Malalties internacionals?
No recordo molt bé perquè no podem beure l'aigua de l'aixeta tal qual surt. Tinc entès que si es bull llavors ja és potable, en tot cas tothom té expenedors d'aigua amb ampolles d'aquestes gegants a casa seva i a la majoria de llocs públics. A més, tothom duu a sobre sempre un termo o una cantiplora amb aigua o te.
Quan vaig arribar a Tianjin, després de dinar bossetes d'aquestes farcides de verdures, vaig voler anar a fer una volta a peu per al voltant de la casa de la tieta. Justament a les 6 o 7, a l'hora que es fa de nit i tots els mosquits (possibles portadors de malària) surten a la caça. L'endemà, el tiet ens va fer una mena de tour per alguns mercats, en algun dels quals hi havia venedors d'ocells vius (possibles portadors de la grip aviar). Entre les picades, els ocells, la fruita (tot i que pelada, tampoc recordo el problema de menjar la pell) i el menjar que hem comprat al carrer, em penso que no he aplicat massa bé les normes de protecció de malalties internacionals. De moment el més greu que he tingut ha estat algun mal de panxa. Sobre gossos la metge no me'n va dir res, però em recordava d'ella rient quan aquest gos blanc ovellós em va despertar llepant-me decididament les plantes dels peus i rascant-me els braços.
Contaminació?
Els xinesos, a més de mesurar la temperatura i la humitat tenen un índex que mesura la boirina de l'aire, la pol·lució, la contaminació. Alguns dies amb prou feines es pot veure a més de 100 metres de distancia i no és un efecte de les fotos.
Si deixes la bicicleta una nit al carrer l'endemà pot estar recoberta de pols. També es nota amb els cabells, la roba, la pell. La pols s'enganxa a tu i et deixa pringós en poques hores. En aquesta ciutat no es veu el Sol. Es veu una bola il·luminada que es va movent pel cel durant el dia sempre darrere d'una massa gris. No es estrany perquè, d'acord que a Beijing hi ha 3 bicicletes per metre quadrat, però també hi ha aglomeracions de cotxes impressionants en hores puntes. En taxi vam recórrer 100 metres en 20 minuts a les 5.30 de la tarda.
Bicicleta
Ja sabem que el campus de Tsinghua és gran, així que el primer dia, en un supermercat vam veure que venien aquestes meravelloses bicicletes amb la insignia i el color lila de la universitat per uns 17,5 euros. Les vam comprar immediatament i gràcies a això vam passar ràpidament a formar part de la població ciclista que jo diria que és el 100% dels estudiants. Siguis on siguis, a qualsevol hora, hi ha desenes de bicicletes circulant amunt i avall (jo em pregunto on van).
Des del supermercat a casa hi ha uns 5 o 10 minuts caminant, no és tan lluny, però un no és prou xinès fins que no té un tros d'alumini grinyolant entre les cames. Aquestes bicis pesen menys de 8 kg, no tenen marxes, aquí tot es prou pla, i no he vist ningú que tingui el seient a altura suficient així que tothom pedala amb els genolls doblegats. La tieta de Tianjin ja ens va assegurar que si compres una bicicleta cara, la compres per algú altre perquè te la roben immediatament. És cert que les mesures de seguretat acostumen a ser una senzilla U de 1,5 euros que bloqueja la roda del darrere. Amb el descontrol del primer dia primer, em vaig penedir d'haver-me comprat tal ferralla i vaig desitjar molt que me la robessin, però, ben mirat, em puc comprar una bici per a cada mes i ja surt més a compte que agafar l'autobús a Barcelona (o pel que val el meu candau allà, em puc comprar més de dues bicis d'aquestes). També he sentit que es poden trobar bicis noves per 12 euros a fora de la universitat, i totes de la mateixa súper qualitat. Des de casa (edifici 23) fins a la porta del Sud hi ha uns 10 - 15 minuts en bici i encara més lluny hi ha la parada del ferrocarril més propera.
Es tot per ara, 12.41, Beijing, TAUMH ;)
No recordo molt bé perquè no podem beure l'aigua de l'aixeta tal qual surt. Tinc entès que si es bull llavors ja és potable, en tot cas tothom té expenedors d'aigua amb ampolles d'aquestes gegants a casa seva i a la majoria de llocs públics. A més, tothom duu a sobre sempre un termo o una cantiplora amb aigua o te.
Quan vaig arribar a Tianjin, després de dinar bossetes d'aquestes farcides de verdures, vaig voler anar a fer una volta a peu per al voltant de la casa de la tieta. Justament a les 6 o 7, a l'hora que es fa de nit i tots els mosquits (possibles portadors de malària) surten a la caça. L'endemà, el tiet ens va fer una mena de tour per alguns mercats, en algun dels quals hi havia venedors d'ocells vius (possibles portadors de la grip aviar). Entre les picades, els ocells, la fruita (tot i que pelada, tampoc recordo el problema de menjar la pell) i el menjar que hem comprat al carrer, em penso que no he aplicat massa bé les normes de protecció de malalties internacionals. De moment el més greu que he tingut ha estat algun mal de panxa. Sobre gossos la metge no me'n va dir res, però em recordava d'ella rient quan aquest gos blanc ovellós em va despertar llepant-me decididament les plantes dels peus i rascant-me els braços.
Contaminació?
Els xinesos, a més de mesurar la temperatura i la humitat tenen un índex que mesura la boirina de l'aire, la pol·lució, la contaminació. Alguns dies amb prou feines es pot veure a més de 100 metres de distancia i no és un efecte de les fotos.
Si deixes la bicicleta una nit al carrer l'endemà pot estar recoberta de pols. També es nota amb els cabells, la roba, la pell. La pols s'enganxa a tu i et deixa pringós en poques hores. En aquesta ciutat no es veu el Sol. Es veu una bola il·luminada que es va movent pel cel durant el dia sempre darrere d'una massa gris. No es estrany perquè, d'acord que a Beijing hi ha 3 bicicletes per metre quadrat, però també hi ha aglomeracions de cotxes impressionants en hores puntes. En taxi vam recórrer 100 metres en 20 minuts a les 5.30 de la tarda.Bicicleta
Ja sabem que el campus de Tsinghua és gran, així que el primer dia, en un supermercat vam veure que venien aquestes meravelloses bicicletes amb la insignia i el color lila de la universitat per uns 17,5 euros. Les vam comprar immediatament i gràcies a això vam passar ràpidament a formar part de la població ciclista que jo diria que és el 100% dels estudiants. Siguis on siguis, a qualsevol hora, hi ha desenes de bicicletes circulant amunt i avall (jo em pregunto on van).
Des del supermercat a casa hi ha uns 5 o 10 minuts caminant, no és tan lluny, però un no és prou xinès fins que no té un tros d'alumini grinyolant entre les cames. Aquestes bicis pesen menys de 8 kg, no tenen marxes, aquí tot es prou pla, i no he vist ningú que tingui el seient a altura suficient així que tothom pedala amb els genolls doblegats. La tieta de Tianjin ja ens va assegurar que si compres una bicicleta cara, la compres per algú altre perquè te la roben immediatament. És cert que les mesures de seguretat acostumen a ser una senzilla U de 1,5 euros que bloqueja la roda del darrere. Amb el descontrol del primer dia primer, em vaig penedir d'haver-me comprat tal ferralla i vaig desitjar molt que me la robessin, però, ben mirat, em puc comprar una bici per a cada mes i ja surt més a compte que agafar l'autobús a Barcelona (o pel que val el meu candau allà, em puc comprar més de dues bicis d'aquestes). També he sentit que es poden trobar bicis noves per 12 euros a fora de la universitat, i totes de la mateixa súper qualitat. Des de casa (edifici 23) fins a la porta del Sud hi ha uns 10 - 15 minuts en bici i encara més lluny hi ha la parada del ferrocarril més propera.Es tot per ara, 12.41, Beijing, TAUMH ;)
4 comentaris:
la metgessa porta ulleres és aquí, per ajudar-te en els problemes de malaties i contaminacions!
la pell s'ha de treure,, l'aigua s'ha de bullir, perquè poden tenir larves de paràsits, que, com bé fa deduir el propi nom, et parasitarien i la feina que tindries per treure-te'ls: tres mil pastilles i alguns són resistents.
respecte el mosquit malarià, millor posa't repelents al sortir de casa, i més val que vesteixis amb roba fosca, al vespre.
i ... no t'emparanoies amb tanta pollució??
mil petns
I per Pequín també vas en bici?
Notícies de BCN: la Guàrdia Urbana ha estrenat el carnet de multar ciclistes.
Multar ciclistes?? I pq els multen? Per provocar atacs de cor a les iaies que envaeixen els pocs carrils bici que hi ha? Per sobreviure a autobuseros i altres gilipolles al volant?
Perdó, m'he exaltat massa...
Grills de batalla, risc de malària, 10 milions... Uaaaa tot el que expliques és un món nou per als escassos mils d'occidentals que ens mirem el melic.
Ahir parlava amb una amiga i discutiem les diferents maneres de ser de, per exemple, Irlandesos i Anglesos. I això que són dues illes que es toquen!! Imagino que d'entrada el tipus xinès, deu tenir una manera d'entendre la vida i d'actuar molt diferent de la nostra. Entre això i els problemes de comunicació que deus tenir (i els enormes progressos que deus fer!) ja tens un bonic proper post ;)
Petons des de terres verdes!
ei, ei!
si, es veritat, els ciclistes ja poden ser multats per engrossar les arques de l'ajuntament amb les sucoses multes. bcn tb fa tuf de contaminada aquests dies i el M i jo ja estem dissenyant un pla d'atac per revolucionar el mon (t'enviare els detalls, encriptats, quan acabem de pensarnos-ho i de veure la saga de "Alien"). A part d'aixo, segueixo de baixa indefinida pq ningu sap dirme si si o si no (caos administratiu), i jo felissa prenent la boira. Vull seguiment intensiu dels xinesos! anims, q almenys alla no fa pujada
molts petons
lu
Publica un comentari a l'entrada