La Taije és la germana gran del K. Es diu Angeline i Taije vol dir literalment germana gran i així es com li diu. Ella és advocada d'immigració i fa poc que ha obet el seu propi buffet. És la primera persona en aquesta banda del món que m'ha parlat de dolços i així com el K m'explica la meravella dels menjars de tot arreu que hi ha per aquí, la Taije em va estar explicant sobre les exquisiteses dolces. Vam ana a Little India el barri Indi a prop de casa, a una botiga India on tenien aquella cosa taronja brillant dolça que a mi m'agrada i molts altres dolços. La última vegada que jo havia menjat un dolç indi vaig estar tot el dia vomitant, va resultar que tenia massa dies. Aquí van resultar ser molt diferents! Així que la noia va comprar una caixa sencera amb un de cada i ho vam guardar. Vam anar a sopar, eren menys de les 7 i jo no tenia gana. Però jajaj jo sóc ,molt capaç de menjar sense gana i a més amb la seguretat que quan ja no pugui menjar més ho emboliquem i per l'endemà! El menjar indi era bo, crec que aquí la majoria de els menjars són més de veritat i hi ha molta varietat a les cartes. I després havíem d'anar a un Karaoke i jo no tenia cap mena d'intenció de cantar (!!!). Va resultar que era un Karaoke Room o sigui, una habitació tancada per a un amb els seus amics, amb un aparell de karaoke, 2 micros i mil·lers de cançons per a programar les que vulguis (!!!!!). Així que al final vam cantar tots i era molt millor que el Sing Star's, em sap greu pels seguidors!
Em preguntava què passa aquí, perquè no podem agafar un autobús! "hi ha molts shadys al transport públic" o sigui gent amb aparença dubtosa i possibles inclinacions criminals. "I què?" "It is real Life!" deia la Taije, "per això la gent vols viure als suburbis! per sortir amb cotxe des del seu garatge i arribar a la feina sense veure a tots aquests rodamons dels quals el nostre estat no s'ocupa" "però això és la vida real i no passa res en veure'ls". A mi em va convèncer, aquesta forma de vida és deliberada. No us preocupeu, però, aconseguiré que agafem un bus.
Ahir feia molt molt de vent i se'ns va acudir entre els meus estressos de fer l'últim treball, anar a fer algunes fotos per la ciutat propera, la biblioteca i per allí. Feia sol, ja veureu les fotos aquests asiàtics estan bojos amb les escultures que fan per adornar la SEVA ciutat. Jajaja sort que segons qui mai podrà llegir això perquè resulta que per aquestes terres és totalment increible de concebre conceptes tan presuntament racicstes com "música negra" o jajaj "humo amarillo". Per això quan hi ha joves als canals xinesos jo li dic al K "mira son com tu" jajaja. Vam entrar a la biblioteca i vam estar allà una estona. Quan volíem sortir havia aparegut un huracà, pluja, tot volava, arbres per terra, i vam córrer fins a casa com si hi hagués una guerra. Passats 5 minuts el sol tornava a brillar sobre l'herba del jardí i ens ho miràvem amb les robes mullades.
M'alegro molt dels vostres emails, de veritat. :D
Fins aviat, vaig a ballar sobre arquitectura.
Em preguntava què passa aquí, perquè no podem agafar un autobús! "hi ha molts shadys al transport públic" o sigui gent amb aparença dubtosa i possibles inclinacions criminals. "I què?" "It is real Life!" deia la Taije, "per això la gent vols viure als suburbis! per sortir amb cotxe des del seu garatge i arribar a la feina sense veure a tots aquests rodamons dels quals el nostre estat no s'ocupa" "però això és la vida real i no passa res en veure'ls". A mi em va convèncer, aquesta forma de vida és deliberada. No us preocupeu, però, aconseguiré que agafem un bus.
Ahir feia molt molt de vent i se'ns va acudir entre els meus estressos de fer l'últim treball, anar a fer algunes fotos per la ciutat propera, la biblioteca i per allí. Feia sol, ja veureu les fotos aquests asiàtics estan bojos amb les escultures que fan per adornar la SEVA ciutat. Jajaja sort que segons qui mai podrà llegir això perquè resulta que per aquestes terres és totalment increible de concebre conceptes tan presuntament racicstes com "música negra" o jajaj "humo amarillo". Per això quan hi ha joves als canals xinesos jo li dic al K "mira son com tu" jajaja. Vam entrar a la biblioteca i vam estar allà una estona. Quan volíem sortir havia aparegut un huracà, pluja, tot volava, arbres per terra, i vam córrer fins a casa com si hi hagués una guerra. Passats 5 minuts el sol tornava a brillar sobre l'herba del jardí i ens ho miràvem amb les robes mullades.
M'alegro molt dels vostres emails, de veritat. :D
Fins aviat, vaig a ballar sobre arquitectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada