Als voltants de l'estacio de lest en un barri forrat de perruqueries per cabells afroamericans i salons de bellesa on les dones negres llueixen els pentinats mes inversemblants i perfectes i una colla de xineses els pinten les ungles amb molta cura - en aquest lloc una mica inhòspit per a un dijous tan assolellat i amb paraules franceses que comencen a sortir per si soles - amb el venedor de bitllets, amb les rumaneses, que es volen endur el menjar aue he trobat tota sola ;) - mestic mentre espero el tren aue em dura a Frankfurt. Alemanya!!
A Paris he caminat sense parar i he descobert amb una sorpresa agradable aue aqui tambe mhi quedqriq q viure, ni que fos nomes uns dies llargs, per tastar el que tenen en tots els forns i compartir una calma estranya que despren aquestq llengua i aquest pais a mig cami. O algunq cosa aixi!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
estrany barri aquest de que parles i curios també, agradable això de que les paraules surtin soles, tan de bo, de notícies no sé si has rebut la nova de que ens plouen fills de cosins per tots els racons aquests dies, li envio un petó.
no seria el senyor jose de st ettiene el Le Corbusier?
paris t'ha agradat, eh? molt car? mi tb m'agrada parís! si no ho vinc amb tu, et vindré a okupar la casa! i et portaré crosanets del forn de bon matí i aprendre a fer totes les culinitats (de culinari) per fer sopars!
ai, quin enrottlament...
un petonet estressat i psicologejat!
nanana
Ens alegrem de tenir actualitzacions sovintejades i també que defensis els teus drets sobre el que trobes. Records a la Verena!
M.
Tastar tot el que tenen els forns!! jo m'apunto!! (secció xcolata) XDD
un petó!
Pablo
Publica un comentari a l'entrada