Sopresa parcial en adonar-me com de facil es fer funcionar el bitllet interrail -pel que diuen, fora d'espanya-. Que vols agafar un tren? Hi puges, t'hi asseus tan còmode com l'aire condicionat ho permeti (tant per massa fred, com per inexistent) i després si cal ja arreglaràs comptes amb els revisors. Despres de dies de mirar taules i horaris a internet, tot queda mées clar un cop a l'estacio, amb pantalles al davant.
Si enumero tot el aue he visitat de Lyon y Saint Ettienne i voltants, segur que riem una bona estona llegint els noms en francès, si me'n recordés, és clar. Per als que no ho saben, aquest teclat francèes és diferent. Té la A on la Q i el punt sota SHIFT+punt i coma. Es desconcertant. He vist el zoo de lyon, el centre de la ciutat, esglesies monuments y 2 rius que s'ajunten. A Saint Ettiene, una presa d'aigua molt gran, un antic castellet, una platja en un llac perfecte per al nostre picnic, el centre, unes places molt acollidores, les genials obres arquitectòniques d'un tal Corbere (no, el nom no es aquest... pero de primer Jose). Una esglesia bunker de formigo, un estadi i un super bloc de pisos amb una escola al capdamunt molt ben pensada.
Tot aixo i El Museu d'Art Contemporani, que m'ha encqntat de forma excepcional, i em podria haver agradat més sino fos perque els empleats del Museu em perseguien assegurant que havia tocat un parell de les escultures (havien vist a la càmera, dèien) i que estava prohibit. Mai no m'havien escridassat tant en francès! I menys per una cosa que no fos fer fotos a transeünts (ü?). La transeunta aue si que mha escridassat obligantme a esborrarla de la camera per jocs de tecles encara roman guardada per a aue algun dia la pogueu veure vosaltres també.
L'Mric un guia incansable aue es coneix tots els millors llocs i totes les dades i que respon a totes les preguntes, com a la rocio li agrada.
Uns 3 euros de la reserva em permeten estar segura que demà, a la 1 del migdia sortire de la Gare de Lyon de Paris, on m'hi estare un parell de dies més.
L'aventura continua amb bon humor i aquesta recentment apresa serenitat, tant poc tipica de mi i tan comoda, en realitat.
Au revoire! Je te'n prie! Je non compris pas français! Ques que tu veux pour le petit dejuner!
___
altres casualitats minidesastroses
la millor foto que hauria fet en mesos va ser impossible per que la bateria de la camera va durar 5 segons menys del necessari. Petita depressio superada i a correr pel camp.
Un llac aue hem visitat, el pare del M i el sant d'avui comparteixen aquest nom txec impronunciable. Misteris, -pero una mica millor que la tempesta hagi acabat.
2 comentaris:
Algunes persones havíem pensat que un nom txec impronunciable era un nom molt difícil de pronunciar! I com que no pot ser que a la teva edat comencis a tenir tabús, més valdrà que desclassifiquis els records i els paeixis, eh?
I bon tren tingui!
M.
tari qu!
és divertit això que vagis de ciutat en ciutat i que ja tinguis guies preparats als llocs que te n'ensenyin les coses distretes!
petó
Publica un comentari a l'entrada