Ara son les 11.15 crec que de la nit, a Barcelona, es clar, perque aqui fa un Sol radiant. Aqui son les 5 de la tarda si es pot considerar que un avio a 9000 peus del nivell de l'ocea Atlantic te hora local. Si en te, segur que varia de davant a darrere de l'avio perque si els de davant reben els seus tortellinis a les 4h, jo els rebo a les 5h.
M'he d'organitzar be perque em temo que s'acosta el moment de baixar de l'avio, creuar l'aduana (entregar el paper verd que assegura que no soc traficant de drogues i anar a buscar la porta A26 de l'aeroport d'Atlanta, tenint en compte que duem una hora de retard. Dic que m'he d'organitzar perque he de decidir quantes mantes i coixins m'enduc, quants coberts i auriculars de plastic.
L'aeroport d'Atlanta va resultar pel.liculero com havia dit la Gina. L'aduana era enorme i em vaig trobar explicant-li la meva vida al policia que em va entrevistar i fer-me una foto, "we met in Berlin, and now i'm visiting him for the first time", sota el seu intens interrogatori. Despres vaig agafar un metro intern de l'aeroport i vaig anar cap a la terminal A.
Com que ja havia escrit tot aixo, ara es una pena perque no ho se repetir be. Es impensable perque aquesta gent no tenen una tecla per a 'desfer'.
Ahir vam estar voltant per Downtown L.A. mirant galeries d'art i veient el panorama. En part em va semblar efectivament com una pel.licula i en part certament depressiu. D'una banda no acnseguia entendre perque aquest tipus de gent es dedicaven a l'art en una ciutat on cap persona semblava interessada en descobrir res, ocupats simplement en sobreviure, amb una muleta, cadira de rodes o un ull guerxo. O simplement parats enmig del carrer esperant que algu els doni diners o no fent res. Els que es dediquen a l'art no son persones fashion molt ocupades a mirar el seu correu electronic com a Berlin i a barcelona, aqui son gent qualsevol, que mengen pizza i et saluden amistosament quan entres, i no van vestits de cap manera especial.
Jo anava preguntant, on hi ha botigues, on hiha botigues, i al final vam trobar un nucli de botigues a l'engros de tot d'objectes de plastic provinents de fabriques asiatiques i regentat per mexicans. Vaig comprar una mena de termo de plastic per dur-hi l'aigua que ja feia temps que el buscava.
Avui hem anat a la botiga de pizzes d'en Charlie, el pare de'n keinst, i he fet una pizza amb pinya ceba i cireres en forma d'estrella. Ara anirem a veure un parc i la bibilioteca daquesta ciutadeta i despres a una mena de parc d'atraccions que no una granja que es diu Knots Berry Farm.
Aixo es tot per avui, com podeu veure no tinc accents ni molt menys c trencada! Molts petons i fins aviat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Buàààààà!!! I els pinyols de les cireres? O eren cireretes confitades?
Segur que era bona...??? I la forma d'estrella... si haguéssis estat la Zahara (G.B.) l'haguéssis fet amb forma de cor...!
Ja veig que la gran aventura ha estat l'avió! No t'hi vas avorrir?
Roc roc, no et passis comprant, que després ho hauràs d'entaforar a la teva habitació, i ja ens coneixem...
disfruta moltíssim, dóna-li un petonet al Keinst... i Carpe Diem!
Que bo! Jo tb li vaig explicar la meva vida a la aduanera d'atlanta! pq m'ho va preguntar e?
Segur que ho fan mes per xafarderia que no pas per evitar que plantis bombes.
Has vist la peli Colateral? Pq surt un rato el Downtown i fa gracia veure coses que surten a les pelis... de fet, l'edifici mes alt es el que peten a Independance Day.. a mi em va fer molta il.lusio ¬.¬u
Publica un comentari a l'entrada