Entre floc i floc, vacances de Pàsqua

Aquí ha bastanta gent ben religiosa que durant les Pàsques no mengen carn, no surten de festa i fan moltes misses. D'altres no tan religiosos aprofiten les vacances per veure més museus més ciutat i explorar que per això han vingut al món.



Com jo. La lluita de coixins va ser un entrenament per quan vagi a la guerra.
Definitivament hauré de fer fotos perquè vaig endur-me un coixí i una càmera per a veure, un cop allà, què em venia més de gust fer. I el resultat van ser més de 250 fotos i una hora sencera de click click. Al final es va acabar la bateria i la memòria i vaig fer una mica de lluita però vaig parar ràpid perquè això de pegar desconeguts no m'apassiona i perquè vaig conèixer un dels altres fotògrafs que, com jo, es divertia esquivant coixins. Resulta que ell és un senyor d'uns 50 anys, propietari d'aquesta llibreria d'imatges. El David Hoffman em va informar una mica sobre la possible incorporació al sector de les llibreries d'imatges, aquesta vegada des dels que es mouen d'un lloc a l'altre i no dels que seuen i retoquen :) Em va aconsellar que parlés amb l'Elbie, la dona que porta la meva empresa que ella era la més honesta del sector. I també em va recomanar una altra agència.

La lluita va durar més d'una hora, fins que les autoritats pertinents van enviar un servei de neteja molt eficient que, en menys de 15 minuts va eliminar plomes, escuma i coixins de la via pública i tot va tornar a l'atrafegada normalitat de la plaça Leicester en dies festius.

Entre pedregada i flocs de neu vaig decidir anar cap a China Town per segona vegada i comprar alguna cosa al supermercat que per mi és com un revival o com posar els peus en un tosset del passat. Molt sorpreses que parlés xinès amb elles, les dependentes em van ajudar a escollir la llet de soja més bona (evidentment em van recomanar la més famosa, són xineses). El xinès és un dels idiomes més divertits de parlar.

Un altre dia vaig anar al museu de Disseny Victoria & Albert i, igual que a la Tate Modern hi ha com a mínim unes 5 hores d'observació que jo no vaig fer perquè havia d'anar a casa a fer la mona de pàsqua que els vaig prometre als meus companys de pis. Va quedar un pastís de xocolata TAN BO que ni tan sols va donar temps de fer una sola foto i en 24 hores ja s'havia acabat. He iniciat una recol·lecta per a poder fer postres comunitàries més sovint.

A part d'això vaig anar d'exploració als parcs de la ciutat que ocupen un 25 % d'aquesta ciutat que no és petita i a més tenen un munt d'animals com aquest ànec que, a falta d'altres que ho facin, em va voler abraçar. En menys d'una setmana, però, vindrà la meva mare i recuperarà el temps perdut!