Avui a tots els continents és el meu aniversari. A tot arreu alhora. Ahir a la nit quan va començar l'aniversari no tenia gaire son ni volia dormir. Vaig decidir que en aquesta habitació se celebrava i qui volgués dormir marxés a una altra. El K va marxar i jo em vaig dedicar a retallar i enganxar papers per fer combinacions gracioses i significatives en relació a la cultura Beijinesa, tot amb un objectiu inexplicable i indesxifrable en aquell moment i també en aquest.
Aquest matí a les 8.00 estava llesta per sortir a repartir caramels d'aniversari per tot el campus o bé només a les meves classes. Quan he tornat a casa un ram molt gran de roses i globus m'esperava a recepció. Venia de Barcelona i és molt bonic.
En un restaurant Africà avui a les 7 de la
tarda soparem cocodril i sopa de kiwi. Hi esteu tots convidats. El codi és anar disfressat o dur roba rara. No tinc una gran confiança en la capacitat de creativitat en vestuari dels estudiants de marketing, business y xinès en general, però podrien arribar a sorprendre'm! Jo mateixa em sorprendré amb un gran pastís que serà molt i molt bo i molt car que espero no acabi a la meva cara com en altres festes ha passat.
Dic que serà molt bo perquè els pastissos a la Xina generalment són un parell de bases de pa de pessic amb una capa ben gruixuda de nata ultrablanquejada i tota mena de flors i fruites i rajoles de xocolata falsa per sobre. Els xinesos són experts en fer xocolata falsa i, a mi, de vegades, mentre tingui color prou fosc ja em fa contenta durant uns 15 minuts, però pel meu aniversari ha de ser cacau de qualitat!
La possibilitat que al gener de 2008 començi a treballar a Londres dins la meva imaginació ronda ara mateix el 50%. Una senyora anglesa bastant amable d'una biblioteca d'imatges anomenada Elbie Lebrecht amb tal web http://www.lebrecht.co.uk em va trucar divendres a les 9 de la nit per ferme una entrevista telefònica sobre els meus coneixements de Photoshop i Escaneig.
La meva germana farà anys dimecres! I jo ho celebraré junt amb tota la resta d'estudiants estrangers en una mena de festa que ells en diuen de Nadal però no saben què se celebra en realitat i es que ella fa 24 anys i això, a la Xina, és molt i molt important perquè has fet 2 vegades la volta a tots els animals de l'horòscop xinès.
Vaig a veure si trobo una disfressa adequada i un pastís ben saborós!!!
Fins aviat!
Aquest matí a les 8.00 estava llesta per sortir a repartir caramels d'aniversari per tot el campus o bé només a les meves classes. Quan he tornat a casa un ram molt gran de roses i globus m'esperava a recepció. Venia de Barcelona i és molt bonic.
En un restaurant Africà avui a les 7 de la

Dic que serà molt bo perquè els pastissos a la Xina generalment són un parell de bases de pa de pessic amb una capa ben gruixuda de nata ultrablanquejada i tota mena de flors i fruites i rajoles de xocolata falsa per sobre. Els xinesos són experts en fer xocolata falsa i, a mi, de vegades, mentre tingui color prou fosc ja em fa contenta durant uns 15 minuts, però pel meu aniversari ha de ser cacau de qualitat!
La possibilitat que al gener de 2008 començi a treballar a Londres dins la meva imaginació ronda ara mateix el 50%. Una senyora anglesa bastant amable d'una biblioteca d'imatges anomenada Elbie Lebrecht amb tal web http://www.lebrecht.co.uk em va trucar divendres a les 9 de la nit per ferme una entrevista telefònica sobre els meus coneixements de Photoshop i Escaneig.
La meva germana farà anys dimecres! I jo ho celebraré junt amb tota la resta d'estudiants estrangers en una mena de festa que ells en diuen de Nadal però no saben què se celebra en realitat i es que ella fa 24 anys i això, a la Xina, és molt i molt important perquè has fet 2 vegades la volta a tots els animals de l'horòscop xinès.
Vaig a veure si trobo una disfressa adequada i un pastís ben saborós!!!
Fins aviat!
5 comentaris:
bona nit xinesa, roc!
ara no sé si considerar que ja tens els 23 o per hora catalana en cara no..
el cas es que t'envio un pastís de pastanaga imaginari... i i un petó real!
M'ha agradat veure't a la foto, i també que algú hagi tingut la pensada d'enviar-te roses, però sobretot el que m'agrada és que estiguis contenta i que hagis tingut un aniversari com cal.
I el cocodril, de què tenia gust? N'hi ha que diuen que és com pollastre amb gust de peix, i això vés a saber què vol dir!
Petons!
M.
Mil felicitats, preciosa!!!
Felicitats!! I quins cabells més llargs a la foto!
Oh oh ara Londres? Ara que ja no et timen els xinesos? A mi tb em van fer una entrevista per telf, quin corte, em vaig quedar en blanc unes quantes vegades... Al final no em van trucar, pro és igual, Madrid no és tan fashion pro hi venen polvorones.
Comparat amb tots els experiments culinaris i retallils i etc que segur que et vas regalar pels 23, el meu descobriment és d'allò més humil... ahir vaig saber que per bullir cigrons s'han de posar en remull el dia anterior.
De què et vas disfressar al final? Em pregunto si els xinesos entenen aquests rampells creatius teus...
I el TFC, envia'l a la merda home ja! A mi me l'han rebutjat. Un títol? Qui vol un títol quan el futur pica a la porta?
En aquesta universitat vostra són ben cutres, Anna: deixen els estudiants abandonats que s'espavilin amb el TFC i després no fan més que tombar-los, això és per anar al defensor de l'estudiant i plantejar-hi el problema, perquè això és un escàndol. Però el títol sí que el necessiteu, perquè el futur normalment és molt llarg i ple de gilipolles que no els val el que saps sinó el que pots certificar, em sap greu.
Després de la descoberta dels cigrons, ja només et falta saber quina és la part que es menja de les llaunes i ja podràs anar pel món!
Marta
Publica un comentari a l'entrada