05 d’octubre 2007

Des de Shanghai

Avui m'he enamorat d'aquesta ciutat i he recuperat una mica l'esperanca sobre la tractabilitat de l'etnia xinesa (que durant la setmana havia continuat perdent -ja us explicare, moneder robat, estafa de les agencies de viatges, tours que fan riure). Aquesta ciutat es Barcelona en una pelicula del futur, mar, guiris, multiculti i molts somriures. Ara nomes queda planejar quan hi podre tornar i descobrir si hi ha alguna altra ciutat en aquest gran pais que pugui tenir alguna relacio amb mi.

Per a tots els que m'heu escrit preocupats per si ho estava passant molt malament, jaja, no ho estic passant molt malament, pero que testafin tan descaradament es un xoc molt fort, sobretot i la situacio es violenta i t'adones que es culpa teva. No em penedeixo d'haver vingut. El passat es nomes un, en canvi el futur son infinits i aquests si, depenen de mi.

Ara vaig a dormir en un hotel de super luxe amb internet gratis yuji i amb un paper on hem d'avaluar diferents aspectes del nostre tour. Segons el que responem poden multar a la nostra estimada guia - Va dir la rocio mentre es fregava les mans amb aires de venjanca-.

Fins dema passat, ho vulgui buda o no!

3 comentaris:

habitant del bosc ha dit...

Això que el passat és només un no és del tot veritat, perquè també canvia a mesura que passa el temps, és molt curiós!
Notes filosòfiques a banda, m'agrada que no et desanimis amb aquests petits obstacles.

Anònim ha dit...

the neon, the flashing, the lights, oh no! this city I love I don't know...

I knew it, I knew it, that shangai would be the place! vaig sommiar q estava a la xina amb tu i el K, era horrible! no entenia res de res i tot era molt fashion. la gent no hauria de sommiar aqestes coses. hem tingut un nen-càmera i desxifro el manual! preparacions i mudances. time runs out. no vaig poder anar a sitges pq a la renfe no li va donar la gana. molts petons. Lu. a veure quan ens poses fotos.

Na Galaena ha dit...

Bah, multaran la guia, però als jefazos estafadors no els tocaran ni un pèl, per molt que vulgui Buda.

M'imagino Shangai com una barreja entre El Lotus Blau i Bade Runner. Aplicant la meva faceta d'associació coloril (té un nom tècnic, ara no recordo) Shangai és de color vermell, i Pequín és groc brut. I Dublín... Dublín no és verda, repeteixo ( > en plena crisi laboral i personal, canvis que no es fan i s'haurien, i canvis que no es volen i te'ls estampen).

Per altra banda, ja faig oracions de relatiu en irlandès.

Petons a totes, i a la renfe, així caigui un llamp i la fulmini!