informe de primavera

L'hivern ha sigut BLANC i GRIS i jo he sigut un ós per a poder hibernar oficialment des de desembre a març. Les nits molt llargues i els dies eternament meditatius. He mudat tot el que hi havia a dins del projecte a fora del projecte i ara ja no hi ha ni projecte. Les coses, les persones, les emocions, les esperances i les pors. Ara " el projecte" només queda com el pas més gran cap a l'autogestió de mi mateixa que he fet mai.

Quan una no perd l'esperança llavors sempre arriba la primavera.

Fa un parell de setmanes va tenir lloc al nostre espai comú al pis compartit de Berlin una trobada organitzativa per al 3r Festival europeu d'autostopistes mundials. Es va dicidir fer la trobada a Portugal, possiblement a prop de Lisboa. Però amb l'especial condició de fer una gran trobada a Barcelona la setmana anterior a 6.8.10 (dia en que hem de ser al lloc acordat a Portugal) per a promocionar l'autoestop a la península ibèrica i aconseguir ressò als mitjans. Per això, estic buscant grups a Barcelona que vulguin donar suport a un centenar d'autoestopistes que passaran per Barcelona de la forma més decreixentista possible. A més estic traduint la web al català

Estic escrivint un article per a Cafebabel.com sobre el Festival de l'autoestop aquest, per a promocionar l'event. I de tant dir aquesta paraula se m'entrebanca la llengua i pensava, no us semblaria bé crear una nova paraula per al terme autoestopista? Podria esdevenir el punt clau de la campanya de promoció! Per exemple: Ditaires! O fins i tot: Polzaires! Li he d'escriure a l'IEC or als del Grec?

També estic treballant molt a prop ajudant a organitzar aquest festival de cinema i en concret una exposició de fotografia que reunirà fotos de viatge de gent d'arreu. Si sabeu d'algú a qui li agradaria exposar una història de fotos a propi cost feu-los posar-se en contacte amb mi a través de tau arroba roadjunkyfilms punt com

A més estic molt embolicada en les tasques d'organització de casa, en concret amb el menjar, que si la cooperativa d'aliments que si reciclar menjar per totes les botigues biològiques de la ciutat.

Ara estic amb els peus a punt de ficar-me també en coordinació fotogràfica d'aquesta revista.

I he estat convidada a participar en un event metaperiodístic de forma voluntària però amb totes les despeses pagades al festival de cinema de Cannes que té lloc del 12 al 22 de Maig. Encara no he acceptat l'oferta i m'ho estic pensant.

I ahir vaig fer una classe sencera sobre fotografia bàsica a un grup d'interessats que necessitaven entendre les seves càmeres des de fa temps. El taller va durar més de dues hores i tots van sortir amb somriures a les cares.

PAINT DAY

Resultats de l'on i offline!

felicitats mare

Espero que la nit d'eleccions no espatllin el dia del teu aniversari. Al final algú m'ha dit que hauria estat molt fàcil anar a votar, només em feia falta anar alloc adequat amb la meva carta (o això diuen, no he trobat la carta que em van enviar). I em sap greu perquè de tots els europeus que som aquí ningú hem anat a votar. I això em sap greu perquè penso que la gent d'esquerres som així, ja ens ocupem de comprar paper de vater reciclat (o fins i tot aquí hi ha la tendència de no usar-ne) però en canvi no som suficient disciplinats a lhora d'anar a votar.

Potser perquè no veiem els problemes de la vida diària com a quelcom massa connectat a una votació a les eleccions europees. Error!
La prohibició de transportar líquids de qualsevol mena (incloent crema de xocolata que em van regalar a Bèlgica)
La dificultat per aconseguir paperassa si un vol viure en altres països i els processos per estudiar en altres països.
La dificultat per a estrangers per a venir a viure amb nosaltres.
Els salaris mínims, el control sobre els empleadors per a que respectin les taxes.
El dret de fer flohmarkts a Catalunya
La necessita de prmocionar programes de voluntariat i moltes altres maneres d'usar fons europeus per al desenvolupament a Espanya
Una manera per a superar aquesta crisis financera que sha tornat més que res psicològica. (I per els exiliats, ben ho sembla)
La promoció d'energies renovables tant com es pugui a nivell Europeu(nosaltres volem instal·lar molinets al terrat!)


Espero que aquest any que ve fem les coses que volem. Sempre em queixo de la feina i de vegades vagarejo en els meus pensaments però també m'he adonat que totes aquestes coses que estic fent i la gent que hi ha al meu voltant m'han donat peu a aprendre moltes coses. Per exemple m'he adonat que les coses tenen una forma, però es la que nosaltres els donem. Això significa que podem donar forma a tota mena de coses que encara no existeixen, i només depèn del nostre grau de compromís amb elles que ho aconseguim o no.

És a dir, com més ens responsabilitzem del que hi ha al nostre voltant, més esforços conscients podem fer per transformar-ho en allò que volem veure. I això val per a tot. Per a un negoci, per a un projecte de voluntariat o per a la forma com la gent es comporta cap a nosaltres.

Estic contenta de venir dijous. Podrem celebrar junts el teu aniversari i organitzar coses juntes també!

Moltes felicitats en aquest any que entra, tot el que volem fer, ho hem de fer juntes en la mesura que poguem. Encara que sigui en la distància en la juntuositat mental.

Per cert has vist un dels teus regals al meu 'log'?http://berlin.projectvolunteering.net/who/tau/taulog/catalanwordsfelicitatsmama

Tau* a Cafebabel.com - Berlin i la Crisi

Després d'unes quantes setmanes de buscar la meva opinió i de fotografiar a tort i a dret, per fi vaig a conseguir acabar aquest reportatge en imatges sobre la crisi a Berlin. L'han publicat a Cafebabel.com (el títol és un afegitó dels editors i no pas meu) junt amb altres articles que vam fer durant el festival de la Berlinale el mes passat.

Només començar a escriure aquestes paraules m'ha arribat un nou correu electrònic de l'editor de la e-community:
"Would you be interested in this?
mostra els detalls 10:58 (Fa 4 minuts)
http://www.festival-cannes.com/en/festivalServices/accreditation.html"

I daltra banda el meu jefe a la brezeleria em vol fer manager de no se sap quina mena amb exclusivitat màxima dels meus pastissos fornejats. Perquè?

Carta al desanimat - Autoajuda

Hola... tonto.

Que tonto ets! S'ha acabat el Bròquil.
No em demanis disculpes per escriure'm i no pensis que t'ignoro. Tinc els meus propis petits problemes i cosetes que fan que sigui no gaire eficient amb com reparteixo l'atenció. Però bé:

T'has abandonat a la pena i la pena s'ha fet amb tu. I bé. les histories d'amor semblen estar relacionades amb dolor al teu voltant. Com si tinguessis una mena datracció fatal cap a el desamor i les dificultats en parella i desparella o això és el que es podria dir amb respecte dels passats anys. Necessites una reeducació. El motiu pel qual no estic molt segura de si t'ho passaries bé si volguessis "viure" aquí és que això probablement no té res a veure amb el teu ideal de vida (dormir comunitàriament, aprendre i ensenyar uns de altres, una vida molt casolana, sempre ple de gent, desconeguts, tot el dia cuinant - això és més o menys el dia aquí) però això no vol dir que canviar una mica de vida, anar a un altre lloc, fer una altra cosa no t'ajudessin en res. De fet crec que t'ajudaria. El cervell deixa de desenvolupar-se quan deixem daplicar-li reptes, coses noves a aprendre i a afrontar. Quantes més coses fem, més sactiva i ens tornem més ràpids i eixerits. No pensis que és escapar si canvies de tema en la teva vida. De fet crec que de tant no escapar t'estàs enterrant. Superaràs el dolor igualment, canviis o no de tema, pero si canvies de tema potser serà una mica més lleuger. Si et quedes mirant el problema tancat a casa, sense moure't, serà una mena d'enfrontament llarg i dolorós.

Dona't temps, aire i dona't amor. Permet-te ser qui tu vols, fer el que tu vols, Dona't plaer a tu mateix, creu en tu. Ets poderós i pots fer el que vulguis.

No estic molt segura que amb aquesta noia arribeu a tractar-vos d'una manera que us entengueu. Pero independentment d'això... si tu solet no et mous, les cosetes en les que conserves l'interes acabaran menjant-te perquè seràn més grans que tu.Com més poques més grans són!

Has de repartir l'interès. Potser no et ve molt de gust fer-ho sol pero això només serà al principi. Una de les normes més importants és que per coneixes coses i persones interessants t'has de moure. MOVIMENT!!!
Que vols fer medicines alternatives o arts marcials, couchsurfing o free hugs, organitzar events i cosetes, fer protestes i manifestacions o declarar el teu dret a menjar calamars a la cassola és tot la teva decisió. Pero cony posa els peus a terra que al llit no et pots moure bé i ves allà on calgui! Que no saps tot el que t'espera allà fora!!

La vida són cicles: Primavera, Estiu, Tardor, Hivern. Trist, alleujat, content, desmotivat, etc. Confia en el cicle. Cap dells no és etern! treu lo millor de cadascun. Hi ha coses millors en cadascun! Confia en el cicle, confia en els canvis, flueix, obre els ulls, agafa un llibre de termodinàmica, fes un quadre d'un gat decapitat. POSA EN FUNCIONAMENT ELS TEUS CICLES i el teu cervell.

Confio en tu, ets una persona molt lleial, molt conservadora i senzilla. No traeixes als teus, no canvies ràpidament i no necessites molt per ser feliç. Està bé que et coneguis i sàpigues quines són les reaccions típiques de tu mateix i com equilibrar les emocions desagradables, Pica't l'ullet. Enriu-te'n molt fort! Ja saps com ets!

Està bé que et deixi en pau. Ei! deixa-la en pau. T'hauràs d'esperar a estar ben preparat per afrontar a una persona que et desequilibra. Has de respirar vida i buscar-te un Origami, que has d'aprendre a completar abans de poder estar senceret en aquest aspecte. Aprente'l bé! Després ja veure'm qui hi ha i qui no hi ha.

Fes el que et plagui imperativament. Jo no crec en fer les coses per altre motiu que no sigui interès. Apreta la teva creativitat.

Contesta'm si vols, estic aquí, encantada dintentar ajudar-te, jugant a l'starcraft de tant en tant. Fent pastissos per diners, fent fotos gratis i coses així. Aprenent sobre el meu desordre hiperactiu, la meva personalitat seca segons medicina ayurvèdica. La relació amb els altres que en aquesta casa estàn per tot arreu.

Pensa-t'ho bé que sortirà. Tot sortirà, tu continua.

Petons i abraçades des de la ciutat nevada :)

Hola bones dones,

Diàriament la nostra feina es traduir textos, escriure textos, fer fotos, fer videos y veure películes constantment. A cafebabel podeu veure en diferents idiomes alguns dels textos ja traduits (i morir-vos de riure de la vostra inexperta seguidora en les arts de la traducció) y el text que he escrit fins avui que crec que penjaran aquesta nit. De fet jo el vaig escriure en anglès. va queda molt llarg y repetitiu y l'Ole, l'editor en cap del nostre equip el va editar i ara el tradueixo al castellà. També hi ha fotos, fins ara no gaires i videos que han de venir. He vist pel·lícules interesants, més aviat documentals, no semblo estar molt interessada en la ficció. De moment he vist The Yes Men fix the world, impressionants activistes contra sistema que es fan passar per representats de grans corporacions i van a conferències per a declarar el que creuen que tals ofensives corporacions haurien de dir. Aquests van fer una festa de presentació en una mena de festa anticapitalista underground i això i l'entrevista que li vaig fer a un d'ells ho tinc tot gravat i anirà cap a la web en breu, FOOD inc. que es una altra peli sobre lo insana que es la producció de menjar als estats units (article meu mig mig). He vist Mammoth (en la compentició principal) del director de Fucking Amal (recordo que la tare la va veure) que es suec i es diu Lukas M., El niño pez que no és gran meravella i La doctrina del Shock que està basada en la novel ade naomi Klein, és clar. M'he adormit pero si llegeixes el llibre la pel·lícula només és un afegitó gràfic que pot ajudar a reviure els esdeveniments. He anat penjant algunes fotos al flickr per a que la resta de periodistes de la revista escullin les que volen publicar. He quedat amb els del diari AVUI un dia proper a avui i em presentaran a la Gemma que també treballa a EFE, el Bernat i l'Isaac que deu voler parlar amb mi sobre una entrevista que vol fer dijous. Tenim com a 8 persones diàriament dormint al menjador, tot tipus de menjar a la nevera i pa fresc.

A la imatge, la sala de conferències de premsa on no es poden fer fotos.

BERLINALE

ens expliquem històries cada matí

Havia d'anar a de Barcelona a Berlin i sense jo adonar-me'n deien, ah no passa res, si va al Caire. I em volien enviar al Caire! I jo allà tota enfadada i espanda i no trobava la meva maleta que no sé si me lhavien robat o me lhavia deixat al costat del telèfon. Ni tan sols la trobava d'entre totes les maletes liles que hi havia a objectes perduts! També hi havia algú dormint a objectes perduts. I llavors trobava un amic que treballava a l'aeroport i deia que m'ajudaria però no m'ajudava gens. I jo vinga a trucar a la companyia i ells em deien que, oh! quina mala sort! I al final, no sé com, ens trobàvem caminant per un poble americà als anys 20 rollo L'home que matà Liberty Valance i jo anava pels carrers caminant i cridant maaaamaa! ... MAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAMMMAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!

informe de gener 09

Aquest dilluns de ~gener cal informar de diverses coses.

El cap d'any el vam passar molt bé. Vaig intentar que tothom mengés raim i vam preparar-lo tot i anar al parc proper a veure la gent com llençava focs artificials, quan vam arribar allí no hi va haver manera de sentir tocs de cap campana i algú len va haver de cantar i no ho vam fer a temps i va ser una mica desastre.

Bé o al final ens vam acabar menjant el raïm quan no tocava i vam sentir tots els focs artificials i ja està, cap a casa i dispersió.

Estem investigant i millorant la nostra tècnica de fer pa. Volem que ens quedi ben esponjós i de moment ho hem aconseguit afegint-hi sucre al moment de la fermentació i afegint-hi cervesa. També hem tingut un pastís de formatge del nostre amic canadenc.

La ciutat està més nevada del que ho ha estat en els passats 2 anys, de moment ha nevat cada dia i està tot pintat de blanc. No es gaire còmore caminar 40 minuts amb neu pinçant la cara i amb sabates amb forats però en certa manera és bonic.

Els veïns de la casa del costat es barallen de tant en tant.

He pintat unes 3 imatges amb la tableta i em pregunto com facturar!

Hem començat a desenvolupar un grup de cantar i cançons i fer música ja que tenim 3 guitarres un piano i unes quantes veus.

No hi ha perspectives de celebrar Reis Màgics d'Orient. Espero que a vosaltres us duguin molts regals!