Amb la tare vam estar fent un recompte dels meus desplaçaments en els últims 12 mesos i el resultat sonava un ritme sorprenentment alt per a una persona que fa 2 anys assegurava que no li agradava viatjar. És aquesta l'estratègia europea de l'Erasmus? Potser és una d'elles, potser és l'última promesa de felicitat per a la nostra bombolla de capitalisme inflable. L'últim moviment Brussel·les - Praga - Islàndia - Karlovy Vary va posar fi als viatges d'estiu per obrir les portes als viatges de tardor (:)) que comencen a l'aeroport de Viena (sempre va bé fer entrar les escales dels avions dins dels recomptes) i acaben a Beijing per una temporada. Al cap de 4 mesos estic obligada a sortir del país mínim un cop abans d'acabar el visat de 6 mesos d'estudiant que aniré a demanar demà al matí al consulat xinès.
Això obre les portes a un sense fi de possibilitats asiàtiques per a solventar l'obligació (desgraciada?) d'haver de sortir del país.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada