Dema a la nit prendrem un trenet que ens dura a Kazan. Un que era baratet imagino que anirem asseguts tota la nit i ens unirem a la tropa del transsiberia.
El noi que ens hospedava a Moscu va patir una intoxicacio i ens hem desplassat a una altra casa-hostal on convivim per ara uns 8. Sembla una barbaritat pero en realitat es una de les parts mes boniques del viatge perque compartim tot d'experiencies i ens movem junts per la ciutat amb francesos, belgues, grec i altres nacionalitats. Es l'inici d'una nova vida?
Quant a la ciutat, ara ja fa un parell de dies que no ens fa por. No ens fa por ni parlar amb la gent encara que no sigui amb paraules. He apres una mica de rus i la pronunciacio no es tan diferent. Seria possible.
Passejant per Moscu pensava que vol dir aixo de trobarse a un mateix. Aquesta frase tan famosa que es diu sense pensar o mes aviat sense concretar. Concretem: crec que trobar-se a si mateix en un viatge te a veure amb coneixer altres realitats que ens poden atraure, ens poden fer creixer i ens poden interessar; i coneixer-se a un mateix davant de situacions noves davant les quals reaionem de maneres noves. El resultat de tot aixo podria ser tenir cada cop les coses mes i mes clares (i la camera mes i mes ferma aferrada a la ma).
El cert es que soc una persona social i sigui aqui o a Peru us trobo a faltar. Al final aquest blog s'acabara transformant en una pregaria infinita per a la gent que m'importa i a la impossibilitat de reunir aquesta i altres coses al meu voltant a la mateixa vegada amb l'atencio que requereixen.
Sigui com sigui feu-me un bon lloc alla on sigueu. Vosaltres el teniu al meu costat!
El noi que ens hospedava a Moscu va patir una intoxicacio i ens hem desplassat a una altra casa-hostal on convivim per ara uns 8. Sembla una barbaritat pero en realitat es una de les parts mes boniques del viatge perque compartim tot d'experiencies i ens movem junts per la ciutat amb francesos, belgues, grec i altres nacionalitats. Es l'inici d'una nova vida?
Quant a la ciutat, ara ja fa un parell de dies que no ens fa por. No ens fa por ni parlar amb la gent encara que no sigui amb paraules. He apres una mica de rus i la pronunciacio no es tan diferent. Seria possible.
Passejant per Moscu pensava que vol dir aixo de trobarse a un mateix. Aquesta frase tan famosa que es diu sense pensar o mes aviat sense concretar. Concretem: crec que trobar-se a si mateix en un viatge te a veure amb coneixer altres realitats que ens poden atraure, ens poden fer creixer i ens poden interessar; i coneixer-se a un mateix davant de situacions noves davant les quals reaionem de maneres noves. El resultat de tot aixo podria ser tenir cada cop les coses mes i mes clares (i la camera mes i mes ferma aferrada a la ma).
El cert es que soc una persona social i sigui aqui o a Peru us trobo a faltar. Al final aquest blog s'acabara transformant en una pregaria infinita per a la gent que m'importa i a la impossibilitat de reunir aquesta i altres coses al meu voltant a la mateixa vegada amb l'atencio que requereixen.
Sigui com sigui feu-me un bon lloc alla on sigueu. Vosaltres el teniu al meu costat!
