Em declaro freeganista definitivament per els meus pogressos en la capacitat de recolectar material aprofitable durant la meva estada en aquesta ciutat de contrastos. Només cal aparèixer per una de les zones de la ciutat amb londinecs adinerats i immediatament hom pot trobar tota mena d'ítems en perfectes condicions que aquesta classe social per motius X ha decidit substituir per d'altres o eliminar definitivament de les seves vivendes o locals de venda. Gràcies a aquest assolit nivell de freeganisme les meves despeses han disminuit i les meves possibilitats per a gastar en allò que realment m'interessa han augmentat. Si voleu més detalls sempre podeu consultar la pàgina web.
Fresh Film Fest - Karlovy Vary - República Txeca - Agost 2007 - Taumh
El material aconseguit es pot assimilar al botí d'un pirata que navega les mars amb la cara al vent afrontant l'adversitat junt amb la seva tripulació que en el meu cas sou vosaltres. Dins del botí hi trobem 3 cadires, una d'elles de rodes amb respatller reclinable, roba és clar, de tota mena, sandvitxos del dia, madalenes, una nina de porcellana que heu vist, potser, en alguna foto, un edredó de matrimoni amb joc complet de llençols amb color de xocolata, alguna pintura, maquillatge, productes de cosmètica com cremes oil free, aloe vera, xampu anticaspa (jaja), tovalloles de colors, una manta peluda, sushi, llibre per aprendre anglès, àlbum de fotos, bombeta, maletes i altres coses que no recordo.
Flapjack o un dels exemples que els anglesos si alguna cosa saben fer es fornejar pastisseria i galetes i la meva redescoberta de la civada.
La conclusió és que com més alt és el nivell de vida d'una ciutat més residus servibles genera la seva població i per tant un increment del malbaratament dels recursos. Un malbaratament en bona part relacionat amb l'assimil·lació de conductes al comportament habitual, especialment de lleure basats en la despesa excessiva o de luxe, per part dels ciutadans amb poder adquisitiu mitjà i alt i en segona part relacionat amb l'assimil·lació, per part dels ciutadans de poder adquisitiu baix o molt baix, d'aquest tipus de conducta de consum com a un dels estadis als quals aspirar amb l'objectiu de crear un estat il·lusori d'escalar a una classe social i econòmica superior i també per sobresortir socialment d'entre les masses populars.
Aquest tipus d'assimil·lació per part dels ciutadans amb baix poder adquisitiu, doncs, desemboca en la creació de productes de consum de baix preu que no tenen en compte cap dels elements que asseguren el benestar social dels productor i els compradors com els codis de conducta de les empreses i els treballadors i la qualitat dels béns de producció.
Marxo a dormir sense ni corregir l'estruçada d'avui!!!!
Fresh Film Fest - Karlovy Vary - República Txeca - Agost 2007 - Taumh
El material aconseguit es pot assimilar al botí d'un pirata que navega les mars amb la cara al vent afrontant l'adversitat junt amb la seva tripulació que en el meu cas sou vosaltres. Dins del botí hi trobem 3 cadires, una d'elles de rodes amb respatller reclinable, roba és clar, de tota mena, sandvitxos del dia, madalenes, una nina de porcellana que heu vist, potser, en alguna foto, un edredó de matrimoni amb joc complet de llençols amb color de xocolata, alguna pintura, maquillatge, productes de cosmètica com cremes oil free, aloe vera, xampu anticaspa (jaja), tovalloles de colors, una manta peluda, sushi, llibre per aprendre anglès, àlbum de fotos, bombeta, maletes i altres coses que no recordo.
Flapjack o un dels exemples que els anglesos si alguna cosa saben fer es fornejar pastisseria i galetes i la meva redescoberta de la civada.
La conclusió és que com més alt és el nivell de vida d'una ciutat més residus servibles genera la seva població i per tant un increment del malbaratament dels recursos. Un malbaratament en bona part relacionat amb l'assimil·lació de conductes al comportament habitual, especialment de lleure basats en la despesa excessiva o de luxe, per part dels ciutadans amb poder adquisitiu mitjà i alt i en segona part relacionat amb l'assimil·lació, per part dels ciutadans de poder adquisitiu baix o molt baix, d'aquest tipus de conducta de consum com a un dels estadis als quals aspirar amb l'objectiu de crear un estat il·lusori d'escalar a una classe social i econòmica superior i també per sobresortir socialment d'entre les masses populars.
Aquest tipus d'assimil·lació per part dels ciutadans amb baix poder adquisitiu, doncs, desemboca en la creació de productes de consum de baix preu que no tenen en compte cap dels elements que asseguren el benestar social dels productor i els compradors com els codis de conducta de les empreses i els treballadors i la qualitat dels béns de producció.
Marxo a dormir sense ni corregir l'estruçada d'avui!!!!
2 comentaris:
estic mirant impostos i coses d'aquestes. de sobte m'he adonat (quin gran descobriment de la sopa!) q quan un te una empresa o es autonom, desgrava cada cop que compra qualsevol cosa minimament relacionada amb el seu negoci. crec q aixo pot estar relacionat amb tot el llensament q veiem al nostre voltant. Nomes es una altra manera de fer-nos consumir, pensant, innocentment, q estem sent llestos...quan en realitat segurament, sortiria mes barat pagar els impostos q l'iva de totes les collonadetes q es compra la gent per desgravar. Random thought.
A.
Després hi ha la gent que tenen la crisi de la quasi més que mitjana edat i senten que han de renovar el seu espai vital i per això llencen tot el que tenen i es compren coses noves. Per exemple: necessito que algú es quedi el sofà llit blau que hi ha al menjador i ja es veu que no puc pas llençar-lo. Algú el vol?
M.
Publica un comentari a l'entrada