El lloc de la muralla on vam aparèixer va resultar una altra concentració de turistes amb més xinesos intentant vendre samarretes i medalles "jo vaig escalar la gran muralla xinesa". He sentit que per a celebrar els Jocs Olímpics uns quants mil·lers de maratonians han pagat per recórrer els 6.000 Km de muralla a peu durant cosa de 3 o 4 mesos.
La Jenny és dels Països Baixos com tot un grup de gent, més de 8, que han coincidit a Tsinghua i venen de la mateixa universitat a Rotterdam. Ella seu al meu costat a classe i s'encarrega que faci els deures i que estudii de tant en tant. Jo li dic que si estudio llavors les classes encara seran més avorrides i ella diu que tinc raó.
Així que un dia ens vam comprar unes raquetes de Badminton i vam sortir a jugar en alguna de les xarxes repartides pel campus. Ara sabem que si estaven buides no és pas per falta de jugadors, els estudiants intel·ligents juguen dins de poliesportius. Jugar a Badminton amb vent és tan senzill com fer una truita sense trencar els ous. De tota manera la gràcia de jugar a badminton sempre ha estat acabar per terra de tant riure.
Aquí en canvi és un esport de competició que es retransmet per televisió :)
La Jenny i jo som les úniques que seiem de front a la professora.
Ara són les 6h i vaig a sopar que sinó el menjar s'acaba.
Aquí en canvi és un esport de competició que es retransmet per televisió :)
La Jenny i jo som les úniques que seiem de front a la professora.
Ara són les 6h i vaig a sopar que sinó el menjar s'acaba.
2 comentaris:
la tovallola és roja
els bambús de tinta són bonics
el braç produeix una mena de reuma estrany, però el farem ressonar el dia lliure
s'envien petons
zau
lieve roh,
sempre em pregunto si llegeixes aqests comentaris o no degut a l'extrany muntatge xinès relatiu a les pàgines web. Esperem q si. Marxo en 11 dies i estic mig histèrica. Ara entenc què feies abans de marxar, sempre tan ocupada! Els bancs fan creixer la paranoia de ma mare dient-li que es clar que no arribara la pasta a mèxic, que no sap que és el bressol de la corrupció???mentrestant els mexicans asseguren que tot aixo son collonades del banc per fernos obrir targetes de crèdit, home clar que funciona una "pinche visa electron". México no es Cuba. Les guies de viatge asseguren que he de beure aigua bullida, sobretot no obrir la boca quan em dutxi, no menjar de paradetes al carrer i no parlar amb ningú. Em pregunto què he de pensar de tot això. La quasi-xinesa deu saber, no? Es tot una gran paranoia mundial o és real? Hauria de comprar aigua viladrau en reserva? Arghhhhh. Seran masclistes compulsius? Lladres? Terroristes? És tot una conspiració gegant? aviat sabrem
molts petons plens de dubtes des del -encara- "primer mon".
Sabem que tornaràs :-) la roh encara ha de viatjar molt.
altea
p.s. la gina té un gat negre.
Publica un comentari a l'entrada