Estiu en abril a Europa central

Em van apareixer tots els nervis just els dies que va venir el Sol. Va ser mes o menys fa dues setmanes, de cop i volta era juny i de vegades juliol. Per casa es comentava un viatge, un altre viatge i els problemes venien quan havia de decidir si jo mateixa hi volia anar. El fet es que hi volia anar, pero tenia certa por en com acabariem els dies, on dormiriem i altres questions de supervivencia, com per exemple el perill de trobar a faltar casa sobtadament. Estant a 877 Km d'una de les cases i a molts mes de l'altra, puc dir que ara mateix l'unic que fa es una mica de mandra i que m'agradaria poder agafar la vareta magica i apareixer davant de la meva finestra amb els meus retoladors i acuarel.les.

Malauradament aquesta vareta magica ja ha estat inventada i es diu avio. I no estic disposada a utilitzarla perque les condicions a les que desitjo sometre'm ara mateix en aquest viatge son les de minim consum i maxim us de la paciencia, la serenitat i la creativitat. I si pot ser d'una manera molt mes respectuosa amb el medi ambient i alhora d'acord amb una colla d'habits que pel gust de practicar-los se m'han tornat raonables (a part de la forma de viatjar tambe hi ha no veure la TV ni fer altres coses que consumeixen temps improductivament, no menjar gaire carn, no beure alcohol i anar a bars per omplir temps).

En relacio a viatjar els habits son fer autostop (tant i com sigui possible, segur i divertit a poder ser amb una altra persona disposada a divertir-se), quedar-se en cases d'amics o altra gent oberta i agradable que te ganes de coneixer-nos (www.couchsurfing.com), menjar productes locals amb preus moderats, menjar a fora, als parcs i als carrers. Preparar menjar per emportar (que he de confessar que es una de les meves 10 activitats preferides) i compartir-lo. Voltar pels barris i investigar sobre les ciutats a les que anem a parar.

Fins ara ha sigut un mar d'aprenentatges i d'experiencies. Hem passat per Dresden on vam coneicer uns altres autostopistes que ens van convidar a casa seva i ens van donar una tenda de campanya, en la qual vam dormir l'endema, per falta de viatgers en els caps de setmana. Dilluns vam anar a Brno (amb una espera de 15 minuts fins que ens recollissin, despres d'esperar durant dos dies seguist...) i l'endema cap a Viena, on ens vam quedar a casa d'una noia que vaig coneixer a Praga al desembre. Ella es croata pero ha viscut 12 anys a italia.
I ara som a Budapest a casa de l'Agnes, una periodista del meu equip a la Berlinale, que es va quedar a casa nostra a Berlin!

Un cop viatjat el que hem viatjat, es cert que una se sent mes capas d'agafar la vida per les banyes i dur-la alla on vulgui. Un cop vensuda la supervivencia llavors sempre es possible deixar-ho tot i tornar a comenssar. Donar-li menys importancia a petites questions del present, del dia a dia, i mirar mes enlla amb la satisfaccio que ara per ara tot va be.

I que el que facis depen del que vulguis fer, no d'alla on et vegis arrossegat!

Visca!

Hola bones dones,

Diàriament la nostra feina es traduir textos, escriure textos, fer fotos, fer videos y veure películes constantment. A cafebabel podeu veure en diferents idiomes alguns dels textos ja traduits (i morir-vos de riure de la vostra inexperta seguidora en les arts de la traducció) y el text que he escrit fins avui que crec que penjaran aquesta nit. De fet jo el vaig escriure en anglès. va queda molt llarg y repetitiu y l'Ole, l'editor en cap del nostre equip el va editar i ara el tradueixo al castellà. També hi ha fotos, fins ara no gaires i videos que han de venir. He vist pel·lícules interesants, més aviat documentals, no semblo estar molt interessada en la ficció. De moment he vist The Yes Men fix the world, impressionants activistes contra sistema que es fan passar per representats de grans corporacions i van a conferències per a declarar el que creuen que tals ofensives corporacions haurien de dir. Aquests van fer una festa de presentació en una mena de festa anticapitalista underground i això i l'entrevista que li vaig fer a un d'ells ho tinc tot gravat i anirà cap a la web en breu, FOOD inc. que es una altra peli sobre lo insana que es la producció de menjar als estats units (article meu mig mig). He vist Mammoth (en la compentició principal) del director de Fucking Amal (recordo que la tare la va veure) que es suec i es diu Lukas M., El niño pez que no és gran meravella i La doctrina del Shock que està basada en la novel ade naomi Klein, és clar. M'he adormit pero si llegeixes el llibre la pel·lícula només és un afegitó gràfic que pot ajudar a reviure els esdeveniments. He anat penjant algunes fotos al flickr per a que la resta de periodistes de la revista escullin les que volen publicar. He quedat amb els del diari AVUI un dia proper a avui i em presentaran a la Gemma que també treballa a EFE, el Bernat i l'Isaac que deu voler parlar amb mi sobre una entrevista que vol fer dijous. Tenim com a 8 persones diàriament dormint al menjador, tot tipus de menjar a la nevera i pa fresc.

A la imatge, la sala de conferències de premsa on no es poden fer fotos.

ens expliquem històries cada matí

Havia d'anar a de Barcelona a Berlin i sense jo adonar-me'n deien, ah no passa res, si va al Caire. I em volien enviar al Caire! I jo allà tota enfadada i espanda i no trobava la meva maleta que no sé si me lhavien robat o me lhavia deixat al costat del telèfon. Ni tan sols la trobava d'entre totes les maletes liles que hi havia a objectes perduts! També hi havia algú dormint a objectes perduts. I llavors trobava un amic que treballava a l'aeroport i deia que m'ajudaria però no m'ajudava gens. I jo vinga a trucar a la companyia i ells em deien que, oh! quina mala sort! I al final, no sé com, ens trobàvem caminant per un poble americà als anys 20 rollo L'home que matà Liberty Valance i jo anava pels carrers caminant i cridant maaaamaa! ... MAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAMMMAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!

Ple de coses per fer

Si mentre a Barcelona se celebren les festes de la Mercè decidiu que us ve més de gust un Festival de Cultura Lliure i Popular us podeu acostar a Portbou entre el 18 i el 21 de setembre i visitar aquest intent de descentralitzar la cultura!

http://festivalsurpas.org/index2.php/?page_id=56&language=ca

Barcelona, aqui si que es estiu!

Retorn a Barcelona, inesperat? De nou a casa! Amb tot allò que tant fa somriure i la familia que em ve a buscar. Suspir feliç. I els amics que espero que em vinguin a veure i rebin el seu regal. Pel primer que vingui! On sou!!!?

Sense fotos, encara. Moltes fotos i idees, totes barrejades. Un viatge per etapes, mil·lers de coses per explicar!

Ash!

Kazan, Nizhni Novgorod, Moscu, St Petersburg. Brussel.es

Saltant de trens a busos, de ciutat en ciutat, de llits a kremlins i de kremlins a catedrals, vam arribar a la capital de nou. Aquesta vegada a casa la Dasha on ens van tractar com a 4 nous fills de la familia. A la Marianna, al Lefteris, a en Juan (chile) i a mi!

Mes que agraits hem marxat cap a la ciutat de St Petersburg, al meu parer, molt mes vivible i bonica que no pas Moscu, tan imperial i superdimensionada (com Beijing) que nomes ens permet perdre's d'un transport a altre i entre altres kafquianitats. Bonics pero, les botiguetes dins el metro, les esglesies i tot l'art bizanti, secret per mi fins ara esperantme dins les esglesies ortodoxes; tan recte i naif que he decidit reformar-lo i usarlo per a escenes de la vida moderna!

Arribar a la ciutat a les 4 del mati fa mirar-s'ho tot d'una altra manera, els carrers buits i els cels blaus m'han donat esperanca per a la ultima ciutat russa que visitare.

D'aqui un parell de dies en autobus a Helsinki i a volar cap a Brussel.les. Retorn a Europa!!!!