Les casualitats reversibles i les energies que reviuen.

més de 10 minuts per escollir quin tipus de pa amb quin tipus de llavors i quin color vol dir que alguna cosa va malament. em sé de memòria les fotos de tots els pisos que es lloguen a la ciutat i més que ajudar-me a decidir quina vull llogar m'està generant un hàbit en la crítica amb el disseny interior. com si fos safareig, ai mira quin labavo, el tenen tot pintat de groc.

unes quantes incerteses convertides en petits fracassos ens dugueren a no tenir sostre on dormir des de dissabte. HORROR! pero i totes les coses on les fiquem.

el contracte amb la nova casa havia de començar divendres i va resultar que a dins del contracte parlava de no sé quines taxes que havíem de pagar com a empresa per tot benefici que fem (per problemes legals, perquè la casa està enregistrada com a negoci ja que sempre ha estat una oficina). Com que el contracte és per mínim 3 anys no ens podíem permetre signar-lo si alguna petita cosa no ens convencia i no teníem cap pla B per si no funcionava.

després de fer una crida de socors que només va fer preocupar-se a la meva mare, més de 6 persones - conegudes i desconeguds ens van contactar per oferirnos un tros de sofà.

visitat un pis que queia a trossos en un dels barris que dia a dia van morint abandonats en aquesta ciutat on la màxima llei es la moda, de viure aquí o allà. una casa de 1 habitació que per un any sencer feia ofegar. una habitacio amb un excèntric que ens volia convèncer de pagar 600 euros al mes.

i llavors és quan vam anar al supermercat, res a la nevera, ja hem de marxar, comprem una sopa i un pa. I just abans de menjar, em truquen "he d'anar a treballar"! què? ara? amb el desànim més profund, què farem, on anirem, això comença a no ser res del que volia. i què volia.

amb les feines, sempre igual, no m'importen i les deixo córrer! així que uns quants crits, res de sopa xinesa i volant cap a la sala de concerts a veure el què començaré a fer jo sola aquest dimecres vinent. venen tots els espectadors vestits de negre, cridant i rient, com més borratxos més contents.

i després de tocar terra la incertesa s'acaba, surto plena d'energia -puc fer coses! gairebé el que vulgui!- i marxo cap a la festa. segon dia de festa on les festes serveixen per preguntar qui ens pot deixar un lloc per dormir o una feina. i per adonar-nos tots junts que hem vingut a fer aquí.

la nostra casa projecte no vindrà per ara - estem estudiant el contracte - cada setmana tenim total certesa en un sí i dos nos alternats per raons diferents. Tenim diners, falten diners, tenim llogater, falta llogater, tenim gent interessada, bla bla B L A .

I movent coses de casa en casa resulta que ens trobem a la noia russa a casa de la qual vam dormir a Moscú. Ella allà caminant pel carrer!! Tu!! ? i ella encara més sorpresa de trobarnos junts vivint aqui. Aixi que ens ajuda a portar el matalàs i al final del dia se'n va haver d'anar fins a Düsseldorf fent autostop per agafar un vol fins a Riga!

i sense més parauleblables el que faré és venir a Barcelona el dia 17 de desembre a les 9 del matí i em quedaré fins el 29 de desembre! farem una festa?