Dissabte passat, ja fa una setmana, vam intentar anar a una discoteca que està molt, molt lluny de casa. Com diu el Martin, Goerzallee no està lluny de Berlin, sinó que Berlin està lluny de Goerzallee. Per això, quan vam arribar al club que estava a Rosa Luxemburg Platz ja eren les 3 i jo no tenia cap ganes de res més que de dormir. Havíem fet un camí de dues hores agafant bus, bus, metro... Un camí surrealista al cap i a la fi. Va ser com el meu primer contacte amb la ciutat i va ser de nit.
Transports
Succeix un fenomen curiós amb els transports d'aquesta ciutat i jo. Aquesta és una llista de les coses que s'han d'aprendre per progressar adequadament.
1. Si mires els horaris dels autobusos has has d eser més que puntual. Ells ho són. Si se t'escapa l'autobús, espera't a la parada. Si decideixes fer un tram a peu, quan hagis fet 30 metres, passarà un altre autobús que també t'anava bé. Si penses que ara ja segur que millor seguir a peu passarà un altre cop l'autobús que inicialment havies perdut.
2. Si decideixes esperar en una parada que trobes pel camí, després de molt caminar, la teva parada de transbord serà ja la següent i, finalment, hauries arribat abans a peu.
3. Per a que un autobús pari a la parada, no has de fer-li cap senyal. Els conductors et llegeixen la ment i les intencions. Si esperes en una parada però no estàs atent als autobusos, encara que tampoc no facis res, l'autobús passarà de llarg.
4. Pujar en un autobús o metro per inercia (tots semblen anar en la bona direcció) és una tècnica que no funciona en el 99% de les ocasions i caldrà baixar i retrocedir el tram. Per això és aconsellable mirar abans de pujar, per molt que el transport estigui a punt de marxar.
5. D'altra banda, apendre's el nom d'una parada no es tan difícil. No cal mirar el mapa 2 vegades per estació per comprovar que estàs en el metro correcte i en el sentit correcte. Al mateix temps, la norma 4 preval sobre aquesta i el més provable és que t'hagis equivocat de metro.

A la caça de bus
Aquell dissabte, doncs, en fer la connexió habitual a Steglitz (el lloc civilitzat més proper al Goerzallee, amb metro), vaig arribar a la parada i vig agafar el primer nit bus que em va semblar. Després de 7 parades em vaig adonar que per poc que fos, allò m'havia de sonar una mica, i no em sonava gens. Li vaig preguntar al conductor i gairebé se'n riu de mi. Vaig baixar. Vaig esperar així asseguda sense moure'm Portava dos anoraks (el meu i el d'en Qais). Ja era hora per als autobusos de dia i al final, en va venir un.
Fotografia
He conegut un tal Frido que està fent un pràctikum de fotògraf. No importa que no hagi estudiant fotografia, ell està fent un practikum. I jo estic estudiant 4 anys.
Bé, excercint la meva feina de periodista social i investigació, li vaig preguntar quines exposicions de fotografia hi havia per aquí. Me'n va dir un parell: helmut newton, que és d'aquí, i una sobre Xina a la casa de les Cultures. A veure si les trobo perquè tanquen a les 6.
4 comentaris:
Agh! El tema transports públics és de les coses que més histèric em posa al arribar a una ciutat nova. S'haurien d'habilitar taxis gratuits pels nou-vinguts!
Ole Luci com tu curres...
ets una aventurera, això està molt bé.
d les exposicions q parles jo vaig anar ala d Helmut Newton a Milan, i ja trigues a trobar-la perquè és bonisima... ja m'ho diràs.
cuidat noia
D
Roh!!! Vull dir.. Tau!!!
Sento no haver escrit en tots aquests dies, t'ho creguis o no no he tingut un minut lliure; tu almenys podies pensar entre bus i bus...Per aquí estem estressades, i això que tècnicament encara no hem començat. La Gina vol quedar les 24h els 7 dies per planificar el curt, mentre que gent com l'Alba encara no s'ha presentat a cap reunió.. I l'Altea va i se'n va a Holanda.. I jo? Doncs agafo la teva identitat i me'n vaig al concert de Rauxa amb en Pablo i el Jordi.. Que per cert, m'ho vaig passar molt bé. De fet, sembla que m'estigui disgregant entre les tres, pq si tot va bé el dmc em contractaran de caps de setmana als Icària.. Ja només em falta parlar danès.
Ah! Em sumo a les protestes de pq no hi ha fotos grans i maques sobre totes aquestes coneixences misterioses que has fet en no-res, i sobre la ciutat, els s-bahn o com-es-diguin, les maduixes (mmmm!!). A vere si per stjordi penges una història sobre princeses de cabell lila (o ja no?). Jo ja et mantindré informada de com aquí ens els arrenquem, els cabells. Tanco el post a una temperatura de, uhm, 15º a les 20:30 de dll de pasqua (la celebren, allí?). Cuida't molt!
Anna
hei Tau-che
Ja veus q ja comencen la preproduccio del curt sense ni dirmo. El gerry no fa mes q enviar emails que si aixo que si allo que si quedem dema i dema passat i l'altre també i jo no se si morirme d'enveja o enviarli un crit dient "JODER QUE ESTIC A HOLANDA I ESTEM DE PUTES VACANCES". Point. Jo tb vull veure fotos de "debo". El teu blog mola cantidubi, es com "viatge al mon en 80 dies". M'ho he passat molt be a holanda pero feia un fred infernal. A i per cert vaig qedar amb el meu amor platonic seguint el teu savi consell (!)pero no el vaig veure pq vodafone em va donar de baixa el telefon...aaaargh, casi m'arrenco els cabells de frustració. La unica part bona es la satisfaccio de saber q li vaig donar el planton mes impressionant de la historia i possiblement de la seva vida i tot i aixi va trobar lloc al seu petit cruel cor per perdonarme. Juas! Aix, no hauria de riure...per autocastigarme em vaig posar a estudiar holandés: sorpresa! se'm dona molt millor. I acaba de començar el trimestre i estic casi tan estressada com a finals del darrer. Mecaguntot. A vere si aprenc a desestruçar-me. Un ànec. Diverteix-te per les dos!
A.
Publica un comentari a l'entrada