BERLIN 2.0

Per més coses que fiqués a la maleta no estava ben segura que marxava fins que precisament l'avió s'enlairava o una mica abans o després quan ja un cop aquí tocava pensar en metros, busos, preus i adreces. Tot i això, no va ser difícil, a part de per haver de carregar les coses que havíem dut, inclosa la col·lecció de jaquetes vermelles i liles, arribar a la casa que ens donaria llit i sostre durant les properes quatre nits.

Primeres nits a casa del Wolfi - L'home, molt obert i preparat per ajudar, resultà ser un director de producció que es dedicava a la cuina professional en els seus buits laborals. De jove havia comandat un cinema que més tard el va dur a la bancarota. I ara ens convidava a esmorzar delicatessen de formatges de tota mena.

El projecte - Ens hem posat en contacte amb els nostres futurs companys de casa i de projecte, per anar a veure un pis. Xerrades idealistes cuinar junts i planejar el futur. El pis serà com a mínim de 200 metres quadrats i hi desenvoluparem activitats diverses que ja revelarem mentre vagi fent-se realitat aquest somni multicultural. Un parell són alemanys, altres americans un romanès, 2 espanyols, 1 danès i qui sap qui més ha d'arribar.

Activitats a Berlin - I clar, octubre, la ciutat grinyola amb vents i pluges i els 10ºC que hi ha es noten sobretot mullats buscant una manta per tot el flohmarkt de Bernauer Str. Sense cap èxit marxem cap a la botiga per comprar arròs per menjar amb aquell plat persa tan bo que hem trobat enllaunat.

Abans d'anar cap a casa ens fiquem en un centre comunitari Hare Krshna i ens conviden a menjar vegetarià i a cantar cançons durant una hora sencera, amb guitarra, pianola, i tamborilets incloses a dins del seu temple i amb una foto del fundador.

Abans que comencin la classe de filosofia indú decidim marxar i encara ens volen intercanviar emails i ens volen oferir dolços acabats de fer. Acceptem agraïts, ens fem abraçades amb un dels Hare Hare i tornem a la nostra nova habitació acabada de llogar.

L'habitació - En ple Invalidenstr, a prop de Nordbanhof i no lluny de Rosentaler Platz tenim una habitació de mida considerable a la casa d'una directora de cinema o això diu ella. Molt ens sembla que aquí tothom està relacionat amb el cinema d'una manera més o menys directa o això és el que diuen.

Dissabte a la nit ens adonem que no tenim internet avui i ens n'anem amb lordinador a buscar alguna xarxa oberta per poder anar a una trobada. Just abans de trobar la xarxa sacaba la bateria. Tornem a casa.