Els numeros de dia i els carteristes
He comenssat a fixar-me en el dia que es abans de sortir al carrer. Els Xinesos son molt supersticiosos amb tota mena de coses, amb els numeros, res de mala sort el 13, el 4 perque en pronunciar-lo sona similar a mort. En canvi el 8 sona com fortuna i tots sabem que els xinesos estimen molt la fortuna. El dia 4 jo era a Hanzhou envoltada de turistes xinesos fent fotos d'antigitats en una mena d'antiga escola per als seguidors de Mao.Concretament mentre contemplava uns llits enormes de fusta amb mols dibuixos, gravats i floritures, em vaig adonar que la motxileta que duia a l'esquena tenia un parell de talls de 10 cm i que el moneder ja no era dins.
Els tours Xinesos consten d'un guia i uns 30 o 50 xinesos que es mouen en bandades d'una botiga a l'altra. Els guies duen un micròfon i un petit alteveu i es dediquen a competir amb la resta de guies a veure qui crida més i parla més ràpid. Dins d'aquest escenari caotic i enformigat va succeir l'esdeveniment ja esmentat i a causa d'aquest vaig perdre la nocio de l'espai del temps i vaig deixar anar un crit com si hagues vist un fantasma. Tothom va callar i es van apartar amb horror. Uns 50 o 60 xinesos es van quedar mirant-me embadalits. Jo els tornava la mirada amb gest violent, ulls plens d'odi i algunes llagrimes. No sabia quin xines havia sigut, aixi que havien sigut tots. El keinst i alguns del grup van sortir a la meva defensa, pero a ningu se li va acudir mirar per terra, perque segurament el lladregot agafi (amb accent a la i) els centims i marxi esporuguit amb no mes que dos papers vermells entre les seves dents de gos ensinistrat i famolenc i llençara el meu moneder en una fosca cantonada -gest dramàtic-. Els papers vermells son de 100 yuans, 10 euros. Mai abans havia pensat que faria una donacio a la societat xinesa. Me'n puc sentir orgullosa? Gracies.
El fet es que la vida sense moneder es en certa part millor. Ningu te'l pot robar. El passaport es a bon recer, noves targetes viatgen pel cel. I el mes important, la meva camera es ben guardada al meu armariet.
Sigui per sort o no, hi ha dies que passen coses bones. Estan plantant una mena de bosquet a prop del meu edifici (la setmana passada hi posaven unes cases i les van llençar l'endemà), comencen les classes optatives i he fet la primer classe d'arts marcials i de pintura tradicional xinesa. Coneixer, per fi, gent que viu al meu pis o al meu edifici, tots els emails que m'envieu i que llegeixo amb un somriure ben llarg, la meva germana em fa postals i me les envia, el meu pare em truca per telefon i la meva mare que m'envia paquets amb material de depilació!!!
Els meus diners estafats. Capitol 2, L'hospital.
Aixi es, els xinesos no es depilen, o almenys no amb res que faci mal. Tambe diuen que els xinesos mai no et retornen els diners un cop has pagat. Una de les meves professores em va enviar a parlar amb el director dels estudis estrangers i alla van trucar a l'hospital maleït. El keinst esta fent de professor d'angles en una mena de bar cultural (per cert que li paguen uns 10 eur l'hora i això es un preu baix per a professor nadiu en aquesta ciutat) i ha aconseguit que una bona dona ben xinesa ens acompanyi a l'hospital i ens ajudi a recuperar el que és meu.
En arribar alla ens han dut uns 20 sacs com de 300 ml d'un liquid marro en bosses amb dibuixos i lletres misteriosos. Era la medecina xinesa tan preuada com 1345 yuans. Que no la volem! que ja sabem que la medecina tradicional xinesa és mil.lenaria i molt poderosa pero preferim anar a un hospital public. Gracies senyors. Els he mirat amb tot el meu odi mentre l'amiga xinesa defensava la nostra ingenuitat.
Al final hem aconseguit recuperar uns 1080 yuans, suposadament el 80%. L'altre 20 % es per cobrir les despeses que suposa fabricar aquesta super medecina. Incapaç de discutir sobre això amb ells, he anat a omplir la meva ampolla en un dels seus expenedors d'aigua mineral, que aqui l'aigua va bastant cara i la de l'aixeta un cop bullida, deixa pedres de guix al fons del got.
Ooordinadooor
Tinc totes les targetes plenes de fotos i encara no les he vist. Us les vull ensenyar aviat. Ara tot esta preparat per a la reencanacio de l'ordinador, estil fènix, reviurà de les cendres en una estoneta, pero no se quan trigare en tenir-lo en ordre altre cop.
Mentrestant molts petons i fins aviat!!!
He comenssat a fixar-me en el dia que es abans de sortir al carrer. Els Xinesos son molt supersticiosos amb tota mena de coses, amb els numeros, res de mala sort el 13, el 4 perque en pronunciar-lo sona similar a mort. En canvi el 8 sona com fortuna i tots sabem que els xinesos estimen molt la fortuna. El dia 4 jo era a Hanzhou envoltada de turistes xinesos fent fotos d'antigitats en una mena d'antiga escola per als seguidors de Mao.Concretament mentre contemplava uns llits enormes de fusta amb mols dibuixos, gravats i floritures, em vaig adonar que la motxileta que duia a l'esquena tenia un parell de talls de 10 cm i que el moneder ja no era dins.
Els tours Xinesos consten d'un guia i uns 30 o 50 xinesos que es mouen en bandades d'una botiga a l'altra. Els guies duen un micròfon i un petit alteveu i es dediquen a competir amb la resta de guies a veure qui crida més i parla més ràpid. Dins d'aquest escenari caotic i enformigat va succeir l'esdeveniment ja esmentat i a causa d'aquest vaig perdre la nocio de l'espai del temps i vaig deixar anar un crit com si hagues vist un fantasma. Tothom va callar i es van apartar amb horror. Uns 50 o 60 xinesos es van quedar mirant-me embadalits. Jo els tornava la mirada amb gest violent, ulls plens d'odi i algunes llagrimes. No sabia quin xines havia sigut, aixi que havien sigut tots. El keinst i alguns del grup van sortir a la meva defensa, pero a ningu se li va acudir mirar per terra, perque segurament el lladregot agafi (amb accent a la i) els centims i marxi esporuguit amb no mes que dos papers vermells entre les seves dents de gos ensinistrat i famolenc i llençara el meu moneder en una fosca cantonada -gest dramàtic-. Els papers vermells son de 100 yuans, 10 euros. Mai abans havia pensat que faria una donacio a la societat xinesa. Me'n puc sentir orgullosa? Gracies.
El fet es que la vida sense moneder es en certa part millor. Ningu te'l pot robar. El passaport es a bon recer, noves targetes viatgen pel cel. I el mes important, la meva camera es ben guardada al meu armariet.
Sigui per sort o no, hi ha dies que passen coses bones. Estan plantant una mena de bosquet a prop del meu edifici (la setmana passada hi posaven unes cases i les van llençar l'endemà), comencen les classes optatives i he fet la primer classe d'arts marcials i de pintura tradicional xinesa. Coneixer, per fi, gent que viu al meu pis o al meu edifici, tots els emails que m'envieu i que llegeixo amb un somriure ben llarg, la meva germana em fa postals i me les envia, el meu pare em truca per telefon i la meva mare que m'envia paquets amb material de depilació!!!
Els meus diners estafats. Capitol 2, L'hospital.
Aixi es, els xinesos no es depilen, o almenys no amb res que faci mal. Tambe diuen que els xinesos mai no et retornen els diners un cop has pagat. Una de les meves professores em va enviar a parlar amb el director dels estudis estrangers i alla van trucar a l'hospital maleït. El keinst esta fent de professor d'angles en una mena de bar cultural (per cert que li paguen uns 10 eur l'hora i això es un preu baix per a professor nadiu en aquesta ciutat) i ha aconseguit que una bona dona ben xinesa ens acompanyi a l'hospital i ens ajudi a recuperar el que és meu.
En arribar alla ens han dut uns 20 sacs com de 300 ml d'un liquid marro en bosses amb dibuixos i lletres misteriosos. Era la medecina xinesa tan preuada com 1345 yuans. Que no la volem! que ja sabem que la medecina tradicional xinesa és mil.lenaria i molt poderosa pero preferim anar a un hospital public. Gracies senyors. Els he mirat amb tot el meu odi mentre l'amiga xinesa defensava la nostra ingenuitat.
Al final hem aconseguit recuperar uns 1080 yuans, suposadament el 80%. L'altre 20 % es per cobrir les despeses que suposa fabricar aquesta super medecina. Incapaç de discutir sobre això amb ells, he anat a omplir la meva ampolla en un dels seus expenedors d'aigua mineral, que aqui l'aigua va bastant cara i la de l'aixeta un cop bullida, deixa pedres de guix al fons del got.
Ooordinadooor
Tinc totes les targetes plenes de fotos i encara no les he vist. Us les vull ensenyar aviat. Ara tot esta preparat per a la reencanacio de l'ordinador, estil fènix, reviurà de les cendres en una estoneta, pero no se quan trigare en tenir-lo en ordre altre cop.
Mentrestant molts petons i fins aviat!!!
