Una que vam trobar a casa d'aquesta directora de cinema que deia ara resulta que marxa a Vietnam i com que demanava un diposit astronòmic per si de cas li rallàvem el terra o trencàvem el rentaplats vam decidir no doblegar-nos i buscar una altra residència temporal fins que poguem mudarnos a la nostra casa una mica més definitiva que llogarem tan aviat tinguem la prova que almenys 2 o 3 de nosaltres tenim salari fixe els 3 últims mesos. Nosaltres o els nostres pares.
Així que demà marxem a una habitació de 35 metres quadrats que ara per ara només té aire. La directora boja que ens ha entaforat una taula més i una cadira a l'habitació (que ja tenia un llit King Size crec que fa més de 2x2 m, ho sabran les llençolistes) sense ni tan sols comentar-ho un dia quan vam arribar a casa ja hi eren, ens ha deixat endurnos un altre matalàs que té per llençar. Però en aquesta ciutat s'ha de pagar per llençar mobles així que no se'n llencen tan sovint.
Han arribat els grecs i demà els veurem. Hem perdut les claus d'aquesta casa malauradament i ens hem quedat a casa perquè sinó ningú ens hagués obert. El D marxa dimecres que ve a Bèlgica per gairebé una setmana per a resoldre problemes de dipòsits i policia del pis antic ja rellogat.
Si teniu interès en el tema del PROJECTE podeu mirar aquí
http://berlin.projectvolunteering.net/
i sinó us podeu esperar fins que sigui real i us ho expliqui amb paraules.
Els dies passen i a Berlin hi continua havent un 20 % d'atur. Una passeja amunt i avall, uns van el dijous a museus durant unes 6 hores, Museu etnològic, Museu d'egipci i Pergamon. Uns mengen verdura fregida turca amb amanida i te gratis per 4,50 € ( amb carn per poc més) i kebabs de 2 Euros, galetes alemanyes de Nadal, espaguetis i ceba (com aquells temps a Londres) i MÜSLI, molt de Müsli. Només als matins d'un pot de Musli que una ha comprat, molt abundant i no excessivament bo per a que duri molt i molt.
Petons i dàtils turcomanys!
Així que demà marxem a una habitació de 35 metres quadrats que ara per ara només té aire. La directora boja que ens ha entaforat una taula més i una cadira a l'habitació (que ja tenia un llit King Size crec que fa més de 2x2 m, ho sabran les llençolistes) sense ni tan sols comentar-ho un dia quan vam arribar a casa ja hi eren, ens ha deixat endurnos un altre matalàs que té per llençar. Però en aquesta ciutat s'ha de pagar per llençar mobles així que no se'n llencen tan sovint.
Han arribat els grecs i demà els veurem. Hem perdut les claus d'aquesta casa malauradament i ens hem quedat a casa perquè sinó ningú ens hagués obert. El D marxa dimecres que ve a Bèlgica per gairebé una setmana per a resoldre problemes de dipòsits i policia del pis antic ja rellogat.
Si teniu interès en el tema del PROJECTE podeu mirar aquí
http://berlin.projectvolunteering.net/
i sinó us podeu esperar fins que sigui real i us ho expliqui amb paraules.
Els dies passen i a Berlin hi continua havent un 20 % d'atur. Una passeja amunt i avall, uns van el dijous a museus durant unes 6 hores, Museu etnològic, Museu d'egipci i Pergamon. Uns mengen verdura fregida turca amb amanida i te gratis per 4,50 € ( amb carn per poc més) i kebabs de 2 Euros, galetes alemanyes de Nadal, espaguetis i ceba (com aquells temps a Londres) i MÜSLI, molt de Müsli. Només als matins d'un pot de Musli que una ha comprat, molt abundant i no excessivament bo per a que duri molt i molt.
Petons i dàtils turcomanys!
3 comentaris:
Això del projecte marxa, doncs? Aviam! I aviam si hi ha més sort amb aquesta habitació d'ara que amb la de la pretesa directora!
M.
ahir em van oferir una feina per treballar en una tenda de xocolata...jojojo. Pero tu eres a Berlin.
altea
plof, plof... el teu redactat sembla una tela de pintor, tacada de petites coses, de petites idees i sensacions... que més que fer-me imaginar u dia teu, em fan pensar en petits moments teus...
no saps com una sola paraula com "invalidenstr." em transporta; és increïble, una sensació que no em passa amb res més... (o això crec..).
petons!
anna
Publica un comentari a l'entrada