Estiu en abril a Europa central

Em van apareixer tots els nervis just els dies que va venir el Sol. Va ser mes o menys fa dues setmanes, de cop i volta era juny i de vegades juliol. Per casa es comentava un viatge, un altre viatge i els problemes venien quan havia de decidir si jo mateixa hi volia anar. El fet es que hi volia anar, pero tenia certa por en com acabariem els dies, on dormiriem i altres questions de supervivencia, com per exemple el perill de trobar a faltar casa sobtadament. Estant a 877 Km d'una de les cases i a molts mes de l'altra, puc dir que ara mateix l'unic que fa es una mica de mandra i que m'agradaria poder agafar la vareta magica i apareixer davant de la meva finestra amb els meus retoladors i acuarel.les.

Malauradament aquesta vareta magica ja ha estat inventada i es diu avio. I no estic disposada a utilitzarla perque les condicions a les que desitjo sometre'm ara mateix en aquest viatge son les de minim consum i maxim us de la paciencia, la serenitat i la creativitat. I si pot ser d'una manera molt mes respectuosa amb el medi ambient i alhora d'acord amb una colla d'habits que pel gust de practicar-los se m'han tornat raonables (a part de la forma de viatjar tambe hi ha no veure la TV ni fer altres coses que consumeixen temps improductivament, no menjar gaire carn, no beure alcohol i anar a bars per omplir temps).

En relacio a viatjar els habits son fer autostop (tant i com sigui possible, segur i divertit a poder ser amb una altra persona disposada a divertir-se), quedar-se en cases d'amics o altra gent oberta i agradable que te ganes de coneixer-nos (www.couchsurfing.com), menjar productes locals amb preus moderats, menjar a fora, als parcs i als carrers. Preparar menjar per emportar (que he de confessar que es una de les meves 10 activitats preferides) i compartir-lo. Voltar pels barris i investigar sobre les ciutats a les que anem a parar.

Fins ara ha sigut un mar d'aprenentatges i d'experiencies. Hem passat per Dresden on vam coneicer uns altres autostopistes que ens van convidar a casa seva i ens van donar una tenda de campanya, en la qual vam dormir l'endema, per falta de viatgers en els caps de setmana. Dilluns vam anar a Brno (amb una espera de 15 minuts fins que ens recollissin, despres d'esperar durant dos dies seguist...) i l'endema cap a Viena, on ens vam quedar a casa d'una noia que vaig coneixer a Praga al desembre. Ella es croata pero ha viscut 12 anys a italia.
I ara som a Budapest a casa de l'Agnes, una periodista del meu equip a la Berlinale, que es va quedar a casa nostra a Berlin!

Un cop viatjat el que hem viatjat, es cert que una se sent mes capas d'agafar la vida per les banyes i dur-la alla on vulgui. Un cop vensuda la supervivencia llavors sempre es possible deixar-ho tot i tornar a comenssar. Donar-li menys importancia a petites questions del present, del dia a dia, i mirar mes enlla amb la satisfaccio que ara per ara tot va be.

I que el que facis depen del que vulguis fer, no d'alla on et vegis arrossegat!

Visca!