Kafka
Els últims dos dies han estat un exemple molt clar de la impotència de l'individu davant les macroestrures burocràtiques i administratives. I tot dins la universitat. Com que el Carles i jo no hi vam ser a la jornada d'orientació, no tenim un compte provisional de la sala d'ordinadors a la universitat. I com que ens acaben de matricular, encara no figurem als ordinadors i no podem ni inscriure'ns a cap assignatura ni aconseguir un compte per la sala d'ordinadors per mirar les assignatures que i ha. Evidentment, podríem comprar el llibret amb les assignatures que val 4,5 € i hi apareixen les assignatures de totes les carreres que no ens interessen.
Ahir vam anar a veure a la nostra tutora Frau Kelibach. Una dona encantadora, imagino. El seu confortable despatx estava ple de pel·lícules, llibres, dos ordinadors i tot moquetat. La porta estava oberta. Però ella no hi era. Té una hora de consulta a la setmana i no hi era. Ens vam anmelden a la llista de visites per a la setmana següent i vam estar pensant què ens emportàvem de record. Avui li hem escrit un mail i m'ha contestat recordant-me que no em preocupés, que dilluns 17 és festa (¬¬) i que ja parlaríem de tots els dubtes que tenim.
Després hem anat a la Udk, la univestitat de la Zatare, d'art, i és molt maca però estava totalment buida com és d'esperar per a una hora més enllà de les 15. És tot com una aventura gràfica en què has d'aconseguir, al final, poder assistir als cursos que vols i sobrepassar tota mena d'obstacles sorgits tots, en general, dep pecat original de no haver assistit a la sessió orientativa.
Nit
V wie Vendetta en anglès és molt bonica però al cinema no pots dir allò de 'si us plau ho pots repetir?' així que, bé, vaig entendre bastant, però la meva comprensió provenia de la comunicació empàtica més que una altra cosa. Després vam anar a casa de'n Carles, amb en Keinst i altres amics que ha fet aquí en Carles des que ha arribat. Després d'una conversa caòtica entre català, alemany i anglès, en Keinst i jo vam decidir emprendre retorn a la residència.
Feia molt de fred (0ºC?) i no sabíem on havíem d'anar per trobar un nit bus adequat. Vam caminar 3/4 d'hora, després a la fi vam trobar un bus transiberià i després un altre bus i caminar més. En total dues hores. Avui he anat a una oficina de la companyia de transports públics a buscar tots els mapes possibles i me'ls tatuaré a les diferents extremitats perquè, després de mirar una mica, he descobert que hi havia un camí més curt, més ràpid i menys gèlid.
Laune
Avui l'humor que tinc no és el millor perquè:
1. He dormit massa poc.
2. El pare m'ha donat una mala notícia sobre la tia Elena. La sabeu?
3. Tinc mal d'esquena.
4. En aquest país no utilitzen cera depilatòria.
Però l'humor és millor del que podria ser perquè acabo de berenar:
1. El millor iogur que hem menjat en 2 setmanes.
2. Llenties
3. Maduixes
Ja he obert els comentaris a tothom per a que pogueu escriure aquí si voleu!
Un petó i fins aviat
Tare no faig servir pas css.
Els últims dos dies han estat un exemple molt clar de la impotència de l'individu davant les macroestrures burocràtiques i administratives. I tot dins la universitat. Com que el Carles i jo no hi vam ser a la jornada d'orientació, no tenim un compte provisional de la sala d'ordinadors a la universitat. I com que ens acaben de matricular, encara no figurem als ordinadors i no podem ni inscriure'ns a cap assignatura ni aconseguir un compte per la sala d'ordinadors per mirar les assignatures que i ha. Evidentment, podríem comprar el llibret amb les assignatures que val 4,5 € i hi apareixen les assignatures de totes les carreres que no ens interessen.
Ahir vam anar a veure a la nostra tutora Frau Kelibach. Una dona encantadora, imagino. El seu confortable despatx estava ple de pel·lícules, llibres, dos ordinadors i tot moquetat. La porta estava oberta. Però ella no hi era. Té una hora de consulta a la setmana i no hi era. Ens vam anmelden a la llista de visites per a la setmana següent i vam estar pensant què ens emportàvem de record. Avui li hem escrit un mail i m'ha contestat recordant-me que no em preocupés, que dilluns 17 és festa (¬¬) i que ja parlaríem de tots els dubtes que tenim.
Després hem anat a la Udk, la univestitat de la Zatare, d'art, i és molt maca però estava totalment buida com és d'esperar per a una hora més enllà de les 15. És tot com una aventura gràfica en què has d'aconseguir, al final, poder assistir als cursos que vols i sobrepassar tota mena d'obstacles sorgits tots, en general, dep pecat original de no haver assistit a la sessió orientativa.
Nit
V wie Vendetta en anglès és molt bonica però al cinema no pots dir allò de 'si us plau ho pots repetir?' així que, bé, vaig entendre bastant, però la meva comprensió provenia de la comunicació empàtica més que una altra cosa. Després vam anar a casa de'n Carles, amb en Keinst i altres amics que ha fet aquí en Carles des que ha arribat. Després d'una conversa caòtica entre català, alemany i anglès, en Keinst i jo vam decidir emprendre retorn a la residència.
Feia molt de fred (0ºC?) i no sabíem on havíem d'anar per trobar un nit bus adequat. Vam caminar 3/4 d'hora, després a la fi vam trobar un bus transiberià i després un altre bus i caminar més. En total dues hores. Avui he anat a una oficina de la companyia de transports públics a buscar tots els mapes possibles i me'ls tatuaré a les diferents extremitats perquè, després de mirar una mica, he descobert que hi havia un camí més curt, més ràpid i menys gèlid.
Laune
Avui l'humor que tinc no és el millor perquè:
1. He dormit massa poc.
2. El pare m'ha donat una mala notícia sobre la tia Elena. La sabeu?
3. Tinc mal d'esquena.
4. En aquest país no utilitzen cera depilatòria.
Però l'humor és millor del que podria ser perquè acabo de berenar:
1. El millor iogur que hem menjat en 2 setmanes.
2. Llenties
3. Maduixes
Ja he obert els comentaris a tothom per a que pogueu escriure aquí si voleu!
Un petó i fins aviat
Tare no faig servir pas css.
2 comentaris:
Rotziu!
Enu, pel que es veu vas fent per allà.. això és bó!!!
He de dir que m'ha impresionat veure tanta lletra junta sense ni tan sols un dibuixet entre mitj, perè bueno, m'hi vaig acostumant! =D
Ale, ja nire mirant aixó de tan en tan. Cuida't força!
OK! posaré alguna foto!! gràcies! fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada