La festa i el Mortuori

Així és com la festa va anar més o menys.

Molts xinesos, família i amics voltant per la casa i menjar molt bo, tofuós i porcós. I de postres hi havia com pans xinesos de farina d'arròs (que no són fregits en realitat) amb pasta de mongeta vermella a dins que a mi m'encanta :P . Encara en queden dos, així que per dos esmorzars perquè aquí per esmorzar mengen sopa d'arròs sense sal amb altres platets de verdures o carn amb salsa, com un dinar o sopar, vaja. Es pot dir que la cuina xinesa quotidiana és tan variada que en definitiva no es gens variada. No hi ha cap variació dins de tanta varietat. Així que les meves microdiabetis demanen sucre i aquests pans me'l poden donar. El fet de trobar-me en una festa així primera em va donar una idea de com s'ho debia passat el K a Montoro i segona e m'obligava a apartar-me de la gent unes estones per agafar aire.
Després vam anar amb uns amics a un bar a Fullington. Va ser una pena que la meva càmera just es va quedar sense bateria, el fet és que era un bar gran, amb tot de gent gran, homes amb grans panxes, grans músculs i dones amb grans pits i culs i tot enfora. Tots vestits i pentinats com si fossin estrelles de rock. Segons el K, és d'aquí d'on ve l'estereotip segons el qual les blanques es vesteixen com a putes. Estic segura que les que no tenen com a mínim una talla 100 s'operen, era increible. I aquí la gent es preocupa encara molt més pel cos i per l'estètica i fan esport. Hi ha molts homes amb uns músculs tan grans que s'encallen a les manigues de la samarreta amb total normalitat. Al mateix temps hi ha aquesta obsessió pel menjar i una superoferta de sabors i productes als restaurants i supermercats.

Al Cementiri, aquest matí, ens hem acomiadat de la rebesàvia, cremant encens, amb unes reverències i després hi hem cremat paper que representa bitllets; or, plata i vestits de paper que representen les riqueses. I Com podeu veure els hem fet tota mena d'ofrenes en aquest parc memorial mortuori que és com es deia.

Després hem anat a menjar Dim Sum que és una especialitat xinesa feta de bossetes d'arròs amb carn o peix a dintre i tot amb salsa. Un es pregunta com és que per menjar una bola bastant sòlida de menjar la millor eina són els palillos.

A la nit volíem anar amb uns amics a veure un Duel de Pianos en un bar. Al final no hi hem pogut anar perquè ningú amb cotxe hi podia venir. Ens hem quedat a casa amb els amics i hem vist un musical de drag-queens, la producció incomparablement més horrible que he vist l'últim any. Una d'aquestes películes amb les que es va generant odi a mesura que passen els minuts fins que un arriba a maleïr-se per gosar ocupar ni un minut de la vida humana que se'ns ha donat.

Tanta superficialitat junta que fa venir arcades. En aquest país tenen una mena de mentalitat contradictòria formada a base de principis. Diria que el K és en certa manera encara més difícil perquè reuneix la cultura americana (principis, contradiccions) amb la xinesa (autodisciplina, amor etern) i tot plegat amb les ensenyances de la seva germana rebel advocada (salvar el món).
De vegades agafar-se tan fort a la racionalitat crea la necessitat de recórrer a frivolitats en el temps d'oci.
Cada matí aconsegueixo adaptar-me una mica més. Avui m'he llevat a les 8 i ara són les 12 en punt, així que aviat dormiré.
El que passa es que com que tot moviment físic que fem es basa en pujar i baixar els 10 esglaons que ens separen de la cuina, el meu cos comença a ser incapaç de processar l'energia acumulada. Em ve un estat d'histèria interna amb facilitat per cridar i saltar. La única solució en un lloc com aquest es córrer sobre la cinta electrònica, però és que realment ningú NINGÚ surt de casa sense el seu cotxe. Necessito una bicicleta sinó puc explosionar en breu.
Això es tot per avui i us desitjo un feliç dilluns.

A les fotos de dalt a baix:
1 i 2, la sala d'estar, la festa, els amics del K.
3, el menjar, l'altra sala d'estar, la família.
4, Les germanes al fons i a l'esquerra davant una amiga.
5 i 6 la família al ritual.
7, la monja de Filadèlfia!