Havia d'anar a de Barcelona a Berlin i sense jo adonar-me'n deien, ah no passa res, si va al Caire. I em volien enviar al Caire! I jo allà tota enfadada i espanda i no trobava la meva maleta que no sé si me lhavien robat o me lhavia deixat al costat del telèfon. Ni tan sols la trobava d'entre totes les maletes liles que hi havia a objectes perduts! També hi havia algú dormint a objectes perduts. I llavors trobava un amic que treballava a l'aeroport i deia que m'ajudaria però no m'ajudava gens. I jo vinga a trucar a la companyia i ells em deien que, oh! quina mala sort! I al final, no sé com, ens trobàvem caminant per un poble americà als anys 20 rollo L'home que matà Liberty Valance i jo anava pels carrers caminant i cridant maaaamaa! ... MAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAMMMAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!
7 comentaris:
pobre tare, és un problema això de que s'hagin posat tant de moda les maletes liles.
Jo no se si es que no entenc el que escrius, o que, pero cada nova entrada sembla un capitol d'una serie de la Fox. Que sembla que m'entero però arribo al final i ai! queda com obert i amb l'esperança de llegir la seguent entrada.
Jo al aeroport sempre penso que m'han robat la maleta, i estic tant pendent per veure qui ha sigut que sempre soc l'últim en agafar-la.
Petons Girafa.
Si això no és un malson... Perquè a més a més la noia que havia perdut la maleta lila i no trobava qui l'ajudés es va quedar sense bateria al mòbil i sense cobertura i li van dir que aquella maleta lila no era la seva sinó d'aquell que dormia a objectes perduts, que feia tres dies que l'esperava...
M.
Que per cert espero que no l'hagis tingut de debò! Quin mal ratu!
M.
Era un somni!!! Verídic en tant que somni!
Sort que era un somni!! jo quasi mai m'enrecordo dels somnis... recordo, això sí, que un dia vaig començar a pensar quan anava a dormir que m'havia d'enrecordar, i al dia següent només despertar-me pensava que havia estat somiant i ho apuntava rapid en una llibreta que tenia al costat del llit. Dia a dia, m'enrecordava més dels somnis!!
en serio.
Que bé això del grup de música... ni que sigui per tocar alguns ratets junts, és fantàstic ^^
Lo de Barcelona no ho entenc... estàs pensant en tornar? o només vindràs uns dies o com?
Bueno, espero que te vagi tot molt i molt bé! i ja xerrarem un dia... q mos hem de posar al dia.
ptns!
cadascú amb els seus malsons: tu, de tants viatges somnies en maletes perdudes i treballadors malèfics. Jo, de tant estudiar, encara somnio en el mir...!
Publica un comentari a l'entrada