cop aquí entens que, si bé en aquest país el preu en general en comparació és baix, el preu del menjar és 20 vegades més barat. Exemple num.1: dinar estàndard de dos plats diferents i un plat d'arròs 0.35 euros. Exemple num. 2: Beguda de 500 ml en ampolla de plàstic, 20 o 30 cèntims. Exemple num. 3 en un macro menjador restaurant 10 Empanadilles bullides amb carn i verdures per dintre fetes davant teu 0.30 cèntims. Exemple num. 4. Saquet de llet o de iogurt 0.15 cèntims i panet de farina d'arròs 3,5 cèntims d'euro.
3. Coses que vaig comprar una de les primeres setmanes a Tsinghua. Wallnut Powder es un sac gegant de 600 grams de saquets de llet amb pols. De fet es una barreja de nous, llet de soja, cacahuet i llet de vaca. Ho vaig comprar quan vaig descobrir que no tenia nevera per tenir sempre llet a ma. Al final ha acabat sent un dels pocs aliments que viuen a la meva habitacio, aixo de no poder cuinar ni tenir nevera fa de mal menjar. Aixi, com a molt em menjo un parell de sacs de llet en pols els dies que m'agafa ganera a hores que no toca. La tassa de l'esquerra me la va regalar la tieta de Tianjin el dia que marxavem, perque a ella li van agradar molt les colometes que li vaig dur (o aixo va dir). Tambe em va donar una tovallola que fa 4 x 2 pams que es l'estil de tovalloles que es fan servir per aqui, al supermercat no n'he vist de mes grans. Al costat de la tassa una mena de litxis molt practics per poder-los pelar i no menjar parasits. Al davant una fruita groga que es entre pera i poma d'aquestes que alguna vegada hem comprat a Barcelona i que pel que es veu provenen d'aqui perque n'hi ha de moltes menes i son fresques i bones. Al costat un dels pastissets en forma de Lluna que es menjaven el dia mitja de tardor i al davant una bossa de plastic que conte mes o menys un got de llet de la mes barata. Estic bastant segura que el preu del menjar sovint es un 70 % el paquet i la resta el contingut, per aixo les bosses de plastic per a llet!Darrere uns panets de pessic que van resultar ser d'algues o alguna cosa marina que espero que no fos peix. A la seccio de forn del supermercat es troben pastissos de carn de porc en pols. Una vegada vaig comprar un pastisset en forma de lluna amb tota la il.lusio del que no enten ni un caracter de tot l'embolcall i en arribar a casa i obrir-lo va resultar que tenia gust de carn i a sobre picava. Aixo si, dolc. I si, el vaig llencar. L'ampolla de la dreta es remei per a picadures de mosquit (jo volia comprar antimosquits pero son les coses que tenen els caracters xinesos, que no s'entenen).
Edificis
El més complicat és agafar el seu ritme. Els menjadors universitaris justament tanquen a l'hora de menjar i obren la resta del temps ;)
Per a mi, em refereixo. Obren de 7 a 9, de 11.30 a 13.30 i de 5 a 8. Si vols menjar a les 3 de la tarda pots
anar a un restaurant de fast food (hi ha hamburgueses i pizzes però pugen fàcilment fins a 2 euros - qui creu que la rocio es vol gastar els diners per a menjar 2 dies sencers en una pizza de 20 cm de diàmetre? -) o al supermercat. El supermercat més proper és just al primer soterrani d'un gran edicifi blanc en forma de C que hi ha a uns 500 metres de casa. A la planta baixa d'aquest edifici hi ha oficines, un Bank of China on canvio diners de tant en tant (no poden canviar-te més de 70 euros, encara no sé per què), correus i al primer pis hi ha les aules per als estudiants estrangers de mandarí. És a dir jo, una pila d'americans amb pares xinesos emigrats, coreans, russos de kazajstan i uns quants europeus amb pares xinesos. És curiós fer classes a sobre del supermercat i que tinguem uns 10 o 15 minuts de pausa de cada 60 minuts, és potser una estratègia de negoci per a augmentar les vendes del supermercat? Aquest és el lloc on vam comprar la bicicleta el dia que vam arribar.
3. Coses que vaig comprar una de les primeres setmanes a Tsinghua. Wallnut Powder es un sac gegant de 600 grams de saquets de llet amb pols. De fet es una barreja de nous, llet de soja, cacahuet i llet de vaca. Ho vaig comprar quan vaig descobrir que no tenia nevera per tenir sempre llet a ma. Al final ha acabat sent un dels pocs aliments que viuen a la meva habitacio, aixo de no poder cuinar ni tenir nevera fa de mal menjar. Aixi, com a molt em menjo un parell de sacs de llet en pols els dies que m'agafa ganera a hores que no toca. La tassa de l'esquerra me la va regalar la tieta de Tianjin el dia que marxavem, perque a ella li van agradar molt les colometes que li vaig dur (o aixo va dir). Tambe em va donar una tovallola que fa 4 x 2 pams que es l'estil de tovalloles que es fan servir per aqui, al supermercat no n'he vist de mes grans. Al costat de la tassa una mena de litxis molt practics per poder-los pelar i no menjar parasits. Al davant una fruita groga que es entre pera i poma d'aquestes que alguna vegada hem comprat a Barcelona i que pel que es veu provenen d'aqui perque n'hi ha de moltes menes i son fresques i bones. Al costat un dels pastissets en forma de Lluna que es menjaven el dia mitja de tardor i al davant una bossa de plastic que conte mes o menys un got de llet de la mes barata. Estic bastant segura que el preu del menjar sovint es un 70 % el paquet i la resta el contingut, per aixo les bosses de plastic per a llet!Darrere uns panets de pessic que van resultar ser d'algues o alguna cosa marina que espero que no fos peix. A la seccio de forn del supermercat es troben pastissos de carn de porc en pols. Una vegada vaig comprar un pastisset en forma de lluna amb tota la il.lusio del que no enten ni un caracter de tot l'embolcall i en arribar a casa i obrir-lo va resultar que tenia gust de carn i a sobre picava. Aixo si, dolc. I si, el vaig llencar. L'ampolla de la dreta es remei per a picadures de mosquit (jo volia comprar antimosquits pero son les coses que tenen els caracters xinesos, que no s'entenen).Edificis
El més complicat és agafar el seu ritme. Els menjadors universitaris justament tanquen a l'hora de menjar i obren la resta del temps ;)
Per a mi, em refereixo. Obren de 7 a 9, de 11.30 a 13.30 i de 5 a 8. Si vols menjar a les 3 de la tarda pots
anar a un restaurant de fast food (hi ha hamburgueses i pizzes però pugen fàcilment fins a 2 euros - qui creu que la rocio es vol gastar els diners per a menjar 2 dies sencers en una pizza de 20 cm de diàmetre? -) o al supermercat. El supermercat més proper és just al primer soterrani d'un gran edicifi blanc en forma de C que hi ha a uns 500 metres de casa. A la planta baixa d'aquest edifici hi ha oficines, un Bank of China on canvio diners de tant en tant (no poden canviar-te més de 70 euros, encara no sé per què), correus i al primer pis hi ha les aules per als estudiants estrangers de mandarí. És a dir jo, una pila d'americans amb pares xinesos emigrats, coreans, russos de kazajstan i uns quants europeus amb pares xinesos. És curiós fer classes a sobre del supermercat i que tinguem uns 10 o 15 minuts de pausa de cada 60 minuts, és potser una estratègia de negoci per a augmentar les vendes del supermercat? Aquest és el lloc on vam comprar la bicicleta el dia que vam arribar.
4. Sopar a la cantina a les 6 de la tarda amb boles de farina bullides i !!esberginia!!!!. De fons el menjador. :)
Hi ha 2 menjadors universitaris especialment grans. Un té 4 pisos i l'altre en té 2 i segons fonts estudiantils de la universitat, cada pis serveix menjar procedent d'una regió diferent de la República de la gent Xinesa. És a dir, cada pis ofereix uns 50 plats diferents i pots recórrer la Xina sencera! Encara no he menjat a tots els pisos ni a tots els menjadors, de fet fa un parell de dies vaig decidir que només menjaria esbergínia perquè ja tinc localitzat on és. És una estratègia, si aconsegueixo menjar prou esbergínia com per acabar avorrint-la, ja no hauré de trobar a faltar aquesta manera incomparable que tenen de cuinar-la.
Varietat
El menjar és bo. Cert que de vegades és bastant oliós però és bo. Suposo que és fàcil fer que el menjar sigui barat quan es cuina per a 500.000 estudiants. Tothom diu, però, que el menjar d'una altra província que pots trobar a Beijing no té res a veure amb el menjar d'aquella província perquè es cuina amb els ingredients d'aquí ( i res escapa la mala qualitat de l'aigua de Beijing). El menjar, a més, és doblement barat que els objectes que pots comprar. Perquè? perquè els objectes que trobes a preus barats són de qualitat pèssima. Com la bicicleta, com les coses que es troben a les botigues on tot val 1 euro. Aquí val tot a partir d'un Yuan (o sigui 10 cèntims d'euro). Els paraigües van molt buscats i el preu és relativament més alt. En pots trobar des de 1,3 euros però pot ser que n'hagis de comprar 3 en 2 mesos.
Si surts de la universitat,
Hi ha 2 menjadors universitaris especialment grans. Un té 4 pisos i l'altre en té 2 i segons fonts estudiantils de la universitat, cada pis serveix menjar procedent d'una regió diferent de la República de la gent Xinesa. És a dir, cada pis ofereix uns 50 plats diferents i pots recórrer la Xina sencera! Encara no he menjat a tots els pisos ni a tots els menjadors, de fet fa un parell de dies vaig decidir que només menjaria esbergínia perquè ja tinc localitzat on és. És una estratègia, si aconsegueixo menjar prou esbergínia com per acabar avorrint-la, ja no hauré de trobar a faltar aquesta manera incomparable que tenen de cuinar-la.
Varietat
El menjar és bo. Cert que de vegades és bastant oliós però és bo. Suposo que és fàcil fer que el menjar sigui barat quan es cuina per a 500.000 estudiants. Tothom diu, però, que el menjar d'una altra província que pots trobar a Beijing no té res a veure amb el menjar d'aquella província perquè es cuina amb els ingredients d'aquí ( i res escapa la mala qualitat de l'aigua de Beijing). El menjar, a més, és doblement barat que els objectes que pots comprar. Perquè? perquè els objectes que trobes a preus barats són de qualitat pèssima. Com la bicicleta, com les coses que es troben a les botigues on tot val 1 euro. Aquí val tot a partir d'un Yuan (o sigui 10 cèntims d'euro). Els paraigües van molt buscats i el preu és relativament més alt. En pots trobar des de 1,3 euros però pot ser que n'hagis de comprar 3 en 2 mesos.
Si surts de la universitat,
5. Per 80 centims d'euro pots menjar aixo en una mena de Fast Food on la musica es americana de com a minim fa 8 anys. Una pena de dinar!!!
a restaurants més o menys barats el preu no és més del doble. Un iogurt en una paradeta del carrer uns 20 cèntims d'euro. El càlcul del preu en euros és senzill perquè 1 yuan xinès equival a una quantitat variable al voltant de 0.1028 cèntims d'euro.
Amb preus com aquests un pot arribar a tornar-se molt maniàtic. Ooooh, aquí et venen un plat a 1,5 Yuans! Que car! Oh, aquest anorac val 100 Yuans! Tal i com sóc jo, m'he trobat dubtant prop d'una hora entre un tupperware de 0.70 i un de 0.90 amb doble pis. Evidentment després de comprar-lo me n'he penedit i he pensat que n'hauria hagut d'agafar un altre!
Fins aviat!!
Amb preus com aquests un pot arribar a tornar-se molt maniàtic. Ooooh, aquí et venen un plat a 1,5 Yuans! Que car! Oh, aquest anorac val 100 Yuans! Tal i com sóc jo, m'he trobat dubtant prop d'una hora entre un tupperware de 0.70 i un de 0.90 amb doble pis. Evidentment després de comprar-lo me n'he penedit i he pensat que n'hauria hagut d'agafar un altre!
Fins aviat!!
6 comentaris:
Ara vaig corrents a veure com et donen el premi!
roc!!
jolines, la veritat es que transportes amb les teves historietes, explicades amb aquesta mena de detallisme assarcasmat!
jo et volia preguntar, si al final et vas endur els teus palets xinesos o te n'has comprat uns aquí, i si sempre els fas servir, o pots utilitzar forquilles i ganivets (i culleres).
I no hi ha gent europea com ara tu, és a dir, que no sigui de pares xinesos??
i jo aquesta tarda aniré a veure la teva foto, que ahir nom va anar bé... hagués estat molt bonic!
un petonet enorrrrme!
anna
aix, que se m'oblidava, que moltes i moltes felicitats pel premi!
ja tots els meus amics de la facultat n'estan assabentats, i alguns ja ho sabien, perquè t'espien el flog des del meu, jiji!
i ara què en faràs d'una tercera càmera (perquè el premi és una càmera, oi??)
més petonnnnnsssss!
Un cuimer català obrirà o acaba d'obrir un restaurant a Pequín on per una mitjana de 40 euros es podrà menjar pa amb tomàquet, faves i cargols, entre altres exquisideses del país: Oh, que car! Qui hi anirà?
Ei! Vaig estar xafardejant què coi eren aquestes fotos de la Xina al Flickr... i veig que estàs allà... estudiant?!?! Manoi! Foto?!
I enhorabona pel premi!!! És la millor de llarg! (volia anar a l'entrega... però vaig arribar tard!). Demà els ensenyaré la foto als de primer, fliparan! Hehe!
Bé, que vagi molt bé!!! I molts records!!!
Felicitats!!! La foto està a flickr? Pq no vaig saber quina era...
I la meva càmera que té un dit de pols... És el que passa quan els mesos es succeèixen i les coses, sí, encara que sembli mentida! no són ja tan noves... Que tb té el seu encant!
Dmc vam quedar amb la Gina i l'Altea, i vam omplir el teu lloc a la tauleta del bar amb rialles i xafarderies. Vist el panorama, em sembla que serà més fàcil que ens reunim totes a qualsevol racó del planeta que no pas a bcn...
Petons verds!
Anna
PD. Pq tens tantes amigues que es diuen Anna?
Publica un comentari a l'entrada