Un dilluns d'Agost, 1 setmana després de sortir per la porta de casa a Berlin, a les afores d'Odessa, esperant un cotxe amable que ens va portar directament a Kiev.
27 d’agost 2009
Autostop des d'Odessa?
Un dilluns d'Agost, 1 setmana després de sortir per la porta de casa a Berlin, a les afores d'Odessa, esperant un cotxe amable que ens va portar directament a Kiev.
02 d’agost 2009
Qüestionari per a tots!
Si alguna vegada no responc preguntes, no és perquè no vulgui respondre, és normalment perquè o encara no sé la resposta i escriure els motius pels quals no sé la resposta és molt complicat. De fet són, sovint, preguntes que jo mateixa m'estic fent. Els meus processos mentals són lents i posar en paraules una resposta indefinida és complex. Massa com per a treure temps a les respostes que sí que sé.
És molt horrent haver de respondre les preguntes per internet. Aquests emails són molt horribles. Els ordinadors m'atrapen i em molesten. És un horror.
Però bé, crec que la solució adequada es: Fer un qüestionari. Així les preguntes no es quedaran perdudes entre el text. De vegades es triquinyós rescatar les preguntes.
Bé doncs:
1. A quina hora t'has lllevat avui i què es el primer que has fet?
2. Quan és l'ultima vegada que has cuinat un bon plat ben suculent?
3. Quin és el teu pensament més recorrent en els últims 7 dies?
4. Dibuixa la forma d'un núvol que vegis passar.
5. A quines persones has vist més sovint en la última setmana?
6. Quin esdeveniment especial ha tingut lloc en els últims dies?
7. Quan és el moment en el que ens tornarem a veure?
És molt horrent haver de respondre les preguntes per internet. Aquests emails són molt horribles. Els ordinadors m'atrapen i em molesten. És un horror.
Però bé, crec que la solució adequada es: Fer un qüestionari. Així les preguntes no es quedaran perdudes entre el text. De vegades es triquinyós rescatar les preguntes.
Bé doncs:
1. A quina hora t'has lllevat avui i què es el primer que has fet?
2. Quan és l'ultima vegada que has cuinat un bon plat ben suculent?
3. Quin és el teu pensament més recorrent en els últims 7 dies?
4. Dibuixa la forma d'un núvol que vegis passar.
5. A quines persones has vist més sovint en la última setmana?
6. Quin esdeveniment especial ha tingut lloc en els últims dies?
7. Quan és el moment en el que ens tornarem a veure?
08 de juny 2009
felicitats mare
Espero que la nit d'eleccions no espatllin el dia del teu aniversari. Al final algú m'ha dit que hauria estat molt fàcil anar a votar, només em feia falta anar alloc adequat amb la meva carta (o això diuen, no he trobat la carta que em van enviar). I em sap greu perquè de tots els europeus que som aquí ningú hem anat a votar. I això em sap greu perquè penso que la gent d'esquerres som així, ja ens ocupem de comprar paper de vater reciclat (o fins i tot aquí hi ha la tendència de no usar-ne) però en canvi no som suficient disciplinats a lhora d'anar a votar.
Potser perquè no veiem els problemes de la vida diària com a quelcom massa connectat a una votació a les eleccions europees. Error!
La prohibició de transportar líquids de qualsevol mena (incloent crema de xocolata que em van regalar a Bèlgica)
La dificultat per aconseguir paperassa si un vol viure en altres països i els processos per estudiar en altres països.
La dificultat per a estrangers per a venir a viure amb nosaltres.
Els salaris mínims, el control sobre els empleadors per a que respectin les taxes.
El dret de fer flohmarkts a Catalunya
La necessita de prmocionar programes de voluntariat i moltes altres maneres d'usar fons europeus per al desenvolupament a Espanya
Una manera per a superar aquesta crisis financera que sha tornat més que res psicològica. (I per els exiliats, ben ho sembla)
La promoció d'energies renovables tant com es pugui a nivell Europeu(nosaltres volem instal·lar molinets al terrat!)
Espero que aquest any que ve fem les coses que volem. Sempre em queixo de la feina i de vegades vagarejo en els meus pensaments però també m'he adonat que totes aquestes coses que estic fent i la gent que hi ha al meu voltant m'han donat peu a aprendre moltes coses. Per exemple m'he adonat que les coses tenen una forma, però es la que nosaltres els donem. Això significa que podem donar forma a tota mena de coses que encara no existeixen, i només depèn del nostre grau de compromís amb elles que ho aconseguim o no.
És a dir, com més ens responsabilitzem del que hi ha al nostre voltant, més esforços conscients podem fer per transformar-ho en allò que volem veure. I això val per a tot. Per a un negoci, per a un projecte de voluntariat o per a la forma com la gent es comporta cap a nosaltres.
Estic contenta de venir dijous. Podrem celebrar junts el teu aniversari i organitzar coses juntes també!
Moltes felicitats en aquest any que entra, tot el que volem fer, ho hem de fer juntes en la mesura que poguem. Encara que sigui en la distància en la juntuositat mental.
Per cert has vist un dels teus regals al meu 'log'?http://berlin.projectvolunteering.net/who/tau/taulog/catalanwordsfelicitatsmama
Potser perquè no veiem els problemes de la vida diària com a quelcom massa connectat a una votació a les eleccions europees. Error!
La prohibició de transportar líquids de qualsevol mena (incloent crema de xocolata que em van regalar a Bèlgica)
La dificultat per aconseguir paperassa si un vol viure en altres països i els processos per estudiar en altres països.
La dificultat per a estrangers per a venir a viure amb nosaltres.
Els salaris mínims, el control sobre els empleadors per a que respectin les taxes.
El dret de fer flohmarkts a Catalunya
La necessita de prmocionar programes de voluntariat i moltes altres maneres d'usar fons europeus per al desenvolupament a Espanya
Una manera per a superar aquesta crisis financera que sha tornat més que res psicològica. (I per els exiliats, ben ho sembla)
La promoció d'energies renovables tant com es pugui a nivell Europeu(nosaltres volem instal·lar molinets al terrat!)
Espero que aquest any que ve fem les coses que volem. Sempre em queixo de la feina i de vegades vagarejo en els meus pensaments però també m'he adonat que totes aquestes coses que estic fent i la gent que hi ha al meu voltant m'han donat peu a aprendre moltes coses. Per exemple m'he adonat que les coses tenen una forma, però es la que nosaltres els donem. Això significa que podem donar forma a tota mena de coses que encara no existeixen, i només depèn del nostre grau de compromís amb elles que ho aconseguim o no.
És a dir, com més ens responsabilitzem del que hi ha al nostre voltant, més esforços conscients podem fer per transformar-ho en allò que volem veure. I això val per a tot. Per a un negoci, per a un projecte de voluntariat o per a la forma com la gent es comporta cap a nosaltres.
Estic contenta de venir dijous. Podrem celebrar junts el teu aniversari i organitzar coses juntes també!
Moltes felicitats en aquest any que entra, tot el que volem fer, ho hem de fer juntes en la mesura que poguem. Encara que sigui en la distància en la juntuositat mental.
Per cert has vist un dels teus regals al meu 'log'?http://berlin.
06 de maig 2009
Diumenge de pluja a Copenhagen Amb un Rickshaw i un esquinç.
Un esquinç o alguna cosa similar. Potser no un esquinç perquè amb una mica d'escalfament va deixar de fer mal. Tornant a casa amb euros a la butxaca vaig pensar que seria millor deixar la feina. Qui sap. I Copenhagen es una ciutat Molt Maca i Molt Interessant.
12 d’abril 2009
Estiu en abril a Europa central
Em van apareixer tots els nervis just els dies que va venir el Sol. Va ser mes o menys fa dues setmanes, de cop i volta era juny i de vegades juliol. Per casa es comentava un viatge, un altre viatge i els problemes venien quan havia de decidir si jo mateixa hi volia anar. El fet es que hi volia anar, pero tenia certa por en com acabariem els dies, on dormiriem i altres questions de supervivencia, com per exemple el perill de trobar a faltar casa sobtadament. Estant a 877 Km d'una de les cases i a molts mes de l'altra, puc dir que ara mateix l'unic que fa es una mica de mandra i que m'agradaria poder agafar la vareta magica i apareixer davant de la meva finestra amb els meus retoladors i acuarel.les.
Malauradament aquesta vareta magica ja ha estat inventada i es diu avio. I no estic disposada a utilitzarla perque les condicions a les que desitjo sometre'm ara mateix en aquest viatge son les de minim consum i maxim us de la paciencia, la serenitat i la creativitat. I si pot ser d'una manera molt mes respectuosa amb el medi ambient i alhora d'acord amb una colla d'habits que pel gust de practicar-los se m'han tornat raonables (a part de la forma de viatjar tambe hi ha no veure la TV ni fer altres coses que consumeixen temps improductivament, no menjar gaire carn, no beure alcohol i anar a bars per omplir temps).
En relacio a viatjar els habits son fer autostop (tant i com sigui possible, segur i divertit a poder ser amb una altra persona disposada a divertir-se), quedar-se en cases d'amics o altra gent oberta i agradable que te ganes de coneixer-nos (www.couchsurfing.com), menjar productes locals amb preus moderats, menjar a fora, als parcs i als carrers. Preparar menjar per emportar (que he de confessar que es una de les meves 10 activitats preferides) i compartir-lo. Voltar pels barris i investigar sobre les ciutats a les que anem a parar.
Fins ara ha sigut un mar d'aprenentatges i d'experiencies. Hem passat per Dresden on vam coneicer uns altres autostopistes que ens van convidar a casa seva i ens van donar una tenda de campanya, en la qual vam dormir l'endema, per falta de viatgers en els caps de setmana. Dilluns vam anar a Brno (amb una espera de 15 minuts fins que ens recollissin, despres d'esperar durant dos dies seguist...) i l'endema cap a Viena, on ens vam quedar a casa d'una noia que vaig coneixer a Praga al desembre. Ella es croata pero ha viscut 12 anys a italia.
I ara som a Budapest a casa de l'Agnes, una periodista del meu equip a la Berlinale, que es va quedar a casa nostra a Berlin!
Un cop viatjat el que hem viatjat, es cert que una se sent mes capas d'agafar la vida per les banyes i dur-la alla on vulgui. Un cop vensuda la supervivencia llavors sempre es possible deixar-ho tot i tornar a comenssar. Donar-li menys importancia a petites questions del present, del dia a dia, i mirar mes enlla amb la satisfaccio que ara per ara tot va be.
I que el que facis depen del que vulguis fer, no d'alla on et vegis arrossegat!
Visca!
Malauradament aquesta vareta magica ja ha estat inventada i es diu avio. I no estic disposada a utilitzarla perque les condicions a les que desitjo sometre'm ara mateix en aquest viatge son les de minim consum i maxim us de la paciencia, la serenitat i la creativitat. I si pot ser d'una manera molt mes respectuosa amb el medi ambient i alhora d'acord amb una colla d'habits que pel gust de practicar-los se m'han tornat raonables (a part de la forma de viatjar tambe hi ha no veure la TV ni fer altres coses que consumeixen temps improductivament, no menjar gaire carn, no beure alcohol i anar a bars per omplir temps).
En relacio a viatjar els habits son fer autostop (tant i com sigui possible, segur i divertit a poder ser amb una altra persona disposada a divertir-se), quedar-se en cases d'amics o altra gent oberta i agradable que te ganes de coneixer-nos (www.couchsurfing.com), menjar productes locals amb preus moderats, menjar a fora, als parcs i als carrers. Preparar menjar per emportar (que he de confessar que es una de les meves 10 activitats preferides) i compartir-lo. Voltar pels barris i investigar sobre les ciutats a les que anem a parar.
Fins ara ha sigut un mar d'aprenentatges i d'experiencies. Hem passat per Dresden on vam coneicer uns altres autostopistes que ens van convidar a casa seva i ens van donar una tenda de campanya, en la qual vam dormir l'endema, per falta de viatgers en els caps de setmana. Dilluns vam anar a Brno (amb una espera de 15 minuts fins que ens recollissin, despres d'esperar durant dos dies seguist...) i l'endema cap a Viena, on ens vam quedar a casa d'una noia que vaig coneixer a Praga al desembre. Ella es croata pero ha viscut 12 anys a italia.
I ara som a Budapest a casa de l'Agnes, una periodista del meu equip a la Berlinale, que es va quedar a casa nostra a Berlin!
Un cop viatjat el que hem viatjat, es cert que una se sent mes capas d'agafar la vida per les banyes i dur-la alla on vulgui. Un cop vensuda la supervivencia llavors sempre es possible deixar-ho tot i tornar a comenssar. Donar-li menys importancia a petites questions del present, del dia a dia, i mirar mes enlla amb la satisfaccio que ara per ara tot va be.
I que el que facis depen del que vulguis fer, no d'alla on et vegis arrossegat!
Visca!
19 de març 2009
Tau* a Cafebabel.com - Berlin i la Crisi
Després d'unes quantes setmanes de buscar la meva opinió i de fotografiar a tort i a dret, per fi vaig a conseguir acabar aquest reportatge en imatges sobre la crisi a Berlin. L'han publicat a Cafebabel.com (el títol és un afegitó dels editors i no pas meu) junt amb altres articles que vam fer durant el festival de la Berlinale el mes passat.
Només començar a escriure aquestes paraules m'ha arribat un nou correu electrònic de l'editor de la e-community:
"Would you be interested in this?
mostra els detalls 10:58 (Fa 4 minuts)
http://www.festival-cannes.com/en/festivalServices/accreditation.html"
I daltra banda el meu jefe a la brezeleria em vol fer manager de no se sap quina mena amb exclusivitat màxima dels meus pastissos fornejats. Perquè?
23 de febrer 2009
Carta al desanimat - Autoajuda
Hola... tonto.
Que tonto ets! S'ha acabat el Bròquil.
No em demanis disculpes per escriure'm i no pensis que t'ignoro. Tinc els meus propis petits problemes i cosetes que fan que sigui no gaire eficient amb com reparteixo l'atenció. Però bé:
T'has abandonat a la pena i la pena s'ha fet amb tu. I bé. les histories d'amor semblen estar relacionades amb dolor al teu voltant. Com si tinguessis una mena datracció fatal cap a el desamor i les dificultats en parella i desparella o això és el que es podria dir amb respecte dels passats anys. Necessites una reeducació. El motiu pel qual no estic molt segura de si t'ho passaries bé si volguessis "viure" aquí és que això probablement no té res a veure amb el teu ideal de vida (dormir comunitàriament, aprendre i ensenyar uns de altres, una vida molt casolana, sempre ple de gent, desconeguts, tot el dia cuinant - això és més o menys el dia aquí) però això no vol dir que canviar una mica de vida, anar a un altre lloc, fer una altra cosa no t'ajudessin en res. De fet crec que t'ajudaria. El cervell deixa de desenvolupar-se quan deixem daplicar-li reptes, coses noves a aprendre i a afrontar. Quantes més coses fem, més sactiva i ens tornem més ràpids i eixerits. No pensis que és escapar si canvies de tema en la teva vida. De fet crec que de tant no escapar t'estàs enterrant. Superaràs el dolor igualment, canviis o no de tema, pero si canvies de tema potser serà una mica més lleuger. Si et quedes mirant el problema tancat a casa, sense moure't, serà una mena d'enfrontament llarg i dolorós.
Dona't temps, aire i dona't amor. Permet-te ser qui tu vols, fer el que tu vols, Dona't plaer a tu mateix, creu en tu. Ets poderós i pots fer el que vulguis.
No estic molt segura que amb aquesta noia arribeu a tractar-vos d'una manera que us entengueu. Pero independentment d'això... si tu solet no et mous, les cosetes en les que conserves l'interes acabaran menjant-te perquè seràn més grans que tu.Com més poques més grans són!
Has de repartir l'interès. Potser no et ve molt de gust fer-ho sol pero això només serà al principi. Una de les normes més importants és que per coneixes coses i persones interessants t'has de moure. MOVIMENT!!!
Que vols fer medicines alternatives o arts marcials, couchsurfing o free hugs, organitzar events i cosetes, fer protestes i manifestacions o declarar el teu dret a menjar calamars a la cassola és tot la teva decisió. Pero cony posa els peus a terra que al llit no et pots moure bé i ves allà on calgui! Que no saps tot el que t'espera allà fora!!
La vida són cicles: Primavera, Estiu, Tardor, Hivern. Trist, alleujat, content, desmotivat, etc. Confia en el cicle. Cap dells no és etern! treu lo millor de cadascun. Hi ha coses millors en cadascun! Confia en el cicle, confia en els canvis, flueix, obre els ulls, agafa un llibre de termodinàmica, fes un quadre d'un gat decapitat. POSA EN FUNCIONAMENT ELS TEUS CICLES i el teu cervell.
Confio en tu, ets una persona molt lleial, molt conservadora i senzilla. No traeixes als teus, no canvies ràpidament i no necessites molt per ser feliç. Està bé que et coneguis i sàpigues quines són les reaccions típiques de tu mateix i com equilibrar les emocions desagradables, Pica't l'ullet. Enriu-te'n molt fort! Ja saps com ets!
Està bé que et deixi en pau. Ei! deixa-la en pau. T'hauràs d'esperar a estar ben preparat per afrontar a una persona que et desequilibra. Has de respirar vida i buscar-te un Origami, que has d'aprendre a completar abans de poder estar senceret en aquest aspecte. Aprente'l bé! Després ja veure'm qui hi ha i qui no hi ha.
Fes el que et plagui imperativament. Jo no crec en fer les coses per altre motiu que no sigui interès. Apreta la teva creativitat.
Contesta'm si vols, estic aquí, encantada dintentar ajudar-te, jugant a l'starcraft de tant en tant. Fent pastissos per diners, fent fotos gratis i coses així. Aprenent sobre el meu desordre hiperactiu, la meva personalitat seca segons medicina ayurvèdica. La relació amb els altres que en aquesta casa estàn per tot arreu.
Pensa-t'ho bé que sortirà. Tot sortirà, tu continua.
Petons i abraçades des de la ciutat nevada :)
Que tonto ets! S'ha acabat el Bròquil.
No em demanis disculpes per escriure'm i no pensis que t'ignoro. Tinc els meus propis petits problemes i cosetes que fan que sigui no gaire eficient amb com reparteixo l'atenció. Però bé:
T'has abandonat a la pena i la pena s'ha fet amb tu. I bé. les histories d'amor semblen estar relacionades amb dolor al teu voltant. Com si tinguessis una mena datracció fatal cap a el desamor i les dificultats en parella i desparella o això és el que es podria dir amb respecte dels passats anys. Necessites una reeducació. El motiu pel qual no estic molt segura de si t'ho passaries bé si volguessis "viure" aquí és que això probablement no té res a veure amb el teu ideal de vida (dormir comunitàriament, aprendre i ensenyar uns de altres, una vida molt casolana, sempre ple de gent, desconeguts, tot el dia cuinant - això és més o menys el dia aquí) però això no vol dir que canviar una mica de vida, anar a un altre lloc, fer una altra cosa no t'ajudessin en res. De fet crec que t'ajudaria. El cervell deixa de desenvolupar-se quan deixem daplicar-li reptes, coses noves a aprendre i a afrontar. Quantes més coses fem, més sactiva i ens tornem més ràpids i eixerits. No pensis que és escapar si canvies de tema en la teva vida. De fet crec que de tant no escapar t'estàs enterrant. Superaràs el dolor igualment, canviis o no de tema, pero si canvies de tema potser serà una mica més lleuger. Si et quedes mirant el problema tancat a casa, sense moure't, serà una mena d'enfrontament llarg i dolorós.
Dona't temps, aire i dona't amor. Permet-te ser qui tu vols, fer el que tu vols, Dona't plaer a tu mateix, creu en tu. Ets poderós i pots fer el que vulguis.
No estic molt segura que amb aquesta noia arribeu a tractar-vos d'una manera que us entengueu. Pero independentment d'això... si tu solet no et mous, les cosetes en les que conserves l'interes acabaran menjant-te perquè seràn més grans que tu.Com més poques més grans són!
Has de repartir l'interès. Potser no et ve molt de gust fer-ho sol pero això només serà al principi. Una de les normes més importants és que per coneixes coses i persones interessants t'has de moure. MOVIMENT!!!
Que vols fer medicines alternatives o arts marcials, couchsurfing o free hugs, organitzar events i cosetes, fer protestes i manifestacions o declarar el teu dret a menjar calamars a la cassola és tot la teva decisió. Pero cony posa els peus a terra que al llit no et pots moure bé i ves allà on calgui! Que no saps tot el que t'espera allà fora!!
La vida són cicles: Primavera, Estiu, Tardor, Hivern. Trist, alleujat, content, desmotivat, etc. Confia en el cicle. Cap dells no és etern! treu lo millor de cadascun. Hi ha coses millors en cadascun! Confia en el cicle, confia en els canvis, flueix, obre els ulls, agafa un llibre de termodinàmica, fes un quadre d'un gat decapitat. POSA EN FUNCIONAMENT ELS TEUS CICLES i el teu cervell.
Confio en tu, ets una persona molt lleial, molt conservadora i senzilla. No traeixes als teus, no canvies ràpidament i no necessites molt per ser feliç. Està bé que et coneguis i sàpigues quines són les reaccions típiques de tu mateix i com equilibrar les emocions desagradables, Pica't l'ullet. Enriu-te'n molt fort! Ja saps com ets!
Està bé que et deixi en pau. Ei! deixa-la en pau. T'hauràs d'esperar a estar ben preparat per afrontar a una persona que et desequilibra. Has de respirar vida i buscar-te un Origami, que has d'aprendre a completar abans de poder estar senceret en aquest aspecte. Aprente'l bé! Després ja veure'm qui hi ha i qui no hi ha.
Fes el que et plagui imperativament. Jo no crec en fer les coses per altre motiu que no sigui interès. Apreta la teva creativitat.
Contesta'm si vols, estic aquí, encantada dintentar ajudar-te, jugant a l'starcraft de tant en tant. Fent pastissos per diners, fent fotos gratis i coses així. Aprenent sobre el meu desordre hiperactiu, la meva personalitat seca segons medicina ayurvèdica. La relació amb els altres que en aquesta casa estàn per tot arreu.
Pensa-t'ho bé que sortirà. Tot sortirà, tu continua.
Petons i abraçades des de la ciutat nevada :)
09 de febrer 2009
Hola bones dones,
Diàriament la nostra feina es traduir textos, escriure textos, fer fotos, fer videos y veure películes constantment. A cafebabel podeu veure en diferents idiomes alguns dels textos ja traduits (i morir-vos de riure de la vostra inexperta seguidora en les arts de la traducció) y el text que he escrit fins avui que crec que penjaran aquesta nit. De fet jo el vaig escriure en anglès. va queda molt llarg y repetitiu y l'Ole, l'editor en cap del nostre equip el va editar i ara el tradueixo al castellà. També hi ha fotos, fins ara no gaires i videos que han de venir. He vist pel·lícules interesants, més aviat documentals, no semblo estar molt interessada en la ficció. De moment he vist The Yes Men fix the world, impressionants activistes contra sistema que es fan passar per representats de grans corporacions i van a conferències per a declarar el que creuen que tals ofensives corporacions haurien de dir. Aquests van fer una festa de presentació en una mena de festa anticapitalista underground i això i l'entrevista que li vaig fer a un d'ells ho tinc tot gravat i anirà cap a la web en breu, FOOD inc. que es una altra peli sobre lo insana que es la producció de menjar als estats units (article meu mig mig). He vist Mammoth (en la compentició principal) del director de Fucking Amal (recordo que la tare la va veure) que es suec i es diu Lukas M., El niño pez que no és gran meravella i La doctrina del Shock que està basada en la novel ade naomi Klein, és clar. M'he adormit pero si llegeixes el llibre la pel·lícula només és un afegitó gràfic que pot ajudar a reviure els esdeveniments. He anat penjant algunes fotos al flickr per a que la resta de periodistes de la revista escullin les que volen publicar. He quedat amb els del diari AVUI un dia proper a avui i em presentaran a la Gemma que també treballa a EFE, el Bernat i l'Isaac que deu voler parlar amb mi sobre una entrevista que vol fer dijous. Tenim com a 8 persones diàriament dormint al menjador, tot tipus de menjar a la nevera i pa fresc.
A la imatge, la sala de conferències de premsa on no es poden fer fotos.
A la imatge, la sala de conferències de premsa on no es poden fer fotos.
05 de febrer 2009
13 de gener 2009
ens expliquem històries cada matí
Havia d'anar a de Barcelona a Berlin i sense jo adonar-me'n deien, ah no passa res, si va al Caire. I em volien enviar al Caire! I jo allà tota enfadada i espanda i no trobava la meva maleta que no sé si me lhavien robat o me lhavia deixat al costat del telèfon. Ni tan sols la trobava d'entre totes les maletes liles que hi havia a objectes perduts! També hi havia algú dormint a objectes perduts. I llavors trobava un amic que treballava a l'aeroport i deia que m'ajudaria però no m'ajudava gens. I jo vinga a trucar a la companyia i ells em deien que, oh! quina mala sort! I al final, no sé com, ens trobàvem caminant per un poble americà als anys 20 rollo L'home que matà Liberty Valance i jo anava pels carrers caminant i cridant maaaamaa! ... MAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAMMMAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!
05 de gener 2009
informe de gener 09
Aquest dilluns de ~gener cal informar de diverses coses.
El cap d'any el vam passar molt bé. Vaig intentar que tothom mengés raim i vam preparar-lo tot i anar al parc proper a veure la gent com llençava focs artificials, quan vam arribar allí no hi va haver manera de sentir tocs de cap campana i algú len va haver de cantar i no ho vam fer a temps i va ser una mica desastre.
Bé o al final ens vam acabar menjant el raïm quan no tocava i vam sentir tots els focs artificials i ja està, cap a casa i dispersió.
Estem investigant i millorant la nostra tècnica de fer pa. Volem que ens quedi ben esponjós i de moment ho hem aconseguit afegint-hi sucre al moment de la fermentació i afegint-hi cervesa. També hem tingut un pastís de formatge del nostre amic canadenc.
La ciutat està més nevada del que ho ha estat en els passats 2 anys, de moment ha nevat cada dia i està tot pintat de blanc. No es gaire còmore caminar 40 minuts amb neu pinçant la cara i amb sabates amb forats però en certa manera és bonic.
Els veïns de la casa del costat es barallen de tant en tant.
He pintat unes 3 imatges amb la tableta i em pregunto com facturar!
Hem començat a desenvolupar un grup de cantar i cançons i fer música ja que tenim 3 guitarres un piano i unes quantes veus.
No hi ha perspectives de celebrar Reis Màgics d'Orient. Espero que a vosaltres us duguin molts regals!
07 de desembre 2008
CZ praha en Autostop!
Per una serie de decisions conjuntes entre la Marianna i jo i la coincidencia amb en Antoine /noi frances/ ens hem escapat de cotxe en cotxe i ens hem plantat a Praga en 8 hores de porta a porta!
Pel cami tot de conductors simpatics que ens duen de gasolinera en gasolinera i al arribar Couchsurfer molt amigable que dona la benvinguda a 7 comptant nosaltres, austriacs, alemanys croata.
Tornarem a temps la Marianna i jo per quan hagi de tornar a treballar i n'Antoine se n'anira fins a Auschwitz i ves a saber!
Potser dema ens trobarem tots amb determinat ciutada d-aquesta ciutat i els seus amics i farem una possible reconciliacio forssada o no se sap!
Salutacions des de la republica de txequia!
Pel cami tot de conductors simpatics que ens duen de gasolinera en gasolinera i al arribar Couchsurfer molt amigable que dona la benvinguda a 7 comptant nosaltres, austriacs, alemanys croata.
Tornarem a temps la Marianna i jo per quan hagi de tornar a treballar i n'Antoine se n'anira fins a Auschwitz i ves a saber!
Potser dema ens trobarem tots amb determinat ciutada d-aquesta ciutat i els seus amics i farem una possible reconciliacio forssada o no se sap!
Salutacions des de la republica de txequia!
30 de novembre 2008
final de novembre i aquí ja neva
per dos mesos seguits dormirem sota d'aquest sostre que tota aquesta gent ens ha ajudat a inaugurar. acabo de descobrir que em vaig comprar un vol per ser a Barcelona durant 12 dies i estic segura que va ser per què era més barat (i per aniversariar, és clar!) però ara costa pensar que no podré estar en aquesta caseta tot el temps que podria dues habitacions, Clayton Daan i Tau, 670 tot inclòs en el bell mig de Kastanienallee.
Alguna visita per cap d'any? tenim 3 matalassos i una bona calefacció,una màquina per fer gofres, vistes al carreró i finestres sense cortines. una nevereta petita, la cuina plena de fruita i la taula del menjar és el més gran que hi ha.
Alguna visita per cap d'any? tenim 3 matalassos i una bona calefacció,una màquina per fer gofres, vistes al carreró i finestres sense cortines. una nevereta petita, la cuina plena de fruita i la taula del menjar és el més gran que hi ha.
17 de novembre 2008
Les casualitats reversibles i les energies que reviuen.
més de 10 minuts per escollir quin tipus de pa amb quin tipus de llavors i quin color vol dir que alguna cosa va malament. em sé de memòria les fotos de tots els pisos que es lloguen a la ciutat i més que ajudar-me a decidir quina vull llogar m'està generant un hàbit en la crítica amb el disseny interior. com si fos safareig, ai mira quin labavo, el tenen tot pintat de groc.
unes quantes incerteses convertides en petits fracassos ens dugueren a no tenir sostre on dormir des de dissabte. HORROR! pero i totes les coses on les fiquem.
el contracte amb la nova casa havia de començar divendres i va resultar que a dins del contracte parlava de no sé quines taxes que havíem de pagar com a empresa per tot benefici que fem (per problemes legals, perquè la casa està enregistrada com a negoci ja que sempre ha estat una oficina). Com que el contracte és per mínim 3 anys no ens podíem permetre signar-lo si alguna petita cosa no ens convencia i no teníem cap pla B per si no funcionava.
després de fer una crida de socors que només va fer preocupar-se a la meva mare, més de 6 persones - conegudes i desconeguds ens van contactar per oferirnos un tros de sofà.
visitat un pis que queia a trossos en un dels barris que dia a dia van morint abandonats en aquesta ciutat on la màxima llei es la moda, de viure aquí o allà. una casa de 1 habitació que per un any sencer feia ofegar. una habitacio amb un excèntric que ens volia convèncer de pagar 600 euros al mes.
i llavors és quan vam anar al supermercat, res a la nevera, ja hem de marxar, comprem una sopa i un pa. I just abans de menjar, em truquen "he d'anar a treballar"! què? ara? amb el desànim més profund, què farem, on anirem, això comença a no ser res del que volia. i què volia.
amb les feines, sempre igual, no m'importen i les deixo córrer! així que uns quants crits, res de sopa xinesa i volant cap a la sala de concerts a veure el què començaré a fer jo sola aquest dimecres vinent. venen tots els espectadors vestits de negre, cridant i rient, com més borratxos més contents.
i després de tocar terra la incertesa s'acaba, surto plena d'energia -puc fer coses! gairebé el que vulgui!- i marxo cap a la festa. segon dia de festa on les festes serveixen per preguntar qui ens pot deixar un lloc per dormir o una feina. i per adonar-nos tots junts que hem vingut a fer aquí.
la nostra casa projecte no vindrà per ara - estem estudiant el contracte - cada setmana tenim total certesa en un sí i dos nos alternats per raons diferents. Tenim diners, falten diners, tenim llogater, falta llogater, tenim gent interessada, bla bla B L A .
I movent coses de casa en casa resulta que ens trobem a la noia russa a casa de la qual vam dormir a Moscú. Ella allà caminant pel carrer!! Tu!! ? i ella encara més sorpresa de trobarnos junts vivint aqui. Aixi que ens ajuda a portar el matalàs i al final del dia se'n va haver d'anar fins a Düsseldorf fent autostop per agafar un vol fins a Riga!
i sense més parauleblables el que faré és venir a Barcelona el dia 17 de desembre a les 9 del matí i em quedaré fins el 29 de desembre! farem una festa?
unes quantes incerteses convertides en petits fracassos ens dugueren a no tenir sostre on dormir des de dissabte. HORROR! pero i totes les coses on les fiquem.
el contracte amb la nova casa havia de començar divendres i va resultar que a dins del contracte parlava de no sé quines taxes que havíem de pagar com a empresa per tot benefici que fem (per problemes legals, perquè la casa està enregistrada com a negoci ja que sempre ha estat una oficina). Com que el contracte és per mínim 3 anys no ens podíem permetre signar-lo si alguna petita cosa no ens convencia i no teníem cap pla B per si no funcionava.
després de fer una crida de socors que només va fer preocupar-se a la meva mare, més de 6 persones - conegudes i desconeguds ens van contactar per oferirnos un tros de sofà.
visitat un pis que queia a trossos en un dels barris que dia a dia van morint abandonats en aquesta ciutat on la màxima llei es la moda, de viure aquí o allà. una casa de 1 habitació que per un any sencer feia ofegar. una habitacio amb un excèntric que ens volia convèncer de pagar 600 euros al mes.
i llavors és quan vam anar al supermercat, res a la nevera, ja hem de marxar, comprem una sopa i un pa. I just abans de menjar, em truquen "he d'anar a treballar"! què? ara? amb el desànim més profund, què farem, on anirem, això comença a no ser res del que volia. i què volia.
amb les feines, sempre igual, no m'importen i les deixo córrer! així que uns quants crits, res de sopa xinesa i volant cap a la sala de concerts a veure el què començaré a fer jo sola aquest dimecres vinent. venen tots els espectadors vestits de negre, cridant i rient, com més borratxos més contents.
i després de tocar terra la incertesa s'acaba, surto plena d'energia -puc fer coses! gairebé el que vulgui!- i marxo cap a la festa. segon dia de festa on les festes serveixen per preguntar qui ens pot deixar un lloc per dormir o una feina. i per adonar-nos tots junts que hem vingut a fer aquí.
la nostra casa projecte no vindrà per ara - estem estudiant el contracte - cada setmana tenim total certesa en un sí i dos nos alternats per raons diferents. Tenim diners, falten diners, tenim llogater, falta llogater, tenim gent interessada, bla bla B L A .
I movent coses de casa en casa resulta que ens trobem a la noia russa a casa de la qual vam dormir a Moscú. Ella allà caminant pel carrer!! Tu!! ? i ella encara més sorpresa de trobarnos junts vivint aqui. Aixi que ens ajuda a portar el matalàs i al final del dia se'n va haver d'anar fins a Düsseldorf fent autostop per agafar un vol fins a Riga!
i sense més parauleblables el que faré és venir a Barcelona el dia 17 de desembre a les 9 del matí i em quedaré fins el 29 de desembre! farem una festa?
Gitanets es belluguen!
Les coses estan mogudes, el matalas dorm en una gabia sota un edifici i nosaltres al sud en una casa meravellosa i amb una noia hospitalaria, per avui!
L'ànim recuperat i, fins i tot, he començat a treballar fora de casa! Qui ho pensés!
L'ànim recuperat i, fins i tot, he començat a treballar fora de casa! Qui ho pensés!
01 de novembre 2008
a berlin l'art es pretext per a qualsevol cosa
Els corbs negres que de tant en tant sabem que picotegen les verdures de la nostra finestra i deixen forats a les esbergínies i les magranes. El local de sota té concerts gairebé diaris i soroll que tampoc ens molesta tant. La plaça és familiar, 3 setmanes familiar, com els forns i restaurants multiculturals de les propenies.
Les fulles molt grogues es van escombrant de les voreres. L'aigua cau i també el Sol brilla, però aviat se'n va a dormir.
Els dijous visitem museus d'art de fa més de mil anys, els dissabtes visitem mercats de turcs contemporanis i els diumenges visitem mercats de coses de fa més de 10 anys.
Molts retoladors i llapis de colors que em faltaven en els dies i les pàgines blanques ara han estat trobats a la botiga gratis junt amb una pila d'animalets de plàstic que ben mirat poden fer un bonic pessebre.
I aquesta setmana he anat a més museus i exposicions de tota mena d'art. A Berlin l'art és un pretext indestructible per a penjar sabates d'un edifici i unir-les a centenars a una paraula . O per a qualsevol altre cosa.
Un gran insecte em picava en aquest bosc de Dahlem i jo pensava que aviat em moria i només era una gran picada que més que picar adoloria em meu braç enrojolit i odiava la fauna invertebrada del planeta Terra.
Les fulles molt grogues es van escombrant de les voreres. L'aigua cau i també el Sol brilla, però aviat se'n va a dormir.
Els dijous visitem museus d'art de fa més de mil anys, els dissabtes visitem mercats de turcs contemporanis i els diumenges visitem mercats de coses de fa més de 10 anys.
Molts retoladors i llapis de colors que em faltaven en els dies i les pàgines blanques ara han estat trobats a la botiga gratis junt amb una pila d'animalets de plàstic que ben mirat poden fer un bonic pessebre.
I aquesta setmana he anat a més museus i exposicions de tota mena d'art. A Berlin l'art és un pretext indestructible per a penjar sabates d'un edifici i unir-les a centenars a una paraula . O per a qualsevol altre cosa.
Un gran insecte em picava en aquest bosc de Dahlem i jo pensava que aviat em moria i només era una gran picada que més que picar adoloria em meu braç enrojolit i odiava la fauna invertebrada del planeta Terra.
23 d’octubre 2008
autonoms? tan facil era
A 23 d'octubre Amelia arriba als meus voltants i em comunica que per ser autònom com a artista a Hispania nomes es necessita enregistrar-se i, per a ARTISTES i TOREROS no es paguen taxes i fins i tot et retornen l'IVA. QUI M'HO HAVIA DE DIR! I ara resulta que aqui es una cosa semblant. Esperem que per a quan aconsegueixi fer-ho l'estimada jefa no hagi decidit jubilar-se.
Per altra banda ara ens trobem a casa d'una noia fent una mena de camp preparatiu, dormint en unes golfes amb 4 mes, el D i jo hem cuinat 24 magdalenes, altres pizza, sopa i intentem buscar un nom al projecte.
A mes, vull apuntar-me a un curs de tècniques artistiques en una escola de barri i alguna idea hi ha d'intentar fer de guia turistic que seria molt divertit!
Per altra banda ara ens trobem a casa d'una noia fent una mena de camp preparatiu, dormint en unes golfes amb 4 mes, el D i jo hem cuinat 24 magdalenes, altres pizza, sopa i intentem buscar un nom al projecte.
A mes, vull apuntar-me a un curs de tècniques artistiques en una escola de barri i alguna idea hi ha d'intentar fer de guia turistic que seria molt divertit!
18 d’octubre 2008
11 d’octubre 2008
D'habitació en habitació!
Una que vam trobar a casa d'aquesta directora de cinema que deia ara resulta que marxa a Vietnam i com que demanava un diposit astronòmic per si de cas li rallàvem el terra o trencàvem el rentaplats vam decidir no doblegar-nos i buscar una altra residència temporal fins que poguem mudarnos a la nostra casa una mica més definitiva que llogarem tan aviat tinguem la prova que almenys 2 o 3 de nosaltres tenim salari fixe els 3 últims mesos. Nosaltres o els nostres pares.
Així que demà marxem a una habitació de 35 metres quadrats que ara per ara només té aire. La directora boja que ens ha entaforat una taula més i una cadira a l'habitació (que ja tenia un llit King Size crec que fa més de 2x2 m, ho sabran les llençolistes) sense ni tan sols comentar-ho un dia quan vam arribar a casa ja hi eren, ens ha deixat endurnos un altre matalàs que té per llençar. Però en aquesta ciutat s'ha de pagar per llençar mobles així que no se'n llencen tan sovint.
Han arribat els grecs i demà els veurem. Hem perdut les claus d'aquesta casa malauradament i ens hem quedat a casa perquè sinó ningú ens hagués obert. El D marxa dimecres que ve a Bèlgica per gairebé una setmana per a resoldre problemes de dipòsits i policia del pis antic ja rellogat.
Si teniu interès en el tema del PROJECTE podeu mirar aquí
http://berlin.projectvolunteering.net/
i sinó us podeu esperar fins que sigui real i us ho expliqui amb paraules.
Els dies passen i a Berlin hi continua havent un 20 % d'atur. Una passeja amunt i avall, uns van el dijous a museus durant unes 6 hores, Museu etnològic, Museu d'egipci i Pergamon. Uns mengen verdura fregida turca amb amanida i te gratis per 4,50 € ( amb carn per poc més) i kebabs de 2 Euros, galetes alemanyes de Nadal, espaguetis i ceba (com aquells temps a Londres) i MÜSLI, molt de Müsli. Només als matins d'un pot de Musli que una ha comprat, molt abundant i no excessivament bo per a que duri molt i molt.
Petons i dàtils turcomanys!
Així que demà marxem a una habitació de 35 metres quadrats que ara per ara només té aire. La directora boja que ens ha entaforat una taula més i una cadira a l'habitació (que ja tenia un llit King Size crec que fa més de 2x2 m, ho sabran les llençolistes) sense ni tan sols comentar-ho un dia quan vam arribar a casa ja hi eren, ens ha deixat endurnos un altre matalàs que té per llençar. Però en aquesta ciutat s'ha de pagar per llençar mobles així que no se'n llencen tan sovint.
Han arribat els grecs i demà els veurem. Hem perdut les claus d'aquesta casa malauradament i ens hem quedat a casa perquè sinó ningú ens hagués obert. El D marxa dimecres que ve a Bèlgica per gairebé una setmana per a resoldre problemes de dipòsits i policia del pis antic ja rellogat.
Si teniu interès en el tema del PROJECTE podeu mirar aquí
http://berlin.projectvolunteering.net/
i sinó us podeu esperar fins que sigui real i us ho expliqui amb paraules.
Els dies passen i a Berlin hi continua havent un 20 % d'atur. Una passeja amunt i avall, uns van el dijous a museus durant unes 6 hores, Museu etnològic, Museu d'egipci i Pergamon. Uns mengen verdura fregida turca amb amanida i te gratis per 4,50 € ( amb carn per poc més) i kebabs de 2 Euros, galetes alemanyes de Nadal, espaguetis i ceba (com aquells temps a Londres) i MÜSLI, molt de Müsli. Només als matins d'un pot de Musli que una ha comprat, molt abundant i no excessivament bo per a que duri molt i molt.
Petons i dàtils turcomanys!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)