BEIJING

Dins d'una dels mil·lers de finestres il·luminades a la residència de la universitat hi ha una tal 朝露 que s'acaba d'adonar que forma part dels 15 milions d'habitants de la capital del nord de la Republica de la Gent de Xina. Des que vaig arribar dissabte a l'aeroport internacional de Beijing he tingut els ulls oberts com dues aranjes explorant cada metre quadrat al meu voltant.

Aquesta és la meva adreça i l'edifici que veig al davant del meu. N'hi ha 5 o 6 d'iguals i això només són les habitacions per a estrangers.

Tianjin

Els tres primers tres dies els vaig passar a Tianjin a casa d'una tieta política llunyana que ha passat a ser la meva mare xinesa. No podem parlar gairebé gens però em va tractar com una més a la família. Tianjin és una ciutat que està a uns 200 km de Beijing. Qualsevol pensaria que deu ser petita i no gaire important però el cert és que té 10 milions d'habitants. Ens estàvem en un bloc de pisos molt modern en una zona residencial una mica apartada. Aquesta tieta deu ser bastant rica perquè ja s'ha jubilat i encara no ha fet 50 anys; el fet és que es dedicava les exportacions de roba (i ara ja entenem tots perquè deu ser que és tan rica) És l'únic lloc que he vist on el lavabo no era un forat a terra.

El lavabo de la família del germà.

Aquell forat a terra és el vater.
En realitat no és tan incòmode!

Cap a Tsinghua

Dimarts a les 6 del matí vam agafar un autobús que ens va deixar a la porta Oest de la universitat amb totes les nostres maletes (algunes més noves i boniques que altres ;)) i una taxista ens va assegurar que d'aquesta porta al lloc on havíem de fer Check In a les habitacions hi havia com a mínim 2 km. El campus de Tsinghua és tan gran que si te'l vols recórrer tot a peu trigues més de 30 minuts.
Al llarg de tot el temps que duc aquí els sentiments han estat molt contradictoris. D'una banda volia fugir, no matricular-me, no quedar-me. Tothom té dret a canviar d'opinió, però també pensava més val que em quedi a descobrir aquest lloc on cada cm al meu voltant és absolutament desconegut. Em va molestar bastant per exemple la pila d'americans de procedència xinesa que venen aquí a millorar el seu mandarí ;). També hi ha molts coreans però aquests no sóc capaç de diferenciar-los.

Qui és l'estrany?

A l'aeroport OH! una màquina de begudes!!!

És curiós haver estat tants anys observant a la gent asiàtica pel carrer i per tot arreu, per arribar aquí i dirigir-me compulsivament a tots els occidentals que se'm creuen per davant. A més, he conegut un parell de madrilenys i oh un català que ja fa dos anys que està per aquí. Aquest és un mercat que hi ha a Tianjin, dedicat en gran part a la venda de grills per a lluita.


Els guarden en aquestes caixetes cilindriques i els alimenten amb cucs vius que també venen unes parades més endavant. Mentre jo feia aquesta foto més o menys unes 8 o 9 persones es van reunir al voltant meu per mirar-me a mi amb la mateixa estrayesa amb que jo mirava els grills. Els xinesos tenen una relació especial amb els grills; és comú trobar parades de grills grans dins de cilindres transparents o gabietes que jo podria envoltar amb la meva petita mà. Els compradors se'ls guarden a la butxaca de la camisa per a anar sentint el cric cric sense cap mena de fàstic.
Això és tot per avui, em queden moltes coses a la llista per explicar-vos. Alguna preferència?
Fins aviat!!