Així doncs només començar les vacances -és a dir, acabar els treballs- com bons americans ens en vam anar a menjar PHÔ o sopa vietnamita de fideus mmmm molt bona però molt molt gran a la ciutat on treballa la Taije 'The Law Office of Angeline Chen'. També hi tenen begudes estranyes com una barreija entre gelatina de te verd, mongetes vermelles dolces i una mena de crema groga i tot t'ho
menges com unes postres.
Amb la panxa molt plena ens en vam anar cap a Disneyland perquè una companya d'un conegut hi treballa i ens hi va deixar entrar gratis. No és que els parcs temàtics ens facin gaire il·lusió, la última vegada que vam ser en un vam pujar a unes cadiretes de les que volen i el K es va posar a plorar perquè tenia por. Té vertigen. Però com que era gratis vam pensar que segur que hi hauria coses interessants per a fotografias, nosaltres amb el nostre click permanent. La veritat és que va ser increible, perquè Disneyland es una ciutat joguina on el 70% dels visitants tenen menys de 10 anys. Famílies felices senceres, satisfetes d'haver aconseguit el somni americà i de poder comprar-se un barret de plàstic amb orelles de Mickey per 15 $, menjar gelat i esperar 55 minuts en una cua per a pujar a una atracció de Piratas del Caribe que dura 10 minuts. El cotxisme és un hàbit que comença ja de nens. El parc ofereix cotxets de nens per a que les famílies no hagin de deixar el seu abandonat quan pugen a les atraccions, per això, les cantonades dels carrers es transformen en verdaders aparcaments en massa de cotxets infantils. Si el món sencer aspira d'una manera o altra (voluntariament o no) al nivell i a l'estil de vida americans, em pregunto
si per instaurar la igualtat simplement totes les persones del planeta haurien de poder ser feliços almenys un dia gastant-se els seus diners anant a Disneyland, el lloc on tots els somnis es fan realitat. Si ets a dins de Disneyland vol dir que tenies 86 $ per cada membre de la família així que segurament no importa que et gastis 80 $ més en joguines i souvenirs. I on millor que a California, al costat mateix de Hollywood per a col·locar una macrobotiga de merchandising i explotar la mitologia venuda a tot el seu cinema.
Jo per la meva banda vaig a aprofitar per fer fotos molt estil estudi sociològic i a fixar-me en la cara de la gent en sortir de les atraccions, allò que suposadament és la màxima aspiració per a moltes famílies. També vam passejar per tot el parc i a mi em va agradar especialment, ho he de receonèixer, Toonland, és a dir, la ciutat Toon, on totes les cases tenen forma gorda i deformada, com els dibuixos. Vam pujar a l'atracció de Pirates del Carib i la de Mosntruos S.A;
les dues eren un passeig al llarg d'un recorregut folrat de recreacions de l'ambient i les escenes de la pel·lícula, amb ninots. Reconec altre cop que estava molt ben fet, i m'exclamo una altra vegada en veure en quina mesura la nostra cultura s'organitza al voltant de mirar i veure enlloc de fer i sentir.
Al costat de Disneyland hi ha un altre parc que es diu California Adventures al qual també teníem accés, i vam pujar a una mena de cadires que volen i es col·loquen davant d'una mena de pantalla enrome rollo Imax semiesfèrica i en quant es projecten les imatges un té la sensació de trobar-se dins del pasiatge. Una simulació molt molt bén aconseguida, tant que el K tenia por de caure al mar a sobre dels surferos. I per últim vam pujar al Star Tours, enveja de qualsevol de vosaltres, fans incondicionals, una mena de viatge estelar (realitat virtual amb una simple pantalla) a la nau de R2D2.
A la botiga hi havia tantes coses relacionades amb les pel·lis que tant us agraden que no vaig ser capaç d'escollir-ne cap. Després de tantes aventures fabuloses vam anar cap a casa i tot i això jo seguia sense gana, perquè veieu com de gran era la sopa de fideus del migdia.
Avui ens hem llevat i hem acompanyat al Charlie a la botiga de pizza per a menjar algo per allà i després endur-nos el cotxe i poder recollir la Blanca i l'Alex que venien de Nova York. Hem passat per un supermercat a buscar Pepsis per la botiga i he flipat un altre cop a la secció de forneria, però aquest cop he aconseguit fer-me amb un bon tall de pastís de xocolata i un xurro d'uns 30 cm (ple de sirop per dins) que ja feia temps que volia provar. Després de ser rebutjada fent fotos al llarg de tot el carrer de la botiga, hem marxat cap a l'estacio de metro on hem recollit els nouvinguts.
Una petita discussió ens ha dut a decidir que ell que havien de provar arribats a la nova cultura era el Dim Sum, l'especialitat xinesa. Hem visita el parc amb l'illa i el castell, la biblioteca, un centre comercial i després Guppy tea House, una mena de restaurant asiàtic americanitzat on hi van tots els joves fashion de la zona amb els seus cotxes tunejats. Els cotxes tunejats americans s'assemblen molt més al The Fast and The Furious que no pas les cafeteres que es veuen per Barcelona. Fet i fet aquí tothom es deixa mínim 10.000 $ en el seu cotxe a partir dels 17 anys, perquè no afegirli un parell d'alerons? Tot forma com una eterna sensació d'estar molt més fora de lloc que normalment i justament per això de poder prendre-m'ho encara més cínicament que normalment; conservant l'humor sempre que pugui demanar un smoothies diferent almenys cada 6 hores. Sabeu el que és?
Diumenge ja tornem cap a Santa Cruz. No estic molt segura d'haver fet tot el que volia fer aquí. El que més m'agradaria és anar a un hipermercat xinès dels que hi ha i comprar-me algun pastisset d'arròs amb mongeta vermella dolça per dintre. Només pensar en menjar em fa mal tot l'aparell digestiu. Califòrnia, la terra somiada on la única diversió és menjar.
menges com unes postres. Amb la panxa molt plena ens en vam anar cap a Disneyland perquè una companya d'un conegut hi treballa i ens hi va deixar entrar gratis. No és que els parcs temàtics ens facin gaire il·lusió, la última vegada que vam ser en un vam pujar a unes cadiretes de les que volen i el K es va posar a plorar perquè tenia por. Té vertigen. Però com que era gratis vam pensar que segur que hi hauria coses interessants per a fotografias, nosaltres amb el nostre click permanent. La veritat és que va ser increible, perquè Disneyland es una ciutat joguina on el 70% dels visitants tenen menys de 10 anys. Famílies felices senceres, satisfetes d'haver aconseguit el somni americà i de poder comprar-se un barret de plàstic amb orelles de Mickey per 15 $, menjar gelat i esperar 55 minuts en una cua per a pujar a una atracció de Piratas del Caribe que dura 10 minuts. El cotxisme és un hàbit que comença ja de nens. El parc ofereix cotxets de nens per a que les famílies no hagin de deixar el seu abandonat quan pugen a les atraccions, per això, les cantonades dels carrers es transformen en verdaders aparcaments en massa de cotxets infantils. Si el món sencer aspira d'una manera o altra (voluntariament o no) al nivell i a l'estil de vida americans, em pregunto
si per instaurar la igualtat simplement totes les persones del planeta haurien de poder ser feliços almenys un dia gastant-se els seus diners anant a Disneyland, el lloc on tots els somnis es fan realitat. Si ets a dins de Disneyland vol dir que tenies 86 $ per cada membre de la família així que segurament no importa que et gastis 80 $ més en joguines i souvenirs. I on millor que a California, al costat mateix de Hollywood per a col·locar una macrobotiga de merchandising i explotar la mitologia venuda a tot el seu cinema.Jo per la meva banda vaig a aprofitar per fer fotos molt estil estudi sociològic i a fixar-me en la cara de la gent en sortir de les atraccions, allò que suposadament és la màxima aspiració per a moltes famílies. També vam passejar per tot el parc i a mi em va agradar especialment, ho he de receonèixer, Toonland, és a dir, la ciutat Toon, on totes les cases tenen forma gorda i deformada, com els dibuixos. Vam pujar a l'atracció de Pirates del Carib i la de Mosntruos S.A;
les dues eren un passeig al llarg d'un recorregut folrat de recreacions de l'ambient i les escenes de la pel·lícula, amb ninots. Reconec altre cop que estava molt ben fet, i m'exclamo una altra vegada en veure en quina mesura la nostra cultura s'organitza al voltant de mirar i veure enlloc de fer i sentir.Al costat de Disneyland hi ha un altre parc que es diu California Adventures al qual també teníem accés, i vam pujar a una mena de cadires que volen i es col·loquen davant d'una mena de pantalla enrome rollo Imax semiesfèrica i en quant es projecten les imatges un té la sensació de trobar-se dins del pasiatge. Una simulació molt molt bén aconseguida, tant que el K tenia por de caure al mar a sobre dels surferos. I per últim vam pujar al Star Tours, enveja de qualsevol de vosaltres, fans incondicionals, una mena de viatge estelar (realitat virtual amb una simple pantalla) a la nau de R2D2.
A la botiga hi havia tantes coses relacionades amb les pel·lis que tant us agraden que no vaig ser capaç d'escollir-ne cap. Després de tantes aventures fabuloses vam anar cap a casa i tot i això jo seguia sense gana, perquè veieu com de gran era la sopa de fideus del migdia.Avui ens hem llevat i hem acompanyat al Charlie a la botiga de pizza per a menjar algo per allà i després endur-nos el cotxe i poder recollir la Blanca i l'Alex que venien de Nova York. Hem passat per un supermercat a buscar Pepsis per la botiga i he flipat un altre cop a la secció de forneria, però aquest cop he aconseguit fer-me amb un bon tall de pastís de xocolata i un xurro d'uns 30 cm (ple de sirop per dins) que ja feia temps que volia provar. Després de ser rebutjada fent fotos al llarg de tot el carrer de la botiga, hem marxat cap a l'estacio de metro on hem recollit els nouvinguts.
Una petita discussió ens ha dut a decidir que ell que havien de provar arribats a la nova cultura era el Dim Sum, l'especialitat xinesa. Hem visita el parc amb l'illa i el castell, la biblioteca, un centre comercial i després Guppy tea House, una mena de restaurant asiàtic americanitzat on hi van tots els joves fashion de la zona amb els seus cotxes tunejats. Els cotxes tunejats americans s'assemblen molt més al The Fast and The Furious que no pas les cafeteres que es veuen per Barcelona. Fet i fet aquí tothom es deixa mínim 10.000 $ en el seu cotxe a partir dels 17 anys, perquè no afegirli un parell d'alerons? Tot forma com una eterna sensació d'estar molt més fora de lloc que normalment i justament per això de poder prendre-m'ho encara més cínicament que normalment; conservant l'humor sempre que pugui demanar un smoothies diferent almenys cada 6 hores. Sabeu el que és?
Diumenge ja tornem cap a Santa Cruz. No estic molt segura d'haver fet tot el que volia fer aquí. El que més m'agradaria és anar a un hipermercat xinès dels que hi ha i comprar-me algun pastisset d'arròs amb mongeta vermella dolça per dintre. Només pensar en menjar em fa mal tot l'aparell digestiu. Califòrnia, la terra somiada on la única diversió és menjar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada