Valentina i Nova York!

Estocolm i altres dies.

Autostop des d'Odessa?

Un dilluns d'Agost, 1 setmana després de sortir per la porta de casa a Berlin, a les afores d'Odessa, esperant un cotxe amable que ens va portar directament a Kiev.

Estiu en abril a Europa central

Em van apareixer tots els nervis just els dies que va venir el Sol. Va ser mes o menys fa dues setmanes, de cop i volta era juny i de vegades juliol. Per casa es comentava un viatge, un altre viatge i els problemes venien quan havia de decidir si jo mateixa hi volia anar. El fet es que hi volia anar, pero tenia certa por en com acabariem els dies, on dormiriem i altres questions de supervivencia, com per exemple el perill de trobar a faltar casa sobtadament. Estant a 877 Km d'una de les cases i a molts mes de l'altra, puc dir que ara mateix l'unic que fa es una mica de mandra i que m'agradaria poder agafar la vareta magica i apareixer davant de la meva finestra amb els meus retoladors i acuarel.les.

Malauradament aquesta vareta magica ja ha estat inventada i es diu avio. I no estic disposada a utilitzarla perque les condicions a les que desitjo sometre'm ara mateix en aquest viatge son les de minim consum i maxim us de la paciencia, la serenitat i la creativitat. I si pot ser d'una manera molt mes respectuosa amb el medi ambient i alhora d'acord amb una colla d'habits que pel gust de practicar-los se m'han tornat raonables (a part de la forma de viatjar tambe hi ha no veure la TV ni fer altres coses que consumeixen temps improductivament, no menjar gaire carn, no beure alcohol i anar a bars per omplir temps).

En relacio a viatjar els habits son fer autostop (tant i com sigui possible, segur i divertit a poder ser amb una altra persona disposada a divertir-se), quedar-se en cases d'amics o altra gent oberta i agradable que te ganes de coneixer-nos (www.couchsurfing.com), menjar productes locals amb preus moderats, menjar a fora, als parcs i als carrers. Preparar menjar per emportar (que he de confessar que es una de les meves 10 activitats preferides) i compartir-lo. Voltar pels barris i investigar sobre les ciutats a les que anem a parar.

Fins ara ha sigut un mar d'aprenentatges i d'experiencies. Hem passat per Dresden on vam coneicer uns altres autostopistes que ens van convidar a casa seva i ens van donar una tenda de campanya, en la qual vam dormir l'endema, per falta de viatgers en els caps de setmana. Dilluns vam anar a Brno (amb una espera de 15 minuts fins que ens recollissin, despres d'esperar durant dos dies seguist...) i l'endema cap a Viena, on ens vam quedar a casa d'una noia que vaig coneixer a Praga al desembre. Ella es croata pero ha viscut 12 anys a italia.
I ara som a Budapest a casa de l'Agnes, una periodista del meu equip a la Berlinale, que es va quedar a casa nostra a Berlin!

Un cop viatjat el que hem viatjat, es cert que una se sent mes capas d'agafar la vida per les banyes i dur-la alla on vulgui. Un cop vensuda la supervivencia llavors sempre es possible deixar-ho tot i tornar a comenssar. Donar-li menys importancia a petites questions del present, del dia a dia, i mirar mes enlla amb la satisfaccio que ara per ara tot va be.

I que el que facis depen del que vulguis fer, no d'alla on et vegis arrossegat!

Visca!

ens expliquem històries cada matí

Havia d'anar a de Barcelona a Berlin i sense jo adonar-me'n deien, ah no passa res, si va al Caire. I em volien enviar al Caire! I jo allà tota enfadada i espanda i no trobava la meva maleta que no sé si me lhavien robat o me lhavia deixat al costat del telèfon. Ni tan sols la trobava d'entre totes les maletes liles que hi havia a objectes perduts! També hi havia algú dormint a objectes perduts. I llavors trobava un amic que treballava a l'aeroport i deia que m'ajudaria però no m'ajudava gens. I jo vinga a trucar a la companyia i ells em deien que, oh! quina mala sort! I al final, no sé com, ens trobàvem caminant per un poble americà als anys 20 rollo L'home que matà Liberty Valance i jo anava pels carrers caminant i cridant maaaamaa! ... MAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAMMMAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!

Molt males i altres noticies

Hospital

Aquest mati hem anat a un dels hospitals de Beijing, un que suposadament es gran i molt conegut. Hem arribat cap a les 12 i ens han dit que no hi havia ginecoleg i que no nhi hauria tampoc dema. Molta de la gent que suposadament t'ha de donar informacio sobre el que sigui simplement es borde i no es para ni 1 minut a explicar res amb claredat. Entre que no aconseguiem saber que s'ha de fer per poder veure un puto metge ni on s'ha d'anar ens hem posat de bastant mal humor preguntant amunt i avall. Sobretot perque jo no puc parlar amb ningu i el keinst que es bastant moixet s'emporta totes les bronques dels xinesos amargats/fills de puta. Al final li he fotut un crit a la recepcionista i m'he quedat plorant enmig de l'entrada de l'hospital. En aquell moment dues senyores bastant amables li han dit al keinst que hi ha un hospital on ens atendran molt be i molt rapidament. Nomes haviem d'agafar l'autobus i pagar 3 euros per a veure un metge. La filla de la dona que ens deia tot aixo s'ha ofert molt amablement per acompanyar-nos-hi i nosaltres, entre tanta confusio hem acceptat. Hem agafat un autobus amb ella i hem arribat al (suposat) hospital. Ningu treballava, de fet tothom esperava a veure si arribava algun client. Quan hem arribat ens han fet passar directament a parlar amb dos metges. La dona que ens acompanyava ha entrat amb nosaltres i ajudava una mica a traduir les coses. Un dels metges m'ha posat durant uns 2 minuts la ma a cada canell com comptant el pols o fent alguna mena d'exploracio misteriosa. M'ha fet un parell de preguntes i el seu veredicte ha estat fongs normal i corrents. Com els dels peus!! Ha dit assenyalant-se'ls. Ha dit que una crema i una medecina xinesa que com que s'ha de cuinar i no tenim cuina doncs la cuinaran ells i dema la recollim.

$$$$$$$$$$

Ja ens aixecavem de la cadira quan ens han dit que anaven a calcular quant sumava. Tot el que ens havia alleujat la ultima mitja hora se'ns ha girat en contra en veure que estava passant realment. 140 euros per una visita i ni tan sols m'han mirat? Una senyora tan amable que ens acompanya 20 min en autobus fins a dins de la consulta? Una altra senyora que ens acompanya fins al caixer a treure diners i uns metges que no fan res mes en tot el dia que esperar-nos a nosaltres?
Quan la senyora ens ha mostrat el caixer ha marxat i hem tingut la oportunitat de fugir, pero no teniem molt clar si ens vindrien a buscar, si vindria la policia que estava al mateix edifici, si ens farien fora del pais o ens decapitarien. No sabiem si haviem de pagar o no. No sabiem molt be si ens estaven enganyant o es un hospital nomes per rics o nomes per imbecils. No sabem si era una gran estrategia en la qual haviem caigut molt estupidament. I tot aixo ens ha fet molt de mal. Hem pagat i molt abatuts hem marxat cap a casa amb la intencio de marxar d'aquest pais horrible tan aviat com poguessim.

Ens han explicat histories pitjors, un america va haver de pagar 5 mesos de lloguer d'un pis en total uns 1000 euros i quan va tornar era tot mentida. Va anar a la policia amb la seva amiga xinesa i tot el que van fer els policies es mirar-se'ls mentre es fumaven una cigarreta.
El mateix passa quan vas a comprar. Si vas al mercat has de regatejar fins a aconseguir de vegades mes del 25% del preu de sortida. Mentre dura la negociacio tant el venedor com el comprador han de mentir tant com puguin per aconseguir endur-se el millor i timar l'altre tan com puguin. Aixi que mai saps si el producte que compres es bo, si estas pagant mes que el que acaba de marxar i el venedor es frega les mans per darrera l'esquena mentre t'esta dient que et deixa aquesta motxilla per 5 euros, preu d'amic. Fins i tot si se li acaba de trencar una peca davant la teva cara o si s'esta descosint. A qui li importa la qualitat? A tot arreu es igual, a l'agencia de viatges, a la botiga de fruites o al restaurant. Ja de per si em desagrada comprar, anar de compres, mirar botigues com per a sobre haver d'aguantar als venedors i els seu fals somriure intentant vendre la millor samarreta del mercat. El pitjor de tot es que en aquesta ciutat no sembla haver-hi mes activitat possible que shopping permanent.
Ara entenc la cara desconfiada i mig poruga que fa tothom.
Ara entenc perque continua sent un pais subdesenvolupat.
Ara entenc perque tothom vol marxar d'aqui com pugui.

Viatge per la festa nacional xinesa

De l'1 al 7 d'octubre tota la Xina se'n va de viatge. Hem escollit la millot setmana, doncs per anar a Nanjing, Suzhou, Hanzhou Wuxi i Shanghai, cinc ciutats molt properes a Shanghai. Hem aconseguit aquest viatge per uns 130 euros cadascun, amb hotel de 3 estrelles i menjar inclos. Es clar que el tour sera en xines i cada dia com a minim a part de les activitats programades ens duran a alguna botiga ben gran amb coses de Jade i Seda xinesa. Pel que ha passat avui, ara mateix pero, no tinc ni ganes de sortir de la meva habitacio.

UBUNTU saved MY FOTOS!!!!

Gracies a l'Hugo que em va proporcionar assistencia personalitzada online via Skype vaig usar l'Ubuntu per accedir a l'ordinador i extraure totes les coses valuoses abans de la seva reencarnacio.
De fet, ara mateix no tinc cap de les meves adreces favorites, blogs, ni tan sols les meves webs de fotos, res de tot aixo tinc a ma. Per tant, no he llegit res del que heu escrit o publicat pel ciberespai.
En canvi estic considerant la possibilitat de fer servir l'Ubuntu com a sistema operatiu (de fet crec que aquest es el nom de la interficie pero utilitza Linux) perque es molt maco, practic i ja ve amb el Gaim, el Firefox, un diccionari i algunes de les coses necessaries i no com el Windows que ve amb molta escombraria. . A mes es gratis i lliure.

Us volia explicar mes detalladament les fotos que hi ha penjades a l'entrada anterior aixi que hi he penjat a sota la seva explicacio.

-----------
COM QUE M'AGRADA QUE COMENTEU AQUI TENIU LES RESPOSTES ALS COMENTARIS!!!!
i de grills no se'n mengen?
- no he vist que ningu en menges pero no ho dubto gens
L'anna duu ulleres
-Aaaaaah Mostram una foto!! Son comodes?

La metgessa porta ulleres és aquí, per ajudar-te en els problemes de malaties i contaminacions!
la pell s'ha de treure, l'aigua s'ha de bullir, perquè poden tenir larves de paràsits, que, com bé fa deduir el propi nom, et parasitarien i la feina que tindries per treure-te'ls: tres mil pastilles i alguns són resistents.
- Aixo vol dir que no puc menjar tomaquet cru ni raim ni prunes en 6 mesos?
no t'emparanoies amb tanta pollució??
- Recentment he descobert que hi ha alguns dies en els quals el cel es blau i l'aire es clar. No m'emparanoio perque crec que al campus no es tan brut i la bruticia mes aviat es veu que no pas es respira.

I per Pequín també vas en bici?
-Per anar a la ciutat calen uns 60 minuts minim en metro aixi que imagino que en bici serien unes 2 hores o mes! Aixi que no, jo volia pero no hi vaig.

Ahir parlava amb una amiga i discutiem les diferents maneres de ser de, per exemple, Irlandesos i Anglesos. I això que són dues illes que es toquen!! Imagino que d'entrada el tipus xinès, deu tenir una manera d'entendre la vida i d'actuar molt diferent de la nostra. Entre això i els problemes de comunicació que deus tenir (i els enormes progressos que deus fer!) ja tens un bonic proper post ;)
-Jajjaa la manera de ser dels Xinesos. No se si riure o plorar. Es cert que he fet progressos, en una botiga de roba vaig aprendre a dir els colors.
Petons cap a les terres verdes! Quin joc estas fent ara? Barbie?

bcn tb fa tuf de contaminada aquests dies i el M i jo ja estem dissenyant un pla d'atac per revolucionar el mon
-Quin es el pla que la revolucio ha de ser ben graaaaaaaaan!!!!! Tinc fam de venjanca.


Jo et volia preguntar, si al final et vas endur els teus palets xinesos o te n'has comprat uns aquí, i si sempre els fas servir, o pots utilitzar forquilles i ganivets (i culleres).
- No em vaig endur els palets xinesos. N'he comprat uns de taronges per 10 centims d'euro i a tot arreu te'n donen de fusta nous o els de la uni verds i nets. :) De fet, ara, quan veig una forquilla m'hi tiro a sobre
I no hi ha gent europea com ara tu, és a dir, que no sigui de pares xinesos??
-Alguna gent no es de pares xinesos. Son 2 grups, els que volen estudiar aqui la carrera i primer fan la llengua i els que ja han fet la carrera i ara fan Xines perque no volen treballar encara.
I jo aquesta tarda aniré a veure la teva foto, que ahir nom va anar bé... hagués estat molt bonic!
-Un peto molt gran per tu, m'alegro que em llegeixis i m'escriguis!!! Be i per tots els altres tambe. Gracies per la felicitacio. El que fare amb la camera es tenir una camera lleugera!!!! :)

Un cuimer català obrirà o acaba d'obrir un restaurant a Pequín on per una mitjana de 40 euros es podrà menjar pa amb tomàquet, faves i cargols, entre altres exquisideses del país: Oh, que car! Qui hi anirà?
- Ah si, un catala de per aqui em va dir que els catalans que hi ha a pequin hi van anar a sopar i, jaja es ben car, perque es super fashion.

Felicitats!!! La foto està a flickr? Pq no vaig saber quina era...
- Em sembla que la foto es a flickr, es la de la placa Sant Jaume i un home de cabells llargs que beu aigua
Us vau reunir!! Us trobo a faltar!!!! Reunimnos aqui!!

Be despres si puc penjare fotos!

Fins molt aviat, us trobo a faltar entre estafa i estafa

Xina 1.2

Malalties internacionals?
No recordo molt bé perquè no podem beure l'aigua de l'aixeta tal qual surt. Tinc entès que si es bull llavors ja és potable, en tot cas tothom té expenedors d'aigua amb ampolles d'aquestes gegants a casa seva i a la majoria de llocs públics. A més, tothom duu a sobre sempre un termo o una cantiplora amb aigua o te.
Quan vaig arribar a Tianjin, després de dinar bossetes d'aquestes farcides de verdures, vaig voler anar a fer una volta a peu per al voltant de la casa de la tieta. Justament a les 6 o 7, a l'hora que es fa de nit i tots els mosquits (possibles portadors de malària) surten a la caça. L'endemà, el tiet ens va fer una mena de tour per alguns mercats, en algun dels quals hi havia venedors d'ocells vius (possibles portadors de la grip aviar). Entre les picades, els ocells, la fruita (tot i que pelada, tampoc recordo el problema de menjar la pell) i el menjar que hem comprat al carrer, em penso que no he aplicat massa bé les normes de protecció de malalties internacionals. De moment el més greu que he tingut ha estat algun mal de panxa. Sobre gossos la metge no me'n va dir res, però em recordava d'ella rient quan aquest gos blanc ovellós em va despertar llepant-me decididament les plantes dels peus i rascant-me els braços.

Contaminació?
Els xinesos, a més de mesurar la temperatura i la humitat tenen un índex que mesura la boirina de l'aire, la pol·lució, la contaminació. Alguns dies amb prou feines es pot veure a més de 100 metres de distancia i no és un efecte de les fotos. Si deixes la bicicleta una nit al carrer l'endemà pot estar recoberta de pols. També es nota amb els cabells, la roba, la pell. La pols s'enganxa a tu i et deixa pringós en poques hores. En aquesta ciutat no es veu el Sol. Es veu una bola il·luminada que es va movent pel cel durant el dia sempre darrere d'una massa gris. No es estrany perquè, d'acord que a Beijing hi ha 3 bicicletes per metre quadrat, però també hi ha aglomeracions de cotxes impressionants en hores puntes. En taxi vam recórrer 100 metres en 20 minuts a les 5.30 de la tarda.

Bicicleta
Ja sabem que el campus de Tsinghua és gran, així que el primer dia, en un supermercat vam veure que venien aquestes meravelloses bicicletes amb la insignia i el color lila de la universitat per uns 17,5 euros. Les vam comprar immediatament i gràcies a això vam passar ràpidament a formar part de la població ciclista que jo diria que és el 100% dels estudiants. Siguis on siguis, a qualsevol hora, hi ha desenes de bicicletes circulant amunt i avall (jo em pregunto on van). Des del supermercat a casa hi ha uns 5 o 10 minuts caminant, no és tan lluny, però un no és prou xinès fins que no té un tros d'alumini grinyolant entre les cames. Aquestes bicis pesen menys de 8 kg, no tenen marxes, aquí tot es prou pla, i no he vist ningú que tingui el seient a altura suficient així que tothom pedala amb els genolls doblegats. La tieta de Tianjin ja ens va assegurar que si compres una bicicleta cara, la compres per algú altre perquè te la roben immediatament. És cert que les mesures de seguretat acostumen a ser una senzilla U de 1,5 euros que bloqueja la roda del darrere. Amb el descontrol del primer dia primer, em vaig penedir d'haver-me comprat tal ferralla i vaig desitjar molt que me la robessin, però, ben mirat, em puc comprar una bici per a cada mes i ja surt més a compte que agafar l'autobús a Barcelona (o pel que val el meu candau allà, em puc comprar més de dues bicis d'aquestes). També he sentit que es poden trobar bicis noves per 12 euros a fora de la universitat, i totes de la mateixa súper qualitat. Des de casa (edifici 23) fins a la porta del Sud hi ha uns 10 - 15 minuts en bici i encara més lluny hi ha la parada del ferrocarril més propera.

Es tot per ara, 12.41, Beijing, TAUMH ;)

2006-2007 express

Amb la tare vam estar fent un recompte dels meus desplaçaments en els últims 12 mesos i el resultat sonava un ritme sorprenentment alt per a una persona que fa 2 anys assegurava que no li agradava viatjar. És aquesta l'estratègia europea de l'Erasmus? Potser és una d'elles, potser és l'última promesa de felicitat per a la nostra bombolla de capitalisme inflable. L'últim moviment Brussel·les - Praga - Islàndia - Karlovy Vary va posar fi als viatges d'estiu per obrir les portes als viatges de tardor (:)) que comencen a l'aeroport de Viena (sempre va bé fer entrar les escales dels avions dins dels recomptes) i acaben a Beijing per una temporada. Al cap de 4 mesos estic obligada a sortir del país mínim un cop abans d'acabar el visat de 6 mesos d'estudiant que aniré a demanar demà al matí al consulat xinès.

Això obre les portes a un sense fi de possibilitats asiàtiques per a solventar l'obligació (desgraciada?) d'haver de sortir del país.