A data de 6 de juliol puc dir que he fet el segon dels meus referats amb suficient d'èxit. El que em fa ràbia de vegades és com la meva perfeccionicitat sumada a la idecisió em fan passar moltes més hores de les que caldria no fent res més que preparant 10 minuts de xerrada en públic sobre cinema i globalització. Ara "només" queda un examen dalemany, un treball escrit que no tinc idea de com faré, í uns quants treballs de cosiment per acabar.
Alemanya ha perdut davant dels meus ulls. Literalment vaig baixar ahir 3 minuts a veure el partit d'Itàlia contra Alemanya i en l'últim minut 0-2 de cop i volta. Hauré de deixar de mirar futbol.
Ara vaig a uan altra classe d'alemany i algun dia proper a aquest tinc pensat anar a una piscina flotant que hi ha instal.lada al riu Spree a Treptower Park, a un restaurant on es menja sense veure, com si es fos cec i a una botiga de comerß just.
Us trobo a faltar així que ja podeu quedarvos a barcelona a lagost perquè us pugui veure! Petons!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Roh! gràcies pel paqet sorpresa! quina aventura, es veu q la cartera em va picar per recollirlo pero jo no hi era. Ma mare va confondre l'avís amb publicitat i el va llençar a la paperera de l'escala. I ahir em vaig creuar amb la cartera q és molt simpatica i sempre flipa amb les procedències dels meus correus i em va dir si ja havia anat a buscar el paqet...i jo..."quin paquet?"...i diu, "un de berlín, em sembla"...i ja ens veus a ma mare i a mi rememnant a la paperera i trobant l'avís, i jo corrents a correus pq era el meu penúltim dia a barna, i ja tancaven, i a correus i havia un gitano d'ulls blaus amb un codi de barres tatuat al clatell, cosa q no te res a veure, pero q val la pena de ser comentada, i finalment vaig arribar a casa amb el preciat paquet, i ma mare i jo vam dedicar quinze minuts a investigar q podia ser sense obrir-lo...forma oblonga, ligeramente frágil, hueca y con contenido, posiblemente de plástico...GRÀCIES! com sabies q m'agradaven tant???patonets, I'm flying away 2morrow!A.
wo! vens al agost? mo be mo be!
Els moments mès dificils i neguitóssos són quan n'ets a le dubte, una vegada que hi hem triat el sentiment és com un alleujament pero a la vegada amoïnos pèrque ara hi ha que tornar a triar. Estàs molt bonica. Un petò. Elisa
Publica un comentari a l'entrada