Dema a la nit prendrem un trenet que ens dura a Kazan. Un que era baratet imagino que anirem asseguts tota la nit i ens unirem a la tropa del transsiberia.
El noi que ens hospedava a Moscu va patir una intoxicacio i ens hem desplassat a una altra casa-hostal on convivim per ara uns 8. Sembla una barbaritat pero en realitat es una de les parts mes boniques del viatge perque compartim tot d'experiencies i ens movem junts per la ciutat amb francesos, belgues, grec i altres nacionalitats. Es l'inici d'una nova vida?
Quant a la ciutat, ara ja fa un parell de dies que no ens fa por. No ens fa por ni parlar amb la gent encara que no sigui amb paraules. He apres una mica de rus i la pronunciacio no es tan diferent. Seria possible.
Passejant per Moscu pensava que vol dir aixo de trobarse a un mateix. Aquesta frase tan famosa que es diu sense pensar o mes aviat sense concretar. Concretem: crec que trobar-se a si mateix en un viatge te a veure amb coneixer altres realitats que ens poden atraure, ens poden fer creixer i ens poden interessar; i coneixer-se a un mateix davant de situacions noves davant les quals reaionem de maneres noves. El resultat de tot aixo podria ser tenir cada cop les coses mes i mes clares (i la camera mes i mes ferma aferrada a la ma).
El cert es que soc una persona social i sigui aqui o a Peru us trobo a faltar. Al final aquest blog s'acabara transformant en una pregaria infinita per a la gent que m'importa i a la impossibilitat de reunir aquesta i altres coses al meu voltant a la mateixa vegada amb l'atencio que requereixen.
Sigui com sigui feu-me un bon lloc alla on sigueu. Vosaltres el teniu al meu costat!
El noi que ens hospedava a Moscu va patir una intoxicacio i ens hem desplassat a una altra casa-hostal on convivim per ara uns 8. Sembla una barbaritat pero en realitat es una de les parts mes boniques del viatge perque compartim tot d'experiencies i ens movem junts per la ciutat amb francesos, belgues, grec i altres nacionalitats. Es l'inici d'una nova vida?
Quant a la ciutat, ara ja fa un parell de dies que no ens fa por. No ens fa por ni parlar amb la gent encara que no sigui amb paraules. He apres una mica de rus i la pronunciacio no es tan diferent. Seria possible.
Passejant per Moscu pensava que vol dir aixo de trobarse a un mateix. Aquesta frase tan famosa que es diu sense pensar o mes aviat sense concretar. Concretem: crec que trobar-se a si mateix en un viatge te a veure amb coneixer altres realitats que ens poden atraure, ens poden fer creixer i ens poden interessar; i coneixer-se a un mateix davant de situacions noves davant les quals reaionem de maneres noves. El resultat de tot aixo podria ser tenir cada cop les coses mes i mes clares (i la camera mes i mes ferma aferrada a la ma).
El cert es que soc una persona social i sigui aqui o a Peru us trobo a faltar. Al final aquest blog s'acabara transformant en una pregaria infinita per a la gent que m'importa i a la impossibilitat de reunir aquesta i altres coses al meu voltant a la mateixa vegada amb l'atencio que requereixen.
Sigui com sigui feu-me un bon lloc alla on sigueu. Vosaltres el teniu al meu costat!
5 comentaris:
Les mares que s'embadaleixen davant les reflexions de les seves nenes haurien de tenir l'entrada prohibida en algun club. Trobo.
M.
aprofita q ets a russia per averiguar q vol dir l'expressio "mi padre es ingeniero" i com es diu "fuck your mother" en rus? (ho vaig llegir en un llibre i un dia ho vaig oblidar, portamho escrit en un paperet si ho trobes, vale?)
Això és increible!! De cop, entro a un blog que no coneixia encara fins que tu m'ho vas dir i em trobo QUE ESTÀS A RUSSIA! Realment, la teva vida dóna més voltes que la de qualsevol que conegui.
Tot i que m'he mirat per sobre cadascun dels dies, des del primer que vas obrir el blog, no m'he enterat de massa coses. Què hi fas allà? És només a l'estiu o ja per l'any que ve? T'agrada? Quina emoció, tot plegat!
Cuida't moltíssim i ves donant senyals de vida. Petonets!!
viatge transeuropeu, ho sabia.
agafes el transiberià, somni de tantes ments?
per aquí el cel s'ennuvola més sovint, però avui m'he regalat unes maduixes i mozzarella, ja que estic sola a casa i estudiant.
m'agrada la reflexió de "trobar-se a un mateix", perquè mai l'havia entès. Trobo que últimament la gent fa reflexions molt bones... serà que jo he deixat de pensar?
apa, me'n vaig a classe, dissabte, cap a les 13h... kjdhakdjh!
a.
També hi ha mares que necessiten comunicar-se amb una certa urgència amb les seves filles viatgeres per saber si al final del rodamonisme es troben al sud de França!
M.
Publica un comentari a l'entrada