Una onada inesperada de xinesos ha decidit anar a Taiyuan el mateix dia que nosaltres i han decidit comprar el bitllet abans que nosaltres. Em pregunto que hi deu haver alla, i a la seva veina Pingyao, i m'ho seguire preguntant perque aquesta vegada no les veure. -I si anem a Xi'an?- vaig dir...I a Xi'an hem vingut, despres de 17 hores asseguts en un tren amb una aglomeracio considerable de xinesos. Sembla dificil imaginarse com, amb tota aquella gent dreta als passadissos encara passessin carrets cada 15 minuts venent diferents productes alimentaris, escombres escombrant tot allo que els xinesos decideixen que no te millor lloc que el terra mes proper i gent amb olles i pots de fideus precuinats a buscar l'expenedor d'aigua calenta. El tren es transforma en un fluid de persones que onejen endins i enfora dels bancs, seuen pels terres, fumen, riuen criden. Extraordinari. Dins les diferents categories de tens i vagons que es poden comprar, hi ha els de seure en seient tou, els de llit que son similars als de renfe pero sovint sense compartiments i els de seients durs, que inclouen els bitllets d'estar-se dret alla on puguis que per aixo ets pobre. Aixi doncs, si pagues uns 7 euros per fer 1200 Km tens la genial oportunitat de barrejar-te amb la gent de classe mitja i els treballadors i tota la seva ceremonia de les bosses de plastic. Cada familia duu una gran bossa i a dins tota mena de menjar i fumar inimaginable i tot el tren s'omple de flaires i molles.
Nosaltres som intel.lectuals i ens vam anar passant "The Wealth and Poverty of Nations" David S.Landes, la guia de la Xina de la qual us parlava que diu veritats i pinta Taiwan d'un altre color i el llibre d'estudiar xines. Jo tinc les meves llibretes i les meves cosetes de pintar pero no les treure pas enmig del refugi de guerra. El senyor David S. Landes diu que un parasit amb nom que no recordo, en zones humides i calides, s'instala dins dels mamifers, hi procrea i tota la familia es passeja pels organs destruint els teixits al seu pas. No es gaire important ni gaire agradable de sentir. Sobretot gens agradable quan un es troba en un vago amb 270 persones i les sebes bosses cerimonials que provenen del camp i la muntanya. Pero com deia, no es important perque aqui les temperatures ronden els 0 graus centigrads i fins i tot en algunes provincies de la Xina s'han quedat sense llum i sense comunicacions en tren. No es el nostre cas, estem sans i estalvis i la meva roba ara mateix es dins de la rentadora ballant una sardana a veure si elimino aquesta sensacio de tenir un parasit interior que em fa pessigolles als peus.
Es curios viure en un hostal on dormir, aigua, dutxa, internet i tota mena de serveis costen nomes el doble del preu que val rentar roba. Es definitivament mes agradable que la nostra propia residencia a la universitat i a mes tenim un bar ple d'estrangers borratxos a la planta baixa.
Xi'an em va emocionar molt el primer dia, tot i arribar al llit a les 3.30 de la matinada, em vaig despertar ben aviat a les 9.30 com si haguessin vingut els Reis Magics i vaig anar a fer voltes per les habitacions buscant a la Marianna i al Lefteris el seu company grec que tambe estaven en aquest hostal, perque Xi'an esta dins de la seva ruta de viatge! La Marianna es una noia grega que es la meva germana llunyana i ells tenen una ruta molt mes definida que nosaltres, hotels reservats i avions comprats.
A mes tenim un amic xines la familia del qual viu aqui i ens ha estat guiant per la ciutat. Hem vist el barri musulma, ple de carrerons, botiguetes, xais morts sense pell penjats i altres menjars i dolcos que ara es troben a la meva panxa, hem caminat per sobre dels grans murs que envolten la part antiga de la ciutat per protegirla dels atacs potser mongols durant unes quantes dinasties que romanen intactes i amb el seu degut preu d'entrada i hem vist un espectacle en una font amb llums musicals prop d'una pagoda ara per ara deshabitada.
Viatjar en aquesta temporada es gairebe meravellos. Si deixem de banda les dificultats per comprar bitllets de tren, durant aquestes dates els xinesos es queden als seus pobles on ja no tenen res per visitar. Els tours de viatges ja no inunden les ciutats i tot queda accessible per als 4 estudiants expatriats que quedem pel continent. A mes a aquestes alcades els nostres intestins ja shan acosumat al MSG i altres additius del menjar, ens hem acostumat al fred i ens alegrem per sobre dels 0 graus i un raig de sol.
Dema anirem a veure una muntanya que es diu 'muntanya flor' que hi ha a uns 45 minuts en tren. Alla dalt hi ha una vila i un ascens per a nosaltres gairebe impossible amb les condicions de neu, relliscor i motxilia. Per sort tambe hi ha una cadireta que et pot dur al cim per un preu modic.
Aixi doncs, vaig a recollir la roba, estendre-la i estendre'm jo tambe al llit i ja fins dema!
2 comentaris:
M'alegro de tenir notícies teves i saber que a la vostra zona tot segueix caòticament normal, que vagi bé la pujada!
Per cert, pregunta: la roba balla la sardana encara que no li toquis la tenora?
M.
Que xulo, que estigueu fent tot el viatge. Per cert, MIL GRÀCIES per la teva carta. Ets un sol!! Quan estiguis per aquí, reserva't un dia i m'ho expliques tot, tot i tot.
PD: T'he escrit quan posaves lo de la guia, però no sé per què m'ha sortit com 4 cops. :S
Publica un comentari a l'entrada